ABANS de 1914, els estudiants de la Bíblia van dir que en eixe any passarien successos importants. Quins successos? Quines proves demostren que l’any 1914 va ser important?

 A Lluc 21:24 (EVM), Jesús va dir: “Trepitjaran Jerusalem, fins que a aquestes nacions se’ls acabe també el temps”. Jerusalem era la capital de la nació jueva. Des d’allí governava la línia de reixos de la casa reial de David (Salm 48:2, 3 [48:1, 2 en altres bíblies]). Estos reixos eren distints de la resta dels governants perquè s’assentaven en “el tron del Senyor”, és a dir, eren representants de Déu (1 Cròniques 29:23). Per tant, Jerusalem representava el govern de Jehovà.

Llavors, com i quan van començar les nacions a trepitjar el govern de Déu? Açò va ocórrer l’any 607 a. C. quan els babilonis van conquistar Jerusalem. “El tron del Senyor” es va quedar vacant i es va interrompre la línia reial que descendia  de David (2 Reis 25:1-26). Trepitjarien Jerusalem per sempre? No, perquè la profecia d’Ezequiel, quan parla de l’últim rei de Jerusalem, Sedecies, diu: “Deixa la diadema, lleva’t la corona! Des d’ara, res no serà igual [...]. Però no abans que arribe aquell a qui pertany el dret, que jo li tinc donat” (Ezequiel 21:31, 32 [21:26, 27 en altres bíblies]). La persona “a qui pertany el dret” d’heretar la corona de David és Jesucrist (Lluc 1:32, 33). Per tant, deixarien de trepitjar, o xafar, Jerusalem quan Jesús fóra Rei.

Quan va passar este important succés? Jesús va mostrar que les nacions governarien per un període de temps. El capítol quatre de Daniel dóna la clau per a saber quant duraria. Relata un somni profètic que va tindre un rei de Babilònia, Nabucodonosor. Este va vore com es tallava un arbre gegant i la soca es lligava amb ferro i coure, de manera que no podia créixer. Aleshores, un àngel va dir: “Fins que hauran passat set anys” (Daniel 4:7-13).

A la Bíblia, els arbres a vegades representen governs (Ezequiel 17:22-24; 31:2-5). Per tant, el fet que es tallara l’arbre simbòlic significa que el govern de Déu, representat pels reis de Jerusalem, seria interromput. Però, la visió també deia que “Jerusalem” seria trepitjada temporalment durant “set anys”. Estos anys s’entenen de manera profètica; no són anys literals. Llavors, quant dura eixe temps?

Apocalipsi 12:6, 14 diu que tres temps i mig són “mil dos-cents seixanta dies”. Per tant, “set anys”, o temps, són el doble: 2.520 dies. Però, les nacions no jueves no van deixar de xafar el govern de Déu passats només 2.520 dies després de la caiguda de Jerusalem. És evident doncs, que esta profecia s’allarga més en el temps. Si prenem com a base els textos de Nombres 14:34 i Ezequiel 4:6 que establixen la regla “un dia per any”, llavors els “set anys” abarcarien 2.520 anys.

El període de 2.520 anys va començar l’octubre de l’any 607 a. C., quan els babilonis van conquistar Jerusalem i van llevar del tron el rei del llinatge de David, i va acabar l’octubre de l’any 1914. En eixe any es va acabar el temps  de les nacions i Déu va coronar Jesucrist com a Rei celestial (Salm 2:1-6; Daniel 7:13, 14). *

Jesús va predir que, quan ell fóra coronat Rei al cel, es produirien successos espectaculars, com guerres, fams, terratrémols i epidèmies. I així va ser (Mateu 24:3-8; Lluc 21:11). Estos successos proven fermament que l’any 1914 va nàixer el Regne celestial de Déu i van començar els últims dies d’este món malvat (2 Timoteu 3:1-5).