1. Quina visió d’Ezequiel ens omple d’admiració?

 T’IMAGINES veure el mateix que el profeta Ezequiel fa més de dos mil cinc-cents anys? T’apropes a l’enorme recinte d’un temple gloriós, on un poderós àngel t’ensenya aquest lloc tan espectacular. Puges els set esglaons fins a una de les tres portes, que també t’omplen d’admiració. El sostre s’alça uns trenta metres sobre teu. A l’interior veus llotges, o cambres de la guàrdia, i les palmeres esculpides a les columnes (Ez. 40:1-4, 10, 14, 16, 22; 41:20).

2. (a) Què representa el temple de la visió? (Consulta també la nota.) (b) Què aprenem d’alguns elements que hi ha a les entrades del temple?

² Aquest és el temple espiritual profètic. La descripció d’Ezequiel és tan detallada que s’estén del capítol 40 al 48 del seu llibre. Aquest temple representa el sistema de Jehovà per a l’adoració pura i cadascun dels seus elements té rellevància en la nostra adoració aquests darrers dies. a Les portes altes ens recorden que els qui hi entren han de viure segons les elevades i justes normes de Déu. Els gravats de palmeres tenen un significat semblant, ja que en la Bíblia sovint s’usa la palmera com a símbol de rectitud (Sl. 92:13 [92:12 en NM]). I les cambres de la guàrdia? Evidentment, als qui no compleixen les normes divines no se’ls deixa entrar al temple (Ez. 44:9).

3. Per què han necessitat refinament constant els cristians?

³ Com s’ha complert la visió d’Ezequiel? Tal com vam veure en el capítol 2, Jehovà va usar Crist per refinar el seu poble entre el 1914 i el començament del 1919. Però el refinament no va acabar aleshores; durant el darrer segle Crist ha estat defensant les santes normes de conducta de Jehovà. Això vol dir que els seus seguidors han necessitat refinament constant. Per què? Perquè Crist ha estat aplegant els seus seguidors d’aquest món brut en sentit moral, i Satanàs no deixa d’intentar que tornin al fang de la immoralitat (llegeix 2 Pere 2:20-22). Analitzem tres àrees en què els cristians verdaders han estat refinats gradualment. Primer estudiarem alguns refinaments morals, després una mesura essencial per mantenir  la congregació neta i, finalment, refinaments en l’àmbit familiar.

4, 5. Quina tàctica usa Satanàs des de fa molt de temps, i quin resultat ha obtingut?

⁴ El poble de Jehovà sempre ha volgut mantenir una conducta moral i justa i, per això, ha acceptat de bona gana la instrucció cada cop més clara que ha rebut. Analitzem-ne alguns exemples.

⁵ La immoralitat sexual. El propòsit de Jehovà pel que fa a les relacions sexuals en el matrimoni és que siguin boniques i netes. Però a Satanàs li agrada treure aquest regal valuós del marc adequat convertint-lo en una cosa bruta i utilitzant-lo perquè els servents de Déu perdin el Seu favor. En els dies de Balaam va usar aquesta tàctica i els israelites van patir conseqüències tràgiques. Durant els darrers dies la utilitza més que mai (Nom. 25:1-3, 9; Ap. [Rv.] 2:14).

6. Quin vot es va publicar en La Torre de Guaita, com es va usar, i per què va caure en desús? (Consulta també la nota.)

⁶ Per tal de contrarestar els atacs de Satanàs, La Torre de Guaita del 15 de juny de 1908 va publicar un vot que incloïa el següent compromís: «Sempre i en qualsevol lloc em comportaré en privat amb les persones de l’altre sexe exactament com ho faria en públic». b Tot i que aquest vot no era un requisit, molts el van subscriure i van donar els seus noms perquè es publiquessin en La Torre de Guaita. Anys després es va fer evident que, malgrat que en el seu moment aquest vot havia ajudat molts, s’havia convertit en un ritual i va caure en desús. Amb tot, sempre es van mantenir els elevats valors morals que aquest vot representava.

7. Quin problema va tractar La Torre de Guaita l’any 1935, i sobre què va aconsellar?

⁷ Les envestides de Satanàs es van intensificar. La Torre de Guaita de l’1 de març de 1935 va parlar sense embuts d’un tema que cada cop afectava més els servents de Déu. Alguns pensaven que predicar els eximia de complir les normes morals de Jehovà en la vida privada. L’article va assenyalar clarament: «Hem de recordar que no n’hi ha prou de simplement participar en l’obra de donar testimoniatge. Els testimonis de Jehovà són els seus representants i, per tant, estan obligats a representar Jehovà i el seu Regne de manera correcta». Després va aconsellar sobre el matrimoni i la moralitat sexual per tal d’ajudar els servents de Déu a ‘fugir de la fornicació’ (1 Cor. 6:18).

8. Per què La Torre de Guaita ha emfatitzat el significat correcte de la paraula porneía?

⁸ En dècades recents, La Torre de Guaita ha emfatitzat repetidament el significat correcte de la paraula porneía, que s’usa en les Escriptures Gregues per referir-se a la fornicació, o immoralitat sexual. El significat d’aquest mot no es limita a l’acte sexual; inclou una àmplia varietat d’actes  immorals, i engloba generalment totes les pràctiques obscenes que tenen lloc als prostíbuls. Així s’ha protegit els cristians de la plaga de perversió sexual que ha infectat tantes i tantes persones avui dia (llegeix Efesis 4:17-19).

9, 10. (a) Quin altre tema relacionat amb la moralitat va tractar La Torre de Guaita l’any 1935? (b) Què ensenya la Bíblia sobre l’ús de l’alcohol?

⁹ L’abús de l’alcohol. La Torre de Guaita de l’1 de març de 1935 va parlar d’un altre tema relacionat amb la moralitat: «També s’ha vist que alguns van a predicar i s’encarreguen d’altres responsabilitats de l’organització sota els efectes de l’alcohol. Però, segons les Escriptures, en quines circumstàncies s’accepta l’ús del vi? Seria correcte que algú begués vi fins al punt que afectés el seu servei [...]?».

¹⁰ La resposta analitzava el punt de vista equilibrat de la Paraula de Déu sobre les begudes alcohòliques. La Bíblia no prohibeix beure alcohol amb moderació, però condemna fermament la borratxera (Sl. 104:14, 15; 1 Cor. 6:9, 10). Pel que fa a participar en el servei sagrat sota els efectes de l’alcohol, al poble de Jehovà li ha servit de recordatori el relat dels fills d’Aaron, els quals van ser executats per Déu perquè havien fet una ofrena de foc il·legítim a l’altar. Poc després, el relat revela la possible raó per la qual havien actuat tan malament, ja que Déu va prohibir que els sacerdots beguessin alcohol mentre complien les seves obligacions sagrades (Lev. 10:1, 2, 8-11). Avui dia, en aplicació d’aquest principi, els cristians no participen en el servei sagrat sota els efectes de l’alcohol.

11. Per què ha estat molt positiu que els seguidors de Crist rebessin una comprensió més clara sobre l’alcoholisme?

¹¹ En les darreres dècades, els seguidors de Crist han entès millor el tema de l’alcoholisme, una malaltia causada per l’abús persistent i addictiu de l’alcohol. Gràcies a l’aliment espiritual al temps degut, molts han pogut fer front a aquesta addicció i així recuperar el control de la seva vida, i molts altres han evitat aquest problema. Ningú no ha de permetre que l’abús de l’alcohol li robi la seva dignitat, la seva família ni, sobretot, el privilegi de servir Jehovà.

12. Com veien el tabac els autèntics cristians fins i tot abans que comencessin els darrers dies?

¹² El tabac. Els autèntics cristians ja es van començar a qüestionar l’ús del tabac abans de l’inici dels darrers dies. Fa uns anys, en Charles Capen va explicar el seu primer contacte amb el germà Russell a les acaballes del segle XIX. Capen, qui aleshores tenia tretze anys, i tres germans seus eren a l’escala de la Casa Bíblica a Allegheny (Pennsilvània), quan va passar Russell i els va dir: «Que esteu fumant, nois? Fa pudor de tabac». Els nois li van assegurar que no ho estaven fent. Segur que no els va quedar cap dubte del seu punt de vista sobre el tema. En La Torre de Guaita de l’1 d’agost de 1895, Russell va fer la següent explicació sobre  2 Corintis 7:1: «No veig com l’ús del tabac pot servir per donar glòria a Déu, ni que aprofiti a cap cristià [...]. No ens imaginem el nostre Senyor fent pudor de tabac ni ficant-se a la boca res contaminant».

13. Quin refinament va arribar l’any 1973?

¹³ L’any 1935 La Torre de Guaita va anomenar el tabac «l’herba repulsiva» i va subratllar que ningú que decidís mastegar-ne o fumar-ne no podria continuar a Betel o servir com a representant de l’organització de Déu en l’obra de pioner o de ministre itinerant. La Torre de Guaita de l’1 de juny de 1973 va explicar que cap Testimoni no podria mantenir una bona reputació a la congregació si no deixava aquesta pràctica mortal, contaminant i gens amorosa. c Els qui no ho volguessin fer serien expulsats. d Crist havia fet un altre pas important en la refinació dels seus seguidors.

14. (a) Quina és la norma de Déu sobre la sang? (b) Com es va estendre la pràctica de les transfusions de sang?

¹⁴ L’ús incorrecte de la sang. Als dies de Noè, Déu va declarar que menjar sang és incorrecte. Jehovà va repetir aquest manament en la Llei mosaica, i també va dir als cristians que ‘s’abstinguessin de sang’ (Ac. [Fe.] 15:20, 29; Gèn. 9:4; Lev. 7:26). No ens sorprèn que Satanàs hagi trobat una manera d’aconseguir que molts desobeeixin aquesta norma divina. Al segle XIX, alguns metges van experimentar amb les transfusions de sang, però es van fer encara més populars quan es van descobrir els grups sanguinis. L’any 1937, van començar a aparèixer bancs de sang. I la Segona Guerra Mundial va donar una gran empenta a les transfusions fins a convertir-les, en poc temps, en una tècnica estesa arreu del món.

15, 16. (a) Quina determinació van adoptar els Testimonis de Jehovà envers les transfusions de sang? (b) Quines ajudes hem rebut pel que fa a les transfusions i la medicina sense sang, i quin n’ha estat el resultat?

¹⁵ Ja el 1944 La Torre de Guaita va indicar que acceptar una transfusió de sang equivalia a menjar sang, i l’any següent va reforçar i aclarir aquesta afirmació basada en les Escriptures. El 1951 es va publicar una llista de preguntes i respostes per ajudar el poble de Déu a parlar amb el personal mèdic. Els seguidors fidels de Crist de tot el món van ser molt valents al posar-se de part de Jehovà en aquest assumpte tot i que sovint van haver de patir burla, oposició i persecució directa. Però Crist va seguir dirigint l’organització perquè subministrés les ajudes necessàries. Per exemple, es van publicar fullets i articles ben documentats que tractaven d’aquest tema en molt detall.

¹⁶ El 1979 alguns ancians van començar a visitar hospitals per ajudar els metges a entendre millor el nostre punt de vista sobre la sang, les raons bíbliques en què es basa i les alternatives a la sang que hi ha. L’any següent es va donar formació especialitzada a ancians de trenta-nou ciutats  dels Estats Units perquè duguessin a terme aquesta activitat. Amb el temps, el Consell Rector va aprovar que per tot el món es formessin Comitès d’Enllaç amb els Hospitals. Com a resultat, milers i milers de professionals de la medicina —inclosos metges, cirurgians i anestesiòlegs— cooperen amb pacients que són Testimonis i respecten la seva decisió de rebre atenció mèdica sense sang. Cada cop hi ha més hospitals que ofereixen aquests tractaments i alguns, fins i tot, els veuen com la millor opció mèdica. Oi que és molt emocionant veure com Jesús ha protegit els seus seguidors dels esforços que Satanàs ha fet per contaminar-los? (Llegeix Efesis 5:25-27.)

17. Com demostrem que valorem la manera en què Crist ha refinat els seus seguidors?

¹⁷ Però ara pregunta’t: «Valoro la manera en què Crist ens ha refinat, capacitant-nos perquè ens aferrem a les elevades normes morals de Jehovà?». No oblidem mai que Satanàs intenta i intentarà allunyar-nos de Jehovà i Jesús erosionant el respecte que tenim per les normes morals de Déu. Per contrarestar aquesta influència perniciosa, l’organització de Jehovà ens proporciona constantment  advertències i recordatoris amorosos sobre les pràctiques i actituds immorals del món. Per tant, estiguem a l’aguait i obeïm i escoltem aquests consells tan útils (Prov. 19:20).

18. Què aprenem de la visió d’Ezequiel sobre els qui es rebel·len voluntàriament contra les normes de Déu?

¹⁸ Un segon àmbit en què s’ha produït un refinament moral té a veure amb les mesures que es prenen per mantenir la puresa de la congregació. Tristament, no tots els qui accepten les normes de conducta de Jehovà i es dediquen a ell compleixen la seva paraula, ja que alguns deixen de tenir una bona actitud de cor i es rebel·len voluntàriament contra aquestes normes. Què s’ha de fer amb aquestes persones? La visió d’Ezequiel del temple espiritual, que hem analitzat a l’inici d’aquest capítol, ens en dóna una pista. Recordes les grans portes i les cambres de guàrdia que hi havia a cadascuna de les entrades? Els guàrdies protegien el temple, segurament per impedir l’entrada als ‘incircumcisos de cor’ (Ez. 44:9). Això indica que l’adoració pura és un privilegi que es concedeix únicament als qui s’esforcen a viure segons les normes pures de Jehovà. Igualment, no tothom pot tenir el privilegi d’associar-se amb altres cristians per adorar Déu.

19, 20. (a) Com ens ha ajudat Crist a entendre millor com tractar els casos de pecats greus? (b) Comenta tres raons per les quals s’expulsa un pecador impenitent.

¹⁹ El 1892 La Torre de Guaita va explicar que és «la nostra obligació expulsar els cristians que, directament o indirecta, neguen que Crist es va donar a si mateix com a rescat [un preu corresponent] per tothom» (llegeix 2 Joan 10). El 1904 el llibre The New Creation va reconèixer que els qui persisteixen a actuar malament suposen una amenaça real perquè poden desmoralitzar la congregació. En aquell temps, tota la congregació participava en «judicis d’església» per examinar casos de pecats greus, però aquests judicis no eren gaire freqüents. El 1944 La Torre de Guaita va deixar clar que aquests assumptes només els havien de tractar els responsables de la congregació. I el 1952 es va publicar a La Torre de Guaita el procediment bíblic per tractar els casos judicials, i es va explicar que una raó important per la qual s’havia d’expulsar els pecadors que no es penedien era mantenir neta la congregació.

²⁰ Des d’aleshores, Crist ha ajudat els seus seguidors a entendre millor com s’han de tractar els casos de pecats greus. Es capacita els ancians de congregació perquè puguin atendre els casos judicials a la manera de Jehovà, equilibrant la justícia i la misericòrdia. Almenys hi ha tres raons per les quals es decideix expulsar els pecadors impenitents: (1) mantenir el bon nom de Jehovà, (2) protegir la congregació  dels efectes contaminants del pecat greu i (3) animar el pecador a penedir-se, si és possible.

21. Com ha arribat a ser l’expulsió una benedicció per al poble de Déu?

²¹ T’adones de com l’expulsió ha arribat a ser una benedicció per als cristians? A l’antic Israel, els pecadors solien representar una influència corruptora per a la resta d’israelites i, a vegades, eren més nombrosos que els qui estimaven Jehovà i s’esforçaven a fer el correcte. Per això, la nació embrutava sovint el nom de Jehovà i perdia el Seu favor (Jer. 7:23-28). Però avui dia el poble de Jehovà no és una nació concreta, està format per persones espirituals. Com que s’expulsa els pecadors impenitents, no es permet que arribin a ser armes a les mans de Satanàs que podrien fer malbé la congregació i la seva bona reputació, sinó que es minimitza al màxim la seva influència. Així tenim la seguretat que com a grup continuem gaudint del favor de Jehovà. Recorda que Jehovà va prometre: «Cap arma forjada contra tu no tindrà sort» (Is. 54:17). ¿Donem suport lleial als ancians, qui porten la feixuga responsabilitat de tractar casos judicials?

22, 23. (a) Per què estem agraïts als germans del principi del segle passat? (b) Què demostra que necessitaven ser més equilibrats pel que fa als assumptes familiars?

²² Un tercer àmbit en què hem rebut refinament progressiu és el matrimoni i la família. Amb els anys, s’ha refinat el nostre punt de vista sobre la família. Per exemple, en llegir sobre els germans del principi del segle passat, ens sentim impressionats i admirats pel seu esperit de sacrifici, i estem molt agraïts perquè van donar més importància al servei sagrat que a qualsevol altra cosa. No obstant això, també ens adonem que necessitaven ser més equilibrats. Per què?

²³ Era normal que els germans acceptessin assignacions en la predicació o en l’obra itinerant que els allunyaven de casa durant bastants mesos. A més, de vegades es desaconsellava el matrimoni amb més èmfasi del que ho fan les Escriptures, i alhora es deia poca cosa sobre com tenir un matrimoni sòlid. Passa el mateix avui dia? És clar que no!

24. Com va ajudar Crist els seus seguidors fidels a tenir un punt de vista més equilibrat sobre el matrimoni i la família?

²⁴ No s’han d’acceptar assignacions teocràtiques que ens facin desatendre les obligacions familiars (1 Tim. 5:8, TBS). A més, Crist s’ha assegurat que rebem un subministrament continu de consell bíblic equilibrat sobre el matrimoni i la família (Ef. 3:14, 15). El 1978 es va publicar el llibre Cómo lograr felicidad en su vida familiar i uns divuit anys després El secreto de la felicidad familiar. A més, en La Torre de Guaita trobem molts articles pensats per ajudar els matrimonis a posar en pràctica els principis bíblics.

25-27. Com s’ha donat cada cop més atenció a les necessitats dels joves i nens?

 ²⁵ I els joves? També han rebut més atenció amb el pas dels anys. Fa temps que l’organització de Jehovà publica informació per als joves de diferents edats; però el que inicialment era un degoteig ha esdevingut un torrent enorme i constant. A tall d’exemple, des del 1919 fins al 1921 va aparèixer a The Golden Age la secció «Estudi bíblic per als joves». Després, el 1920, es va publicar el fullet The Golden Age ABC («L’abecé de l’edat d’or») i el 1941 el llibre Hijos. A la dècada de 1970 van sortir els llibres Escuchando al Gran Maestro, Tu juventud... aprovechándola de la mejor manera i El meu llibre d’històries bíbliques. El 1982 es va començar a publicar la sèrie «Los jóvenes preguntan» a ¡Desperta’t!, que va servir de base per al llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas, que va veure la llum el 1989.

²⁶ En l’actualitat, tenim dos volums revisats de Los jóvenes preguntan i la sèrie es continua publicant a jw.org. També gaudim del llibre Aprenguem del Gran Mestre. El nostre  lloc web conté molts recursos adreçats als joves, com ara fitxes de personatges bíblics, activitats per estudiar la Bíblia per a nens i joves, vídeos i còmics bíblics, així com lliçons bíbliques per a nens de tres anys o menys. No hi ha dubte que Crist es continua preocupant dels nens igual que al segle primer (Mc. 10:13-16). Ell vol que els joves cristians se sentin estimats i ben alimentats en sentit espiritual.

²⁷ Jesús també vol que els nens estiguin protegits. A mesura que aquest món s’enfonsa en la depravació moral, la xacra de l’abús de menors s’estén cada cop més. Per ajudar els pares a protegir els seus fills d’aquesta pràctica pervertida, s’ha preparat informació molt clara i directa. e

28. (a) Què cal fer per participar en l’adoració pura, tal com ens ensenya la visió del temple d’Ezequiel? (b) Quina és la teva resolució?

²⁸ És molt emocionant veure com Crist ha anat refinant els seus seguidors, capacitant-los perquè respectin les elevades normes morals de Jehovà, hi visquin en harmonia i se’n beneficiïn. Tornem a pensar en el temple espiritual de la visió d’Ezequiel i en les grans portes que tenia. Tot i que no existeix físicament, és real per a tu? Hi entrem no només anant a la Sala del Regne, obrint la Bíblia i trucant als timbres quan anem a predicar. Aquestes són accions físiques que tenen a veure amb coses tangibles i una persona hipòcrita les podria fer sense entrar mai al temple de Jehovà. No obstant això, si ho fem i a la vegada vivim segons les elevades normes morals de Jehovà i l’adorem amb l’actitud de cor apropiada, podem estar convençuts que hem entrat, i servim, al lloc més sagrat que existeix: el sistema per a l’adoració pura de Jehovà. Per tant, atresorem aquest privilegi tan preciós i fem sempre tot el possible per reflectir la santedat de Jehovà complint amb les seves normes justes!