1, 2. Quines coses causen sofriment a la gent, i quines preguntes ens fan plantejar?

EN UN país devastat per la guerra, hi va haver una batalla terrible que va provocar la mort de milers de dones i nens. Tots aquests civils van ser enterrats en una fossa comuna, al voltant de la qual van posar unes petites creus amb la inscripció: «Per què?». Moltes vegades, quan es viu una tragèdia personal, aquesta és la pregunta més dolorosa de totes. Les persones s’ho pregunten amb desesperació quan la guerra, un desastre, una malaltia o un crim s’endú la vida d’éssers estimats innocents, destrueix les seves cases o els causa un sofriment indescriptible d’altres maneres. Volen saber per què els passen aquestes desgràcies.

² Per què permet Déu el sofriment? Si Jehovà Déu és totpoderós, amorós, savi i just, per què el món està tan ple d’odi i injustícia? T’has fet mai aquestes preguntes?

3, 4. (a) Què mostra que no està malament preguntar-se per què permet Déu el sofriment? (b) Com se sent Jehovà respecte a la maldat i el sofriment?

³ Està malament preguntar-se per què permet Déu el sofriment? Algunes persones pensen que fer-se una pregunta com aquesta indica que no tenen suficient fe o que suposa faltar al respecte a Déu. Quan llegeixis la Bíblia, però,  veuràs que persones fidels que temien Déu es van fer preguntes semblants. Per exemple, el profeta Habacuc va preguntar a Jehovà: «Per què em fas veure la iniquitat i contemples indiferent la misèria? L’opressió i la violència són al meu davant, hi ha plets i s’aixequen baralles» (Habacuc 1:3, Fundació Bíblica Catalana [FBC]).

⁴ Quan el fidel profeta Habacuc va fer aquesta pregunta, el va reprendre Jehovà? De cap manera. Al contrari, Déu va incloure les paraules sinceres d’Habacuc en el registre inspirat de la Bíblia. A més, Déu el va ajudar a comprendre l’assumpte millor i a adquirir una fe més gran. Jehovà desitja el mateix en el teu cas. Recorda, la Bíblia ensenya que ‘ell es preocupa de tu’ (1 Pere 5:7, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Déu odia molt més que qualsevol ésser humà la maldat i el sofriment que en resulta (Isaïes 55:8, 9). Però aleshores, per què hi ha tant sofriment al món?

5. Quines raons es donen a vegades per explicar el sofriment humà, però què és el que realment ensenya la Bíblia?

⁵ Persones de diferents religions han preguntat als seus líders i mestres religiosos per què hi ha tant sofriment.  Sovint, la resposta que se’ls ha donat és que el sofriment és la voluntat de Déu i que ell va determinar fa molt de temps tot el que passaria, fins i tot les tragèdies. A molts se’ls diu que els camins de Déu són misteriosos o que ell fa que mori la gent, fins i tot els nens, per tenir-los al seu costat al cel. Però com ja has après, Jehovà Déu no és mai la causa del mal. La Bíblia diu: «Lluny de Déu obrar amb maldat! Lluny del Totpoderós la injustícia!» (Job 34:10, Interconfessional [BCI]).

6. Per què molta gent comet l’error de culpar Déu pel sofriment que hi ha al món?

⁶ Saps per què hi ha gent que comet l’error de culpar Déu per tot el sofriment que hi ha al món? Moltes vegades culpen Déu Totpoderós perquè pensen que ell és qui en realitat governa aquest món. No coneixen una veritat senzilla però important que la Bíblia ensenya. La vas aprendre al capítol 3 d’aquest llibre: l’autèntic governant d’aquest món és Satanàs el Diable.

7, 8. (a) Com reflecteix el món la personalitat del seu governant? (b) Com han causat sofriment la imperfecció humana i el «temps i el contratemps»?

⁷ La Bíblia diu clarament: «El món sencer està sota el poder del Maligne» (1 Joan 5:19). Si hi penses, oi que ara les coses sí que encaixen? El món reflecteix la personalitat de l’esperit invisible que «enganya tot el món» (Apocalipsi [Revelació] 12:9). Satanàs és ple d’odi, engany i crueltat; per això el món, que està sota la seva influència, també és ple d’odi, engany i crueltat. Aquesta és una raó per la qual hi ha tant sofriment.

⁸ Una segona raó és que, com vam veure al capítol 3, des de la rebel·lió al jardí d’Edèn la humanitat és imperfecta i pecadora. Els humans imperfectes tendeixen a lluitar pel poder, la qual cosa resulta en guerres, opressió i sofriment (Eclesiastès 4:1; 8:9, BCI). Una tercera raó per la qual sofrim és «el temps i el contratemps» (Eclesiastès 9:11, BCI).  En un món que no compta amb Jehovà com a Governant protector, pot ser que les persones pateixin com a conseqüència de trobar-se en el lloc equivocat en el moment equivocat.

9. Per què podem estar segurs que Jehovà té una bona raó per permetre que encara hi hagi sofriment?

⁹ Saber que Déu no és la causa del sofriment ens consola. Ell no és el responsable de les guerres, la delinqüència, l’opressió, ni tan sols dels desastres que provoquen tant sofriment a la gent. No obstant això, encara necessitem saber per què permet Jehovà tot aquest sofriment. Si és el Totpoderós, té el poder per posar-hi fi. Aleshores, per què no fa res? Segur que aquest Déu tan amorós que hem arribat a conèixer té una bona raó (1 Joan 4:8).

10. Què va posar en dubte Satanàs, i com ho va fer?

¹⁰ Per esbrinar per què permet Déu el sofriment, hem de remuntar-nos al moment en què es va originar. Quan Satanàs va fer que Adam i Eva desobeïssin Jehovà, va sorgir una qüestió important. Satanàs no va posar en dubte el poder de Jehovà. Fins i tot Satanàs sap que el poder de Jehovà no té límit. En lloc d’això, Satanàs va qüestionar el dret de governar de Jehovà. Al dir que Déu era un mentider que priva de coses bones els seus súbdits, Satanàs en realitat va acusar Jehovà de ser un mal governant (Gènesi 3:2-5). Satanàs va donar a entendre que la humanitat estaria millor sense la governació de Déu. Això va ser un atac a la sobirania de Jehovà, és a dir, el seu dret de governar.

11. Per què Jehovà senzillament no va destruir els rebels a Edèn?

¹¹ Adam i Eva es van rebel·lar contra Jehovà. Al fer-ho, va ser com si diguessin: «No necessitem que Jehovà ens governi. Nosaltres mateixos podem decidir què està bé i què està malament». Com podria Jehovà resoldre del tot aquesta qüestió? Com podria demostrar a totes les  criatures intel·ligents que la seva manera de fer les coses realment és la millor i que els rebels s’equivocaven? Algú potser diria que Déu senzillament hauria d’haver destruït els rebels i començar de zero. Però Jehovà ja havia declarat el seu propòsit d’omplir la Terra amb la descendència d’Adam i Eva i que visquessin en un entorn paradisíac (Gènesi 1:28). I Jehovà sempre compleix els seus propòsits (Isaïes 55:10, 11). A més a més, si hagués eliminat els rebels a Edèn, no hauria donat resposta a la qüestió que s’havia plantejat sobre el dret de Jehovà a governar.

12, 13. Quin exemple ens ajuda a entendre per què Jehovà ha permès que Satanàs sigui el governant d’aquest món i els humans es governin per si sols?

¹² Posem un exemple. Imagina que un professor està explicant als seus alumnes com resoldre un problema de matemàtiques bastant difícil. De sobte, un alumne espavilat però rebel afirma que el professor no soluciona el problema correctament. L’estudiant dóna a entendre que el professor no en sap gaire i insisteix que ell coneix una manera molt millor de trobar la solució del problema. Alguns alumnes pensen que el seu company té raó i també  es rebel·len. Què hauria de fer el professor? Si fes fora de la classe els rebels, quin efecte tindria això en els altres alumnes? No pensarien aleshores que el seu company i els que li han fet costat tenen raó? La resta de la classe potser perdria el respecte al professor, i creuria que té por que es demostri que està equivocat. Però suposem que el professor permet que l’alumne rebel mostri a la classe com solucionaria ell el problema.

¹³ Jehovà ha actuat de forma semblant al professor. Recorda que els qui es van rebel·lar a Edèn no eren els únics implicats. Milions d’àngels estaven mirant què passava (Job 38:7; Daniel 7:10, BEC). La manera com Jehovà respongués a la rebel·lió afectaria moltíssim tots aquells àngels i, amb el temps, tota la creació intel·ligent. Doncs bé, què ha fet Jehovà? Ha permès que Satanàs mostrés com governaria ell la humanitat. Déu també ha permès que els humans es governin a si mateixos dirigits per Satanàs.

14. Quins són els beneficis de la decisió de Jehovà de permetre que els humans es governin sols?

¹⁴ El professor de l’exemple sap que el xicot rebel i els altres alumnes que li fan costat estan equivocats. Però també sap que si els dóna l’oportunitat d’intentar demostrar el seu parer, la classe sencera en traurà profit. Quan els rebels fracassin, tots els alumnes honestos veuran que el professor és l’únic que està qualificat per dirigir la classe. Aleshores, entendran que el professor faci fora de la classe els alumnes rebels. De la mateixa manera, Jehovà sap que totes les persones honestes i els àngels es beneficiaran de veure que Satanàs i els altres àngels rebels han fracassat i que els humans no es poden governar a si mateixos. Com va passar amb el profeta Jeremies de l’antiguitat, aprendran aquesta veritat fonamental: «Sé, [Jehovà], que no és cosa del mortal el seu camí, ni és donat a l’home que fa via de dirigir els seus passos» (Jeremies 10:23).

15, 16. (a) Per què Déu ha permès el sofriment tant de temps? (b) Per què no ha impedit Jehovà que passin coses dolentes, com ara els crims horribles?

¹⁵ Però, per què ha permès Jehovà el sofriment tant de temps? I per què no impedeix que passin coses dolentes? Bé, pensa en dues coses que el professor de l’exemple no faria. En primer lloc, no impediria que l’alumne rebel presentés la seva solució. I, en segon lloc, el professor no ajudaria el rebel a exposar la seva proposta. Igualment, hi ha dues coses que Jehovà s’ha proposat no fer. En primer lloc, no ha impedit que Satanàs i els qui el segueixen intentin demostrar que tenen raó. Per això ha sigut necessari deixar passar el temps. Durant milers d’anys d’història, la humanitat ha pogut provar tot tipus de govern. És veritat que ha fet avenços relacionats amb la ciència i altres camps, però pel que fa a la injustícia, la pobresa, la delinqüència i la guerra estem pitjor que mai. La governació humana ha demostrat ser un fracàs.

¹⁶ En segon lloc, Jehovà no ha ajudat Satanàs a governar aquest món. Si Déu impedís, per exemple, que es cometessin crims horribles, no estaria, en realitat, fent costat als rebels? No faria això que les persones pensessin que potser els humans sí que es poden governar sols sense patir conseqüències desastroses? Si Jehovà actués així, es convertiria en còmplice d’una mentida; però «és impossible que Déu menteixi» (Hebreus 6:18).

17, 18. Què farà Jehovà respecte a tot el dany que han causat el govern dels humans i la influència de Satanàs?

¹⁷ Però, què es pot dir de tot el dany que s’ha fet durant la llarga rebel·lió contra Déu? Doncs bé, hem de recordar que Jehovà és totpoderós. Per tant, ell pot reparar els efectes del sofriment de la humanitat i ho vol fer. Com ja hem après, les destrosses que s’han fet al nostre planeta es  repararan quan la Terra es converteixi en un paradís. Gràcies a la fe en el sacrifici de rescat de Jesús desapareixeran les conseqüències del pecat, i la resurrecció eliminarà els efectes de la mort. D’aquesta manera, Déu utilitzarà Jesús per «destruir les obres del diable» (1 Joan 3:8). Jehovà farà tot això en el moment més oportú. I podem estar contents que no hagi actuat abans perquè, al ser pacient, ens ha donat l’oportunitat de conèixer la veritat i servir-lo (2 Pere 3:9, 10). Mentrestant, Déu busca intensament persones sinceres que el vulguin adorar i els ajuda a aguantar qualsevol sofriment que experimentin en aquest món tan difícil (Joan 4:23; 1 Corintis 10:13).

¹⁸ Algunes persones potser es pregunten: «Es podria haver evitat tot aquest sofriment si Déu hagués creat Adam i Eva d’una manera que fossin incapaços de rebel·lar-se?». Per poder respondre a aquesta pregunta, has de recordar un regal preciós que Jehovà t’ha fet.

19. Quin regal preciós ens ha fet Jehovà, i per què l’hem de valorar?

¹⁹ Com vam veure al capítol 5, els éssers humans van ser creats amb llibertat d’elecció. Ets conscient de l’enorme valor que té aquest regal? Déu ha fet moltíssims animals, però tots es guien principalment per l’instint (Proverbis 30:24, FBC). L’home ha fabricat robots que estan programats per obeir qualsevol ordre. T’agradaria que Déu ens hagués fet així? És clar que no! Estem contents de tenir la llibertat de  prendre decisions sobre coses com ara quina classe de persona ser, quin camí seguir a la vida o quins amics fer. Ens encanta poder gaudir de certa llibertat, i Déu vol que la tinguem.

20, 21. Com podem utilitzar el regal de la llibertat d’elecció de la millor manera possible, i per què ho hauríem de voler fer?

²⁰ Jehovà no vol que el servim per obligació (2 Corintis 9:7). Ho entenem molt bé amb l’exemple següent: Què donaria més satisfacció a un pare? Que el seu fill li digui «T’estimo» perquè li fan dir, o perquè li surt del cor? Doncs la qüestió és clara: «Com utilitzaràs tu la llibertat d’elecció que Jehovà t’ha donat?». Satanàs, Adam i Eva van utilitzar aquesta llibertat de la pitjor manera possible. Van rebutjar Jehovà Déu. I tu, què faràs?

²¹ Tens l’oportunitat d’utilitzar el meravellós regal de la llibertat d’elecció de la millor manera possible. Pots unir-te als milions de persones que s’han posat de part de Jehovà. Totes elles alegren Déu perquè demostren que Satanàs és un mentider i un pèssim governant (Proverbis 27:11, NM). Tu també pots fer-ho si esculls el camí correcte. En parlarem al proper capítol.