Una de les coses que més mal ens pot fer és que un familiar o un amic íntim sigui expulsat de la congregació perquè no s’hagi penedit d’un pecat. La manera en què responguem a les directrius de la Bíblia en aquest assumpte revela fins a quin punt estimem Déu i som lleials a les seves disposicions. * Analitzem algunes preguntes que poden sorgir sobre aquest tema.

Com hem de tractar una persona expulsada? La Bíblia contesta: «No heu de tenir tractes amb els qui duen el nom de germans però són immorals, usurers, idòlatres, calumniadors, embriacs o lladres. Amb gent d’aquesta mena no heu de compartir ni tan sols la taula!» (1 Corintis 5:11, BCI). Respecte de tothom que «no es manté en la doctrina del Crist», llegim: «No l’acolliu a casa vostra ni el saludeu, perquè els qui el saludessin tindrien part en les seves males obres» (2 Joan 9-11, BCI). Per això, no tenim cap relació de tipus espiritual ni social amb els expulsats. A La Atalaya del 15 de novembre de 1981, pàgina 19, es va dir: «Un simple “Hola!” a algú pot ser el primer pas que porti a una conversa o fins i tot a una amistat. Voldríem fer aquest primer pas amb una persona expulsada?».

És realment necessari evitar tot contacte amb l’expulsat? Doncs sí, per diverses raons. En primer lloc, es tracta d’una qüestió de lleialtat a Déu i a la seva Paraula. No obeïm Jehovà només quan ens és fàcil, sinó també quan ens resulta més difícil. L’amor que sentim per Déu ens motiva a obeir tots els seus manaments, alhora que reconeixem que és just i amorós i que les seves lleis són per al nostre bé (Isaïes 48:17; 1 Joan 5:3). En segon lloc, separar-nos d’un pecador impenitent ens protegeix a nosaltres, i també a la resta de la congregació, de tota contaminació espiritual i moral. A més, d’aquesta manera es manté la bona reputació de la congregació (1 Corintis 5:6, 7).  En tercer lloc, la nostra postura ferma a favor dels principis bíblics pot beneficiar fins i tot la persona expulsada. Si donem suport a la decisió del comitè judicial, és possible que toquem el cor del pecador que encara no ha reaccionat als esforços que han fet els ancians per ajudar-lo. La pèrdua de la preciosa companyia de les persones que estima el pot ajudar a ‘tornar en si mateix’, adonar-se de la gravetat del seu pecat i fer passos per tornar a Jehovà (Lluc 15:17).

Què hem de fer si s’expulsa un familiar nostre? En aquest cas, l’estret vincle familiar pot suposar una autèntica prova per a la nostra lleialtat. Com hem de tractar un familiar expulsat? No podem analitzar totes les situacions que es poden donar, però ens centrarem en dos casos bàsics.

Pot ser que el familiar expulsat visqui a la mateixa casa amb els parents més pròxims. Com que l’expulsió no trenca els lligams familiars, les activitats quotidianes de la família poden continuar. Però, per les seves accions, la persona expulsada ha decidit trencar el lligam espiritual que existia amb la seva família creient. Per aquesta raó, els membres de la família que són lleials a Jehovà ja no poden relacionar-se en sentit espiritual amb l’expulsat. Per exemple, si l’expulsat és present, no participarà quan la família es reuneixi per estudiar la Bíblia. Ara bé, si l’expulsat és un fill menor d’edat, els pares encara són responsables d’educar-lo i disciplinar-lo. Per això, els pares amorosos poden decidir estudiar la Bíblia amb el fill (Proverbis 6:20-22; 29:17). *

En altres casos, pot ser que el familiar expulsat no visqui a la mateixa casa. En alguna ocasió excepcional, es podria presentar la necessitat puntual de tenir un contacte limitat, com ara per resoldre un assumpte familiar necessari; però aquest contacte s’ha de mantenir al mínim. Els cristians lleials no busquen excuses per tenir contacte amb un familiar  expulsat que no viu a casa. Al contrari, la lleialtat a Jehovà i a la seva organització els impulsa a defensar la disposició bíblica de l’expulsió. L’actitud lleial de la família és el millor per al pecador i el pot ajudar a beneficiar-se de la disciplina que rep (Hebreus 12:11). *