1, 2. Quina elecció hem de fer respecte a l’entreteniment?

IMAGINA que estàs a punt de menjar-te una fruita deliciosa, però de sobte t’adones que té una part podrida. Què faràs? Bé, podries menjar-te la fruita sencera, inclosa la part feta malbé; podries llençar tota la peça de fruita; o podries tallar-ne la part podrida i menjar-te la resta. Què és el que triaràs?

² Es podria dir que l’entreteniment és com aquesta fruita. En ocasions vols divertir-te una mica, però veus que una gran part de l’entreteniment actual és moralment incorrecte i fins i tot està «podrit». Llavors què faràs? Alguns estan disposats a acceptar la part dolenta i empassar-se tot l’entreteniment que ofereix el món. D’altres potser eviten totes les diversions per assegurar-se que no s’exposen a res perjudicial. I encara hi ha altres que van amb molt de compte per evitar l’entreteniment nociu i de tant en tant es diverteixen de manera sana. Què triaràs si vols mantenir-te en l’amor de Déu?

3. Què analitzarem a continuació?

³ La majoria de nosaltres triaríem la tercera opció. Som conscients que necessitem divertir-nos però només volem triar l’entreteniment que sigui moralment saludable. Per això, hem d’analitzar com podem determinar què és sa i què no ho és. Però abans parlem de l’efecte  que pot tenir l’entreteniment que triem en l’adoració que donem a Jehovà.

4. Quin efecte ha de tenir la nostra dedicació en l’entreteniment que triem?

⁴ Fa temps, un Testimoni ja gran que es va batejar el 1946 va comentar: «M’he proposat ser present a tots els discursos de baptisme i escoltar-los amb atenció, com si es tractés del meu propi bateig». Per què? Ell mateix respon: «Tenir ben present la meva dedicació m’ha ajudat moltíssim a mantenir-me fidel». Sens dubte, estaràs d’acord amb aquesta opinió. Recordar que vas prometre a Jehovà que dedicaries tota la teva vida a servir-lo et motiva a aguantar (Eclesiastès 5:3 [5:4 en NM]; Hebreus 10:7). De fet, meditar en la teva dedicació no només afectarà com veus el ministeri cristià, sinó també altres facetes de la vida, inclòs l’entreteniment. L’apòstol Pau va destacar aquest fet quan va escriure als cristians del seu temps: «Tant si mengeu doncs, com si beveu, o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot per a la glòria de Déu» (1 Corintis 10:31, TBS).

5. Com ens ajuda Levític 22:18-20 a entendre l’advertència implícita a Romans 12:1?

⁵ Tot el que fas a la vida està relacionat amb la teva adoració  a Jehovà. A la seva carta als romans, Pau va utilitzar una imatge molt expressiva per gravar aquesta veritat en els seus companys de fe. Els va exhortar: «Oferi[u] els vostres cossos com a sacrifici vivent, sant, agradable a Déu, que és el vostre culte racional [«servei sagrat amb la vostra facultat de pensar», NM]» (Romans 12:1, TBS). El teu cos inclou la ment, el cor i la força física. Al servir Déu, utilitzes tot això (Marc 12:30). Pau diu que aquest servei de tota ànima és com un sacrifici. Aquesta expressió conté una advertència implícita: d’acord amb la Llei mosaica, Déu rebutjava un sacrifici defectuós (Levític 22:18-20). Igualment, si el sacrifici espiritual d’un cristià està contaminat d’alguna manera, Déu no l’acceptarà. Però com podria passar una cosa així?

6, 7. Com podria un cristià contaminar el seu cos, i quines en podrien ser les conseqüències?

⁶ Pau va exhortar als cristians de Roma: «No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat». Pau també els va dir: «Feu morir les obres del cos» (Romans 6:12-14, BCI; 8:13). Al principi de la seva carta ja els havia posat alguns exemples d’«obres del cos». Sobre les persones pecaminoses, llegim: «La seva boca és plena de maledicció», «àgils són els seus peus per a vessar sang», «davant dels seus ulls no hi ha temor de Déu» (Romans 3:13-18). Un cristià contaminaria el seu cos si usés «els membres del [seu] cos» per a aquestes pràctiques. Per exemple, si un cristià veu deliberadament una cosa tan depravada com la pornografia o violència sàdica, està ‘posant els [ulls] al servei del pecat’ i contaminant tot el cos. La seva adoració ja no seria un sacrifici sant i Déu no l’acceptaria (Deuteronomi 15:21; 1 Pere 1:14-16; 2 Pere 3:11). Quin preu més alt pagaria per un entreteniment que no és sa!

 ⁷ És evident que l’entreteniment que tria un cristià té serioses conseqüències. Per això segur que volem triar un entreteniment que embelleixi el nostre sacrifici a Déu, no que el contamini. Vegem ara com podem determinar què és saludable i què no ho és.

8, 9. (a) Com es pot classificar en termes generals l’entreteniment? (b) Quines formes d’entreteniment rebutgem, i per què?

⁸ En termes generals, es pot classificar l’entreteniment en dues categories. Una és l’entreteniment que els cristians han d’evitar totalment, i l’altra, l’entreteniment que alguns cristians poden considerar acceptable i d’altres no. Comencem analitzant la primera categoria: l’entreteniment que els cristians eviten.

⁹ Com vam veure al capítol 1, algunes formes d’entreteniment mostren pràctiques que la Bíblia condemna expressament. Pensa, per exemple, en llocs web, peŀlícules, programes de televisió i música de caràcter sàdic o demoníac, o bé que contenen pornografia o promouen pràctiques immorals repugnants. Com que aquestes formes d’entreteniment depravades pinten en bons colors pràctiques contràries a les lleis i els principis bíblics, els autèntics cristians les han d’evitar (Actes [Fets] 15:28, 29; 1 Corintis 6:9, 10, BCI; Apocalipsi [Revelació] 21:8). Al rebutjar aquest entreteniment perjudicial, demostres a Jehovà que realment ‘detestes el mal’ i que constantment ‘t’apartes del mal’. D’aquesta manera tens una «fe sense fingiment» (Romans 12:9, BEC; Salm 34:14, BEC; 1 Timoteu 1:5, TBS).

10. Quina manera de pensar sobre l’entreteniment és perillosa, i per què?

¹⁰ Alguns, però, poden creure que no els afecta mirar entreteniment que presenta gràficament un  comportament immoral. Pensen: «Ho puc veure a les peŀlícules o a la televisió, però jo no faria mai aquestes coses». Aquesta manera de pensar és enganyosa i perillosa (Jeremies 17:9, BEC). Realment ‘detestem el mal’ si ens entretenim mirant el que Jehovà condemna? Exposar-nos amb freqüència a una mala conducta podria adormir els nostres sentits (Salm 119:70; 1 Timoteu 4:1, 2). Podria afectar les nostres accions i com veiem la conducta pecaminosa dels altres.

11. Com s’ha demostrat la veracitat de Gàlates 6:7 en el cas de l’entreteniment?

¹¹ De fet, això ja ha passat. Alguns cristians han comès actes immorals per la influència de l’entreteniment que solien veure. Van aprendre a les males que «allò mateix que un sembri és el que collirà» (Gàlates 6:7). Aquest resultat tan trist, però, es pot evitar. Si sembres amb compte coses moralment sanes a la teva ment, colliràs bons fruits amb felicitat. (Consulta el requadre « Quin entreteniment he de triar?»)

12. Com aplica Gàlates 6:5 a l’entreteniment, i quina guia tenim per prendre decisions personals?

¹² Parlem ara de la segona categoria: l’entreteniment en què apareixen activitats que la Bíblia no condemna directament però tampoc aprova específicament. Al triar entreteniment d’aquest tipus, el cristià ha de prendre una decisió personal sobre què considera saludable (Gàlates 6:5). No obstant això, no estem sols davant aquesta elecció: la Bíblia conté principis, o veritats fonamentals, que ens permeten comprendre la manera de pensar de Jehovà. Si prestem atenció a aquests principis, podrem determinar «quina és la voluntat de [Jehovà]» en  totes les coses, inclòs l’entreteniment que triem (Efesis 5:17).

13. Què ens ajudarà a evitar l’entreteniment que desagrada a Jehovà?

¹³ És evident que no tots els cristians han desenvolupat per igual la seva percepció moral, o discerniment (Filipencs 1:9, TBS). A més, s’adonen que, d’entreteniment, n’hi ha per a tots els gustos. Per això, no podem esperar que tots els cristians prenguin exactament les mateixes decisions. Malgrat tot, com més deixem que els principis  divins influeixin en la nostra ment i el nostre cor, més disposats estarem a evitar formes d’entreteniment que desagradin a Jehovà (Salm 119:11, 129; 1 Pere 2:16).

14. (a) Quin factor hem de tenir en compte a l’hora de triar l’entreteniment? (b) Com podem mantenir els interessos del Regne en primer lloc?

¹⁴ A l’hora de triar l’entreteniment, cal tenir en compte un altre factor: el temps. Tal com el contingut de l’entreteniment que tries indica què consideres acceptable, la quantitat de temps que hi dediques revela quines són les teves prioritats. Evidentment, per als cristians el més important són els assumptes espirituals (Mateu 6:33). Llavors què pots fer per assegurar-te que els interessos del Regne sempre ocupen el primer lloc a la teva vida? L’apòstol Pau va dir: «Mireu doncs atentament com camineu, no com a insensats, sinó com a savis, aprofitant [«comprant», NM] el temps» (Efesis 5:15, 16, TBS). Efectivament, establir uns límits precisos a la quantitat de temps que destines a l’entreteniment t’ajudarà a disposar del temps necessari per a «les coses més importants», és a dir, les activitats que contribueixen al teu benestar espiritual (Filipencs 1:10, NM).

15. Per què és savi deixar un marge de seguretat al triar l’entreteniment?

¹⁵ També és prudent deixar un marge de seguretat quan triem l’entreteniment. Què vol dir això? Prenguem de nou l’exemple de la fruita. Per evitar menjar-te una part podrida de la fruita sense adonar-te’n, no només talles el tros exacte que està fet malbé, sinó una mica més al seu voltant. De la mateixa manera, és savi aplicar un marge de seguretat al triar l’entreteniment. Un cristià savi no només evita l’entreteniment que viola clarament els principis bíblics, sinó també aquelles activitats que són dubtoses o semblen incloure  elements espiritualment perjudicials (Proverbis 4:25-27). Si ens aferrem a la Paraula de Déu, ens serà més fàcil fer-ho.

16. (a) Com podem demostrar que tenim el mateix criteri moral que Déu? (b) Com pots fer que aplicar els principis bíblics es converteixi en la teva manera de viure?

¹⁶ A l’hora de triar l’entreteniment, els autèntics cristians tenen en compte per damunt de tot l’opinió de Jehovà. La Bíblia revela els sentiments i les normes de Jehovà. Per exemple, el rei Salomó enumera les coses que Jehovà odia, com ara una «llengua mentidera i mans que escampen sang innocent, un cor que rumia designis malèfics, peus que cuiten corrents al mal» (Proverbis 6:16-19). Quin efecte ha de tenir l’opinió de Jehovà en la nostra manera de pensar? El salmista exhorta: «Els qui estimeu [Jehovà], detesteu la maldat!» (Salm 97:10, BEC). L’entreteniment que triïs ha de mostrar que de debò odies el que Jehovà odia (Gàlates 5:19-21). També has de tenir present que el que revela la classe de persona que ets no és el que fas en públic, sinó el que fas en privat (Salm 11:4; 16:8). Per tant, si desitges de tot cor reflectir en tots els aspectes de la teva vida els sentiments de Jehovà sobre assumptes morals, sempre prendràs decisions d’acord amb els principis bíblics.  Això es convertirà en la teva manera de viure (2 Corintis 3:18, BCI).

17. Abans de triar l’entreteniment, què ens hem de preguntar?

¹⁷ Què més pots fer per assegurar-te que, al triar l’entreteniment, actuaràs en harmonia amb la manera de pensar de Jehovà? Medita en aquesta pregunta: «Quin efecte tindrà això sobre mi i la meva relació amb Déu?». Per exemple, abans de decidir si aniràs a veure una peŀlícula, pregunta’t: «Com afectarà el contingut de la peŀlícula la meva consciència?». Vegem quins principis es poden aplicar a aquest tema.

18, 19. (a) Com ens pot ajudar el principi de Filipencs 4:8 a determinar si el nostre entreteniment és saludable? (b) Quins altres principis et poden ajudar a triar un bon entreteniment? (Consulta la nota al peu de pàgina.)

¹⁸ Un principi fonamental el trobem a Filipencs 4:8: «Tot allò que és veritat, tot allò que és digne, tot allò que és just, tot allò que és pur, tot allò que és estimable, tot allò que és constructiu, si hi ha alguna virtut i alguna lloança, ocupeu el pensament en aquestes coses» (TBS). És cert que Pau no estava parlant de l’entreteniment, sinó de les meditacions del cor, que havien de centrar-se en coses que agradessin a Déu (Salm 19:15 [19:14 en NM]). Tot i això, les paraules de Pau també es poden aplicar al tema de l’entreteniment. Com?

¹⁹ Pregunta’t: «M’omplen la ment amb “tot allò que és pur” les peŀlícules, els videojocs, la música i altres formes d’entreteniment que trio?». Per exemple, després de veure una peŀlícula, quines imatges se’t queden a la ment? Si són imatges agradables, pures, i refrescants, llavors tens la certesa que l’entreteniment que has triat era saludable. Però si la peŀlícula que has vist et fa pensar en coses que no són castes, llavors l’entreteniment no era apropiat, fins i tot era perjudicial (Mateu 12:33;  Marc 7:20-23). Per què? Doncs perquè pensar en coses que són brutes en sentit moral pertorba la teva pau interior, deixa una cicatriu en la teva consciència educada per la Bíblia i pot arruïnar la teva relació amb Déu (Efesis 5:5; 1 Timoteu 1:5, 19, BCI). Com que aquest tipus d’entreteniment té un efecte nociu en tu, has d’estar decidit a evitar-lo (Romans 12:2). * Imita el salmista que va orar a Jehovà: «Aparta els meus ulls d’admirar vanitats [coses sense valor]» (Salm 119:37, BEC).

20, 21. Quina relació té 1 Corintis 10:23, 24 amb l’elecció d’entreteniment saludable?

²⁰ Pau va mencionar un principi bíblic fonamental que s’ha de tenir en compte a l’hora de prendre decisions sobre qüestions personals. Va dir: «“Tot és lícit”, però no tot edifica. Que ningú no busqui el propi interès, sinó el d’altri» (1 Corintis 10:23, 24). Com es relaciona aquest principi amb l’elecció d’entreteniment saludable? T’hauries de preguntar: «Quin efecte tindrà en els altres l’entreteniment que jo triï?».

²¹ Potser la teva consciència et permet triar un tipus d’entreteniment que per a tu és «lícit», o acceptable. Ara bé, si t’adones que altres cristians que tenen una consciència més restrictiva ho troben objectable, és probable que decideixis no triar-lo. Per què? Doncs perquè, com va dir Pau, no vols acabar «pecant contra els germans», o fins i tot «contra el Crist», al fer més difícil als teus companys de creença mantenir-se fidels a Déu. Et prens molt seriosament aquesta advertència: «No sigueu motiu d’entrebanc» (1 Corintis 8:12; 10:32, TBS).  Els autèntics cristians d’avui dia segueixen el consell considerat i encertat de Pau i eviten l’entreteniment que pot ser «lícit» però «no [...] edifica» (Romans 14:1; 15:1, TBS).

22. Per què els cristians admeten diferents opinions sobre qüestions personals?

²² Però buscar l’interès dels altres encara inclou alguna cosa més. Un cristià amb una consciència més restrictiva no ha d’insistir que tots els membres de la congregació adoptin la seva visió més estricta sobre què és entreteniment apropiat. Si ho fes, seria com un conductor que va per l’autopista i insisteix que tots els altres conductors vagin a la mateixa velocitat que ell. No seria raonable demanar una cosa així. L’amor cristià fa que un germà amb una consciència menys permissiva respecti els seus companys de fe que tenen unes opinions sobre l’entreteniment una mica diferents a les seves, però que no violen cap principi bíblic. Així, aquestes paraules de Pau demostren ser certes en el seu cas: «Que tothom s’adoni com sou de comprensius» (Filipencs 4:5, NTC; Eclesiastès 7:16).

23. Com pots assegurar-te de triar entreteniment saludable?

²³ En resum, com pots assegurar-te de triar entreteniment saludable? Doncs bé, rebutja tot allò que presenti explícitament pràctiques depravades o immorals que la Paraula de Déu condemna expressament. Fes cas dels principis bíblics que es poden aplicar a l’entreteniment que no es menciona de manera específica a la Bíblia. Evita l’entreteniment que fa malbé la teva consciència i estigues disposat a deixar de banda el que pugui ferir la sensibilitat dels altres, sobretot la dels teus companys cristians. Si prens la ferma decisió de fer tot això, portaràs glòria a Déu i et mantindràs a tu i la teva família en el seu amor.