Què afirmen molts científics? Molts evolucionistes et dirien que fa milers de milions d’anys la vida va sorgir en la vora d’un bassal de marea o en les profunditats oceàniques. Pensen que, en un entorn així, els compostos químics s’agruparen espontàniament en estructures paregudes a bambolles, van formar molècules complexes i començaren a reproduir-se. Creuen que la vida en la Terra va sorgir per atzar a partir d’una o més d’estes primeres cèŀlules «simples».

Altres científics evolucionistes igualment respectats no hi estan d’acord. Sostenen que les primeres cèŀlules, o almenys els seus components principals, van arribar a la Terra des de l’espai exterior. Per què? Perquè, a pesar de tots els esforços, no s’ha pogut demostrar que la vida puga sorgir espontàniament a partir de molècules inanimades. En 2008, el professor de biologia Alexandre Meinesz va destacar  este dilema a l’afirmar que en els últims 50 anys «cap prova empírica confirma la hipòtesi de l’aparició espontània de la vida en la Terra només a partir d’una sopa molecular, i ningun avanç significatiu en el coneixement científic apunta en eixa direcció».¹

Què revelen les proves? La resposta a la pregunta «d’on venen els xiquets?» està ben documentada i lliure de polèmica. La vida sempre prové de vida preexistent. Ara bé, és realment possible que en un passat remot es violara esta llei fonamental? De veres va poder sorgir la vida espontàniament a partir de compostos químics inanimats? Quines probabilitats hi ha?

Els investigadors han aprés que, per a que una cèŀlula sobrevisca, han de cooperar almenys tres tipus de molècules complexes: l’ADN (àcid desoxiribonucleic), l’ARN (àcid ribonucleic) i les proteïnes. Hui en dia pocs científics afirmarien que una cèŀlula completa es va formar de repent i per atzar a partir d’una barreja de compostos químics inanimats. Però quina probabilitat hi ha que l’ARN o les proteïnes es formaren per atzar? *

Molts científics es basen en un experiment de 1953 per a creure que la vida es va originar espontàniament. Aquell any, Stanley L. Miller va obtindre aminoàcids (els components bàsics de les proteïnes) aplicant descàrregues elèctriques a una barreja de gasos que representaven la suposada atmosfera terrestre primitiva. Posteriorment, també es van trobar aminoàcids en un meteorit. Signifiquen estos descobriments que tots els components bàsics de la vida es poden formar fàcilment per atzar?

Robert Shapiro, professor emèrit de química de la Universitat de Nova York, explica: «Alguns autors han donat per fet que tots els components de la vida es trobaven en els meteorits i que es podien formar fàcilment en experiments com el de Miller. Però eixe no és el cas».² *

Examinem la molècula d’ARN, formada per molècules més xicotetes, els nucleòtids. Un nucleòtid és diferent d’un aminoàcid i lleugerament més complex. Shapiro diu que «no s’ha trobat cap tipus de nucleòtid ni en els resultats d’experiments amb descàrregues elèctriques ni en els estudis de meteorits».³ Afegix que la probabilitat que una molècula d’ARN autoreplicant es formara a l’atzar en un bassal de components químics «és tan remotament xicoteta que, el fet que passara tan sols una vegada en qualsevol lloc de l’univers visible, seria com un milacre excepcional».⁴

Què es pot dir de les molècules de proteïna? Estes són el resultat de la unió d’aminoàcids (des de 50 fins a milers) en un  orde molt específic. La proteïna funcional d’una cèŀlula «simple» conté de mitjana 200 aminoàcids. Fins i tot en estes cèŀlules hi ha milers de diferents tipus de proteïnes. Es calcula que la probabilitat que es formara per atzar una sola proteïna de només 100 aminoàcids en la Terra és com d’una entre mil bilions (10¹⁵).

El teòric evolucionista Hubert P. Yockey va més enllà i diu: «És impossible que la vida s’originara seguint el model de “primer les proteïnes”».⁵ Fa falta ARN per a fer proteïnes, però fan falta proteïnes per a produir ARN. Què hauria passat si, a pesar de les ínfimes probabilitats, tant les proteïnes com l’ARN hagueren aparegut per atzar al mateix temps i en el mateix lloc? Quina seria la probabilitat que hagueren cooperat per a formar un tipus de vida autoreplicant i autosostenible? «La probabilitat que passara a l’atzar (donada una barreja aleatòria de proteïnes i ARN) pareix quasi nuŀla», afirma la Dra. Carol Cleland *, de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA. Ella afegix: «Ara bé, pareix que la majoria dels investigadors donen per fet que si aconseguixen entendre la producció independent de proteïnes i ARN en les condicions naturals primigènies, la qüestió de la coordinació es resoldrà d’alguna manera per si mateixa». Sobre les teories actuals de l’origen espontani d’estos components de la vida, comenta: «Ninguna d’elles ens ha donat una explicació satisfactòria de com es va produir».⁶

Quina importància tenen estos fets? Pensa en el repte que afronten els investigadors que creuen que la vida va sorgir per atzar. Han trobat en un meteorit aminoàcids que també estan presents en les cèŀlules. També han produït en laboratori altres molècules més complexes amb experiments dissenyats i controlats meticulosament. I, a la llarga, esperen fabricar totes les parts necessàries per a produir una cèŀlula «simple». Podríem comparar-ho a un científic que transforma elements naturals en acer, plàstic, silicona i cables. Amb estos materials, construïx un robot i el programa per a que puga fer còpies de si mateix. Què demostrarà? Com a molt, que un ser inteŀligent pot crear una màquina impressionant.

Igualment, si algun dia els científics construïren una cèŀlula, aconseguirien  una fita realment increïble. Però, ¿provarien que la cèŀlula va aparéixer per atzar? En realitat, estarien demostrant tot lo contrari, no creus?

Què penses? Totes les proves científiques realitzades fins ara indiquen que la vida només pot provindre de vida preexistent. Creure que una cèŀlula «simple» va sorgir per atzar a partir de compostos químics inanimats suposa un autèntic acte de fe.

Tenint en compte els fets, estàs disposat a fer eixe acte de fe? Abans de respondre, examina més de prop l’estructura de la cèŀlula. Això t’ajudarà a determinar si les teories d’alguns científics sobre l’origen de la vida són realment sòlides o tan imaginatives com les històries que conten alguns pares sobre l’origen dels bebés.