En el segle primer, un grup petit de persones, «els apòstols i els ancians» de Jerusalem, formaven un consell rector que prenia decisions importants en nom de tota la congregació cristiana ungida (Actes [Fets] 15:2). Després d’analitzar junts el que deien les Escriptures i de deixar-se guiar per l’esperit de Déu, prenien una decisió unànime (Actes 15:25). Avui dia se segueix la mateixa pauta.

Déu l’utilitza per fer la seva voluntat. Els germans ungits que serveixen en el Consell Rector tenen molt d’interès en la Paraula de Déu i també molta experiència quant a qüestions espirituals i assumptes d’organització. Es reuneixen cada setmana per considerar les necessitats dels germans d’arreu del món. Després, tal com es feia en el segle primer, es donen instruccions basades en la Bíblia per mitjà de cartes o dels superintendents itinerants, entre altres. Això fa que en el poble de Déu tothom pensi i actuï en unitat (Actes 16:4, 5). El Consell Rector també supervisa la preparació de l’aliment espiritual, impulsa la predicació del Regne i supervisa el nomenament de germans per a llocs de responsabilitat.

Es deixa guiar per l’esperit de Déu. El Consell Rector es dirigeix al Sobirà de l’univers, Jehovà, i al Cap de la congregació, Jesús, per obtenir guia (1 Corintis 11:3; Efesis 5:23). Els qui formen aquest Consell no es consideren els líders del poble de Déu. Juntament amb tots els cristians ungits «segueixen l’Anyell [Jesús] arreu on vagi» (Apocalipsi [Revelació] 14:4). El Consell Rector agraeix que orem a favor seu.

• Qui formava el consell rector del segle primer?

• Com busca avui dia la guia de Déu el Consell Rector?