PREGUNTA 1
Com va començar la vida?
Quan eres petit, vas sorprendre mai els teus pares preguntant d’on vénen els nens? Aleshores, com van reaccionar? Segons l’edat que tinguessis i la seva manera de ser, pot ser que no et fessin cas o que se sentissin incòmodes per la pregunta i et donessin una resposta a corre-cuita. O és possible que t’expliquessin alguna història fantàstica i amb el temps descobrissis que era falsa. És clar, perquè un nen estigui ben preparat per a l’edat adulta i el matrimoni, en algun moment ha d’aprendre sobre les meravelles de la reproducció sexual.
Igual que a molts pares els resulta incòmode explicar d’on vénen els nens, alguns científics semblen poc disposats a parlar d’una qüestió encara més fonamental: d’on va sorgir la vida. Una resposta creïble pot afectar profundament la visió que tenim de la vida. Així doncs, com va començar la vida?
Òvul humà fecundat augmentat unes vuit-centes vegades
Què afirmen molts científics? Molts evolucionistes et dirien que fa milers de milions d’anys la vida va sorgir al voral d’un antic bassal de marea o a les profunditats oceàniques. Pensen que, en algun lloc així, els compostos químics es van agrupar espontàniament en estructures semblants a bombolles, van formar molècules complexes i es van començar a reproduir. Creuen que la vida a la Terra va sorgir per atzar a partir d’una o més d’aquestes cèŀlules primigènies «simples».
Altres científics evolucionistes igualment respectats no hi estan d’acord. Sostenen que les primeres cèŀlules, o almenys els seus components principals, van arribar a la Terra des de l’espai còsmic. Per què? Malgrat tots els esforços, no s’ha pogut provar que la vida pot aparèixer espontàniament a partir de molècules inanimades. El 2008 el professor de biologia Alexandre Meinesz va subratllar el dilema a l’afirmar que en els últims cinquanta anys «cap prova empírica confirma la hipòtesi de l’aparició espontània de la vida a la Terra sols a partir d’una sopa molecular, i cap avenç significatiu en el coneixement científic apunta en aquesta direcció».1
Què revelen les proves? La resposta a la pregunta d’on vénen els nens està ben documentada i lliure de polèmica. La vida sempre prové de vida preexistent. Ara bé, és realment possible que en un passat remot es violés aquesta llei fonamental? De debò va poder sorgir la vida espontàniament a partir de compostos químics inanimats? Quines probabilitats hi ha?
Els investigadors han après que perquè una cèŀlula sobrevisqui han de cooperar almenys tres tipus de molècules complexes: l’ADN (o DNA, àcid desoxiribonucleic), l’ARN (o RNA, àcid ribonucleic) i les proteïnes. Avui pocs científics afirmarien que una cèŀlula completa es va formar de sobte i per atzar a partir d’una barreja de compostos químics inanimats. Però quina probabilitat hi ha que l’ARN o les proteïnes es formessin per atzar? *
Stanley Miller (1953)
Molts científics es basen en un experiment de 1953 per creure que la vida pot haver sorgit per atzar. Aquell any, Stanley L. Miller va aconseguir produir alguns aminoàcids, les unitats estructurals fonamentals de les proteïnes, aplicant descàrregues elèctriques a una barreja de gasos que representaven la suposada atmosfera terrestre primitiva. Posteriorment també es van trobar aminoàcids en un meteorit. Signifiquen aquestes troballes que totes les unitats estructurals fonamentals de la vida es poden formar fàcilment per atzar?
Robert Shapiro, professor emèrit de química a la Universitat de Nova York, explica: «Alguns escriptors han donat per fet que totes les unitats estructurals de la vida es podien formar fàcilment en experiments com el de Miller i que es trobaven als meteorits. Però no és així». *2
Parlem de la molècula d’ARN. Està formada per nucleòtids, molècules més petites, diferents d’un aminoàcid i lleugerament més complexes. Shapiro diu que «no s’ha trobat cap tipus de nucleòtid ni com a producte d’experiments de descàrregues elèctriques ni en els estudis de meteorits». *3 Afegeix que la probabilitat que una molècula d’ARN autoreplicant es formi a l’atzar a partir d’un bassal d’unitats químiques estructurals «és tan remotament petita que, el fet que passés tan sols un cop a qualsevol lloc de l’univers visible, seria una sort increïble».4
Cal ARN 1) per fer proteïnes 2), però calen proteïnes per produir ARN. Com podrien haver aparegut per atzar una o les dues? Els ribosomes 3) s’analitzaran a la secció 2.
Què es pot dir de les molècules de proteïna? Les formen des de cinquanta fins a diversos milers d’aminoàcids units en un ordre altament específic. La proteïna funcional mitjana d’una cèŀlula «simple» conté dos-cents aminoàcids. Fins i tot en aquestes cèŀlules hi ha milers de tipus de proteïnes. Es calcula que la probabilitat que es formés per atzar a la Terra una sola proteïna de només cent aminoàcids és com d’una entre mil bilions (1015).
Si per crear molècules complexes al laboratori cal l’habilitat d’un científic, és possible que les molècules més complexes d’una cèŀlula sorgissin per atzar?
L’investigador Hubert P. Yockey, que defensa l’evolució, va més enllà i diu: «És impossible que l’origen de la vida fos “primer les proteïnes”».5 Cal ARN per fer proteïnes, però calen proteïnes per produir ARN. Què hauria passat si, malgrat les ínfimes probabilitats, tant les proteïnes com les molècules d’ARN haguessin aparegut per atzar alhora al mateix lloc? Quina seria la probabilitat que haguessin cooperat per formar un tipus de vida autoreplicant i autosostenible? «La probabilitat que això es produís a l’atzar (amb una barreja aleatòria de proteïnes i ARN) sembla gairebé nuŀla», afirma la Dra. Carol Cleland, membre de l’Institut d’Astrobiologia de la NASA. * Afegeix: «Ara bé, la major part d’investigadors semblen donar per fet que si aconsegueixen entendre la producció independent de proteïnes i ARN en les condicions naturals primigènies, la qüestió de la coordinació es resoldrà d’alguna manera per si sola». Referint-se a les teories actuals de com aquestes unitats estructurals de la vida poden haver sorgit a l’atzar, comenta: «Cap ens ha donat una explicació satisfactòria sobre com va tenir lloc».6
Si cal un ens inteŀligent per crear i programar un robot inanimat, què caldria per crear una cèŀlula, i encara més un ésser humà?
Quina importància tenen aquests fets? Pensa en el repte que tenen els investigadors que creuen que la vida va sorgir per atzar. Han trobat en un meteorit alguns aminoàcids que també són presents a les cèŀlules. Amb experiments dissenyats i controlats amb cura han produït al laboratori altres molècules més complexes. A la llarga esperen fabricar totes les parts necessàries per produir una cèŀlula «simple». La situació es pot comparar a la d’un científic que pren elements de la natura, els transforma en acer, plàstic, silicona i cables, i construeix un robot. Després, el programa perquè pugui fer còpies de si mateix. Què demostrarà? Com a molt, que un ens inteŀligent pot crear una màquina impressionant.
Igualment, si els científics mai construïssin una cèŀlula, assolirien una fita realment increïble, però provarien que la cèŀlula va aparèixer per atzar? En realitat estarien demostrant tot el contrari, oi que sí?
Què en penses? Totes les proves científiques fetes fins ara indiquen que la vida només prové de vida preexistent. Creure que una cèŀlula «simple» va sorgir per atzar a partir de compostos químics inanimats suposa un autèntic acte de fe.
Tenint en compte els fets, estàs disposat a fer aquest acte de fe? Abans de respondre, et convidem a examinar la cèŀlula de més a prop. Això t’ajudarà a determinar si les teories d’alguns científics sobre l’origen de la vida són sòlides o són tan imaginatives com les històries que alguns pares expliquen als seus fills quan els pregunten d’on vénen els nens.
^ § 8 La probabilitat que l’ADN es formés per atzar s’analitza a la secció 3, «D’on provenen les instruccions?».
^ § 10 El professor Shapiro no creu que la vida va ser creada, sinó que va sorgir per casualitat d’alguna manera que encara no s’entén del tot.
^ § 11 El 2009 uns científics de la Universitat de Manchester (Anglaterra) van informar que havien creat nucleòtids al laboratori. Però Shapiro diu sobre el seu mètode: «Definitivament no s’ajusta als meus criteris per explicar un camí plausible al món de l’ARN».
^ § 13 La Dra. Cleland no és creacionista. Creu que la vida va sorgir per atzar d’alguna manera que encara no es comprèn del tot.
També t'interessarà
LA VIDA, VA SER CREADA?
El planeta viu
La vida a la Terra no podria existir si no fos per tot un seguit de «felices coincidències». ¿Són aquestes coincidències el resultat de l’atzar o bé el producte d’un disseny intel·ligent?
