1. (a) Quina mena de persones atrau Jehovà a si mateix? (b) Per què hem de vigilar constantment què és el que complau Déu?

JESÚS va dir: «Els veritables adoradors adoraran el Pare en esperit i en veritat; que així són els qui vol el Pare per adoradors» (Joan 4:23). Quan Jehovà troba persones així, com et va trobar a tu, les atrau a si mateix i al seu Fill (Joan 6:44). Quin gran honor! Però, és clar, els qui estimen la veritat de la Bíblia han ‘d’examinar bé què és allò que complau més el Senyor’, ja que Satanàs és un mestre de l’engany (Efesis 5:10, FBC; Apocalipsi [Revelació] 12:9).

2. Explica com veu Jehovà els qui intenten fusionar la religió verdadera amb la falsa.

² Pensa en el que va passar a prop de la muntanya del Sinaí quan els israelites van demanar a Aaron que els fes un déu. Aaron hi va consentir i els va fer un vedell d’or que pretenia representar Jehovà. «Demà, festa en honor de [Jehovà]», va dir. Què li va semblar a Jehovà aquesta fusió de la religió verdadera amb la falsa? Doncs no li va agradar gens. Va executar uns tres mil idòlatres (Èxode 32:1-6, 10, 28). Quina lliçó en traiem? Si volem mantenir-nos en l’amor de Déu, hem d’evitar ‘tocar res d’impur’ i no permetre de cap manera que la veritat es contamini (Isaïes 52:11; Ezequiel 44:23; Gàlates 5:9).

3, 4. Per què hem d’examinar amb cura els principis bíblics quan analitzem els costums populars i les festivitats?

³ Malauradament, un cop van morir els apòstols, que  actuaven com un fre a l’apostasia, els falsos cristians que no estimaven la veritat van començar a adoptar costums, festes i dies «sagrats» que eren pagans i els van fer passar per cristians (2 Tessalonicencs 2:7, 10). Quan analitzis algunes d’aquestes festes, fixa’t que no reflecteixen l’esperit de Déu, sinó el del món. En general, les festes del món tenen una mateixa característica distintiva: desperten els desitjos carnals i promouen les creences religioses falses i l’ocultisme, els trets que identifiquen Babilònia la Gran (Apocalipsi [Revelació] 18:2-4, 23, BCI). * Tingues també present que Jehovà va veure amb els seus ulls les repugnants pràctiques religioses paganes que van donar origen a molts dels costums populars. Sens dubte, Déu considera avui dia aquestes festes igual d’ofensives. Oi que la seva opinió hauria de ser el més important per a nosaltres? (2 Joan 6, 7, BCI.)

⁴ Els autèntics cristians sabem que a Jehovà no li agraden certes festivitats. Però hem d’estar decidits de tot cor a no tenir absolutament res a veure amb elles. Si analitzem per què Jehovà no aprova aquestes celebracions, es reforçarà la nostra determinació d’evitar tot el que ens pugui impedir mantenir-nos en l’amor de Déu.

5. Per què podem estar segurs que Jesús no va néixer el 25 de desembre?

⁵ La Bíblia no menciona cap celebració de l’aniversari de naixement de Jesús. De fet, no se sap quin dia exacte va néixer. Sí que tenim la certesa, però, que no va ser el 25 de desembre, un mes d’hivern en què fa molt de  fred a Palestina. * Podem estar segurs d’això perquè Lluc diu que, el dia que va néixer Jesús, els pastors «vivien al ras i vetllaven de nit guardant el seu ramat» (Lluc 2:8-11). Si ‘viure al ras’ hagués estat el seu costum durant tot l’any, aquest detall no hauria estat significatiu. Però com que a Betlem acostuma a ploure i nevar en aquests mesos de l’any, a l’hivern els ramats es tancaven i els pastors no «vivien al ras». A més, Josep i Maria havien anat a Betlem perquè Cèsar August havia ordenat fer un cens (Lluc 2:1-7). És molt poc probable que Cèsar manés a una població hostil amb el govern romà fer un viatge a les seves ciutats d’origen al ple de l’hivern.

6, 7. (a) Quin és l’origen de molts costums nadalencs? (b) Quina diferència hi ha entre els regals de Nadal i la generositat cristiana?

⁶ L’origen del Nadal no el trobem a la Bíblia, sinó a les antigues festes paganes, com ara les saturnals romanes en honor de Saturn, el déu de l’agricultura. També, segons l’Enciclopedia de la Religión Católica, els devots del déu Mitra celebraven «el naixement del “Sol invencible”» el 25 de desembre. Segons aquesta obra, «l’Església va començar celebrant el naixement de [Crist]» en aquesta data «per fer-la coincidir amb la festa pagana consagrada al naixement del Sol natural (Mitra)». I aquesta celebració es va instaurar tres segles després de la mort de Crist.

⁷ En aquelles festes, els pagans es feien regals i gaudien d’àpats deliciosos, pràctiques que el Nadal va perpetuar. I, com avui dia, molts d’aquests regals no es feien amb l’esperit descrit a 2 Corintis 9:7: «Que cadascú doni segons que s’ho ha proposat en el seu cor, no pas de mal grat  o per força, que Déu estima el qui dóna amb alegria». Els autèntics cristians fan regals per amor, no pel compromís de certes dates, i no esperen res a canvi (Lluc 14:12-14; Actes [Fets] 20:35). A més, se senten molt agraïts d’haver-se alliberat de la bogeria nadalenca i de la pesada càrrega que suposen els deutes econòmics que molts contrauen en aquesta època de l’any (Mateu 11:28-30; Joan 8:32).

8. Van fer regals els astròlegs a Jesús el dia del seu naixement? Explica-ho.

⁸ Alguns, però, potser diguin: «I no és cert que els astròlegs van portar regals a Jesús per celebrar el seu naixement?». Doncs no. Els regals van ser només una manera formal de mostrar el seu reconeixement a una persona important, un costum dels temps bíblics (1 Reis 10:1, 2, 10, 13; Mateu 2:2, 11). De fet, ni tan sols hi van anar la nit que Jesús va néixer. Quan els astròlegs van arribar, Jesús  ja no era un bebè en una menjadora, sinó un nen d’uns quants mesos d’edat que vivia en una casa.

9. Què és significatiu dels aniversaris de naixement mencionats a la Bíblia?

⁹ Tot i que el naixement d’un bebè sempre porta molta alegria, la Bíblia no fa referència a cap aniversari de naixement dels servents de Déu (Salm 127:3). Es tracta d’un descuit? No, ja que s’hi mencionen dos aniversaris de naixement: el de Faraó d’Egipte i el d’Herodes Antipas (Gènesi 40:20-22; Marc 6:21-29). Aquestes dues celebracions es presenten molt negativament, sobretot l’última, en què es va decapitar Joan el Baptista.

10, 11. Què pensaven els primers cristians dels aniversaris de naixement, i per què?

 ¹⁰ Segons The World Book Encyclopedia, «els primers cristians consideraven que celebrar qualsevol aniversari de naixement era un costum pagà». Els grecs, per exemple, creien que cada persona comptava amb un esperit protector o «una divinitat sota la protecció de la qual hom neix i viu», i la seva «festa la celebrava cadascú el dia del seu natalici», o aniversari de naixement (Gran Enciclopedia Rialp). A més, ja fa molts segles que els aniversaris de naixement estan estretament vinculats amb l’astrologia i l’horòscop.

¹¹ A part dels orígens pagans i espiritistes dels aniversaris de naixement, els servents de Déu de l’antiguitat també els devien rebutjar per principis morals. Per què? Al ser humils i modestos no consideraven que s’hagués de celebrar el moment en què van venir al món (Miquees 6:8, BCI; Lluc 9:48). * Al contrari, donaven tota la glòria a Jehovà i li agraïen el preciós regal de la vida (Salm 8:3, 4, BEC; 36:10 [36:9 en NM]; Apocalipsi [Revelació] 4:11). *

12. Com pot ser millor el dia de la mort que el dia del naixement?

¹² Tots els qui han mort fidels estan segurs a la memòria de Déu i la seva vida futura està garantida (Job 14:14, 15, NM). Eclesiastès 7:1 diu: «És millor el bon nom que l’ungüent perfumat, i el dia de la mort que el dia del naixement» (BEC). El nostre «nom» és la bona reputació que tenim davant Déu pel nostre servei fidel. És significatiu  que l’única commemoració que es va manar observar als cristians no té a veure amb un naixement, sinó amb una mort, la de Jesús, l’exceŀlent «nom» del qual és la clau per a la nostra salvació (Lluc 22:17-20; Hebreus 1:3, 4).

13, 14. Quin és l’origen de les celebracions de la Setmana Santa i la Pasqua?

¹³ En teoria, la Setmana Santa i la Pasqua celebren la mort i la resurrecció de Crist. Ara bé, aquestes celebracions estan molt relacionades amb la religió falsa i diferents costums pagans. Pensem, per exemple, en les processons. Segons l’obra Las Grandes Religiones Ilustradas, molt abans de Crist, els babilonis «omplien les imatges sagrades de mil atencions [...]. Es cobrien les estàtues amb vestits preciosos, se’ls posaven collars, braçalets i anells; descansaven en llits sumptuosos i se’ls treia en processó».

¹⁴ Aprovaria Jehovà la utilització de costums pagans de la religió falsa per commemorar la resurrecció del seu fill? Mai de la vida! (2 Corintis 6:17, 18.) De fet, la Bíblia no mana ni autoritza commemorar la resurrecció de Jesús. A més, en molts països rep el nom de la deessa pagana de la fertilitat Eostre, cosa que encara és més deslleial. *

15. Quin és l’origen del Dia de Tots Sants?

¹⁵ Quin és l’origen del Dia de Tots Sants? En alguns països, aquesta festa també es coneix com Halloween, que se celebra la vigília del Dia de Tots Sants, i que és famós per  les bruixes, els follets i els adornaments grotescos. Per trobar el seu origen ens hem de remuntar fins als temps dels antics pobles celtes de Gran Bretanya i Irlanda. La nit de lluna plena més propera a l’1 de novembre celebraven la festa de Samhain, o la «Fi de l’Estiu». Creien que aquella nit es trencava el vel que separava els humans del món sobrenatural i que els esperits bons i els malignes passejaven per la Terra. També pensaven que aleshores les ànimes dels difunts visitaven les seves cases. Per això els familiars deixaven menjar i beguda per aplacar-los. Així doncs, els costums relacionats amb el Dia de Tots Sants, com ara deixar menjar i pregar pels morts, són pagans.

16, 17. (a) Per què els nuvis cristians han d’examinar a la llum de la Bíblia els costums locals relacionats amb les bodes? (b) Què han de tenir en compte els cristians respecte a costums com ara llançar arròs o coses similars?

¹⁶ Ben aviat, a Babilònia la Gran, «ningú no hi sentirà més el cant del nuvi i de la núvia» (Apocalipsi [Revelació] 18:23, BCI). Per què? Una de les raons és la seva participació en pràctiques espiritistes, que poden contaminar un matrimoni des del dia de la boda (Marc 10:6-9).

¹⁷ Els costums nupcials varien d’un país a un altre. Algunes tradicions poden semblar innocents, però és possible que tinguin el seu origen en pràctiques babilòniques que pretenen portar bona sort als nuvis i als convidats (Isaïes 65:11, BCI). Una d’elles és llançar arròs, confeti i coses similars. És probable que l’origen d’aquesta pràctica sigui la creença que l’aliment aplacava els esperits malignes i els impedia fer mal als nuvis. A més, per segles s’ha associat l’arròs amb la fertilitat, la felicitat i la longevitat. És evident, doncs, que qui vol mantenir-se en l’amor de Déu evita aquests costums impurs (2 Corintis 6:14-18, BCI).

18. Quins principis bíblics han de guiar tant una parella que organitza la seva boda com els convidats?

 ¹⁸ Els servents de Jehovà també eviten les pràctiques del món que resten dignitat cristiana a les bodes i als banquets de boda, o que poden ofendre la consciència d’alguns. Per exemple, no fan discursos esquitxats de sarcasme cruel o aŀlusions sexuals, i no fan bromes ni comentaris que puguin avergonyir els nuvis ni altres persones (Proverbis 26:18, 19; Lluc 6:31; 10:27). També eviten organitzar bodes fastuoses i luxoses que reflecteixen «l’ostentació de les riqueses», en comptes de modèstia (1 Joan 2:16, BEC). Si estàs planejant la teva boda, no oblidis mai que Jehovà vol que sigui un dia especial que sempre recordis amb alegria, no pas amb pena. *

19, 20. (a) Què diu una obra seglar sobre l’origen del brindis? (b) Per què aquest costum és inacceptable per als cristians?

¹⁹ El brindis és una pràctica característica de les bodes i d’altres ocasions. L’anuari International Handbook on Alcohol and Culture de 1995 diu: «El brindis [...] és probablement un vestigi seglar de les antigues libacions amb què s’oferia en sacrifici un líquid sagrat als déus [...] a canvi d’un desig, tot pronunciant una súplica o oració expressada amb les paraules “Llarga vida!” o “Salut!”».

²⁰ És veritat que molta gent potser no veu el brindis com un gest religiós o supersticiós. No obstant això, el costum d’alçar un vas de vi podria considerar-se una súplica «al cel», o a una força sobrenatural, per tal d’aconseguir una benedicció d’una manera que no està d’acord amb el que diu la Bíblia (Joan 14:6; 16:23). *

21. Quines festes populars eviten els cristians encara que no siguin religioses, i per què?

²¹ Avui dia els valors morals cauen en picat com a conseqüència directa o indirecta de la influència de Babilònia la Gran. Una mostra d’aquesta degradació són les festes de carnaval que alguns països patrocinen i que inclouen balls lascius o, fins i tot, glorifiquen els estils de vida homosexuals. Seria apropiat que algú que ‘estima Jehovà’ assistís a aquestes festes o les mirés? Si algú ho fes, demostraria sentir odi autèntic per la maldat? (Salm 1:1, 2, BEC; 97:10, BEC.) És molt millor imitar l’actitud del salmista, qui va orar: «Aparta els meus ulls d’admirar vanitats» (Salm 119:37, BEC).

22. En quins casos el cristià decidirà segons la seva consciència si participarà en una celebració o no?

²² Els dies que se celebrin festivitats del món, el cristià anirà amb molt de compte de no donar la impressió d’estar participant en la festa. Pau va escriure: «Tant si mengeu doncs, com si beveu, o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot per a la glòria de Déu» (1 Corintis 10:31, TBS; consulta el requadre « Com prendre decisions sàvies»). Però si és evident que cert costum o certa festa no té cap significat religiós, ni forma part de cap commemoració política o patriòtica, i no viola cap principi bíblic, aleshores cadascú ha de decidir personalment si hi participarà. Ara bé, el cristià tindrà també en compte els sentiments dels altres per no fer ensopegar ningú.

23, 24. Com podem donar un bon testimoni respecte a les normes justes de Jehovà?

²³ Molta gent considera els dies de certes festivitats populars bàsicament com a oportunitats per reunir-se amb la  família i els amics. Per això, si algú pensa equivocadament que la nostra posició basada en la Bíblia és extremista o poc amorosa, li podem explicar amablement que els Testimonis de Jehovà valorem les trobades sanes amb els amics i parents (Proverbis 11:25; Eclesiastès 3:12, 13; 2 Corintis 9:7). Al llarg de l’any ens agrada passar estones amb qui estimem, però per amor a Déu i les seves justes normes no volem deslluir aquestes ocasions alegres amb costums que l’ofenen (consulta el requadre « Res dóna més alegria que l’adoració verdadera»).

²⁴ A alguns Testimonis els ha anat bé mostrar alguns punts del capítol 16 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia? * als qui fan preguntes i de veritat volen saber la resposta. El nostre objectiu és guanyar cors, no discussions. Per això, siguem respectuosos, parlem amb calma i procurem que la nostra «conversa sigui sempre amb gràcia, assaonada amb sal» (Colossencs 4:6, BEC).

25, 26. Com poden els pares ajudar els seus fills a fer més forts la seva fe i el seu amor per Jehovà?

²⁵ Els Testimonis de Jehovà som persones ben informades. Sabem per què creiem i practiquem certes coses i n’evitem d’altres (Hebreus 5:14, BEC). Per això, si sou pares, ensenyeu als vostres fills a raonar a partir dels principis bíblics. Així edificareu la seva fe, els ajudareu a donar respostes basades en les Escriptures als qui qüestionin les seves creences, i els assegurareu l’amor de Jehovà (Isaïes 48:17, 18, BCI; 1 Pere 3:15, 16 [3:15 en NM]).

²⁶ Tots els qui adoren Déu «en esperit i en veritat» no només eviten les festivitats antibíbliques, sinó que s’esforcen per ser honrats en tot. Avui dia molts consideren que no és pràctic ser honrat però, com veurem al capítol següent, obeir Déu sempre és el millor.