1, 2. Quina estratègia va tramar Balaam per fer mal al poble de Jehovà?

EL PESCADOR es dirigeix cap al seu lloc favorit. Té la intenció de pescar una classe de peix en concret. Per tal d’aconseguir-ho, tria un esquer i llança la canya a l’aigua. Al cap d’una estona, el fil es tensa i la canya es doblega. El pescador fa girar el rodet i somriu; sap que ha escollit l’esquer adient.

² L’any 1473 a. de la n. e., un home anomenat Balaam va meditar molt en quin esquer utilitzar. La presa, però, era el poble de Déu, que acampava a les planes de Moab, a la frontera amb la Terra Promesa. Balaam deia que era un profeta de Jehovà, quan en realitat només era un home cobdiciós a qui havien pagat per maleir Israel. Però Jehovà va intervenir perquè Balaam només pogués beneir Israel. Decidit a aconseguir la recompensa, Balaam va raonar llavors que, si els israelites es veien temptats a cometre un pecat greu, potser podria fer que Déu maleís el Seu poble. Amb aquest objectiu en ment, Balaam va llançar l’esquer: les seductores noies de Moab (Nombres 22:1-7; 31:15, 16; Apocalipsi [Revelació] 2:14).

3. Fins a quin punt va funcionar la trama de Balaam?

³ Va funcionar aquesta estratègia? Doncs bastant. Desenes de milers d’israelites van caure al parany i «van llançar-se a cometre immoralitats amb dones de Moab». Van  arribar a l’extrem d’adorar els déus moabites, fins i tot el repugnant Baal de Peor, un déu de la fertilitat o el sexe. Com a resultat, vint-i-quatre mil israelites van morir quan eren just a les portes de la Terra Promesa. Quina enorme tragèdia! (Nombres 25:1-9, BCI.)

4. Com és que milers d’israelites van caure en la immoralitat?

⁴ Què va preparar el camí per a aquesta tragèdia? Doncs que el poble havia desenvolupat un cor malvat. S’havien allunyat de Jehovà, el mateix Déu que els havia alliberat d’Egipte, els havia proporcionat aliment al desert i els havia protegit i conduït fins a la Terra Promesa (Hebreus 3:12). Tenint present aquest fet, l’apòstol Pau va escriure: «No forniqueu, com alguns d’ells van fornicar, i en van caure en un sol dia vint-i-tres mil» (1 Corintis 10:8). *

5, 6. Per què el relat sobre el pecat d’Israel a les planes de Moab ens és valuós avui dia?

⁵ El relat de Nombres conté moltes lliçons importants per al poble de Déu d’avui dia, que es troba a les portes d’una terra promesa molt més gran (1 Corintis 10:11).  Per exemple, l’obsessió del món pel sexe és un reflex de la dels antics moabites, però a una escala més gran. A més, cada any milers de cristians cauen en la immoralitat, el mateix esquer que va fer caure els israelites (2 Corintis 2:11, FBC). Igual que Zimrí, qui va passejar de manera descarada i presumptuosa una dona moabita pel campament israelita fins a la seva tenda, alguns que avui dia s’associen amb el poble de Déu s’han convertit en una influència corruptora dins la congregació cristiana (Nombres 25:6, 14, BCI; Judes 4).

⁶ Et veus a tu mateix a les modernes «planes de Moab»? Pots veure a l’horitzó el premi, el tan esperat nou món? Si és així, fes tot el que puguis per mantenir-te en l’amor de Déu i obeeix aquest manament: «Fugiu de la fornicació!» (1 Corintis 6:18).

7, 8. (a) Què significa fornicació? (b) Com recullen allò que sembren els qui practiquen la fornicació?

⁷ La paraula fornicació (en grec, pornéia), segons s’usa a la Bíblia, aplica a les relacions sexuals iŀlícites fora del matrimoni vàlid segons les Escriptures. Inclou l’adulteri, la prostitució, les relacions sexuals entre persones solteres, així com el sexe oral o anal i la manipulació sexual dels genitals que algú fa a una persona amb qui no està casat. També es refereix a aquestes pràctiques quan es realitzen entre persones del mateix sexe o amb animals. *

⁸ La Bíblia és molt clara: qui practica la fornicació no pot continuar sent part de la congregació cristiana i no rebrà la vida eterna (1 Corintis 6:9, BCI; Apocalipsi  [Revelació] 22:15). I encara més, qui ho fa es causa molt dolor en forma de pèrdua de confiança i amor propi, desacords maritals, una consciència culpable, embarassos no desitjats, malalties, i fins i tot la mort (Gàlates 6:7, 8). Val la pena emprendre un camí esquitxat de tant sofriment? Malauradament, molts no pensen en aquestes nefastes conseqüències quan fan el primer pas en fals, el qual molts cops està relacionat amb la pornografia.

9. És inofensiva la pornografia, com alguns afirmen? Explica-ho.

⁹ En molts països, la pornografia predomina als quioscos, a la música, a la televisió, i pràcticament satura Internet. * Alguns afirmen que és del tot inofensiva. És així? De cap manera! Qui veu pornografia pot caure fàcilment en el vici de la masturbació i alimentar «passions vergonyoses». Això pot resultar en addicció al sexe, desitjos pervertits, discòrdia al matrimoni i, fins i tot, el divorci (Romans 1:24-27, BCI; Efesis 4:19, BEC). * Segons una autoritat en la matèria, l’addicció al sexe és com el càncer: «No para de créixer i expandir-se. És molt estrany que retrocedeixi tota sola, i és molt difícil de tractar i curar».

10. Com podem aplicar el principi que trobem a Jaume 1:14, 15? (Consulta també el requadre « Com podem conservar la puresa».)

¹⁰ Convé tenir present aquestes paraules que trobem a Jaume 1:14, 15: «Cadascú és temptat pels propis desigs, que l’atreuen i el sedueixen. Aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, arribat a la  culminació, infanta la mort» (BCI). Per tant, si et ve un mal desig, actua immediatament per treure-te’l del cap! Per exemple, si sense voler veus imatges eròtiques, aparta’n la mirada ràpidament, apaga l’ordinador o canvia de canal de televisió. Fes el que sigui necessari per no sucumbir al desig immoral abans que s’acceleri sense control i et domini! (Mateu 5:29, 30.)

11. Com podem demostrar la nostra confiança en Jehovà quan lluitem contra desitjos dolents?

¹¹ Per això, Aquell qui ens coneix millor que nosaltres mateixos ens insta: «Amortiu els vostres membres terrenals: fornicació, immoralitat, passió, mal desig, i la cobdícia, que és una idolatria» (Colossencs 3:5, BEC).  És veritat que fer això no és gens fàcil. Recorda, però, que tenim un Pare celestial amorós i pacient al qui podem suplicar ajuda (Salm 68:20 [68:19 en NM]). Per tant, acudeix de seguida a ell quan et passin pel cap pensaments impurs. Demana-li el seu «poder incomparable», i obliga la teva ment a concentrar-se en altres coses (2 Corintis 4:7; 1 Corintis 9:27; consulta el requadre « Com puc vèncer un mal hàbit?»).

12. (a) Què és el «cor»? (b) Per què l’hem de protegir?

¹² El savi Salomó va escriure: «Més que tota altra cosa, guarda el teu cor, perquè d’ell brolla la vida» (Proverbis 4:23, BEC). El «cor» és la nostra persona interior, el que realment som als ulls de Déu. I allò que determina si rebrem la vida eterna o no, és com valora Déu el nostre cor i no com el valoren altres persones. És així de senzill, i així de seriós. Per tal de no mirar indecentment una dona, el fidel Job va fer un pacte, o acord formal, amb els seus ulls (Job 31:1, BCI). Quin bon exemple per a nosaltres! Amb la mateixa intenció, el salmista va orar: «Aparta els meus ulls d’admirar vanitats» (Salm 119:37, BEC).

13. (a) Qui era Dina? (b) Per què no va ser prudent la seva elecció d’amistats?

¹³ Com vam veure al capítol 3, les nostres amistats poden exercir una gran influència en nosaltres, sigui per a bé o per a mal (Proverbis 13:20, BEC; 1 Corintis 15:33, BCI). Pensa en l’exemple de Dina, una filla del patriarca Jacob (Gènesi 34:1). Tot i la bona educació que havia rebut, Dina va ser imprudent i es va fer amiga de noies cananees. Tal com les moabites, les cananees eren molt immorals (Levític 18:6-25). Des del punt de vista dels homes de Canaan, entre els quals hi havia Siquem, «el de més prestigi de tota la seva família», Dina semblava  una noia predisposada a escoltar insinuacions sexuals immorals (Gènesi 34:18, 19).

14. Com va conduir a la tragèdia l’elecció d’amistats de Dina?

¹⁴ Probablement Dina no pretenia tenir relacions sexuals quan va conèixer Siquem. Però ell va actuar com la majoria dels cananeus hauria vist normal en un moment d’excitació sexual. Qualsevol resistència que pogués haver presentat Dina en l’últim moment va ser inútil. Ell «la va raptar i la va violar». Sembla que Siquem després es va enamorar de Dina, però això no va canviar el que li havia fet (Gènesi 34:1-4, BCI). I Dina no va ser l’única víctima. La seva decisió va desencadenar uns successos que van portar la desgràcia i el deshonor a tota la seva família (Gènesi 34:7, 25-31; Gàlates 6:7, 8).

15, 16. Com podem obtenir autèntica saviesa? (Consulta també el requadre « Textos per meditar».)

¹⁵ Si Dina va treure’n alguna lliçó important, la va  haver d’aprendre a les males. Els qui estimen i obeeixen Jehovà no tenen per què aprendre les lliçons de la vida a les males. Com que ells fan cas de Déu, escullen ‘anar amb els savis’ (Proverbis 13:20a). D’aquesta manera arriben a entendre «tots els camins del bé» i es poden estalviar problemes i dolors innecessaris (Proverbis 2:6-9, BEC; Salm 1:1-3).

 ¹⁶ La saviesa de Déu és a l’abast de tothom qui l’anhela. Però per obtenir-la, l’hem de demanar persistentment en oració i estudiar amb regularitat la Paraula de Déu i les publicacions que ens subministra l’esclau fidel i assenyat (Mateu 24:45, BCI; Jaume 1:5). També és important la humilitat, que es manifesta en una bona disposició de fer cas del consell bíblic (2 Reis 22:18, 19). Per exemple, un cristià potser accepta que el seu cor pot ser enganyós i pervers (Jeremies 17:9, BEC). Però quan ho requereix la situació, es mostra suficientment humil com per acceptar ajuda i consell específic i amorós?

17. Descriu una situació que es podria presentar en una família i explica com podria el pare raonar amb la seva filla.

¹⁷ Pensa en la situació següent: un pare no permet a la seva filla i a un jove cristià sortir sense cap altra companyia. La noia respon: «Però, papa, que no confies en mi? No farem res dolent!». Potser ella estima Jehovà i té les millors intencions, però «camina en saviesa [divina]»? Realment ‘fuig de la fornicació’? O imprudentment «confia en el seu cor»? (Proverbis 28:26, FBC, ed. 1930.) Segurament se t’acudeixen altres principis que podrien ajudar un pare i la seva filla a raonar sobre aquesta situació (consulta Proverbis 22:3, BEC; Mateu 6:13; 26:41).

18, 19. A quina temptació es va enfrontar Josep, i com va actuar?

¹⁸ Josep, mig germà de Dina, va ser un bon noi que estimava Déu i va fugir de la fornicació (Gènesi 30:20-24). Quan era un nen, va veure de primera mà els resultats de la imprudència de la seva germana. Sens dubte, aquests records, així com el seu desig de mantenir-se en l’amor de Déu, van protegir Josep anys després a Egipte quan la dona del seu amo intentava seduir-lo dia rere dia. És clar, com que Josep era un esclau, no podia deixar la  feina i marxar! Es va haver d’enfrontar a la situació amb saviesa i valor. Això ho va fer responent amb un «no» a la dona de Putifar en reiterades ocasions i, al final, fugint d’ella (Gènesi 39:7-12).

¹⁹ Pensa en això: si Josep hagués tingut fantasies respecte a aquella dona o sovint hagués somiat despert amb el sexe, hauria pogut mantenir-se fidel? Segurament no. En comptes de recrear-se en pensaments pecaminosos, Josep valorava moltíssim la seva relació amb Jehovà, la qual cosa es va posar de manifest en el que va respondre a la dona de Putifar. Josep li va dir: «El meu amo [...] no em refusa res fora de tu, perquè ets la seva dona. ¿Com podria fer, doncs, un mal tan gran i pecar contra Déu?» (Gènesi 39:8, 9).

20. Com va dirigir Jehovà els assumptes en el cas de Josep?

²⁰ Imagina quina alegria deuria sentir Jehovà al veure que el jove Josep, tan lluny de la seva família, es mantenia fidel dia rere dia (Proverbis 27:11). Més tard, Jehovà va fer que Josep fos alliberat de la presó i es convertís en el primer ministre d’Egipte i l’encarregat d’administrar l’aliment (Gènesi 41:39-49). Que certes que són aquestes paraules de Salm 97:10: «Els qui estimen [Jehovà] detesten el mal. Ell guarda la vida dels fidels, els allibera de les mans dels injustos» (BCI).

21. Com va ser valent en una qüestió moral un jove d’Àfrica?

 ²¹ Igualment avui dia, molts servents de Déu demostren que ‘odien el mal i estimen el bé’ (Amós 5:15, BEC). Un jove Testimoni d’un país africà recorda que una companya de classe li va oferir insistentment mantenir relacions sexuals a canvi que l’ajudés en un examen de matemàtiques. Ell explica: «Vaig refusar la seva oferta immediatament. Gràcies a haver mantingut integritat, conservo la dignitat i l’amor propi, que són molt més valuosos que l’or i la plata». És veritat que el pecat pot donar «per un temps el plaer», però aquestes emocions efímeres sovint causen molt dolor (Hebreus 11:25, TBS). A més, no es poden comparar amb la felicitat perdurable que prové d’obeir Jehovà (Proverbis 10:22, FBC, ed. 1930).

22, 23. (a) Si un cristià peca greument, per què no vol dir això que tot està perdut? (b) Quina ajuda té a l’abast qui ha comès un pecat greu?

²² Com que som imperfectes, tots nosaltres ens esforcem per dominar els desitjos carnals i fer el que està bé als ulls de Déu (Romans 7:21-25). Això no passa desapercebut a Jehovà, i «es recorda que som pols» (Salm 103:14). Alguna vegada, però, pot ser que un cristià cometi un pecat greu. Vol dir això que tot està perdut? En absolut! És veritat que la persona que ha comès un pecat greu pot collir fruits amargs, com va passar amb el rei David. No obstant això, Déu és «indulgent» i perdona qui es penedeix i ‘confessa’ els seus pecats (Salm 86:5; Jaume 5:16; Proverbis 28:13, BCI).

²³ A més, Déu ha proporcionat a la congregació cristiana «dons en homes», és a dir, pastors espiritualment madurs que estan qualificats per oferir ajuda i desitgen fer-ho (Efesis 4:8, 12, NM; Jaume 5:14, 15, BCI). El seu  objectiu és ajudar el qui ha comès el pecat a recuperar la seva relació amb Déu i, en paraules del savi, ‘posar seny’ perquè no torni a pecar (Proverbis 15:32).

24, 25. (a) Com va mostrar que era una persona «sense enteniment» el jove de Proverbis 7:6-23? (b) Com podem ‘posar seny’?

²⁴ La Bíblia parla de les persones «sense enteniment» i de les que ‘posen seny’ (Proverbis 7:7). Algú «sense enteniment» podria tenir poc discerniment o seny a causa d’immaduresa espiritual o inexperiència en el servei a Déu. Com el jove de Proverbis 7:6-23, és fàcil que algú així ensopegui i cometi un pecat greu. En canvi, qui ‘posa seny’ cuida molt la persona interior estudiant regularment i amb oració la Paraula de Déu. I, tant com la imperfecció li permet, harmonitza amb la voluntat de Déu els seus pensaments, desitjos, emocions i objectius a la vida. Així «s’estima a si mateix», o es beneeix a si mateix, i «prosperarà» (Proverbis 19:8, BCI).

²⁵ Convé que et preguntis: «Estic del tot convençut que les normes de Déu són bones? Crec realment que complir-les porta més felicitat?» (Salm 19:8-11 [19:7-10 en NM]; Isaïes 48:17, 18, BCI). Si en tens el més mínim dubte, l’has de resoldre. Medita en les conseqüències de no fer cas de les lleis de Déu. Al mateix temps, ‘tasta i veu que n’és, de bo’, Jehovà vivint la veritat i omplint la ment de pensaments edificants, de coses que són certes, pures, amables i virtuoses (Salm 34:9 [34:8 en NM]; Filipencs 4:8, 9). Pots estar segur que, com més facis això, més creixerà el teu amor per Déu i per tot allò que ell estima, i més intens serà el teu odi per allò que ell odia. Josep, per exemple, no era un superhome, però va poder ‘fugir de la fornicació’ perquè va deixar que Jehovà l’anés refinant durant molts anys, és a dir,  que li donés seny. I nosaltres hem de fer el mateix (Isaïes 64:7 [64:8 en NM]).

26. Quin tema important s’analitzarà a continuació?

²⁶ El Creador no va fer els òrgans reproductius perquè fossin simples joguines per obtenir plaer. Els va crear perquè poguéssim reproduir-nos i gaudir de relacions íntimes dins el matrimoni (Proverbis 5:18, BCI). Als dos capítols següents s’analitzarà com veu Déu la institució del matrimoni.