1, 2. Per què estimes Jehovà?

T’ESTIMES Déu? Si ja has dedicat la teva vida a Jehovà, la teva resposta serà un rotund «sí», i amb raó! De fet, el més natural és que ens estimem Jehovà. L’amor que sentim per Déu és, en realitat, la resposta a l’amor que ell sent per nosaltres. La Bíblia ho explica així: «Nosaltres, estimem, ja que ell [Jehovà] ens ha estimat primer» (1 Joan 4:19).

² Jehovà ha pres la iniciativa al mostrar-nos com ens estima. Ens ha donat una casa meravellosa: la Terra. Es preocupa de les nostres necessitats físiques (Mateu 5:43-48). I el que és més important, cuida de les nostres necessitats espirituals. Ens dóna la seva Paraula, la Bíblia. A més, ens convida a fer-li oracions ben segurs que ens escoltarà i ens ajudarà amb el seu esperit sant (Salm 65:2, BEC; Lluc 11:13). Per damunt de tot, va enviar el Fill que més s’estimava perquè ens rescatés del pecat i de la mort. Quin amor tan gran ens ha mostrat Jehovà! (Joan 3:16; Romans 5:8.)

3. (a) Què hem de fer per mantenir-nos en l’amor de Déu? (b) Quina important pregunta cal que ens fem, i on trobem la resposta?

³ Jehovà vol que gaudim per sempre del seu amor.  Ara bé, que això passi depèn en realitat de nosaltres. La Paraula de Déu ens exhorta: «Manteniu-vos en l’amor de Déu [...] que duu a la vida eterna» (Judes 21). L’expressió «manteniu-vos» indica que cal que actuem per seguir tenint l’amor de Déu. És necessari que responguem al seu amor amb obres. Per això, una pregunta important que ens podem fer és: «Com puc demostrar l’amor que sento per Déu?». Trobem la resposta en les paraules inspirades de l’apòstol Joan: «L’amor de Déu consisteix en això: que complim els seus manaments; i els seus manaments no són pas feixucs» (1 Joan 5:3). Ja que volem demostrar a Déu que l’estimem  moltíssim, analitzem amb detall el significat d’aquestes paraules.

4, 5. (a) A què es refereixen les paraules «l’amor de Déu»? (b) Descriu com va començar a créixer al teu cor l’amor per Jehovà.

⁴ En què pensava l’apòstol Joan quan va escriure l’expressió «l’amor de Déu»? Aquestes paraules no es refereixen a l’amor que Déu ens té, sinó al que nosaltres sentim per ell. Recordes quan va començar a créixer al teu cor l’amor per Jehovà?

⁵ Pensa per un moment en el primer cop que vas aprendre la veritat sobre Jehovà i el seu propòsit, i vas començar a posar-hi fe. Vas arribar a entendre que, tot i que havies nascut allunyat de Déu a causa del pecat, Jehovà, mitjançant Jesucrist, havia obert el camí cap a la perfecció i la vida eterna que Adam va perdre (Mateu 20:28; Romans 5:12, 18). Et vas començar a adonar de la magnitud del sacrifici que va fer Jehovà quan va enviar el seu Fill més estimat perquè morís per tu. Això et va arribar al cor i vas començar a estimar el Déu que t’ha mostrat aquest amor tan gran (1 Joan 4:9, 10, BCI).

6. (a) Com s’expressa l’autèntic amor? (b) A què et va motivar l’amor per Déu?

⁶ De tota manera, aquest sentiment va ser tan sols el principi de l’autèntic amor per Jehovà. L’amor no és tan sols un sentiment, i tampoc són només paraules. Estimar Déu de veritat implica més que simplement dir: «Estimo Jehovà». Igual que la fe, l’autèntic amor es posa de manifest per les coses que un fa (Jaume 2:26). Concretament, expresses amor quan fas coses que agraden a la persona que estimes. Per això, quan l’amor a Jehovà et va arrelar al cor, vas sentir el desig de viure  d’una manera que agradés al teu Pare celestial. T’has batejat com a Testimoni? Si és així, el teu amor profund i la lleialtat et van portar a prendre la decisió més important de la teva vida. Et vas dedicar a Jehovà per fer la seva voluntat, i ho vas simbolitzar batejant-te (Romans 14:7, 8). Complir aquesta solemne promesa a Jehovà implica fer el que l’apòstol Joan va dir a continuació.

7. (a) Quins són alguns dels manaments de Déu? (b) Què implica complir-los?

⁷ Joan explica que l’amor de Déu significa que «complim els seus manaments». Quins són els manaments de Déu? Jehovà ens dóna molts manaments concrets a la seva Paraula, la Bíblia. Per exemple, prohibeix la borratxera, la fornicació, la idolatria, el robatori i la mentida (1 Corintis 5:11, BCI; 6:18; 10:14; Efesis 4:28; Colossencs 3:9). Complir els manaments de Déu implica viure d’acord amb el criteri moral que s’exposa clarament a la Bíblia.

8, 9. Com podem saber què és el que li agrada a Jehovà en els casos en què no hi ha una llei específica a la Bíblia? Dóna’n un exemple.

⁸ De tota manera, per agradar a Jehovà, no només cal obeir les seves normes específiques. De fet, Jehovà no ens atabala amb un munt de lleis que ens diguin què hem de fer en cada aspecte de la nostra vida diària. En el dia a dia ens trobarem amb moltes situacions per a les quals la Bíblia no ens dóna una instrucció concreta. En aquests casos, com sabem què és el que li agradarà a Jehovà que fem? La Bíblia explica amb claredat com veu Jehovà les coses. A mesura que estudiem la Bíblia, aprenem què li agrada a Jehovà i què odia (Salm 97:10, BEC; Proverbis 6:16-19). Arribem a discernir quines actituds i accions aprecia. Com més aprenguem sobre  la personalitat i la manera d’actuar de Jehovà, més fàcil serà que les nostres decisions i accions reflecteixin la seva manera de pensar. Aleshores, fins i tot en situacions per a les quals la Bíblia no dóna cap norma específica, sabrem percebre «quina és la voluntat del Senyor», Jehovà (Efesis 5:17).

⁹ Per exemple, la Bíblia no prohibeix directament que vegem peŀlícules o programes de televisió en què es mostra molta violència o immoralitat sexual. Però realment ens cal una llei específica que ens ho prohibeixi veure? Ja sabem què pensa Jehovà d’aquestes coses. La seva Paraula afirma categòricament que Jehovà «avorreix [...] el qui es complau en la violència» (Salm 11:5, BEC). També diu: «Déu ha de jutjar els fornicadors i els adúlters» (Hebreus 13:4, BEC). Al meditar en aquestes paraules inspirades, podem percebre clarament què és el que Jehovà vol i, aleshores, decidir no entretenir-nos mirant imatges d’aquelles coses que el nostre Déu odia. Sabem que a Jehovà li agrada que evitem la degradació moral que aquest món presenta com si fos entreteniment innocent. *

10, 11. (a) Per què hem triat ser obedients a Jehovà? (b) Com és la nostra obediència?

¹⁰ Quina és la raó més important per complir els manaments de Déu? És a dir, per què volem viure cada dia en harmonia amb el que sabem que és la manera de pensar de Jehovà? Doncs no ho fem tan sols per no rebre un càstig, o per evitar les males conseqüències que pateixen aquells qui no fan cas del que Déu vol (Gàlates 6:7). En lloc d’això, considerem que ser obedients a Jehovà és una magnífica oportunitat de mostrar com  l’estimem. Igual que un nen busca guanyar-se el favor del seu pare, nosaltres volem guanyar-nos el favor de Jehovà (Salm 5:12, BEC). És el nostre Pare, i ens l’estimem. No hi ha res que ens faci més feliços o ens doni més satisfacció que saber que vivim d’una manera que «obté el favor de [Jehovà]» (Proverbis 12:2).

¹¹ Per això, no obeïm de mala gana, només quan ens convé, o posant-hi condicions. * No triem quan obeir i quan no, fent-ho només quan ens va bé o quan no ens suposa un gran problema. Al contrari, ‘obeïm de cor’ (Romans 6:17, TBS). Ens sentim com el salmista que va escriure a la Bíblia: «Els teus manaments fan les meves delícies, me’ls estimo de debò» (Salm 119:47, BCI). Sí, ens agrada obeir Jehovà. Reconeixem que ell mereix la nostra obediència total i incondicional, i de fet és el que ens demana (Deuteronomi 13:1 [12:32 en NM]). Volem que Jehovà digui de nosaltres el mateix que la seva Paraula diu de Noè. Al parlar d’aquest fidel patriarca que va mostrar el seu amor per Déu al ser obedient durant moltes dècades, la Bíblia diu que «tot ho va fer d’acord amb allò que Déu li havia manat» (Gènesi 6:22).

12. Com fem molt feliç Jehovà amb la nostra obediència?

¹² Com se sent Jehovà quan l’obeïm voluntàriament? La seva Paraula diu que ‘alegrem el seu cor’ (Proverbis 27:11). Però alegra realment el cor del Senyor Sobirà de l’univers el fet que siguem obedients? I tant que ho fa, i per una bona raó! Jehovà ens ha creat amb llibertat d’elecció. Això vol dir que som lliures per escollir si volem obeir Déu, o no (Deuteronomi 30:15, 16, 19, 20).  Cada cop que escollim obeir Jehovà de bon grat, i al darrere d’aquesta decisió hi ha un cor ple d’amor a Déu, fem molt feliç el nostre Pare celestial (Proverbis 11:20). A més, estem triant la millor manera de viure.

13, 14. Per què es pot dir que els manaments de Déu «no són pas feixucs», i com es pot iŀlustrar això?

¹³ L’apòstol Joan ens transmet unes paraules tranquiŀlitzadores pel que fa a les normes de Jehovà: «Els seus manaments no són pas feixucs». La paraula grega que es tradueix «feixucs» a 1 Joan 5:3 significa literalment «pesats». * Una altra traducció de la Bíblia diu: «Els seus manaments no són pesants» (Nou Testament, ed. Saó). Jehovà no ens demana res que sigui irraonable o angoixant. Les seves normes no estan més enllà del que un humà imperfecte pot obeir.

¹⁴ Ho podem iŀlustrar d’aquesta manera. Un bon amic et demana que l’ajudis a mudar-se de casa. S’han de carregar moltes caixes. Algunes pesen poc i una sola persona les pot portar sense problemes. Altres pesen molt i s’han de portar entre dos. Quan el teu amic tria quines caixes has de carregar, creus que et demanarà que carreguis les caixes que pesen massa per a tu? De cap manera. Segur que no vol que et facis mal provant de carregar-les tu sol. Igualment, el nostre Déu amorós i bondadós no ens demanaria que obeíssim manaments massa difícils de complir (Deuteronomi 30:11-14). Mai no ens demanaria que portéssim una  càrrega tan pesada. Jehovà entén les nostres limitacions «perquè sap de quin fang ens va formar, i es recorda que som pols» (Salm 103:14).

15. Per què podem estar segurs que els manaments de Jehovà són per al nostre bé?

¹⁵ Lluny de ser opressius, els manaments de Jehovà ens són molt profitosos (Isaïes 48:17, BCI). Per això Moisès podia dir a l’antic Israel: «[Jehovà] ens va manar que complíssim tots aquests estatuts, de reverenciar [Jehovà], el nostre Déu, pel bé nostre, tots els dies, a fi que ell ens doni vida, com fins avui» (Deuteronomi 6:24, BEC). Nosaltres també podem confiar que, al donar-nos les seves lleis, Jehovà té present el millor per a nosaltres, el nostre benestar futur i etern. En realitat, com podria ser d’altra manera? Jehovà és un Déu d’infinita saviesa i sap què és el millor per a nosaltres (Romans 11:33). Jehovà també és la personificació de l’amor (1 Joan 4:8). L’amor és la seva pròpia essència, que impregna tot el que diu i fa. Aquesta qualitat és la base de tots els manaments que ha donat als qui el serveixen.

16. Tot i la influència d’aquest món degradat i de la nostra pròpia imperfecció, per què podem seguir sent obedients?

¹⁶ Això no vol dir que obeir Déu sigui fàcil. Ens toca lluitar contra la influència d’aquest món degradat que «està sota el poder del Maligne» (1 Joan 5:19). També ens hem de barallar amb la nostra imperfecció, que ens incita a transgredir les lleis de Déu (Romans 7:21-25). Però el nostre amor a Déu pot vèncer. Jehovà beneeix aquells qui volen demostrar-li el seu amor amb la seva obediència. Ell dóna el seu esperit sant «als qui l’obeeixen» (Actes [Fets] 5:32). Aquest esperit produeix en nosaltres un fruit meravellós: qualitats precioses que, al  mateix temps, ens ajuden a seguir sent obedients (Gàlates 5:22, 23, BEC).

17, 18. (a) Què analitzarem en aquest llibre, i què cal que tinguem present mentre ho anem fent? (b) De què parlarà el capítol següent?

¹⁷ En aquest llibre analitzarem els principis i valors morals de Jehovà, així com moltes altres maneres com ell ha expressat la seva voluntat. A mesura que ho anem fent, cal que tinguem presents algunes coses. Recordem que Jehovà no vol que obeïm les seves lleis i principis a la força. Vol que la nostra obediència sigui de bon grat i de tot cor. No oblidem que Jehovà ens demana que visquem d’una manera que ens serà molt profitosa i que ens permetrà aconseguir, en el futur, vida eterna. I vegem l’obediència sense reserves com el que realment és: una magnífica oportunitat de mostrar a Jehovà fins a quin punt l’estimem.

¹⁸ Per ajudar-nos a diferenciar el que està bé del que està malament, Jehovà ens ha donat amorosament la consciència. Ara bé, per poder-nos refiar de la consciència, cal educar-la. D’això parlarà el capítol següent.