Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

APÈNDIX

La veritat sobre el Pare, el Fill i l’esperit sant

La veritat sobre el Pare, el Fill i l’esperit sant

AQUELLES persones que creuen en la doctrina de la Trinitat pensen que en Déu existixen tres persones: el Pare, el Fill i l’Esperit Sant. Les tres són iguals, totpoderoses i sense principi. Per tant, d’acord amb la doctrina de la Trinitat, el Pare és Déu, el Fill és Déu i l’Esperit Sant és Déu, però només hi ha un sol Déu.

Molts dels qui creuen en la Trinitat admeten que no saben explicar esta doctrina. Potser inclús pensen que està a la Bíblia. Però la veritat és que la paraula Trinitat no apareix en cap lloc de la Bíblia. No obstant això, ¿es pot trobar alguna cosa a la Bíblia que faça pensar en l’existència de la Trinitat? Per a saber la resposta, donem una ullada a un text bíblic que normalment citen els qui defensen la Trinitat.

“LA PARAULA ERA DÉU”

Joan 1:1 diu: “Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu”. Més avant, al mateix capítol, l’apòstol Joan mostra clarament que “la Paraula” és Jesús (Joan 1:14). Com que diu que “la Paraula era Déu”, alguns entenen que el Pare i el Fill han de formar part del mateix Déu.

Hem de tindre present que esta part de la Bíblia es va escriure originalment en grec, i després es va traduir a més idiomes. Però alguns traductors de la Bíblia no utilitzen la frase “la Paraula era Déu”. Per què no? Perquè a l’analitzar a fons el grec bíblic han vist que eixa frase s’havia de traduir d’una altra manera. Vegem-ne alguns exemples: “un ser diví era el Projecte [o la Paraula]”, “la Paraula era divina” i “déu era la Paraula” (Juan. Texto y Comentario, de J. Mateos y J. Barreto, lectura alternativa; Los escritos originales de la comunidad del discípulo “amigo” de Jesús, de Senén Vidal; Cuarto Evangelio. Cartas de Juan, de J. J. Bartolomé). D’acord amb estes traduccions, la Paraula no és Déu mateix. * En comptes d’això, el versicle mostra que a la Paraula se l’anomena un “déu” per la seua posició elevada entre les criatures de Jehovà. En este text, el nom déu significa “ésser poderós”.

APORTEM MÉS PROVES

La majoria no sabem grec bíblic. Aleshores, com pots saber el que realment volia dir l’apòstol Joan? Imagina’t un professor que està explicant una lliçó als seus alumnes. Passa el temps i els alumnes tenen diferents opinions sobre el que el professor ha volgut dir. Com podrien eixir de dubtes? Preguntant al professor. Òbviament, si tenen més informació, podran entendre millor la lliçó. De la mateixa manera, per a comprendre bé el significat de Joan 1:1, el millor que pots fer és anar a l’Evangeli de Joan per a tindre més informació sobre la posició que ocupa Jesús. Això t’ajudarà a arribar a la conclusió encertada.

Per exemple, mira el que va escriure Joan més endavant al capítol 1, versicle 18: “A Déu [Totpoderós], ningú no l’ha vist mai” (Joan 1:18). Però resulta que a Jesús, el Fill, sí que l’han vist. Joan diu: “El qui és la Paraula [Jesús] s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seua glòria” (Joan 1:14). Aleshores, com pot ser que el Fill siga part del Déu totpoderós? A més, Joan diu que la Paraula estava “amb Déu”. Però, com podria una persona estar amb una altra i alhora ser la mateixa? Encara més, a Joan 17:3, Jesús fa una distinció clara entre ell mateix i el seu Pare celestial, a qui li diu “l’únic Déu verdader”. I quasi al final del seu Evangeli, Joan ho resumix tot dient: “Els que hi ha ací han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu” (Joan 20:31). Observa que ací no diu que Jesús siga Déu, sinó el Fill de Déu. Tota esta informació que aporta l’Evangeli de Joan mostra com hem d’entendre Joan 1:1. Jesús, la Paraula, és “un déu” en el sentit que té una posició elevada, però no és igual al Déu totpoderós.

CONFIRMEM LES PROVES

Tornem una altra vegada a l’exemple del professor i els alumnes. Imagina’t que, després d’escoltar l’aclariment del professor, alguns alumnes encara tenen dubtes. Què més podrien fer? Anar a un altre professor i preguntar-li sobre el mateix tema per saber-ne més. Si el segon professor diu el mateix que el primer, els dubtes de la majoria acaben esfumant-se. De la mateixa manera, si encara tens dubtes del que va voler dir l’apòstol Joan sobre la relació entre Jesús i el Déu totpoderós, pots mirar el que va dir un altre escriptor bíblic. Per exemple, analitza les paraules de Jesús sobre la fi del sistema actual, escrites a l’evangeli de Mateu: “D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare” (Mateu 24:36). Com confirmen estes paraules que Jesús no és el Déu totpoderós?

Jesús diu que el Pare sap més que el Fill. Pensa en açò: si Jesús fóra part del Déu totpoderós, hauria de saber el mateix que son Pare. Així que està clar que el Pare i el Fill no poden ser iguals. Amb tot, alguns dirien: “És que Jesús tenia dos naturaleses: la humana i la divina. Ací estava parlant com a home”. Posem que això fóra veritat. Aleshores, què passa amb l’esperit sant? Si formava part del mateix Déu que el Pare, per què Jesús no va dir que l’esperit sabia allò que el Pare sabia? *

A mesura que estudies la Bíblia, coneixeràs més relats bíblics relacionats amb este tema. Cadascun d’ells confirmen la veritat sobre el Pare, el Fill i l’esperit sant (Salm 90:2; Fets 7:55; Colossencs 1:15).

^ § 3 Si vols més informació sobre Joan 1:1, consulta l’article «¿La Palabra era “Dios”, o “un dios”?» de la revista La Talaia de l’1 de novembre del 2008 (en castellà), editada pels Testimonis de Jehovà.

^ § 1 Al pròleg d’Evangelis, el professor de grec J. F. Mira diu que el lector del segle II o del segle III “ni tan sols no podia imaginar que aquest [...] esperit fóra una persona divina i autònoma, diferent del Pare i del Fill, en el context d’un dogma, la Trinitat, que encara no existia com a tal”.