1-3. Què va fer Jesús quan va veure que estaven contaminant el temple?

 JESÚS tenia en alta estima el temple de Jerusalem ja que sabia què representava. Feia molt que el temple era el centre de l’adoració verdadera a la Terra, i aquesta adoració ha de ser neta i pura perquè Jehovà és sant. Per tant, imagina’t com es va sentir Jesús quan va anar al temple el 10 de nissan de l’any 33 i va veure que l’estaven contaminant. Què hi feien? (Llegeix Mateu 21:12, 13.)

² A l’atri dels gentils, els cobdiciosos comerciants i canvistes s’aprofitaven dels adoradors que anaven a fer sacrificis a Jehovà. a Jesús «expulsà tots els qui venien i compraven al recinte del temple, i va bolcar les taules dels canvistes» (compara-ho amb Nehemies 13:7-9). Els va acusar de convertir la casa del seu Pare en «una cova de lladres». Així va demostrar el gran respecte que sentia pel temple i pel que representava. L’adoració de Jehovà s’havia de mantenir neta!

³ Segles després, ja convertit en Rei Messiànic, Jesús va tornar a netejar un temple. Es tracta d’un temple que inclou tots els qui avui dia volen adorar Jehovà de la manera que ell accepta. Quin temple va netejar?

4, 5. (a) Com va refinar i purificar Jehovà els seguidors de Crist des del 1914 fins al principi del 1919? (b) Es va acabar en aquell moment el refinament del poble de Déu? Explica-ho.

⁴ Com vam veure en el capítol 2, després de ser entronitzat el 1914, Jesús va venir amb el seu Pare a inspeccionar el temple espiritual, el sistema establert per a l’adoració pura. b En aquesta inspecció, el Rei va veure que calia refinar i netejar «els levites», o cristians ungits (Mal. 3:1-3). Des del 1914 fins al principi del 1919, Jehovà va netejar el seu poble al permetre que passessin per proves i dificultats. I afortunadament, els ungits en van sortir més refinats i més disposats a donar suport al Rei Messiànic.

⁵ El refinament i la neteja del poble de Déu no van acabar en aquell moment. En els darrers dies, Jehovà, mitjançant  el Rei Messiànic, ha continuat ajudant els seus servents a mantenir-se nets perquè segueixin adorant-lo al seu temple espiritual. En els següents dos capítols veurem com ens ha refinat en qüestions morals i d’organització. Abans, però, analitzem el refinament espiritual. Jesús ens ha ajudat a mantenir-nos espiritualment purs de moltes maneres; algunes les veiem amb els nostres propis ulls mentre que altres no les podem percebre tan fàcilment. La nostra fe s’enfortirà al repassar el que Jesús ha fet per nosaltres.

6. Què implica la puresa espiritual, i com arribem a aquesta conclusió?

⁶ Què és la puresa espiritual? Analitzem les paraules que Jehovà va dirigir als exiliats jueus que estaven a punt de marxar de Babilònia el segle VI a. de la n. e. (Llegeix Isaïes 52:11.) Aquells exiliats tornaven a Jerusalem principalment per reconstruir el temple i restaurar l’adoració verdadera (Esd. 1:2-4). Jehovà volia que el seu poble deixés enrere tot vestigi de la religió babilònica. Fixem-nos en les ordres que els va donar: «no toqueu res d’impur!», «sortiu d’enmig d’ella» i «purifiqueu-vos». No s’ha d’embrutar l’adoració pura de Jehovà amb l’adoració falsa. Per tant, la puresa espiritual implica mantenir-se allunyat de les ensenyances i pràctiques de la religió falsa.

7. Quin mitjà ha utilitzat Jesús per ajudar els seus seguidors a mantenir-se purs en sentit espiritual?

⁷ El 1919, poc després de la seva entronització, Jesús va nomenar un mitjà fàcilment identificable amb el qual ha ajudat els seus seguidors a mantenir-se nets en sentit espiritual: l’esclau fidel i assenyat (Mt. 24:45). Els Estudiants de la Bíblia ja s’havien alliberat de moltes ensenyances falses, però encara necessitaven més refinament espiritual. A través del seu esclau fidel, Crist ha anat il·luminant els seus seguidors perquè abandonin diverses celebracions i pràctiques (Prov. 4:18). Vegem-ne alguns exemples.

8. Què sabien els Estudiants de la Bíblia sobre el Nadal des de feia temps, però què no acabaven d’entendre?

⁸ Feia temps que els Estudiants de la Bíblia havien entès que el Nadal té origen pagà i que Jesús no va néixer el 25 de desembre. La Torre de Guaita de desembre del 1881 va afirmar: «Milions de pagans van abraçar el cristianisme. Però el canvi va ser principalment nominal, perquè els sacerdots pagans es van convertir en sacerdots cristians i les festes paganes van rebre noms cristians; el Nadal és una d’aquestes festes». L’any 1883, en l’article «Quan va néixer Jesús?», La Torre de Guaita va explicar que Jesús va néixer al principi d’octubre. c Tot i això, no acabaven d’entendre que calia deixar de celebrar el Nadal, i fins i tot membres de la família  Betel de Brooklyn el celebraven. Però les coses van començar a canviar després del 1926. Per què?

9. Què van entendre finalment els Estudiants de la Bíblia sobre el Nadal?

⁹ Gràcies a una anàlisi minuciosa, els Estudiants de la Bíblia es van adonar que l’origen i les pràctiques del Nadal deshonren Déu. L’article «L’origen del Nadal» de The Golden Age del 14 de desembre de 1927 va explicar que el Nadal és una celebració pagana, que se centra en els plaers i que inclou l’adoració d’ídols. L’article ressaltava que Crist no va manar que se celebrés, i concloïa així: «El fet que el món, la carn i el Diable vulguin perpetuar la celebració del Nadal [...] és un argument determinant perquè els qui s’han dedicat de tota ànima a Jehovà no el celebrin». No ens sorprèn, doncs, que aquell desembre la família Betel no celebrés el Nadal, i que no ho hagi fet mai més.

10. (a) Com es va deixar encara més clar l’origen pagà del Nadal? (Consulta també el requadre « L’origen i el propòsit del Nadal».) (b) Com es va advertir el poble de Déu d’altres festes i celebracions? (Consulta el requadre « Es desemmascaren altres festes i celebracions».)

¹⁰ L’any següent es va deixar encara més clar l’origen pagà del Nadal. El 12 de desembre de 1928, en Richard H. Barber, un germà que servia a la sucursal de Brooklyn, va fer un discurs a la ràdio que va exposar sense embuts l’origen impur d’aquesta celebració. Com van respondre els Estudiants de la Bíblia a aquesta instrucció tan clara de la sucursal? En Charles Brandlein recorda el moment que ell i la seva família van deixar de celebrar el Nadal: «¿Ens va costar deixar aquells costums pagans? Gens ni mica! [...] Va ser com si ens traguéssim un vestit molt brut i el  llencéssim». Aquest comentari del germà Henry A. Cantwell, qui més tard va servir de superintendent itinerant, reflecteix una actitud similar: «Ens feia sentir bé renunciar a alguna cosa per demostrar el nostre amor a Jehovà». Els seguidors lleials de Jesús van estar disposats a fer els canvis necessaris per no tenir res a veure amb una celebració que provenia de l’adoració falsa (Jn. 15:19; 17:14). d

11. Com podem demostrar que donem suport al Rei Messiànic?

¹¹ Quin bon exemple ens van donar aquells Estudiants de la Bíblia! Al meditar sobre la seva fidelitat, pregunta’t: «Com reacciono a les instruccions que rebo de l’esclau fidel i assenyat? Les agraeixo i poso en pràctica?». A l’obeir de bon grat demostrem que donem suport al Rei Messiànic, qui utilitza l’esclau fidel per subministrar-nos aliment espiritual al temps degut (Ac. [Fe.] 16:4, 5).

12. Què van pensar de la creu els Estudiants de la Bíblia durant molts anys?

¹² Encara que els Estudiants de la Bíblia tenien clar que no havien d’adorar la creu perquè sabien que la idolatria era incorrecta, durant molts anys la van considerar un símbol acceptable del cristianisme (1 Cor. 10:14; 1 Jn. 5:21). L’any 1883, La Torre de Guaita va afirmar obertament que «tot tipus d’idolatria és una abominació per a Déu». Així i tot, al principi els Estudiants de la Bíblia creien que alguns usos de la creu no tenien res de dolent. Per exemple,  estaven molt orgullosos de portar a la solapa una insígnia amb una creu i una corona que els identificava com a Estudiants de la Bíblia. Aquella insígnia els recordava que si eren fidels fins a la mort rebrien la corona de la vida. L’any 1891, el símbol de la creu i la corona va començar a aparèixer a la portada de La Torre de Guaita.

13. Quina il·luminació van rebre els seguidors de Crist? (Consulta també el requadre « Comprensió progressiva sobre l’ús de la creu».)

¹³ Per als Estudiants de la Bíblia el símbol de la creu i la corona era molt especial. Però cap al final de la dècada de 1920 els seguidors de Crist van començar a rebre més il·luminació sobre l’ús de la creu. Recordant el congrés de Detroit (Michigan, EUA) del 1928, el germà Grant Suiter, qui més tard va formar part del Consell Rector, va comentar: «En aquell congrés no només se’ns va dir que el símbol de la creu i la corona era innecessari, sinó que a més era censurable». Durant els anys següents van rebre més il·luminació i va quedar clar que no es pot usar la creu en l’adoració pura.

14. Com van reaccionar els servents de Déu a la il·luminació progressiva sobre la creu?

¹⁴ Com van reaccionar els servents de Déu a la il·luminació progressiva sobre la creu? ¿Es van aferrar al símbol de la creu i la corona que tant havia significat per a ells? «No ens va costar gens deixar d’usar-lo quan vam entendre què representava», va recordar la Lela Roberts, qui va servir Jehovà durant molts anys. Una altra germana fidel, l’Ursula Serenco, va expressar el que molts sentien: «Ens vam adonar que allò que tant havíem estimat, perquè pensàvem que representava la mort del nostre Senyor i la nostra devoció cristiana, era en realitat un símbol pagà. Estàvem molt agraïts que, com diu Proverbis 4:18, el camí s’il·luminés cada cop més». Els seguidors lleials de Crist no volien tenir res a veure amb les pràctiques immundes de la religió falsa.

15, 16. Com demostrem que estem decidits a mantenir nets els patis terrestres del temple espiritual?

¹⁵ Nosaltres estem decidits a fer el mateix. Reconeixem que Jesús ha estat utilitzant un mitjà fàcil d’identificar per ajudar el seu poble a mantenir-se net en sentit espiritual: el seu esclau fidel i assenyat. Així, doncs, quan l’aliment espiritual que rebem ens alerta de celebracions, pràctiques o costums contaminats per la religió falsa, ens afanyem a obeir. Com els nostres germans que van viure al començament de la presència de Crist, nosaltres també volem mantenir nets els patis terrestres del temple espiritual de Jehovà.

¹⁶ Durant els darrers dies, Crist també ha estat treballant entre bastidors per protegir les congregacions del poble de Jehovà contra individus que les podrien contaminar espiritualment. Com ho ha fet? Vegem-ho.

17, 18. En la il·lustració de la xarxa, què significa (a) que es tiri la xarxa al mar? (b) que la xarxa ‘aplegui de tot’? (c) que es recullin els peixos bons en cistells? i (d) que es llencin els peixos dolents?

¹⁷ El Rei Jesucrist observa amb atenció les congregacions del poble de Déu d’arreu del món. De maneres que no podem entendre del tot, Jesús i els àngels han dut a terme una tasca de separació. Jesús va explicar aquesta separació en la il·lustració de la xarxa (llegeix Mateu 13:47-50). Què vol dir aquesta il·lustració?

¹⁸ La «xarxa tirada al mar» representa la predicació del Regne que es realitza al mar de la humanitat. Aquesta xarxa «aplega de tot», ja que la bona nova atreu persones de molts tipus. Alguns fan els canvis necessaris per convertir-se en cristians verdaders mentre que molts altres mostren interès al principi, però realment no es posen de part de l’adoració verdadera. e ‘Es recull en coves el que era bo’ portant les persones sinceres a les congregacions perquè puguin adorar Jehovà. I es llencen fora els peixos ‘dolents’ en el sentit que, durant els darrers dies, Jesús i els àngels han estat separant «els dolents d’entremig dels justos». f Gràcies a aquesta separació, els qui no tenen un cor sincer, potser perquè no estan disposats a abandonar creences i pràctiques errònies, no poden contaminar les congregacions. g

19. Com et sents al pensar en tot el que Jesús ha estat fent per preservar la puresa del poble de Déu i de l’adoració verdadera?

¹⁹ És molt tranquil·litzador saber que el nostre Rei protegeix els seus súbdits. També ens anima molt veure que Jesús manifesta ara el mateix entusiasme per l’adoració verdadera i els qui adoren Déu que el que va demostrar quan va netejar el temple en el segle primer. Agraïm molt que Crist hagi estat treballant per preservar la puresa del poble de Déu i de l’adoració verdadera. Demostrarem que donem suport al Rei i el Regne si ens mantenim completament allunyats de la religió falsa.