1. Quin devia ser el pitjor moment de la vida de Pere?

PERE mai no oblidaria el terrible moment en què els seus ulls es van trobar amb els de Jesús. Que potser hi va veure decepció o retrets? No ens podem aventurar a dir que va ser així, ja que la Bíblia només diu: «El Senyor, girant-se, es va mirar Pere» (Lc. 22:61). Però aquella mirada va fer que Pere s’adonés de la magnitud del seu error. Acabava d’actuar precisament com Jesús havia predit; havia fet justament allò que havia assegurat que no faria: renegar el seu estimat Mestre. En aquell moment Pere va tocar fons; devia ser el pitjor moment del pitjor dia de la seva vida.

2. Quina lliçó havia d’aprendre Pere, i com ens en podem beneficiar?

² Però no estava tot perdut. Pere era un home de fe i, per tant, encara podia esmenar els seus errors i aprendre de Jesús una lliçó importantíssima sobre el perdó. Nosaltres també hem d’aprendre aquesta lliçó. Per això, acompanyem Pere en aquest difícil aprenentatge.

3, 4. (a) Què va preguntar Pere a Jesús, i per què? (b) Com va demostrar Jesús que Pere estava influenciat per l’esperit de l’època?

³ Uns sis mesos abans a Cafarnaüm, Pere havia preguntat a Jesús: «Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? ¿Fins a set vegades?». Possiblement pensava que estava sent generós, ja que els líders religiosos de l’època ensenyaven que només calia perdonar tres vegades. Però Jesús va respondre: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set» (Mt. 18:21, 22).

⁴ Que potser Jesús insinuava que Pere havia de dur un registre detallat de les ofenses que li feien? No. En convertir aquelles set vegades en setanta vegades set, Jesús estava dient que l’amor no ens permet limitar el perdó a una quantitat fixa de vegades (1 Cor. 13:4, 5). Jesús va demostrar que Pere estava influenciat  per l’esperit insensible i poc inclinat a perdonar que regnava en aquell temps, un esperit que dosificava el perdó tenint en compte la quantitat de faltes, com si estiguessin anotades en un llibre de registre. Per contra, Déu no perdona amb comptagotes sinó amb generositat (llegeix 1 Joan 1:7-9).

5. Quan aprenem què és realment el perdó?

⁵ Pere no li va portar la contrària a Jesús. Però, de debò li havia arribat al cor la lliçó? De vegades aprenem què és realment el perdó quan ens adonem que nosaltres necessitem desesperadament que ens perdonin. Per això, repassem els fets que van desembocar en la mort de Jesús. En aquelles difícils hores, Pere va cometre molts errors que Jesús li va haver de perdonar.

6. Què va fer Pere quan Jesús intentava ensenyar als apòstols una lliçó d’humilitat, però com el va tractar Jesús?

⁶ Aquell vespre era importantíssim; era l’últim vespre de la vida de Jesús a la Terra. Encara havia d’ensenyar moltes coses als seus apòstols, com ara una lliçó d’humilitat. Per això, els va donar l’exemple i es va posar a rentar-los els peus, una tasca humil que normalment duia a terme el criat de condició més baixa. Al principi, Pere va qüestionar aquella acció de Jesús. Després va rebutjar que li rentés els peus. Però al final va insistir que li rentés, no només els peus, sinó també les mans i el cap. Jesús no va perdre la paciència, sinó que va explicar amb calma per què ho feia i com n’era, d’important (Jn. 13:1-17).

7, 8. (a) Com va tornar a posar a prova Pere la paciència de Jesús? (b) Com va seguir demostrant Jesús una actitud bondadosa i perdonadora?

⁷ Poc després, Pere va tornar a posar a prova la paciència de Jesús. Els apòstols van començar a barallar-se sobre qui era el més important, i segurament Pere també va intervenir en aquella vergonyosa exhibició d’orgull. Però Jesús els va corregir amb amabilitat, i fins i tot els va encomiar per haver actuat bé al fer-li costat amb fidelitat. Tot i això, també va predir que tots l’abandonarien. Pere li va replicar que ell li faria costat encara que hagués de morir, però Jesús va profetitzar que aquella mateixa nit el negaria tres cops abans que un gall cantés dues vegades. Aleshores Pere, no només va contradir Jesús, sinó que va presumir que ell li seria més fidel que tots els altres apòstols (Mt. 26:31-35, TBS; Mc. 14:27-31, TBS; Lc. 22:24-28; Jn. 13:36-38).

⁸ Va estar Jesús a punt de perdre la paciència amb Pere? De cap manera. Durant aquells difícils moments, Jesús no va deixar de buscar coses bones en els seus apòstols imperfectes. Encara  que sabia que Pere li fallaria, va dir: «Jo he pregat per tu, a fi que no falti la teva fe. I tu, quan hagis tornat, aferma els teus germans» (Lc. 22:32, TBS). Amb aquestes paraules, Jesús va expressar que confiava que Pere es penediria i que continuaria servint Déu fidelment. Quina actitud més bondadosa i perdonadora!

9, 10. (a) Quina correcció li va caldre a Pere al jardí de Getsemaní? (b) Què ens recorda l’exemple de Pere?

⁹ Més tard, al jardí de Getsemaní, a Pere encara li va caldre correcció més d’un cop. Jesús li va demanar a ell, així com a Jaume i Joan, que es mantinguessin alerta mentre orava. Malgrat que eren moments profundament angoixants i Jesús necessitava tot el seu suport, els tres es van adormir diverses vegades. Tot i això, Jesús va pronunciar aquestes amables paraules de perdó: «L’esperit prou està a punt, però la carn és feble» (Mc. 14:32-41).

¹⁰ Poc després va arribar una torba amb torxes, armada amb espases i pals. En aquell moment calia actuar amb precaució i discreció, però Pere va entrar en escena precipitadament, va desembeinar l’espasa i va tallar l’orella de Malcus, un esclau del gran sacerdot. Jesús va disciplinar el seu apòstol sense perdre la calma, va curar el ferit i va explicar un principi contra la violència que és vàlid per als seus seguidors fins avui dia (Mt. 26:47-55; Lc. 22:47-51; Jn. 18:10, 11). Pere ja havia comès molts errors que Jesús li havia hagut de perdonar. El seu exemple ens recorda que tots pequem sovint (llegeix Jaume 3:2). Qui de nosaltres no necessita que Jehovà el perdoni cada dia? Però, per a Pere, aquella nit no s’havia acabat. El pitjor encara havia d’arribar.

11, 12. (a) Com va demostrar Pere valor després que arrestessin Jesús? (b) Per què es pot dir que Pere no va estar a l’altura del que havia afirmat?

¹¹ Jesús va dir a tota aquella gent que, com que el buscaven a ell, deixessin anar els seus apòstols. Sense poder-hi fer res, Pere va veure que la torba va lligar Jesús. Llavors va fugir, com tots els seus altres companys.

¹² Al cap d’una estona, Pere i Joan es van aturar, potser prop de la casa de l’antic gran sacerdot Anàs, el primer lloc on havien dut Jesús per interrogar-lo. Després, al portar-lo a un altre lloc, Pere i Joan el van seguir «de lluny» (Mt. 26:58; Jn. 18:12, 13). Pere no era un covard. Calia molt valor per seguir Jesús allà on el portessin, ja que la gent anava armada i ell ja havia ferit un d’aquells homes. Tot i això, no es pot dir que Pere estigués demostrant l’amor lleial que havia afirmat que tindria per Jesús, és a dir, que moriria al seu costat si calia (Mc. 14:31).

13. Quina és l’única manera correcta de seguir el Crist?

 ¹³ Avui molts també volen seguir Crist «de lluny», de manera que els altres no se n’adonin. Però, com va escriure el mateix Pere més tard, l’única manera de seguir el Crist correctament és fer-ho de ben a prop, és a dir, imitar el seu exemple en tot, siguin quines en siguin les conseqüències (llegeix 1 Pere 2:21).

14. Què va fer Pere la nit del judici de Jesús?

¹⁴ Les cauteloses passes de Pere el van dur fins a la porta d’una de les mansions més imponents de Jerusalem. Era la casa de Caifàs, l’adinerat i poderós gran sacerdot. Normalment aquestes cases es construïen al voltant d’un atri, i tenien una porta al davant. Quan Pere hi va arribar, li van negar l’entrada. Llavors Joan, que coneixia el gran sacerdot i ja hi havia entrat, es va acostar a la porta i va demanar a la portera que deixés entrar Pere. Pel que sembla, Pere no es va quedar prop de Joan, ni tampoc va intentar entrar a la casa per estar amb el seu Mestre. Es va quedar a l’atri, on hi havia alguns esclaus i criats que passaven les fredes hores d’aquella nit escalfant-se al caliu d’una foguera, mentre observaven com entraven i sortien els falsos testimonis del judici contra Jesús (Mc. 14:54-57; Jn. 18:15, 16, 18).

15, 16. Com es va complir la profecia de Jesús que Pere el negaria tres cops?

¹⁵ A la llum de la foguera, la noia que havia deixat entrar Pere el va poder veure millor i el va reconèixer. Llavors, el va acusar: «Tu també hi eres, amb Jesús, el Galileu». Desprevingut, Pere va negar conèixer Jesús i fins i tot va dir que no sabia de què li parlava. Tot seguit, se’n va anar prop de la porta per passar desapercebut, però una altra noia el va reconèixer i també va dir: «Aquest hi era, amb Jesús, el Natzarè». Pere va jurar: «No conec aquest home» (Mt. 26:69-72; Mc. 14:66-68). Potser va ser després d’aquesta segona negació que va sentir cantar un gall, però estava massa atabalat per recordar les paraules que Jesús havia profetitzat només unes hores abans.

¹⁶ Poc després, mentre Pere encara s’esforçava a no cridar l’atenció, un grup de persones s’hi va atansar. Un d’ells era parent de Malcus, l’esclau a qui Pere havia ferit, i va dir a l’apòstol: «¿No t’he vist jo a l’hort amb ell?». Desesperat, Pere els va voler convèncer que estaven equivocats, i per això va jurar que allò no era cert i va invocar malediccions sobre ell si mentia. Aquell va ser el tercer cop que va negar Jesús. Tan bon punt aquelles paraules van sortir de la seva boca, un gall va cantar. Era el segon cop que el sentia aquella nit (Jn. 18:26, 27; Mc. 14:71, 72).

17, 18. (a) Com va reaccionar Pere quan es va adonar que havia pecat greument contra el seu Mestre? (b) Què devia pensar Pere?

 ¹⁷ Jesús justament havia sortit a un balcó que donava a l’atri. En aquell moment, descrit al principi d’aquest capítol, els ulls de Pere es van trobar amb els del seu Mestre, i es va adonar que li havia fallat terriblement. L’apòstol va sortir corrents, destrossat per la culpa. Se’n va anar als carrers de la ciutat, aleshores il·luminats per la lluna plena que es ponia. Les llàgrimes li van inundar els ulls, i les imatges navegaven borroses davant seu. Va esclatar en amargs plors (Mc. 14:72; Lc. 22:61, 62).

¹⁸ Si algú cometés un error com aquest, seria molt fàcil que donés per fet que el seu pecat és massa greu per merèixer el perdó. Pere devia pensar que Jesús no el perdonaria mai. Va ser així?

19. Com es devia sentir Pere a causa del seu error, i per què sabem que no va cedir a la desesperació?

¹⁹ No és fàcil imaginar la profunditat del dolor que devia sentir Pere al sortir el sol i al veure com es desenvolupaven els fets. Quin horrible sentiment de culpabilitat devia sentir quan, més tard aquell dia, Jesús va morir després de patir durant hores! Molt probablement Pere s’esgarrifava només de pensar que ell també havia contribuït al dolor del seu Mestre l’últim dia de la Seva vida humana. Però malgrat que la tristesa el devia consumir, Pere no va cedir a la desesperació. Ho sabem perquè ben aviat es va tornar a reunir amb els seus germans espirituals (Lc. 24:33). Sens dubte, tots els apòstols es van penedir del seu comportament aquella nit espantosa, i van trobar consol els uns en els altres.

20. Què aprenem d’una de les millors decisions de Pere?

²⁰ En certa manera, es pot dir que en aquell moment Pere va prendre una de les decisions més sàvies de la seva vida. Quan un servent de Déu peca, el més important no és l’abast del seu error, sinó la seva ferma determinació d’aixecar-se de nou i corregir el seu pecat (llegeix Proverbis 24:16). Al reunir-se amb els seus germans malgrat estar trist, Pere va demostrar fe genuïna. Quan una persona se sent aclaparada per la culpa o la tristesa, pot tenir la temptació d’aïllar-se, però fer-ho és perillós (Prov. 18:1, TBS). La decisió més sàvia és estar molt a prop dels germans i recobrar les forces en sentit espiritual (Heb. 10:24, 25).

21. De què es va assabentar Pere perquè estava amb els seus germans?

 ²¹ Com que Pere estava amb els altres deixebles de Crist, es va assabentar de la impactant notícia que el cos de Jesús no era dins la tomba. Ell i Joan van córrer fins al lloc on l’havien enterrat, que havia estat segellat. Joan, probablement més jove, hi va arribar primer, però en veure que l’entrada de la tomba estava oberta, va dubtar. Pere no. Tot i estar sense alè per l’esforç, hi va entrar directament. Estava buida! (Jn. 20:3-9.)

22. Què va esvair tot rastre de tristesa i dubtes del cor de Pere?

²² Es va creure Pere que Jesús havia ressuscitat? Al principi no, tot i que algunes dones fidels van informar que uns àngels els havien anunciat que Jesús tornava a ser viu (Lc. 23:55–24:11). Però al final del dia, tot rastre de tristesa i dubtes que hi pogués haver al cor de Pere s’havien esvaït. Jesús estava viu, i ara era un esperit poderós. Jesús es va aparèixer a tots els apòstols, però abans havia fet una altra cosa, una cosa més personal. Aquell dia els apòstols van dir: «Realment, el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó» (Lc. 24:34). També l’apòstol Pau, a l’escriure sobre aquell dia tan especial, va dir que Jesús «s’aparegué a Quefes i, acabat, als dotze» (1 Cor. 15:5). Quefes i Simó eren dos noms més de Pere. Aquell dia Jesús se li havia aparegut, evidentment a soles.

23. Per què els cristians que han pecat fan bé de recordar l’exemple de Pere?

²³ Els detalls d’aquella emotiva trobada no s’han registrat a la Bíblia. Han quedat entre Jesús i Pere. Però ens podem imaginar que emotiu devia ser per a Pere tornar a veure viu el seu estimat Senyor i tenir l’oportunitat d’expressar-li la gran pena que sentia i demanar-li perdó. El que més desitjava Pere era que Jesús el perdonés. I qui posaria en dubte que Jesús el va perdonar, i a més que ho va fer de manera generosa? Els cristians que han comès un pecat han de tenir present l’exemple de Pere. Mai hem de pensar que Déu no ens podrà perdonar. Jesús va imitar a la perfecció el seu Pare, qui «perdona amb generositat» (Is. 55:7).

24, 25. (a) Descriu la nit de pesca de Pere al mar de Galilea. (b) Què va fer Pere en veure el miracle de Jesús el matí següent?

²⁴ Jesús va enviar els seus apòstols a Galilea, on es tornarien a trobar amb ell. En arribar-hi, Pere va voler sortir a pescar al mar de Galilea, i uns quants el van acompanyar. Un cop més, Pere es trobava en aquell llac on havia passat tants anys de la seva vida. El grinyolar de la barca, l’embat de les onades, l’aspre tacte de les  xarxes... segur que tot allò el feia sentir com a casa. Però aquella nit no van pescar res (Mt. 26:32; Jn. 21:1-3).

²⁵ A l’alba, la silueta d’un home a la riba els va cridar i els va instar que calessin les xarxes a l’altra banda de la barca. Quan ho van fer, van treure cent cinquanta-tres peixos! Pere no va dubtar de qui era aquella silueta, així que va saltar de la barca i va nedar fins a la platja. Allà, Jesús va oferir als seus fidels amics un àpat de peix a la brasa. Però va posar especial atenció en Pere (Jn. 21:4-14, TBS).

26, 27. (a) Quina oportunitat va donar Jesús a Pere en tres ocasions? (b) Què prova que Jesús havia perdonat completament Pere?

 ²⁶ Referint-se a aquella gran quantitat de peixos, Jesús va preguntar a Pere: «¿M’estimes més que aquests?». Que potser al cor de Pere l’amor pel negoci de la pesca rivalitzava amb l’amor per Jesús? Com que Pere l’havia negat tres cops, Jesús ara li va donar l’oportunitat de confirmar-li el seu amor tres vegades davant dels seus companys. Quan Pere ho va fer, Jesús li va ensenyar com demostrar aquell amor: posant el servei sagrat per sobre de tot i alimentant, enfortint i pasturant el Seu ramat, els fidels seguidors de Crist (Lc. 22:32, TBS; Jn. 21:15-17).

²⁷ Jesús va confirmar així que Pere encara era molt valuós, tant per a ell com per al seu Pare. Sota la direcció de Crist, Pere tindria un paper importantíssim a la congregació. Aquella era una prova extraordinària que Jesús l’havia perdonat completament! Segur que la misericòrdia que va rebre li va omplir el cor d’agraïment i el va fer aprendre del seu error.

28. Per què podem dir que Pere va fer honor al seu nom?

²⁸ Pere va complir fidelment amb la seva assignació durant molts anys. Tal com Jesús li havia manat la nit abans de morir, va enfortir els seus germans i va cuidar i alimentar el ramat de Crist amb bondat i paciència. Aquest home, anomenat Simó, va fer honor al nom que Jesús li havia posat —Pere, o roca—, ja que es va convertir en una influència ferma, forta i de confiança per a la congregació. Prova d’això són les dues amoroses cartes que va escriure per a benefici de la congregació i que s’han convertit en dos importants llibres bíblics. Aquestes cartes també demostren que mai no va oblidar la lliçó de Jesús sobre el perdó (llegeix 1 Pere 3:8, 9; 4:8).

29. Com podem imitar la fe de Pere i la misericòrdia del seu Mestre?

²⁹ És vital que nosaltres també aprenguem la lliçó. Li demanem cada dia a Jehovà que ens perdoni tots els errors que cometem? Acceptem el seu perdó i tenim fe en el poder que aquest té de netejar els nostres pecats? Perdonem nosaltres també els qui tenim a la vora? Si ho fem, estarem imitant la fe de Pere i la misericòrdia del seu Mestre.