1, 2. a) Quines decisions sobre la circumcisió havia de prendre la junta directiva del segle I? b) Quina ajuda van rebre estos germans per a arribar a la conclusió correcta?

 ELS apòstols i els ancians estan en una habitació en Jerusalem mirant-se expectants els uns als altres. És un moment molt important perquè s’han de prendre algunes decisions sobre la circumcisió, com per exemple: Haurien de seguir complint amb la Llei mosaica? N’hi havia alguna diferència per a Jehovà entre els cristians d’origen jueu i els d’origen gentil?

² Els germans que porten la davantera acaben d’analitzar moltes proves. Han tingut en compte les profecies de la Paraula de Déu i les experiències que alguns d’ells han tingut. Estes coses els fan vore que Jehovà aprova els cristians gentils. Tots han dit el que pensen sobre l’assumpt i tenen tota la informació que necessiten per a prendre una decisió. Poden vore clarament el que Jehovà vol que facen. Seguiran la direcció de l’esperit de Jehovà?

3. Com ens beneficiarà analitzar el capítol 15 de Fets?

³ Seguir la guia de l’esperit implicaria molta fe i valentia. S’arriscaven a que els líders religiosos jueus encara els odiaren més. A més, alguns membres de la congregació que volien que el poble de Déu seguira la Llei mosaica podrien oposar-se a esta decisió de la junta directiva. Analitzem què van fer els apòstols i els ancians, aixina com el model que van posar i que seguix la Junta Directiva dels testimonis de Jehovà hui en dia. Este model l’hem de seguir tots els cristians a l’hora de prendre decisions i a l’afrontar reptes.

4, 5. De quina profecia va citar Jaume?

⁴ Jaume, el mig germà de Jesús, va començar a parlar. a Pareix que era ell el que estava presidint la reunió. En eixe moment, Jaume va dirigir unes paraules a tots els germans que estaven allí reunits que resumien  la decisió a la qual sembla que s’havia arribat: «Simeó ens ha explicat amb molt de detall com Déu es va fixar per primera volta en les nacions per a reunir d’entre elles un poble per al seu nom. I això està d’acord amb les paraules dels Profetes» (Fets 15:14, 15).

⁵ El discurs de Simeó, o Simó Pere, i el que Pau i Bernabé van dir probablement feren que a Jaume li vinguera al cap algun text de les Escriptures que ajudara els germans a entendre este assumpt (Jn. 14:26). Aixina que després de dir que això estava «d’acord amb les paraules dels Profetes», Jaume va citar les paraules d’Amós 9:11 i 12. Este llibre de les Escriptures Hebrees formava part dels llibres que es coneixien com «els Profetes» (Mat. 22:40; Fets 15:16-18). Les paraules que Jaume va citar d’este profeta no coincidixen del tot amb el que trobem en el llibre d’Amós hui en dia. És possible que açò fora perquè Jaume estiguera citant de la Septuaginta, una traducció al grec de les Escriptures hebrees.

6. Com van ajudar les Escriptures a que es comprenguera quina era la voluntat de Déu?

⁶ Per mitjà del profeta Amós, Jehovà va predir que arribaria el temps en què alçaria «la cabanya de David», és a dir, la línia reial que portaria al Regne messiànic (Eze. 21:31, 32 [vv. 26, 27 TNM]). Estaria referint-se Jehovà únicament a la nació d’Israel? No, la profecia diu que s’ajuntaria «gent de totes les nacions» i arribarien a ser «persones que porten» el nom de Déu. Recordem que Pere havia acabat d’explicar: «[Déu] no ha fet cap distinció entre nosaltres [els cristians d’origen jueu] i ells [els cristians d’origen gentil], sinó que ha purificat els seus cors per mitjà de la fe» (Fets 15:9). Per tant, el propòsit de Déu era que tant jueus com gentils foren hereus del Regne (Rom. 8:17; Efe. 2:17-19). A més, no hi havia cap profecia que indicara que els gentils s’hagueren de circumcidar o s’hagueren de fer prosèlits.

7, 8. a) Què va proposar Jaume? b) Quina era la intenció de les paraules de Jaume?

⁷ Després d’haver analitzat les profecies de les Escriptures i d’haver escoltat les experiències que Pere, Bernabé i Pau havien contat, Jaume va dir: «Per tant, opine que no hem de posar traves a la gent de les nacions que està tornant-se cap a Déu. Només cal escriure’ls que s’abstinguen de coses sacrificades als ídols, d’immoralitat sexual, d’animals estrangulats i de sang. Perquè, des de temps antics, Moisés sempre ha tingut en cada ciutat gent que predique les seues paraules, ja que tots els dissabtes es lligen en veu alta en les sinagogues» (Fets 15:19-21).

⁸ Va tractar Jaume d’imposar la seua autoritat al presidir la reunió? D’això res! Quan Jaume va dir «opine que», estava demostrant que no volia ser el que manava, simplement estava fent una proposta per a que la tingueren en compte d’acord amb les experiències que s’havien contat i amb el que deien les Escriptures.

9. Quins eren els beneficis de la proposta de Jaume?

 ⁹ Va ser bona la proposta de Jaume? Clar que sí, ja que els apòstols i els ancians estigueren d’acord. Quins van ser els beneficis? Per una part, la idea era no «posar traves» o «no marejar» els cristians d’origen gentil al fer que compliren amb els requisits de la Llei mosaica (Fets 15:19; Nou Testament, Ed. Quatre Rius). Per l’altra part, esta decisió mostraria respecte als cristians d’origen jueu, que havien escoltat «en veu alta en les sinagogues» les paraules de Moisés «tots els dissabtes» durant anys (Fets 15:21). b Aixina que segur que esta decisió enfortiria la relació entre els cristians d’origen jueu i els d’origen gentil, però lo més important és que segur que li agradaria a Jehovà perquè estava en harmonia amb el seu propòsit. Quin bon exemple ens van posar sobre com resoldre un problema que amenaçava la unitat de tot el poble de Déu!

10. Com seguix la Junta Directiva de hui en dia l’exemple que va posar la junta directiva del segle I?

¹⁰ Tal com es va mencionar en el capítol anterior, la Junta Directiva dels testimonis de Jehovà imita la junta directiva del segle I a l’hora de buscar la guia de Jehovà, el sobirà universal, i de Jesucrist, el cap de la congregació cristiana, abans de prendre decisions (1 Cor. 11:3). c De quina manera ho fa? Albert Schroeder, qui va servir en la Junta Directiva des de 1974 i va acabar la seua carrera en la terra en març de 2006, va dir: «La Junta Directiva es reunix cada dimecres començant amb una oració i demanant la direcció de l’esperit de Jehovà. Fa un gran esforç per a que cada assumpt que es tracta i cada decisió que es pren estiga en harmonia amb el que diu la Paraula de Déu». Per altra part, Milton Henschel, qui va servir en la Junta Directiva durant molt de temps i va finalitzar el seu servici en la terra en  març de 2003, va plantejar esta pregunta reflexiva als estudiants de la classe 101 de Galaad: «Sabeu d’alguna altra organització en la qual els seus dirigents acudisquen a la Bíblia abans de prendre decisions importants?». La resposta està clara.

11. Com es va transmetre la decisió de la junta directiva a les congregacions?

¹¹ La junta directiva ja havia arribat a una decisió unànime sobre l’assumpt de la circumcisió, però per a mantindre la unitat en les congregacions feia falta transmetre esta decisió d’una manera clara i animadora. Quina seria la millor manera de fer-ho? El relat diu: «Els apòstols i els ancians, junt amb tota la congregació, van decidir elegir a alguns hòmens d’entre ells i enviar-los a Antioquia amb Pau i Bernabé. Van enviar a Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i a Siles, hòmens amb molta responsabilitat entre els germans». A més, els van donar una carta amb la decisió que s’havia pres per a que es poguera llegir en les congregacions d’Antioquia, Síria i Cilícia (Fets 15:22-26).

12, 13. a) Quins beneficis va tindre enviar a Judes i Siles? b) Què es va aconseguir a l’enviar una carta de la junta directiva?

¹² Judes i Siles eren «hòmens amb molta responsabilitat entre els germans» i estaven perfectament qualificats per a transmetre este missatge en nom de la junta directiva. Estos dos hòmens, junt amb Pau i Bernabé, deixaren clar que la carta que portaven no era simplement la resposta a una consulta, sinó la instrucció directa de la junta directiva. La presència de Judes i Siles ajudaria els cristians d’origen jueu de Jerusalem i els cristians d’origen gentil a estar més units. Quina decisió més amorosa! Segur que va promoure la pau i la unitat entre el poble de Déu.

¹³ La carta va donar una direcció clara per als cristians d’origen gentil, no només sobre el tema de la circumcisió, sinó també sobre el que havien de fer per a tindre l’aprovació de Déu. La part més important de la carta deia: «A l’esperit sant i a nosaltres ens ha paregut bé no afegir-vos més càrregues a part d’estes coses necessàries: que vos abstingueu de coses sacrificades a ídols, de sang, d’animals estrangulats i d’immoralitat sexual. Si eviteu per complet estes coses, vos anirà bé. Que tingueu salut!» (Fets 15:28, 29).

14. Com és possible que els testimonis de Jehovà estiguem units a pesar d’estar rodejats d’una societat tan dividida?

¹⁴ Hui en dia, els testimonis de Jehovà disfrutem de verdadera unitat. A pesar de ser més de 8.000.000 en més de 100.000 congregacions, tenim les mateixes creences i participem en la mateixa obra. Com és açò possible si vivim rodejats de problemes i en una societat dividida?  El motiu principal d’esta unitat és la direcció tan clara que ens dona Jesucrist, el cap de la congregació, per mitjà de «l’esclau fidel i sensat», és a dir, la Junta Directiva (Mat. 24:45-47). Per altra part, esta unitat també és possible gràcies a que la germandat mundial seguix de bona gana les directrius de la Junta Directiva.

15, 16. Com van reaccionar els germans a les instruccions de la junta directiva, i per què?

¹⁵ El relat continua dient que quan estos germans de Jerusalem arribaren a Antioquia, «reuniren tot el grup i els entregaren la carta». Com van reaccionar els germans a les instruccions de la junta directiva? Quan van llegir la carta, «es van alegrar molt per les paraules d’ànim» (Fets 15:30, 31). Judes i Siles també «van animar i enfortir els germans amb molts discursos». En este relat, a estos dos hòmens se’ls anomena «profetes» igual que a Pau i Bernabé i a alguns altres hòmens, ja que donaven a conéixer la voluntat de Déu (Fets 13:1; 15:32; Èxo. 7:1, 2).

¹⁶ La manera com es va resoldre este assumpt deixava clar que Jehovà estava darrere. Per què es van animar tant les congregacions? Sobretot perquè la junta directiva va donar en el moment oportú unes instruccions clares que estaven basades en la Paraula de Déu i d’acord amb la guia de l’esperit sant. A més de tot açò, estes instruccions es van transmetre de forma molt carinyosa a les congregacions.

17. De quines maneres imiten els superintendents de circuit a Pau, Bernabé, Judes i Siles?

¹⁷ Seguint este exemple, la Junta Directiva dels testimonis de Jehovà dona instruccions al moment apropiat a tota la germandat mundial. A més, quan prenen decisions, les comuniquen a les congregacions de forma clara i directa. Una manera com ho fan és per mitjà dels superintendents de circuit, que porten una vida molt sacrificada i viatgen d’una congregació a una altra donant ànim i instruccions. Igual que Pau i Bernabé, passen molt de temps «ensenyant i predicant amb molts altres germans les bones notícies de la paraula de Jehovà» (Fets 15:35). També, igual que Judes i Siles, ajuden i enfortixen «els germans amb molts discursos».

18. Com podem assegurar-nos de continuar rebent la benedicció de Jehovà en les congregacions?

¹⁸ Què permetrà que les congregacions de hui en dia continuen disfrutant de pau i harmonia a pesar de viure un una societat dividida? Tindre present el que el deixeble Jaume va escriure: «La saviesa que ve de dalt és en primer lloc pura, després és pacífica i raonable, està  a punt per a obeir [...]. A més, el fruit de la justícia se sembra en condicions pacífiques per als que fomenten la pau» (Jau. 3:17, 18 TNM). No sabem si Jaume estava referint-se a la reunió de Jerusalem, però el que sí que sabem és que, segons diu el capítol 15 de Fets, per a que Jehovà ens beneïsca hem de fomentar la pau i la unitat.

19, 20. a) Com sabem que la congregació d’Antioquia va tornar a disfrutar de pau i unitat? b) En què van poder centrar els seus esforços Pau i Bernabé?

¹⁹ La congregació d’Antioquia va disfrutar de pau i unitat després de conéixer les instruccions que els havia donat la junta directiva. En comptes d’oposar-se als germans de Jerusalem, els germans d’Antioquia estaven molt agraïts per la visita de Judes i Siles. El relat diu: «Després de passar un temps allí, els germans els desitjaren pau, i ells van tornar amb aquells que els havien enviat» (Fets 15:33). d Podem estar segurs que els germans de Jerusalem també es van alegrar quan Judes i Siles els van contar com els havia anat. Gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà, tot va eixir de categoria.

²⁰ Després de resoldre’s la qüestió de la circumcisió, Pau i Bernabé es van quedar en Antioquia. Ara podien centrar-se en prendre la davantera en la predicació (Fets 13:2, 3). Hui en dia, els superintendents de circuit fan lo mateix que Pau i Bernabé i són una verdadera benedicció per a les congregacions. No obstant, de quina altra manera va utilitzar i beneir Jehovà estos dos zelosos missioners? Això ho vorem en el següent capítol.