COM apareix traduït Salm 83:18 (19) a la teva Bíblia? La Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras el tradueix: «Perquè la gent sàpiga que tu, que et dius Jehovà, tu sol ets l’Altíssim sobre tota la Terra». Algunes Bíblies el tradueixen d’una manera semblant. Però n’hi ha d’altres que no usen el nom Jehovà, i el substitueixen per títols com «Senyor» o «l’Etern». Què caldria usar en aquest versicle? Un títol o el nom Jehovà?

Aquest versicle parla d’un nom propi. En l’idioma hebreu en què originalment es va escriure una gran part de la Bíblia aquí es fa servir un nom personal únic. En lletres hebrees s’escriu יהוה (YHWH). En català normalment s’escriu Jehovà i Jahvè. Apareix aquest nom en un sol versicle de la Bíblia? I ara! En el text original de les Escriptures Hebrees apareix prop de 7.000 vegades!

Quina importància té el nom de Déu? Pensa en l’oració model que va ensenyar Jesucrist. Comença així: «Pare nostre del cel, santifiqueu el vostre nom» (Mateu 6:9). Més tard, Jesús va orar a Déu: «Pare, glorifiqueu el vostre nom!», i en resposta Déu va dir des del cel: «Ja l’he glorificat i encara el glorificaré» (Joan 12:28). És clar, doncs, que el nom de Déu té moltíssima importància. Aleshores, per què alguns traductors no l’han inclòs en les seves traduccions de la Bíblia i l’han substituït per títols?

Sembla ser que hi ha dos motius principals. En primer lloc, hi ha qui diu que el nom de Déu no s’hauria d’usar perquè no es coneix la pronunciació exacta. Com que l’antic idioma hebreu s’escrivia sense vocals, ningú no pot dir amb seguretat avui dia quines vocals feia servir la gent dels temps bíblics per pronunciar el nom YHWH. Ara bé, hauria de ser això un impediment per utilitzar el nom de Déu? En temps bíblics, el nom Jesús es pronunciava més o menys Yeixua o Yehoixua, ningú no ho pot  assegurar del cert. Tot i així, la gent fa servir diferents formes del nom Jesús arreu del món, i el pronuncien de la manera que és més normal en la seva llengua. Tot i que no saben exactament com es pronunciava en el primer segle, no dubten a usar aquest nom. De la mateixa manera, si viatges a un país estranger, t’adonaràs que el teu propi nom sona força diferent en una altra llengua. Per tant, el fet que no es conegui la pronunciació antiga del nom de Déu no és una raó vàlida per no fer-lo servir.

Una segona raó per la qual sovint s’omet el nom de Déu a la Bíblia està relacionada amb una antiga tradició jueva. Molts jueus creuen que el nom de Déu no s’hauria de pronunciar mai. Evidentment, aquesta creença es basa en una comprensió equivocada d’una llei bíblica que diu: «No prendràs el nom de [Jehovà], el teu Déu, en va; perquè [Jehovà] no deixa sense càstig el que en va pren el seu nom» (Èxode 20:7, Fundació Bíblica Catalana).

Aquesta llei prohibeix que es faci un mal ús del nom de Déu. Però prohibeix que s’utilitzi amb respecte? En absolut. Els escriptors de la part hebrea de la Bíblia (coneguda com Antic Testament) van ser persones fidels que van viure d’acord amb la Llei que Déu va donar als antics israelites. I van usar molt sovint el nom de Déu. Per exemple, el van incloure en molts salms que les multituds cantaven en veu ben alta quan adoraven Déu. Jehovà Déu fins i tot va manar als seus adoradors que invoquessin el Seu nom, i els qui eren fidels el van obeir (Joel 2:32, Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]; Actes [Fets] 2:21). Així doncs, els cristians d’avui dia no es retenen d’usar el nom de Déu amb respecte, tal com segur que ho va fer Jesús (Joan 17:26).

Al substituir el nom de Déu per títols, els traductors de la Bíblia cometen un greu error. Fan que Déu sembli llunyà i impersonal, tot i que la Bíblia insta les persones a «conèixer íntimament» Jehovà (Salm 25:14). Pensa en un dels teus amics íntims. Et sentiries realment unit a ell si no sabessis ni com es diu? De la mateixa manera, si desconeixem el nom de Déu, Jehovà, com hi podem tenir una relació estreta? És més, al no fer servir el nom de Déu, la gent es queda sense saber el seu meravellós significat. Què vol dir el nom de Déu?

 Déu mateix va explicar el significat del seu nom a Moisès, el seu servent fidel. Quan Moisès va preguntar a Déu com es deia, Jehovà va contestar: «Jo seré el qui seré» (Èxode 3:14, Interconfessional, nota). O com diu la traducció de Rotherham: «Jo Esdevindré el que jo vulgui». Així doncs, Jehovà pot arribar a ser el que calgui per complir els seus propòsits.

Imagina’t que poguessis arribar a ser el que tu volguessis. Què faries pels teus amics? Si un d’ells es posés greument malalt, podries arribar a ser un metge prou hàbil per curar-lo. Si un altre amic tingués problemes econòmics, podries arribar a ser un ric benefactor i ajudar-lo. Però el cert és que tots tenim limitacions, i no podem arribar a ser el que voldríem. A mesura que vagis estudiant la Bíblia, et quedaràs parat de veure com Jehovà sí que arriba a ser tot el que faci falta per complir les seves promeses. I el fa feliç utilitzar el seu poder en favor d’aquells qui l’estimen (2 Paralipòmens [Cròniques] 16:9). Les persones que no coneixen el nom de Jehovà es perden tots aquests bonics matisos de la seva personalitat.

Queda clar, doncs, que el nom Jehovà ha d’aparèixer a la Bíblia. Si sabem què vol dir el seu nom i el fem servir obertament en la nostra adoració, ens serà molt més fàcil acostar-nos cada cop més al nostre Pare celestial, Jehovà. *