1, 2. Per què Jehovà se sent satisfet quan veu els esforços que fem per ser honrats? Iŀlustra-ho.

UNA mare i el seu fill petit surten d’una botiga. De sobte, el nen s’atura i obre els ulls com unes taronges. S’adona que a la mà porta una joguina que ha agafat de la tenda. S’ha oblidat de tornar-la o demanar-li a la mare que la comprés. Amoïnat, demana ajuda a la seva mare. Ella el tranquiŀlitza i el porta a la tenda perquè pugui tornar la joguina i demani perdó. La mare se sent feliç i està molt orgullosa del seu fill. Per què?

² Als pares els emociona especialment veure que els seus fills estan aprenent la importància de l’honradesa. I això també passa amb el nostre Pare celestial, «el Déu de [la] veritat» (Salm 31:5, BEC). Ell observa el nostre creixement espiritual i se sent molt satisfet quan veu que ens esforcem de valent per ser honrats. Com que volem agradar a Déu i mantenir-nos en el seu amor, ens fem ressò dels sentiments que l’apòstol Pau va expressar: «En tot volem procedir rectament», o honradament (Hebreus 13:18). Centrem-nos en quatre àmbits principals en què de vegades ens pot costar ser honrats. Després analitzarem alguns beneficis que comporta l’honradesa.

3-5. (a) Com ens adverteix la Paraula de Déu sobre els perills de l’autoengany? (b) Què ens ajudarà a ser honrats amb nosaltres mateixos?

³ El primer repte és ser honrats amb nosaltres mateixos  ja que, a causa de la imperfecció, ens és molt fàcil caure en l’autoengany. Per exemple, Jesús va dir als cristians de Laodicea que s’havien enganyat i que, tot i creure’s rics, en realitat es trobaven en un estat espiritual «pobre, cec i nu», una condició realment lamentable (Apocalipsi [Revelació] 3:17). L’autoengany els coŀlocava en una situació molt perillosa.

⁴ Potser recordes també l’advertència del deixeble Jaume: «Si algú es té per religiós, però no domina la llengua, s’enganya a ell mateix: la seva religió és buida» (Jaume 1:26, BCI). Si penséssim que podem fer un mal ús de la llengua i que, tot i així, Jehovà acceptarà la nostra adoració, l’únic que aconseguiríem seria enganyar-nos. La nostra adoració no serviria de res, seria totalment inútil. Què podem fer per no arribar a una situació tan desastrosa?

⁵ Uns versicles abans, Jaume compara la veritat de la Paraula de Déu amb un mirall. Ens aconsella examinar-nos a la llum de la llei perfecta de Déu i després fer-nos els retocs necessaris (Jaume 1:23-25, BEC). La Bíblia ens pot ajudar a ser honrats amb nosaltres mateixos i fer-nos veure què ens cal per millorar (Lamentacions 3:40; Ageu 1:5, BEC). També podem orar a Jehovà i demanar-li que ens examini i ens ajudi a detectar i corregir qualsevol defecte greu (Salm 139:23, 24, BEC). La falta d’honradesa és una debilitat subtil, però l’hem de veure com el nostre Pare celestial la veu. Proverbis 3:32 diu que Jehovà «detesta els perversos, mentre que als honrats els té per amics» (BCI). Jehovà ens pot ajudar a tenir els mateixos sentiments que ell i veure’ns com ell ens veu. Recorda les paraules de Pau: «En tot volem procedir rectament». De moment no podem ser perfectes, però desitgem de tot cor ser honrats i ens esforcem intensament per ser-ho.

6. Per què el marit i la muller han de ser honrats l’un amb l’altre, i quins perills eviten així?

⁶ L’honradesa hauria de ser un tret distintiu de les famílies cristianes. Així doncs, el marit i la muller han de ser oberts i honrats l’un amb l’altre. En un matrimoni cristià no tenen cabuda pràctiques perjudicials i impures com el flirteig, les relacions clandestines per Internet o tota mena de pornografia. Alguns cristians casats han actuat així d’amagat de la seva parella. Quina falta d’honradesa! Fixa’t en les paraules del fidel rei David: «Amb gent falsa no m’assec, i no em faig amb els hipòcrites» (Salm 26:4, MM, ed. 1932). Si estàs casat, no adoptis mai una conducta que et pugui temptar a ocultar a la teva parella qui ets realment.

7, 8. Quins exemples bíblics poden ensenyar als fills el valor de l’honradesa?

⁷ A l’hora d’ensenyar als fills el valor de l’honradesa, els pares fan bé d’utilitzar relats bíblics. Alguns exemples de falta d’honradesa són Acan, qui va robar i ho va intentar amagar; Guehazí, qui va mentir per tal d’obtenir coses materials; i Judes, qui va robar i va mentir amb tota la mala intenció per fer mal a Jesús (Josuè 6:17-19; 7:11-25; 2 Reis 5:14-16, 20-27; Mateu 26:14, 15; Joan 12:6).

⁸ En canvi, alguns exemples d’honradesa són Jacob, qui va  manar als seus fills que tornessin els diners que havien trobat als seus sacs, ja que pensava que es tractava d’un error; Jeftè i la seva filla, qui va respectar el vot del seu pare malgrat el gran sacrifici personal que implicava; i Jesús, qui, per complir la profecia i protegir els seus amics, va tenir el coratge d’identificar-se davant d’una multitud maliciosa (Gènesi 43:12; Jutges 11:30-40, NM; Joan 18:3-11). Aquests pocs exemples poden donar als pares una idea de la valuosa informació que conté la Paraula de Déu i que els pot ajudar a ensenyar als seus fills a estimar i valorar l’honradesa.

9. (a) Què han d’evitar els pares si volen donar exemple d’honradesa als fills? (b) Per què és tan important que siguin un bon exemple?

⁹ El fet que els pares hagin d’ensenyar als fills els imposa una gran responsabilitat. L’apòstol Pau va preguntar: «Tu, doncs, que ensenyes un altre, no t’ensenyes a tu mateix? Tu que prediques de no robar, robes?» (Romans 2:21). Alguns pares confonen els seus fills perquè els ensenyen que han de ser honrats quan ells, en realitat, no ho són. Potser justifiquen petits robatoris i mentides amb excuses del tipus: «Bah! Si això ho posen perquè la gent s’ho endugui», o bé «Només era una mentida pietosa, no passa res». Però la veritat és que robar sempre és robar, independentment del valor de l’objecte robat, i una mentida sempre és una mentida, sense importar el tema o que la mentida sigui gran o petita (Lluc 16:10). * Els nens detecten de seguida la hipocresia i els pot fer molt de mal (Efesis 6:4). Ara bé, quan l’exemple dels seus pares els ensenya honradesa, és molt probable que arribin a ser persones que glorifiquin Jehovà en aquest món tan poc honrat (Proverbis 22:6).

10. Al parlar amb els germans, amb què hem d’anar amb compte?

¹⁰ Quan ens associem amb altres cristians tenim moltes oportunitats de manifestar honradesa. Com vam veure al capítol 12, hem de vigilar l’ús que fem del do del llenguatge, especialment amb els nostres germans i germanes espirituals. Una conversa quotidiana es pot convertir fàcilment en murmuració maliciosa, i fins i tot en calúmnia. Si repetim una història que no sabem si és veritat o no, ens podríem convertir en còmplices d’estendre una mentida; per això, més val mantenir la boca tancada (Proverbis 10:19, BCI). També és possible que coneguem una cosa del cert, però això no vol dir que l’haguem d’explicar, perquè seria ficar-nos on no se’ns demana o no seria bondadós de part nostra (1 Tessalonicencs 4:11). Algunes persones excusen la mala educació dient que volen ser honrats, però nosaltres sempre hauríem de parlar amb amabilitat i de manera agradable (Colossencs 4:6).

11, 12. (a) Com empitjoren la situació alguns cristians que cometen un pecat greu? (b) Quines són algunes mentides diabòliques sobre els pecats greus, i com les podem combatre? (c) Com podem ser honrats amb l’organització de Jehovà?

¹¹ És especialment important que siguem honrats amb els qui dirigeixen la congregació. Alguns cristians que han  pecat greument empitjoren la situació al tractar d’encobrir el seu pecat i menteixen als ancians de la congregació quan se’ls demanen explicacions. Fins i tot comencen a portar una doble vida: fan veure que serveixen Jehovà mentre segueixen cometent pecats greus. Com a resultat, aquesta conducta fa que tota la seva vida sigui una mentida (Salm 12:3 [12:2 en NM]). D’altres expliquen als ancians només una part de la veritat i amaguen detalls importants (Actes [Fets] 5:1-11). Aquesta falta d’honradesa sovint és la conseqüència de creure les mentides que Satanàs promou. (Consulta el requadre « Mentides satàniques sobre els pecats greus».)

¹² També és important ser honrats amb l’organització de Jehovà quan responem preguntes per escrit. Per exemple, quan informem l’activitat en la predicació, anem amb compte de no falsejar les dades. Igualment, quan omplim una soŀlicitud per a un privilegi de servei, no hem d’amagar mai la condició real de la nostra salut ni distorsionar cap altra informació (Proverbis 6:16-19).

13. Com podem mantenir l’honradesa en una relació comercial amb un company cristià?

¹³ L’honradesa amb els companys cristians també aplica als assumptes comercials. És possible que en ocasions els cristians estableixin relacions comercials entre ells. Han de vigilar de no barrejar aquests assumptes amb l’adoració que té lloc a la Sala del Regne o al ministeri. Pot ser que un germà treballi per a un altre. Si un germà o una germana treballa per a nosaltres, l’hem de tractar honradament i pagar-li puntualment la quantitat acordada, amb els beneficis estipulats per llei (1 Timoteu 5:18; Jaume 5:1-4). D’altra banda, si nosaltres treballem per a un germà o una germana, realitzarem fidelment la feina per la qual ens paga (2 Tessalonicencs 3:10). No esperarem un tracte  preferent ni pensarem que, perquè sigui un company cristià, ens ha de concedir temps lliure o altres avantatges que no tenen la resta de treballadors (Efesis 6:5-8).

14. Quan els cristians inicien una relació comercial, quina precaució sàvia prenen, i per què?

¹⁴ Què passa si la relació comercial implica algun tipus de risc, com ara una inversió o un préstec? La Bíblia proporciona un principi important i pràctic: posar-ho tot per escrit. Per exemple, quan Jeremies va comprar un terreny, va redactar un document per duplicat davant de testimonis i el va guardar per poder consultar-lo més endavant (Jeremies 32:9-12; consulta també Gènesi 23:16-20). El fet de recollir tots els detalls en un document ben preparat, signat i amb la presència de testimonis no vol dir que els cristians no es refiïn dels seus companys de creença. Al contrari, serveix per evitar malentesos, disgustos i fins i tot desacords que provoquin divisions. Tots els qui estableixin relacions comercials amb altres cristians han de tenir ben present que no hi ha cap projecte empresarial que valgui tant la pena com per posar en perill la unitat i la pau de la congregació (1 Corintis 6:1-8). *

15. Què sent Jehovà per les pràctiques comercials poc honrades, i com reaccionen els cristians davant aquests mètodes tan populars?

¹⁵ L’honradesa cristiana no es limita a la congregació. Pau va dir: «En tot volem procedir rectament» (Hebreus 13:18). Per al nostre Creador és molt important l’honradesa en els tractes comercials, com demostra el fet que tan sols al llibre de Proverbis hi hagi quatre referències a les balances falses (Proverbis 11:1; 16:11, BEC; 20:10, 23). En el passat era habitual fer servir balances i pesos en les  transaccions comercials per pesar els productes adquirits i els diners per comprar-los. Els comerciants poc honrats feien servir dos jocs de pesos i una balança trucada per enganyar i estafar els seus clients. * Jehovà odia aquestes pràctiques! Per mantenir-nos en el seu amor, evitem escrupolosament totes les pràctiques comercials poc honrades.

16, 17. (a) Quines pràctiques poc honrades són habituals al món actual? (b) Què estan decidits a fer els autèntics cristians?

¹⁶ Com que Satanàs és el governant d’aquest món, no ens sorprèn pas que ens envolti la falta d’honradesa. Cada dia ens enfrontem a situacions que ens poden temptar a no ser honrats. A l’hora de redactar un currículum per demanar una feina, és molt habitual mentir, exagerar, inventar recomanacions i falsificar l’experiència laboral. I quan es tracta d’omplir un formulari relacionat amb immigració, impostos, assegurances i coses per l’estil, la gent sol mentir per obtenir el que vol. Molts estudiants fan trampa en els exàmens o, quan han de presentar redaccions i treballs a l’escola, alguns busquen a Internet i copien el treball d’un altre per fer-lo passar com a seu. I al tractar amb funcionaris corruptes, hi ha qui sovint els ofereix suborns per aconseguir el que vol. Què podem esperar d’un món on tantes persones són «egoistes, amics del diner, [...] enemics del bé»? (2 Timoteu 3:1-5.)

¹⁷ Els autèntics cristians estem decidits a no participar en cap d’aquestes pràctiques. De vegades ser honrats és un repte perquè al món actual sembla que les persones poc honrades triomfen i prosperen (Salm 73:1-8). En canvi, els cristians hi poden sortir perdent econòmicament perquè  volen ser honrats «en tot». Val la pena fer tots aquests sacrificis? I tant que sí! Però per què? Com ens beneficia l’honradesa?

18. Per què és molt valuós tenir la reputació de ser honrat?

¹⁸ Poques coses a la vida són més valuoses que tenir la reputació de ser una persona honrada i digna de confiança. (Consulta el requadre « Sóc una persona honrada en tot?») I això és una cosa que tothom pot aconseguir. No depèn del talent, de la riquesa, de l’aspecte físic, dels antecedents socials ni d’altres factors que escapin al teu control. Tot i així, molts no aconsegueixen gaudir d’una bona reputació. És un bé molt escàs (Miquees 7:2, BEC). Pot ser que alguns es burlin de tu per ser honrat, però altres valoraran la teva honradesa i et recompensaran amb la seva confiança i el seu respecte. Molts Testimonis de Jehovà han vist que l’honradesa fins i tot els beneficia econòmicament, ja que han conservat la feina quan han fet fora els treballadors poc honrats, o n’han trobat una per a la qual es buscava persones honrades.

19. Quin efecte pot tenir l’honradesa en la nostra consciència i la nostra relació amb Jehovà?

¹⁹ Independentment de tot això, t’adonaràs que l’honradesa porta beneficis encara més grans. Per exemple, obtindràs la satisfacció de tenir una consciència neta. Pau va escriure: «Creiem tenir una bona consciència» (Hebreus 13:18). A més, al nostre amorós Pare celestial no se li escapa la teva reputació, i ell estima les persones honrades (Salm 15:1, 2, MM, ed. 1932; Proverbis 22:1). En efecte, l’honradesa t’ajuda a mantenir-te en l’amor de Déu, i aquesta és la millor recompensa que hi pot haver. Examinem a continuació un tema relacionat: l’opinió de Jehovà sobre el treball.