Salta al contingut

Salta a la taula de continguts

APÈNDIX

Hauríem de celebrar les festes?

Hauríem de celebrar les festes?

MOLTES de les festivitats religioses i civils que se celebren per tot el món no tenen orige bíblic. Llavors, quin és el seu orige? Si tens una biblioteca a l’abast, trobaràs interessant el que diuen llibres de referència sobre algunes festes que són molt conegudes allà on vius. Vegem-ne alguns exemples.

Setmana Santa (Pasqua). Encara que se suposa que commemora la mort i resurrecció de Jesús, té molts costums pagans, com les processons. Las Grandes Religiones Ilustradas diu que, molt abans de Crist, els babilonis “es desfeien en atencions amb les seues imatges sagrades [...]. Vestien les imatges amb roba cara, les adornaven amb collars, polseres i anells. Les feien descansar sobre llits luxosos i les treien en processó”. També és molt popular “el conill de Pasqua”. The Catholic Encyclopedia diu: “El conill és un símbol pagà i sempre ha sigut un emblema de fertilitat”.

Cap d’any. La data del cap d’any i les maneres de celebrar-lo són diferents d’un país a un altre. The World Book Encyclopedia explica: “L’emperador romà Juli Cèsar va establir el cap d’any l’1 de gener de l’any 46 a. C. Els romans dedicaven este dia a Janus, el déu de les portes i els inicis. El mes de gener [en llatí Januarius] rep el seu nom del déu Janus, qui tenia dos cares: una mirava cap avant i l’altra cap arrere”. Açò demostra que les festes de cap d’any es basen en tradicions paganes.

Tots Sants (Halloween). The Encyclopedia Americana diu: “Certs costums de la festivitat de Tots Sants s’originen d’una cerimònia dels druides (antics sacerdots celtes) de temps precristià. Els celtes celebraven festes en honor de dos grans déus: el déu del sol i el déu dels morts [...]. La celebració en honor d’este últim era l’1 de novembre, dia del cap d’any celta. La festivitat dels morts va anar incorporant-se gradualment als ritus cristians”.

Altres festivitats. No podem parlar de totes les festivitats que se celebren per tot el món. De tota manera, Jehovà no accepta cap festa que exalte persones o institucions humanes (Jeremies 17:5-7; Fets 10:25, 26). A més, pensa que, per a saber si una festa agrada a Déu o no, has de tindre en compte el seu orige (Isaïes 52:11; Apocalipsi 18:4). Els principis bíblics que s’expliquen al capítol 16 t’ajudaran a saber com considera Déu el fet de participar en altres festivitats no religioses.