1, 2. Quina gran obra va predir Jesús, i quina pregunta sorgeix?

 ELS governants sovint fan promeses que al final no compleixen. Ni tan sols els que tenen bones intencions no sempre són capaços de complir el que han promès. Però que contents ens fa saber que el Rei Messiànic, Jesucrist, sempre compleix la seva paraula!

² Després de ser coronat l’any 1914, Jesús estava a punt per complir una promesa que havia fet uns mil nou-cents anys enrere, poc abans de morir: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra» (Mt. 24:14). El compliment d’aquestes paraules formaria part del senyal de la seva presència reial. No obstant això, sorgeix una pregunta important: com s’ho faria el Rei per reunir un exèrcit de predicadors que s’oferissin de bona gana als darrers dies, un període en què la gent seria egoista, no tindria amor i no estaria interessada en la religió? (Mt. 24:12; 2 Tim. 3:1-5.) Necessitem saber la resposta perquè tots els cristians hi estem implicats.

3. Quina confiança va expressar Jesús, i per què estava tan convençut?

³ Tornem a fer un cop d’ull a les paraules profètiques de Jesús. Al dir «serà proclamat» estava demostrant confiança; estava convençut que hi hauria persones que s’oferirien de bona gana en els darrers dies. Per què tenia aquesta confiança? Perquè la va aprendre del seu Pare (Jn. 12:45; 14:9). Abans de venir a la Terra, va observar de primera mà que Jehovà confia en l’esperit disposat dels seus adoradors. Analitzem com va expressar Jehovà aquesta confiança.

4. A què va convidar Jehovà el seu poble, i com van reaccionar els israelites?

⁴ Recorda què va passar quan Jehovà va comissionar Moisès perquè construís el tabernacle, el centre d’adoració per a la nació d’Israel. Per mitjà de Moisès, Jehovà va convidar tot el poble a donar-hi suport: «Tothom qui sigui generós, que aporti la contribució per a Jahvè». Com va reaccionar el poble? «Cada matí li anaven portant encara  ofrenes voluntàries.» Van portar tantes coses que es va haver d’ordenar que ‘paressin de fer aportacions’ (Èx. 35:5; 36:3, 6). Els israelites van estar a l’altura de la confiança que Jehovà els havia mostrat.

5, 6. Tal com indica Salm 110:1-3, quin esperit esperaven trobar Jehovà i Jesús en els adoradors verdaders al temps de la fi?

⁵ Esperava Jehovà veure aquest esperit generós en els seus adoradors del temps de la fi? És clar que sí! Més de mil anys abans que Jesús naixés, Jehovà va inspirar David a escriure sobre el temps en què el Messies començaria a governar (Sl. 110:1-3, BEC). a Si bé després de ser entronitzat, Jesús es trobaria amb l’oposició dels seus enemics, també comptaria amb el suport d’un exèrcit que es posaria de part del Rei sense coaccions. Fins i tot els més joves d’aquest exèrcit s’oferirien de bon grat. Arribaria a ser un exèrcit tan gran que es podria comparar a les incomptables gotes de la rosada que cobreix els prats a trenc d’alba. b

⁶ Jesús sabia que la profecia del Salm 110 es compliria en ell mateix (Mt. 22:42-45). És per això que podia confiar plenament que hi hauria persones lleials que s’oferirien per predicar la bona nova arreu del món. Què demostra la història? De debò ha reunit el Rei un exèrcit de predicadors que s’ofereixen de bon grat?

7. Després d’establir-se el Regne, què va fer Jesús per preparar els seus súbdits per a l’obra que s’havia de fer?

⁷ Poc després d’establir-se el Regne, Jesús va començar a preparar els seus seguidors per a la immensa obra que s’havia de realitzar. Com va explicar el capítol 2, entre el 1914 i començament del 1919 va inspeccionar i refinar els cristians (Mal. 3:1-4). Aquell mateix any, el 1919, va nomenar l’esclau fidel perquè dirigís l’obra (Mt. 24:45).  Des d’aleshores, aquest esclau ha proporcionat aliment espiritual —mitjançant els discursos dels congressos i les publicacions impreses— que posa en relleu una vegada rere una altra la responsabilitat que tenim tots els cristians: predicar.

8-10. Com van estimular la predicació els congressos? Posa’n un exemple. (Consulta també el requadre « Congressos que van donar impuls a la predicació».)

⁸ Els discursos dels congressos. Ben conscients que necessitaven més guia, els Estudiants de la Bíblia es van reunir a Cedar Point (Ohio, EUA) de l’1 al 8 de setembre de 1919 per al primer gran congrés després de la Primera Guerra Mundial. El segon dia, Rutherford va pronunciar un discurs en què va dir emfàticament: «La missió d’un cristià a la Terra [...] és proclamar el missatge del regne del Senyor».

⁹ El clímax d’aquell congrés va arribar tres dies després, quan Rutherford va presentar el discurs titulat «Discurs als col·laboradors», publicat a La Torre de Guaita amb el títol «Anunciant el Regne», i va dir: «En moments de tranquil·litat, és normal que el cristià es pregunti: “Per què sóc a la Terra?”. I la resposta hauria de ser: “El Senyor m’ha fet, per la seva gràcia, el seu ambaixador per portar al món el missatge diví de reconciliació i tinc el privilegi i el deure d’anunciar aquest missatge”».

¹⁰ En aquell discurs històric, Rutherford va anunciar que es publicaria la nova revista The Golden Age (avui Desperta’t!) per ajudar les persones a veure el Regne com l’única esperança de la humanitat. Després va preguntar a quants de l’auditori els agradaria participar en la distribució de la revista. Un informe que es va fer d’aquell congrés explica: «La reacció va ser una escena colpidora. Sis mil persones es van aixecar a l’uníson». c Evidentment, el Rei tenia gent que li feia costat i que desitjava proclamar el seu Regne!

11, 12. Segons un article de La Torre de Guaita de l’any 1920, quan es duria a terme l’obra que Jesús va predir?

¹¹ Les publicacions impreses. La Torre de Guaita, a través de les seves pàgines, va ressaltar cada cop més la importància de l’obra que Jesús havia predit, la predicació de la bona nova del Regne. Analitzem alguns exemples del principi dels anys vint del segle passat.

¹² En compliment de Mateu 24:14, quin missatge es predicaria, i quan es duria a terme aquesta obra? L’article «Evangeli del Regne» de La Torre de Guaita de l’1 de juliol de 1920 va explicar quin era el missatge, al dir: «Aquesta bona nova fa referència a la fi del vell ordre de coses i l’establiment del regne del Messies». L’article va indicar clarament quan es predicaria: «Aquest missatge s’ha de proclamar entre la gran guerra mundial [Primera Guerra Mundial] i la gran tribulació». És per això que l’article va  declarar: «Ara és hora de [...] proclamar la bona nova a tota la cristiandat».

13. Com va animar a predicar un article de La Torre de Guaita de l’any 1921?

¹³ S’obligaria els servents de Déu a complir amb l’obra que Jesús havia predit? I ara! L’article «Sigueu valents» de La Torre de Guaita del 15 de març de 1921 va apel·lar a la bona predisposició dels cristians ungits i va animar cadascú a preguntar-se: «Veritat que el privilegi i el deure més grans que tinc és participar en aquesta obra?». L’article també va dir: «Estem convençuts que quan ho vegeu així [com un privilegi], sereu com Jeremies, al cor del qual la paraula del Senyor era ‘com un incendi als seus ossos’ que el motivava de tal manera que no en podia deixar de parlar» (Jer. 20:9). Aquest encomi afectuós reflectia la confiança que Jehovà i Jesús tenen en els qui donen suport lleial al Regne.

14, 15. Quina exhortació va fer un article de La Torre de Guaita el 1922?

¹⁴ Com farien arribar el missatge del Regne a la gent els cristians verdaders? L’article «La predicació és essencial» del 15 d’agost de 1922 de La Torre de Guaita va ser curt, però a la vegada impactant, perquè exhortava els cristians ungits a «portar activament el missatge imprès a les persones i parlar amb elles a les portes per donar-los testimoniatge que el regne del cel és a la vora».

¹⁵ No hi ha dubte que des del 1919 Crist ha usat el seu esclau fidel i assenyat per emfatitzar un cop rere un altre que el privilegi i deure dels cristians a la Terra és proclamar el missatge del Regne. Però, com van respondre els Estudiants de la Bíblia a la invitació de participar en la proclamació del Regne?

16. Com van reaccionar alguns dels ancians elegits democràticament a l’exhortació que tots els cristians havien de predicar?

¹⁶ Alguns germans dels anys vint i trenta del segle XX es van oposar a l’ensenyança que tots els cristians ungits havien de predicar. La Torre de Guaita de l’1 de novembre de 1927 va explicar què estava passant: «Alguns dels qui ocupen a l’església [congregació] la posició de responsabilitat com a ancià [...] rebutgen animar els germans a participar en la predicació i rebutgen participar-hi ells mateixos [...]. Es mofen del suggeriment d’anar casa per casa per portar a les persones el missatge de Déu, el seu Rei i el seu Regne». L’article va dir clarament: «Ha arribat el moment perquè els fidels els assenyalin i els evitin, i que se’ls digui que ja no donarem a aquesta classe d’homes el privilegi de ser superintendents». d

17, 18. Com van respondre la majoria dels germans a les instruccions de l’esclau fidel, i com hi han reaccionat milions de persones durant l’últim segle?

¹⁷ Però va ser molt bonic que la majoria dels germans de les congregacions responguessin a les instruccions de l’esclau fidel de manera entusiasta. Consideraven que proclamar  el missatge del Regne era tot un privilegi. La Torre de Guaita del 15 de març de 1926 ho va expressar així: «Els fidels s’oferiran voluntaris [...] per proclamar aquest missatge a la gent». Aquests fidels van estar a l’altura de la profecia de Salm 110:3 i van demostrar que estaven disposats a donar suport al Rei Messiànic.

¹⁸ Durant els darrers cent anys, milions de persones s’han ofert de bona gana per anunciar la bona nova del Regne. En aquesta secció estudiarem com han predicat —els mètodes i les eines que han fet servir— i quins n’han estat els resultats. Abans, però, analitzem per què tantes i tantes persones han participat voluntàriament en la proclamació del Regne tot i viure enmig d’una societat egocèntrica. Mentre ho analitzem, pregunta’t: «Per què predico la bona nova?».

19. Per què escoltem el consell de Jesús de ‘buscar primer el Regne’?

¹⁹ Jesús va aconsellar als seus seguidors que ‘busquessin primer el Regne’ (Mt. 6:33). Per què escoltem aquest consell? Senzillament perquè reconeixem com n’és, d’important, el Regne: un element clau del propòsit de Jehovà. Com hem vist en el capítol anterior, l’esperit sant ha anat revelant veritats emocionants sobre el Regne. Quan aquestes precioses veritats ens arriben al cor, ens sentim impulsats a buscar primer el Regne.

20. Segons la paràbola del tresor amagat, com reaccionarien els seguidors de Jesús al consell de seguir buscant primer el Regne?

²⁰ Jesús sabia com respondrien els seus seguidors al consell de seguir buscant primer el Regne. Analitzem la seva paràbola del tresor amagat (llegeix Mateu 13:44). Mentre l’home de la il·lustració està treballant al camp, troba un tresor amagat, i de seguida s’adona del seu gran valor. Què fa? «Ple de joia, se’n va, ven tot el que té i compra aquell camp.» Quina lliçó n’extraiem? Quan trobem la veritat del Regne i reconeixem el seu gran valor, de bona gana fem tots els sacrificis que siguin necessaris per tal de mantenir els interessos del Regne al lloc que els pertoca: el primer lloc en la nostra vida. e

21, 22. Com demostren els qui donen suport lleial al Regne que el posen en primer lloc? Posa’n un exemple.

²¹ Els qui donen suport lleial al Regne demostren no només de paraula, sinó també amb obres, que donen prioritat al Regne, ja que dediquen la seva vida, les seves habilitats i els seus recursos a la predicació. Molts han fet grans sacrificis per poder servir a temps complet. Tots aquests predicadors que s’han ofert de bon grat han vist amb els seus propis ulls com Jehovà ha beneït els qui posen el Regne en primer lloc. Vegem-ne un exemple.

²² L’Avery i la Lovenia Bristow van començar a servir com a colporteurs (pioners) al sud dels Estats Units a les  acaballes de la dècada de 1920. Anys més tard, la Lovenia va dir: «L’Avery i jo vam passar molts anys feliços com a pioners. En moltes ocasions no sabíem d’on vindrien els diners per comprar gasolina o queviures. Però, d’una manera o d’una altra, Jehovà sempre ens proveïa del necessari. No vam tirar mai la tovallola. Sempre teníem el que necessitàvem». En una ocasió, mentre servien a Pensacola (Florida), anaven justos de diners i de menjar. Quan van tornar a la caravana on vivien, van trobar dues grans bosses plenes de menjar i una nota que deia: «Afectuosament de part de la companyia Pensacola». f I, pensant en les seves dècades de servei a temps complet, la Lovenia també va dir: «Jehovà no s’oblida mai de nosaltres. Mai no traeix la nostra confiança».

23. Com et fa sentir la veritat del Regne que has descobert, i què estàs resolt a fer?

²³ No tots podem dedicar el mateix temps a la predicació perquè tenim circumstàncies diferents. Ara bé, tots hem de considerar que predicar el Regne «de tot cor» és un gran privilegi (Col. 3:23). Com que atresorem la preciosa veritat del Regne que hem descobert, volem —és més, desitgem— fer tots els sacrificis que puguem per tal de predicar tant com ens sigui possible. No és aquesta també la teva resolució?

24. Quina és una de les grans fites que el Regne ha aconseguit en aquests darrers dies?

²⁴ No hi ha dubte que durant el darrer segle el Rei ha estat complint les seves paraules profètiques enregistrades a Mateu 24:14. I ho ha fet sense coaccionar ningú! Els seus seguidors han abandonat aquest món dominat per l’egoisme i s’han ofert de bon grat per predicar. La proclamació de la bona nova arreu del món forma part del senyal de la presència de Jesús amb autoritat reial i, a més, és una de les grans fites que el Regne ha aconseguit en aquests darrers dies.