ELS cristians han rebut el manament de commemorar el Memorial de la mort de Jesucrist, també anomenat el “sopar del Senyor” (1 Corintis 11:20). Per què és tan important este acte? Quan i com s’hauria de celebrar?

Jesucrist va establir esta commemoració la nit de la Pasqua jueva de l’any 33 d. C. La Pasqua se celebrava una vegada a l’any, el 14 del mes jueu de nissan. Els jueus calculaven la data a partir de l’equinocci de primavera, és a dir, el dia amb aproximadament 12 hores de llum i 12 hores de foscor. El primer dia del mes de nissan començava quan es podia vore la primera lluna nova més pròxima a l’equinocci de primavera. La Pasqua se celebrava 13 dies després.

Jesús va celebrar la Pasqua amb els seus deixebles, va despatxar Judes Iscariot i després va establir el Sopar del Senyor. Esta celebració va substituir la Pasqua jueva i, per açò, hem de celebrar-la una vegada a l’any.

L’Evangeli de Mateu relata: “Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, donant-lo als  deixebles, digué: —Preneu, mengeu-ne: açò és [o representa, NM] el meu cos. Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà dient: —Beveu-ne tots, que açò és [o representa, NM] la meua sang, la sang de l’aliança, escampada per tots els hòmens en remissió dels pecats” (Mateu 26:26-28).

Alguns creuen que Jesús va convertir literalment el pa en la seua carn i el vi en la seua sang. Però el cos de Jesús encara estava intacte quan va passar el pa. Realment van menjar els deixebles la carn de Jesús i van beure la seua sang? No, açò haguera sigut canibalisme, una violació de la llei de Déu (Gènesi 9:3, 4; Levític 17:10). Segons Lluc 22:20, Jesús va dir: “Aquesta copa és [o representa, NM] la nova aliança segellada amb la meua sang, escampada per vosaltres”. Es va convertir la copa literalment en “la nova aliança”? Açò seria impossible, ja que una aliança (o pacte) és un acord i no un objecte material.

Per tant, el pa i el vi són només símbols. El pa representa el cos perfecte de Crist. Jesús va utilitzar un pa que va sobrar del sopar de la Pasqua. Este pa s’havia preparat sense rent (Èxode 12:8). Moltes vegades, la Bíblia utilitza el rent com a símbol del pecat o corrupció. Per tant, el pa representa el cos perfecte que Jesús va sacrificar, un cos sense pecat (Mateu 16:11, 12; 1 Corintis 5:6, 7; 1 Pere 2:22; 1 Joan 2:1, 2).

El vi roig (o negre) representa la sang de Jesucrist, la qual valida la nova aliança. Jesús va dir que derramaria la seua sang pel perdó dels nostres “pecats”. D’esta manera, als ulls de Jehovà, els humans poden ser considerats purs i entrar en la nova aliança amb ell (Hebreus 9:14; 10:16, 17). Este pacte fa possible que 144.000 cristians fidels vagen al cel. Allí seran reixos i sacerdots per a benefici de tota la humanitat (Gènesi 22:18; Jeremies 31:31-33; 1 Pere 2:9; Apocalipsi 5:9, 10; 14:1-3).

Qui pot menjar i beure dels emblemes utilitzats al Memorial? Com és lògic, només ho fan els qui formen part de  la nova aliança, és a dir, aquells qui tenen l’esperança d’anar al cel. L’esperit sant els dóna la convicció que han estat escollits per a governar com a reixos al cel (Romans 8:16). Ells també formen part del pacte per a regnar amb Jesús (Lluc 22:29).

Què passa amb els qui esperen viure eternament a la terra convertida en un paradís? Estos obeïxen el manament de Jesucrist i assistixen al Sopar del Senyor. Però no participen dels emblemes, són només observadors respectuosos. Els Testimonis de Jehovà commemoren el Sopar del Senyor una vegada a l’any: el 14 de nissan, després de la posta del sol. Encara que per tot el món només uns poquets milers tenen l’esperança celestial, esta commemoració és importantíssima per a tots els cristians. És una ocasió per a meditar en el grandíssim amor que Jehovà i Jesucrist ens han mostrat (Joan 3:16).