1-3. (a) Quina veritat innegable presenta la Bíblia? (b) Com podem escollir bones companyies que ens siguin una bona influència?

EN CERT sentit, les persones som com esponges; tenim tendència a absorbir allò que ens envolta. És molt fàcil que, fins i tot sense voler, adoptem actituds, valors o trets de la personalitat d’aquells amb els qui tenim contacte sovint.

² La Bíblia presenta una veritat innegable quan diu: «Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament» (Proverbis 13:20, BEC). Aquest proverbi no es refereix tan sols a un contacte ocasional. Les paraules «va amb» denoten una companyia habitual. * Una obra de consulta bíblica comenta que aquest tipus de companyia «implica amor i afecte». Oi que és veritat que tendim a imitar aquells qui estimem? Sens dubte, com que es crea un vincle emocional amb les persones que estimem, poden influir molt en la nostra manera de ser, sigui per a bé o per a mal.

³ Per mantenir-nos en l’amor de Déu és essencial que busquem bones companyies que ens siguin una bona influència. Com ho podem fer? Doncs és evident, estimant aquells qui Déu estima, és a dir, que els seus amics també  siguin els nostres. Pensa-hi. Hi pot haver millors companys que els qui tenen les qualitats que Jehovà busca en els seus amics? Examinem, doncs, quin tipus de persones s’estima Déu. Si tenim clar el punt de vista de Jehovà sobre això, estarem més preparats per escollir bones amistats.

4. (a) Per què té tot el dret Jehovà de ser selectiu a l’hora d’escollir els seus amics? (b) Per què Jehovà anomenava Abraham «el meu amic»?

⁴ Jehovà és molt selectiu pel que fa a les amistats. Oi que té tot el dret de ser-ho? Després de tot, és el Senyor Sobirà de l’univers, i ser el seu amic és el més gran de tots els honors. Llavors, qui escull com a amics? Jehovà s’apropa a aquells qui confien en ell amb una fe completa. Per exemple, pensa en el patriarca Abraham, un home conegut per tenir una fe excepcional. Es fa difícil imaginar una prova de fe més gran per a un pare que el que li demanin oferir el seu fill com a sacrifici. * Doncs Abraham «va oferir Isaac» perquè tenia fe absoluta que «Déu és poderós fins per a fer ressuscitar els morts» (Hebreus 11:17-19). Per aquesta demostració de fe i obediència, Jehovà es referia afectuosament a ell com «el meu amic» (Isaïes 41:8; Jaume 2:21-23).

5. Com veu Jehovà aquells qui l’obeeixen fidelment?

⁵ Jehovà valora molt l’obediència lleial. S’estima aquells qui li són fidels per damunt de tot (2 Samuel 22:26). Com vam veure al capítol 1 d’aquest llibre, Jehovà se sent molt feliç quan veu persones que, mogudes per l’amor, escullen obeir-lo. Proverbis 3:32 diu que «els honrats són els  seus íntims». Aquells qui fidelment compleixen els requisits de Déu reben una invitació bondadosa de Jehovà: podran estar-se a la seva «casa». És a dir, accepta gustosament la seva adoració i els dóna lliure accés a ell per mitjà de l’oració (Salm 15:1-5).

6. Com podem mostrar que estimem Jesús, i què sent Jehovà per aquells qui estimen el seu Fill?

⁶ Jehovà estima aquells qui estimen Jesús, el seu Fill unigènit. Jesús va dir: «Si algú m’estima, guardarà la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà, i vindrem a ell i farem estada amb ell» (Joan 14:23, TBS). Segons això, com podem mostrar el nostre amor per Jesús? Guardant, o obeint, els seus manaments (Joan 14:15, 21). Això inclou la comissió de predicar la bona nova i de fer deixebles (Mateu 28:19, 20, BEC). També mostrem el nostre amor per Jesús quan ‘seguim les seves petjades’, és a dir, quan fem tot el possible per imitar el seu exemple en el que diem i en el que fem, malgrat la nostra imperfecció (1 Pere 2:21). Jehovà es commou quan veu els esforços d’aquells qui, moguts per l’amor al seu Fill, procuren seguir l’exemple de Crist en la seva vida.

7. Per què és assenyat tenir amistat amb els qui són amics de Jehovà?

⁷ Entre les qualitats que Jehovà busca en els seus amics estan la fe, la lleialtat, l’obediència i l’amor per Jesús i les seves normes. Cadascú de nosaltres fa bé de preguntar-se: «Són els meus amics així? Demostren aquestes qualitats en la seva vida? Són amics de Jehovà?». Fer això és assenyat, ja que les persones que cultiven qualitats que agraden a Déu i que prediquen la bona nova del Regne amb entusiasme poden tenir un efecte positiu en nosaltres, és a dir, ajudar-nos a viure d’acord amb la nostra determinació d’agradar a Déu. (Consulta el requadre « Què és un bon amic?»)

8. Què t’arriba al cor de la relació que tenien (a) Noemí i Rut? (b) els tres joves hebreus? (c) Pau i Timoteu?

⁸ A les Escriptures trobem molts exemples de persones que es van beneficiar d’haver escollit bons companys. Podem llegir sobre la relació que tenien Noemí i la seva nora Rut, la dels tres joves hebreus que es van mantenir junts a Babilònia, o la de Pau i Timoteu (Rut 1:16; Daniel 3:17, 18; 1 Corintis 4:17; Filipencs 2:20-22). Però parem atenció a un altre exemple destacat: l’amistat entre David i Jonatan.

9, 10. En què es fonamentava l’amistat entre David i Jonatan?

⁹ La Bíblia explica que després que David tombés Goliat, «l’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix» (1 Samuel 18:1, BEC). Això va ser el principi d’una amistat que, tot i la considerable diferència d’edat, mai no es va trencar i va durar fins que Jonatan va morir en un camp de batalla (2 Samuel 1:26, BEC). * En què es fonamentava l’estret lligam que unia aquests dos amics?

¹⁰ A David i Jonatan els unia el seu amor per Déu i el fort desig que sentien de ser-li fidels. Aquests dos homes compartien un lligam espiritual. S’admiraven l’un a l’altre per les qualitats que mostraven. Segur que a Jonatan l’impressionaven el valor i la determinació d’aquell jove que va defensar el nom de Jehovà sense cap por. Sens dubte, David respectava aquest home de més edat que lleialment va donar suport a les disposicions de Jehovà i que abnegadament va posar els interessos de David per davant  dels seus. Pensa, per exemple, què va passar quan David va viure uns moments molt difícils, vagant com un fugitiu al desert per escapar-se de la ira del malvat rei Saül, el pare de Jonatan. En una extraordinària demostració de lleialtat, Jonatan va prendre la iniciativa i va «arribar-se [...] on era David, per donar-li confiança en Déu» (1 Samuel 23:16). Imagina’t com es va sentir David quan el seu  estimat amic el va anar a veure per animar-lo i donar-li el seu suport! *

11. Què pots aprendre sobre l’amistat amb l’exemple de Jonatan i David?

¹¹ Què aprenem de l’exemple de Jonatan i David? Per damunt de tot, veiem que la cosa més important que han de compartir els amics són els valors espirituals. Quan som a prop d’aquells qui comparteixen les nostres creences, les nostres normes morals i el nostre desig de mantenir-nos  fidels a Déu, es fa possible un intercanvi de pensaments, sentiments i experiències que ens animen i ens edifiquen (Romans 1:11, 12). Trobem aquest tipus d’amics amb inclinacions espirituals entre els companys de creença. Llavors, vol dir això que tothom qui assisteix a les reunions a la Sala del Regne és una bona companyia? No necessàriament.

12, 13. (a) Per què hem d’escollir bé les nostres amistats fins i tot dins la congregació? (b) En quina situació es trobaven les congregacions del primer segle, i quines advertències enèrgiques va haver de donar Pau?

¹² Fins i tot dins la congregació hem de triar bé les nostres amistats si volem que ens siguin espiritualment edificants. Ens ha de sorprendre això? En realitat, no. Tal com alguns fruits d’un arbre poden trigar més que altres a madurar, a la congregació alguns cristians poden trigar més a arribar a la maduresa espiritual. Per tant, a totes les congregacions trobarem cristians en diferents etapes de creixement espiritual (Hebreus 5:12–6:3). Naturalment, mostrem paciència i amor als més nous o als més febles, ja que volem ajudar-los a créixer espiritualment (Romans 14:1; 15:1, BEC).

¹³ De vegades, dins la congregació poden sorgir situacions en les quals hem de vigilar amb qui tenim contacte. Pot ser que alguns es comportin indegudament. Altres poden adoptar un esperit de ressentiment o fins i tot rondinaire. A les congregacions del primer segle passava el mateix. Mentre que la majoria es mantenien fidels, alguns no es portaven bé. A la congregació de Corint hi havia qui no creia certes ensenyances cristianes, i per això Pau va advertir a la congregació: «No us deixeu enganyar: “Les males companyies corrompen els bons costums”» (1 Corintis 15:12, 33, BCI). Pau va avisar Timoteu que, fins i tot  d’entre els germans cristians, podia trobar-ne alguns que no actuessin de manera honorable. Li va dir que s’havia de mantenir allunyat d’aquests, és a dir, que evités tenir-hi un contacte estret (2 Timoteu 2:20-22).

14. Com podem aplicar el principi que hi ha darrere les paraules de Pau sobre les companyies?

¹⁴ El principi que hi ha darrere les paraules de Pau és clar: hem d’evitar el contacte estret amb persones que ens puguin ser una mala influència, sigui dins o fora de la congregació (2 Tessalonicencs 3:6, 7, 14). Hem de protegir la nostra relació amb Jehovà. Recorda que, com una esponja, absorbim les actituds i comportaments d’aquells amb qui tenim contacte sovint. No podem submergir una esponja en vinagre i esperar que s’ompli d’aigua. Tampoc podem buscar la companyia d’aquells qui ens són una influència negativa i esperar treure’n res de bo (1 Corintis 5:6).

15. Què pots fer per trobar amics amb inclinacions espirituals a la congregació?

¹⁵ Podem estar agraïts que hi hagi moltes possibilitats de trobar bones amistats entre els companys de creença (Salm 133:1, BEC). Com pots trobar amics amb inclinacions espirituals a la congregació? A mesura que cultivis qualitats i comportaments que agraden a Déu, sens dubte altres persones que fan el mateix se sentiran naturalment atretes a tu. Però tu també has de prendre la iniciativa per fer nous amics. (Consulta el requadre « Com vam fer bons amics».) Busca aquells qui mostrin qualitats com les que vols reflectir. Fes cas del consell que dóna la Bíblia quan diu «eixampleu-vos» i busca amistats entre companys de creença de tota raça, nacionalitat o cultura (2 Corintis 6:13; 1 Pere 2:17). No et limitis a persones de la teva mateixa edat. Recorda que Jonatan era molt més gran que David. Moltes persones grans et poden aportar un munt d’experiència i saviesa amb la seva amistat.

16, 17. Per què no hauríem de deixar la congregació en el cas que algun germà cristià ens ferís d’alguna manera?

¹⁶ Com que a la congregació hi ha una àmplia varietat de personalitats i antecedents, pot ser que de tant en tant sorgeixin problemes. Un company cristià podria dir o fer alguna cosa que ens ferís els sentiments (Proverbis 12:18). De vegades els problemes esclaten a causa de malentesos, o potser per diferències de personalitat o d’opinió. Ens farà ensopegar això i abandonar la congregació? Si estimem de debò Jehovà i els qui ell estima, això no passarà mai.

¹⁷ Jehovà mereix el nostre amor i la nostra completa devoció, ja que és qui ens ha creat i qui ens manté amb vida (Apocalipsi [Revelació] 4:11). La congregació que ell es complau a usar també mereix el nostre suport lleial  (Hebreus 13:17, BCI). Per tant, si un germà cristià ens fereix o ens decep d’alguna manera, no deixarem la congregació per mostrar que estem enfadats. Ni se’ns passaria pel cap, ja que no és Jehovà qui ens ha fet mal. En realitat, el nostre amor per Jehovà mai no ens permetria donar-li l’esquena ni a ell ni al seu poble (Salm 119:165).

18. (a) Què podem fer per promoure la pau a la congregació? (b) Quines benediccions porta perdonar quan hi ha una raó vàlida per fer-ho?

¹⁸ L’amor que sentim pels nostres germans cristians ens impulsa a promoure la pau a la congregació. Jehovà no espera perfecció d’aquells qui estima, i tampoc l’hauríem d’esperar nosaltres. L’amor ens permet passar per alt les petites faltes, i ens recorda que tots som imperfectes i cometem errors (Proverbis 17:9, BEC; 1 Pere 4:8, BCI). L’amor ens ajuda a seguir ‘perdonant-nos mútuament’ (Colossencs 3:13). No sempre és fàcil aplicar aquest consell. Si permetem que els sentiments negatius ens dominin, és probable que acabem guardant ressentiment i creguem que la nostra ràbia, d’alguna manera, castiga l’ofensor. Però, en realitat, guardar ressentiment ens perjudica a nosaltres. Si escollim perdonar, quan hi ha una raó vàlida per fer-ho, rebrem moltes benediccions (Lluc 17:3, 4, BCI). Ens sentirem en pau amb nosaltres mateixos, preservarem la pau a la congregació i, per damunt de tot, protegirem la nostra relació amb Jehovà (Mateu 6:14, 15, BCI; Romans 14:19).

19. En quines situacions és necessari trencar l’amistat amb algú?

¹⁹ De vegades, se’ns demana que trenquem la relació amb algú que havia estat membre de la congregació. Aquesta situació sorgeix quan s’expulsa una persona perquè viola la llei de Déu i no se’n penedeix, o bé renega de  la fe i ensenya doctrines falses, o es desassocia, és a dir, renuncia a la seva condició de membre de la congregació. La Paraula de Déu ens diu clarament respecte a aquestes persones: «No [hi] heu de tenir tractes» (1 Corintis 5:11-13, BCI; 2 Joan 9-11). * Pot resultar molt dur evitar algú que potser hagi estat amic nostre o sigui familiar nostre. Ens mantindrem ferms? Mostrarem així que posem per damunt de tot la lleialtat a Jehovà i a les seves normes justes? Recorda que Jehovà valora molt la lleialtat i l’obediència.

20, 21. (a) Per què és l’expulsió una mesura amorosa? (b) Per què cal que siguem assenyats al triar els nostres companys?

²⁰ L’expulsió és, en realitat, una mesura amorosa de part de Jehovà. Per què? Perquè expulsar un pecador que no se’n penedeix demostra amor pel sant nom de Jehovà i per tot el que significa (1 Pere 1:15, 16). L’expulsió protegeix la congregació, ja que evita que els membres fidels rebin la influència malsana dels qui pequen deliberadament. Així poden servir Déu tranquils al saber que la congregació és un refugi segur dins d’aquest món malvat (1 Corintis 5:7, BCI; Hebreus 12:15, 16, BCI). La disciplina ferma també mostra amor al pecador. És possible que sigui la sacsejada que necessita per recobrar el seny i fer els passos necessaris per tornar a Jehovà (Hebreus 12:11).

²¹ No podem evitar que les nostres amistats tinguin una poderosa influència en la nostra manera de ser. Per tant, cal que siguem assenyats a l’hora de triar els nostres companys. Si fem que els amics de Jehovà siguin també amics nostres i estimem les persones que Déu estima, ens veurem envoltats de les millors amistats que es pot tenir. Tot allò que absorbirem d’ells ens ajudarà a viure d’acord amb la nostra decisió d’agradar a Jehovà.