AMB dècades d’antelació, els Estudiants de la Bíblia van proclamar que l’any 1914 veuria esdeveniments importants. Quins van ser aquests successos? Quines proves apunten a 1914 com un any especialment important?

 Tal com recull Lluc 21:24, Jesús va dir: «Jerusalem serà trepitjada pels gentils, fins que s’hauran acomplert els temps de les nacions» (Fundació Bíblica Catalana), o «el període dels gentils» (Bíblia Evangèlica Catalana [BEC]). Jerusalem era la capital de la nació jueva, la seu des d’on governava el llinatge de la casa del rei David (Salm 48:1, 2, BEC). Però una cosa feia diferents aquests reis dels governants d’altres nacions: com a representants de Déu, seien al tron de Jehovà (1 Paralipòmens [Cròniques] 29:23). Per tant, Jerusalem simbolitzava el govern de Jehovà.

Aleshores, com i quan van començar a ‘trepitjar’ el govern de Déu els gentils o estrangers? Això va passar quan els babilonis van conquerir Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. El tron de Jehovà va quedar buit i es va interrompre la línia de reis que descendien de David (2 Reis 25:1-26). Seguiria Jerusalem sent «trepitjada» per sempre? No, perquè la profecia d’Ezequiel,  quan parla de l’últim rei de Jerusalem, Sedequies, diu: «Deixa la tiara, fora la corona [...] fins que vingui el que hi té dret, i al qual ho donaré» (Ezequiel 21:31, 32 [21:26, 27 en NM]). Pel que fa a la corona del rei David, «el que hi té dret» és Jesucrist (Lluc 1:32, 33). Així doncs, Jerusalem deixaria de ser «trepitjada» quan Jesús arribés a ser rei.

Quan tindria lloc aquest esdeveniment tan important? Jesús va mostrar que els gentils governarien durant un període de temps definit. Al relat que trobem al capítol 4 de Daniel hi ha la clau per entendre quant duraria aquest període. Allí s’explica un somni profètic que va tenir el rei Nabucodonosor de Babilònia. En aquest somni va veure com es tallava un arbre enorme del qual tan sols es deixava la soca, i no podia créixer de nou perquè era lligat amb un cadenat de ferro i bronze. Després, un àngel declarava: «Passin sobre ell set temps» (Daniel 4:10-16).

A la Bíblia, els arbres de vegades representen governs (Ezequiel 17:22-24; 31:2-5). Per tant, el fet que es tallés l’arbre simbòlic significava que la governació de Déu, representada pels reis de Jerusalem, quedaria interrompuda. De tota manera, la visió també informava que ‘Jerusalem seria trepitjada’ només temporalment, en concret durant un període de «set temps». Quant de temps és això?

Apocalipsi (Revelació) 12:6, 14 mostra que tres temps i mig són «mil dos-cents seixanta dies». Per tant, «set temps» són el doble, és a dir, 2.520 dies. Però les nacions gentils no van deixar de ‘trepitjar’ el govern de Déu al cap de tan sols 2.520 dies després de la caiguda de Jerusalem. Evidentment, aquesta profecia s’estén per un període de temps molt més llarg. Sobre la base de Nombres 14:34, que diu: «Tants anys com dies», i Ezequiel 4:6, que diu: «Un dia per un any», els «set temps» havien de durar 2.520 anys.

Aquests 2.520 anys van començar l’octubre de l’any 607 a. de la n. e., quan Jerusalem va caure en mans dels babilonis i el rei de la dinastia de David va ser destronat. Aquest període acaba l’octubre de l’any 1914. En aquesta data van  acabar «els temps de les nacions» i Déu va instaurar Jesucrist com a rei celestial (Salm 2:1-6; Daniel 7:13, 14). *

Jesús va predir que el temps en què arribaria a ser rei celestial estaria marcat per esdeveniments dramàtics d’abast mundial com ara guerres, fams, terratrèmols o pestes (Mateu 24:3-8; Lluc 21:11). Aquests esdeveniments són una prova de pes del fet que l’any 1914 va néixer el Regne celestial de Déu i van començar els «darrers dies» del món malvat actual (2 Timoteu 3:1-5).