COM apareix traduït Salm 83:18 (83:19 en altres traduccions) a la teua Bíblia? La Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras ho traduïx aixina: “Perquè la gent sàpia que tu, que et dius Jehovà, tu només eres l’Altíssim sobre tota la terra”. Altres bíblies ho traduïxen més o menys igual. Però hi ha d’altres que no utilitzen el nom Jehovà i el canvien per títols com “Senyor” o “l’Etern”. Això és el que passa a la Bíblia valenciana. Traducció interconfessional. A la pàgina XII s’explica que s’ha reemplaçat el nom Jehovà per títols com “Senyor” o “Déu”. Aleshores, què hauria de posar en este versicle? Un títol o el nom Jehovà?

Este versicle parla d’un nom. En el text original —escrit en hebreu, igual que la major part de la Bíblia— apareix un nom propi únic. Este nom s’escriu amb les lletres hebrees יהוה (YHWH). En valencià s’escriu Jehovà. Però, quantes vegades ix este nom a la Bíblia? Només una? No. Al text original de les Escriptures Hebrees apareix quasi 7.000 vegades.

Quina importància té el nom de Déu? Pensa en el parenostre, l’oració model que va ensenyar Jesucrist. Comença aixina: “Pare nostre del cel, santifica el teu nom” (Mateu 6:9). En una altra ocasió, Jesús va orar a Déu: “Pare, glorifica el teu nom”. I Déu li va respondre des del cel: “Ja l’he glorificat i encara el glorificaré” (Joan 12:28). Clarament, el nom de Déu és de gran importància. Aleshores, per què molts traductors l’han tret de la Bíblia i l’han reemplaçat per títols?

Probablement per dos motius principals. En primer lloc, molts diuen que no s’hauria d’utilitzar eixe nom perquè no se sap la pronunciació exacta. Com que l’hebreu antic s’escrivia sense vocals, ningú pot tindre la certesa de com la gent d’aquell temps pronunciava YHWH. Però, és eixa una bona raó per no utilitzar el nom de Déu? En temps bíblics, el nom Jesús  es pronunciava més o menys Yeixua o Yehoixua, però ningú ho sap amb certesa. No obstant, tot el món utilitza el nom Jesús i el pronuncien de la manera més normal en el seu idioma. Encara que la gent no sap com es pronunciava este nom al segle I, no dubten en usar-lo. De la mateixa manera, si te’n vas a l’estranger, comprovaràs que en un altre idioma el teu nom sona diferent. Per tant, no saber al cent per cent com es pronunciava el nom de Déu al passat no és raó per a no utilitzar-lo.

Una segona raó que a sovint es dóna per llevar de la Bíblia el nom de Déu està relacionada amb una antiga tradició jueva. Molts jueus creuen que no s’hauria de pronunciar mai el nom de Déu. Evidentment, esta creença es basa en una comprensió errònia del següent manament: “No jures en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom” (Èxode 20:7).

Esta llei prohibix l’ús del nom de Déu de forma impròpia. Però, prohibix utilitzar-lo amb respecte? En absolut! Tots els escriptors de la part hebrea de la Bíblia (l’“Antic Testament”) eren hòmens lleials que obeïen la Llei que Déu va donar als israelites. Estos escriptors gastaven el nom diví amb freqüència. Per exemple, el van incloure en molts salms que la gent cantava en veu alta quan adorava Déu. Fins i tot, Jehovà va dir als seus adoradors que invocaren el seu nom. I els fidels així ho van fer (Joel 3:5 [2:32 en altres bíblies]; Fets 2:21). Per tant, hui en dia, els cristians no dubtem en utilitzar el nom de Déu amb respecte, tal com Jesús ho va fer (Joan 17:26).

Al canviar el nom de Déu per títols, els traductors cometen un gran error. Fan que Déu parega llunyà i impersonal. Però la Bíblia, per contra, ens anima a ser “amics” de Déu (Proverbis 3:32). Pensa en el teu millor amic. Podria ser un bon amic si ni tan sols saberes el seu nom? El mateix passa amb Déu. Com podem ser els seus amics si no sabem com li diuen? A més, la gent que no utilitza este nom no arriba a comprendre el seu meravellós significat. Què vol dir el nom de Déu?

 Déu va explicar a Moisés el significat del Seu nom. Quan Moisés li va preguntar com es deia, Jehovà li va dir: “Jo seré el qui seré” (Èxode 3:14, nota). O com diu la traducció de Rotherham: “Jo Esdevindré el que jo vullga”. Així que Jehovà pot arribar a ser el que faça falta amb la intenció de complir els seus propòsits, i també pot fer que la seua creació arribe a ser el que faça falta per al compliment del seu propòsit.

Imagina’t que pots arribar a ser el que vullgues. Ajudaries els teus amics? Si algun d’ells es posara molt malalt, podries convertir-te en un bon metge i curar-lo. O si un altre tinguera problemes econòmics, podries convertir-te en una persona rica i ajudar-lo. Òbviament, tens limitacions, com tots, i no pots arribar a ser tot el que vullgues. Però a mesura que vages estudiant la Bíblia, et quedaràs meravellat al vore que Jehovà pot arribar a ser tot el que faça falta per a acomplir les seues promeses. I a ell li agrada utilitzar el seu poder a favor d’aquells qui el volen (2 Cròniques 16:9). Els qui no coneixen el Seu nom es perden els bonics matisos de la Seua personalitat.

És evident, doncs, que el nom Jehovà ha d’aparéixer a la Bíblia. Si sabem el seu significat i l’utilitzem amb total llibertat en la nostra adoració, ens serà molt més fàcil acostar-nos al nostre Pare celestial, Jehovà. *