1, 2. (a) Què demostra que ets ciutadà del Regne de Déu? (b) Per què han hagut de lluitar per la llibertat religiosa els Testimonis de Jehovà?

 ETS ciutadà del Regne de Déu? Si ets testimoni de Jehovà, sí! Però aquesta ciutadania no es demostra amb un passaport ni amb cap altre document, sinó amb la manera en què adores Jehovà. L’adoració verdadera inclou més que les teves creences; també inclou obeir les lleis del Regne de Déu. La nostra adoració té a veure amb tots els aspectes de la vida, per exemple l’educació que donem als fills i com reaccionem davant determinades qüestions mèdiques.

² No obstant això, la societat en què vivim no sempre respecta aquesta ciutadania tan valuosa ni les normes del Regne. Alguns governs han intentat restringir la nostra adoració o eliminar-la per complet. En ocasions, els súbdits del Regne han hagut de lluitar per la llibertat de viure segons les lleis del Rei Messiànic. Però això no ens hauria de sorprendre, perquè el poble de Déu de l’antiguitat també va haver de lluitar sovint per poder adorar Jehovà lliurement.

3. Per què va haver de lluitar el poble de Déu als dies de la reina Ester?

³ A tall d’exemple, als dies de la reina Ester, el poble de Déu va haver de lluitar per protegir la seva vida. El malvat primer ministre Aman va suggerir al rei persa Assuer que s’havia de matar tots els jueus del seu imperi perquè «les seves lleis [eren] distintes de les dels altres pobles» (Est. 3:8, 9, 13). Va abandonar Jehovà els seus servents? I ara! Va beneir les accions que Ester i Mardoqueu van emprendre quan van recórrer al rei perquè protegís el Seu poble (Est. 9: 20-22).

4. En què se centrarà aquest capítol?

⁴ Avui dia, a vegades els governs han anat en contra dels Testimonis de Jehovà, tal com hem vist en el capítol anterior. Ara analitzarem alguns intents dels governs de restringir la nostra adoració. Ens centrarem en tres àmbits: (1) el nostre dret d’existir com a organització i d’escollir com adorar Déu, (2) la llibertat de triar tractament mèdic en  harmonia amb els principis bíblics i (3) el dret que els pares tenen d’educar els seus fills segons les normes de Jehovà. També veurem com alguns ciutadans lleials del Regne Messiànic han lluitat valerosament per protegir la seva ciutadania i com han rebut el suport de Jehovà.

5. Quins avantatges suposa el reconeixement legal?

⁵ Ara bé, ¿necessitem el reconeixement legal dels governs humans per adorar Jehovà? És clar que no; però ens facilita adorar Jehovà, ja que ens permet reunir-nos lliurement a les Sales del Regne i a les Sales de Congressos, imprimir i importar publicacions bíbliques, i predicar sense entrebancs. A molts països, els Testimonis de Jehovà estem registrats legalment i ens beneficiem de les mateixes llibertats que els membres d’altres religions reconegudes legalment. Però, què ha passat quan els governs no ens han atorgat reconeixement legal o han intentat restringir les nostres llibertats bàsiques?

6. A quin repte es van enfrontar els Testimonis de Jehovà d’Austràlia els anys 1940?

⁶ Austràlia. A començament de la dècada de 1940, el governador general d’Austràlia va qualificar les nostres creences de «perjudicials» per als interessos bèl·lics. Es va prohibir l’obra; els Testimonis no podien reunir-se ni predicar obertament, es van interrompre les activitats de Betel i es van confiscar les Sales del Regne. Fins i tot es van proscriure les nostres publicacions. Després de continuar amb l’obra clandestinament alguns anys, la situació dels nostres germans finalment va millorar. El Tribunal Suprem d’Austràlia va aixecar la proscripció el 14 de juny de 1943.

7, 8. Descriu la lluita per la llibertat de culte que els nostres germans de Rússia han lliurat durant anys.

⁷ Rússia. El 1991 els Testimonis de Jehovà van ser inscrits legalment després de moltes dècades de proscripció sota el règim comunista. Després de la dissolució de l’antiga Unió Soviètica, vam rebre reconeixement legal a la Federació Russa el 1992. Però el nostre ràpid augment va deixar desconcertats alguns opositors, especialment els qui eren membres de l’Església ortodoxa. Aquests van posar cinc denúncies contra els Testimonis entre el 1995 i el 1998, però el fiscal no va trobar proves que inculpessin els nostres germans de cap delicte. Els opositors no es van donar per vençuts i van presentar una demanda el 1998. Els Testimonis van guanyar el primer procés judicial, però els opositors van apel·lar i van obtenir una sentència favorable el maig de 2001. L’octubre d’aquell mateix any es va tornar a jutjar la causa i el 2004 es va dictaminar la liquidació de l’entitat legal que els Testimonis usaven a Moscou i es van proscriure les seves activitats.

 ⁸ Tot seguit va esclatar una onada de persecució (llegeix 2 Timoteu 3:12). Els Testimonis van ser objecte d’assetjaments i agressions, es van confiscar les nostres publicacions i es va restringir severament el dret a llogar o construir locals de culte. Imagina com devien patir els nostres germans! Els Testimonis havien apel·lat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el 2001, i hi van trametre informació addicional el 2004. El TEDH va entendre clarament que la proscripció del govern rus responia únicament a intolerància religiosa i que el que pretenia era desposseir els Testimonis dels seus drets legals. L’any 2010 va dictaminar que no hi havia base per donar suport a la decisió dels tribunals inferiors, ja que no s’havien trobat indicis de cap delicte comès pels Testimonis, i va defensar la nostra llibertat religiosa. Malgrat que diverses autoritats del país no han acatat la sentència del TEDH, aquestes victòries han enfortit molt el poble de Déu a Rússia.

9-11. Quines lluites hi ha hagut a Grècia per aconseguir llibertat de reunió, i quins n’han estat els resultats?

⁹ Grècia. El 1983 en Titos Manoussakis va llogar una habitació a Iráklio (Creta) perquè un grupet de testimonis de Jehovà s’hi pogués reunir (Heb. 10:24, 25). Però de seguida un sacerdot ortodox els va denunciar perquè usaven l’habitació com a local de culte. Per què ho va fer? Perquè les creences dels Testimonis són diferents de les de l’Església ortodoxa. El govern va emprendre accions legals contra en Titos Manoussakis i tres germans més, i van ser sentenciats a dos mesos de presó. Com a ciutadans lleials del Regne de Déu, els Testimonis van entendre que aquella decisió era una violació de la llibertat de culte i, per això, van apel·lar als tribunals del país fins arribar al TEDH.

¹⁰ Finalment, el 1996 el TEDH va dictar una sentència que va suposar un cop inesperat per als enemics del poble de Déu. El Tribunal va argumentar que «els Testimonis de Jehovà encaixen amb la definició d’“arrelament notori” estipulada en la llei grega» i que les decisions dels tribunals inferiors «afectaven directament la llibertat religiosa dels demandants». També va establir que no li corresponia al govern «determinar la legitimitat de les creences religioses o la manera d’expressar-les». Es van invalidar les sentències contra els Testimonis i es va protegir la seva llibertat de culte.

¹¹ Malauradament, aquesta victòria no va posar fi a l’oposició. Per exemple, a Kassandra un bisbe ortodox es va oposar als Testimonis, i això va iniciar una lluita legal que va durar gairebé dotze anys. El 2012 el Consell d’Estat, el tribunal suprem administratiu de Grècia, va donar la raó al  poble de Déu. La sentència citava la garantia constitucional de llibertat religiosa i refutava l’acusació reiterada que els Testimonis no són una religió amb arrelament notori. El Tribunal va dir: «Les doctrines dels “Testimonis de Jehovà” no són secretes i, conseqüentment, practiquen una religió coneguda». Els germans de la petita congregació de Kassandra s’alegren de poder-se reunir a la seva Sala del Regne.

12, 13. Com han ‘inventat delictes en nom de la llei’ els enemics de la veritat a França, i quin resultat n’han obtingut?

¹² França. Alguns enemics de la veritat han ‘inventat delictes en nom de la llei’ (llegeix Salm 94:20). A mitjan dècada de 1990, les autoritats fiscals franceses van començar una auditoria d’una de les entitats legals que els Testimonis usen al país, l’Association Les Témoins de Jéhovah (ATJ). El ministre de Pressupost va revelar el verdader propòsit d’aquesta acció: «L’auditoria podria portar a una liquidació judicial o a processos penals [...], cosa que segurament desestabilitzaria les activitats de l’associació o la forçaria al cessament de les seves activitats en el nostre territori». Tot i que l’auditoria no va reflectir cap irregularitat, les autoritats fiscals van fixar un impost exorbitant a ATJ. Si aquesta tàctica hagués tingut èxit, als nostres germans no els hauria quedat més remei que tancar la sucursal i vendre els immobles per poder pagar aquell impost desmesurat. Va ser un cop molt dur, però el poble de Déu no va tirar la tovallola i va denunciar aquest tracte injust, fins arribar al TEDH el 2005.

¹³ El 30 de juny de 2011 el Tribunal va fer pública la seva sentència, que deia que el dret a la llibertat religiosa havia d’impedir que, llevat de casos extrems, l’Estat jutgés la legitimitat de les creences religioses o la manera d’expressar-les. A més, el Tribunal va afirmar: «L’impost [...] va exhaurir els recursos econòmics bàsics de l’associació, i va impedir que l’associació pogués garantir als seus membres el lliure exercici de la religió en tots els seus aspectes pràctics». El Tribunal va dictaminar unànimement a favor dels Testimonis de Jehovà! El poble de Déu es va alegrar molt quan el govern francès va retornar l’impost amb interessos i, en compliment de la sentència, va eliminar els gravàmens de les propietats de la sucursal.

14. Com pots col·laborar en la lluita per la llibertat de culte?

¹⁴ Igual que Ester i Mardoqueu, el poble de Déu de l’actualitat lluita per la llibertat d’adorar Jehovà de la manera que ell demana (Est. 4:13-16). Hi ha res que puguis fer tu? Sí, ora regularment pels germans que pateixen a causa d’injustícies legals; les teves oracions els poden ajudar molt (llegeix Jaume 5:16). Les nostres victòries legals demostren que Jehovà respon a aquestes oracions (Heb. 13:18, 19).

15. Quins factors tenen en compte els servents de Déu a l’hora de triar un tractament mèdic?

¹⁵ Com vam veure en el capítol 11, els ciutadans del Regne de Déu hem rebut explicacions clares i basades en la Bíblia pel que fa a evitar el mal ús de la sang, tan estès avui dia (Gèn. 9:5, 6; Lev. 17:11; llegeix Actes [Fets] 15:28, 29). Malgrat que no acceptem transfusions de sang, volem el millor tractament mèdic possible tant per a nosaltres com per a la nostra família, sempre que no vagi en contra de les lleis divines. Els tribunals superiors de moltes nacions han reconegut que els pacients tenen el dret d’escollir o rebutjar certs tractaments mèdics segons la seva consciència i les creences religioses. Amb tot, els servents de Déu d’alguns països s’han enfrontat a reptes molt durs. Vegem-ne alguns exemples.

16, 17. Quin tractament mèdic va rebre una germana del Japó en contra de la seva voluntat, i com es van contestar les seves oracions?

¹⁶ Japó. La Misae Takeda, una mestressa de casa de seixanta-tres anys, necessitava cirurgia major. Com a ciutadana lleial del Regne de Déu, va explicar clarament al seu metge que no volia sang. Però mesos després va quedar de pedra en assabentar-se que li havien administrat una transfusió durant la intervenció. Es va sentir enganyada i com si l’haguessin violat, i va presentar una demanda contra els metges i l’hospital el juny de 1993. Aquesta dona modesta de veu suau tenia una fe molt ferma. A pesar del seu delicat estat de salut, va donar testimoniatge valerosament durant més d’una hora a l’estrada dels testimonis d’una sala molt plena. L’última vegada que va comparèixer davant d’un tribunal va ser un mes abans de morir. Oi que admirem el coratge i la fe que va demostrar? Constantment orava a Jehovà que beneís els seus esforços i confiava que Jehovà respondria a les seves oracions. Ho va fer?

¹⁷ Tres anys després de la mort de la germana Takeda, el Tribunal Suprem del Japó va dictaminar al seu favor i va admetre que havia estat incorrecte administrar-li una transfusió contra la seva voluntat expressa. La sentència del 29 de febrer de 2000 establia que «el dret a decidir» en casos com aquest «és un dels drets personals que s’ha de respectar». Gràcies a la resolució de la nostra germana de lluitar per la llibertat d’escollir tractament mèdic segons la seva consciència educada per la Bíblia, els Testimonis de Jehovà del Japó poden rebre tractament mèdic sense por que els administrin una transfusió de sang contra la seva voluntat.

18-20. (a) Com va defensar el Tribunal Suprem de l’Argentina l’ús d’un document d’alerta mèdica per rebutjar transfusions sanguínies? (b) Com podem demostrar submissió a Crist?

¹⁸ Argentina. ¿I si s’ha de prendre una decisió mèdica mentre la persona està inconscient? Com ens podem  preparar per a aquests casos? Portant un document legal que parlarà per nosaltres. Això és el que va fer en Pablo Albarracini. El maig de 2012 el van intentar robar i li van disparar diverses vegades. Quan va ingressar a l’hospital estava inconscient i no va poder explicar el seu punt de vista sobre les transfusions de sang, però portava una targeta d’alerta mèdica degudament emplenada que havia firmat feia més de quatre anys. Malgrat que el seu estat era crític i alguns metges pensaven que una transfusió era imprescindible per salvar-li la vida, el personal sanitari estava disposat a respectar la seva voluntat. No obstant això, el pare d’en Pablo, que no era testimoni de Jehovà, va aconseguir una ordre judicial per invalidar la voluntat del seu fill.

¹⁹ L’advocat que representava l’esposa d’en Pablo va apel·lar immediatament. En poques hores el tribunal d’apel·lació va anul·lar l’ordre del tribunal inferior i va dictaminar que s’havia de respectar la voluntat del pacient, expressada en el document d’alerta mèdica. El pare d’en Pablo va apel·lar al Tribunal Suprem de l’Argentina, però el Tribunal no va trobar «cap raó per dubtar que [el document en què en Pablo expressava el seu rebuig a les transfusions de sang] es va redactar amb ple coneixement de causa, planificació i sense coacció». El Tribunal va dir: «Tot adult que gaudeixi de plenes facultats mentals pot establir les seves voluntats anticipades quant a la seva salut, i pot acceptar o rebutjar certs tractaments mèdics [...]. El metge ha de respectar aquestes voluntats».

²⁰ En Pablo ja s’ha recuperat del tot. Tant ell com la seva dona s’alegren que hagués emplenat la targeta d’alerta mèdica. Amb aquest gest tan senzill, però alhora important, va demostrar que era submís a Jesús, el Rei del Regne de Déu. I tu i la teva família? Heu pres mesures semblants?

21-24. (a) Quina decisió transcendental va prendre el Tribunal Suprem del Canadà pel que fa a les transfusions de sang als menors? (b) Per què és l’experiència de l’April una font d’estímul per als nostres joves?

²¹ Canadà. En termes generals, els tribunals respecten el dret dels pares a decidir el millor tractament mèdic per als seus fills. Alguns han dictaminat que s’ha de respectar l’opinió d’un menor madur pel que fa a decisions relacionades amb la salut. Vegem el cas de l’April Cadoreth. Quan tenia catorze anys, la van ingressar a l’hospital amb una greu hemorràgia interna. Uns mesos abans havia emplenat la targeta d’Instrucciones Previas, que especificava que no acceptava sang ni en situacions d’emergència. El metge que la va atendre va decidir ignorar la seva voluntat i va demanar una ordre judicial per transfondre-li sang. Li va administrar tres unitats de glòbuls vermells per la força. Temps després, l’April va dir que es va sentir com si l’haguessin violat.

 ²² L’April i els seus pares van anar als tribunals perquè es fes justícia. Al cap de dos anys, la causa va arribar al Tribunal Suprem del Canadà. Tècnicament no va guanyar la causa, perquè el Tribunal va dictaminar que la llei que concedeix a un tribunal l’autoritat d’administrar tractament mèdic a un menor de setze anys no era anticonstitucional. Però li va concedir el pagament de les costes i va dictar sentència a favor d’ella i d’altres menors madurs que vulguin exercir el dret a decidir tractaments mèdics. El Tribunal va expressar: «En el context dels tractaments mèdics, als joves menors de setze anys se’ls ha de permetre demostrar que les seves opinions quant a certs tractaments reflecteixen un grau suficient d’independència intel·lectual i maduresa».

²³ Aquesta causa és rellevant perquè el Tribunal Suprem es va pronunciar sobre els drets constitucionals dels menors madurs. Abans d’aquesta sentència, els tribunals canadencs tenien la potestat d’autoritzar un tractament mèdic a un jove menor de setze anys sempre que consideressin que  era en l’interès superior del menor. Però ara un tribunal no pot autoritzar cap tractament contra la voluntat del jove menor de setze anys sense abans donar-li l’oportunitat de demostrar que és prou madur per prendre les seves pròpies decisions.

²⁴ Va valer la pena aquesta lluita de tres anys? L’April, que ara serveix com a pionera regular i gaudeix de bona salut, respon amb un rotund sí i afegeix: «Saber que he posat el meu granet de sorra per glorificar el nom de Déu i demostrar que Satanàs és un mentider m’ha fet molt feliç». L’experiència de l’April indica que els nostres joves poden defensar amb valentia les seves conviccions i fer evident que són ciutadans genuïns del Regne de Déu (Mt. 21:16).

25, 26. Quina situació es pot donar després d’un divorci?

²⁵ Jehovà ha confiat als pares la responsabilitat d’educar els fills segons les Seves normes (Deut. 6:6-8; Ef. 6:4). Assumir aquesta responsabilitat és un gran repte, i ho pot ser encara més quan els pares es divorcien. Els punts de vista dels pares sobre la criança dels fills poden ser molt diferents. Per exemple, un pare testimoni de Jehovà està convençut que ha d’educar el fill en harmonia amb els principis bíblics, però un pare que no és Testimoni potser no hi està d’acord. Evidentment, el pare Testimoni ha de reconèixer respectuosament que, tot i que el divorci trenca el llaç matrimonial, no trenca la relació entre pares i fills.

²⁶ El pare no Testimoni potser sol·licita la custòdia dels fills per tal de controlar quines creences religioses se’ls inculquen. Alguns al·leguen que criar els fills segons les nostres creences és perjudicial. Potser argumenten que al fill se’l privarà d’aniversaris de naixement, festes i, en cas d’una emergència mèdica, d’una transfusió «que li salvaria la vida». Però la majoria dels tribunals tenen en compte l’interès superior del menor i no si la religió d’un dels pares és potencialment perjudicial. Analitzem-ne alguns casos.

27, 28. Com va respondre el Tribunal Suprem d’Ohio a l’acusació que criar un fill com a testimoni de Jehovà és perjudicial?

²⁷ Estats Units. El 1992 el Tribunal Suprem d’Ohio va examinar la causa d’un pare no Testimoni que afirmava que la criança del seu fill com a testimoni de Jehovà seria perjudicial. El tribunal inferior havia donat la custòdia al pare. A la mare, la Jennifer Pater, se li va concedir dret de visites, però va rebre l’ordre de no «ensenyar al nen cap de les creences dels Testimonis de Jehovà ni exposar-lo a aquestes». L’ordre era tan genèrica que fins i tot es podria interpretar que la germana Pater no podia parlar amb el seu fill, Bobby, sobre la Bíblia o les normes morals de Déu. Imagina com es  devia sentir la Jennifer! Estava destrossada, però va aprendre a ser pacient i a esperar que Jehovà actués. Ella recorda: «Jehovà sempre va ser al meu costat». El seu advocat va apel·lar al Tribunal Suprem d’Ohio amb la col·laboració de l’organització de Jehovà.

²⁸ El Tribunal no va estar d’acord amb la decisió del tribunal inferior i va afirmar que «els pares tenen el dret fonamental d’educar els fills, inclòs el dret de transmetre els seus valors morals i religiosos». També va declarar que mentre no es pogués demostrar que els valors que defensen els testimonis de Jehovà perjudicarien el benestar físic i mental del nen, el tribunal no tenia potestat de restringir el dret de custòdia d’un pare per motius religiosos. El Tribunal no va trobar proves que les creences religioses dels Testimonis perjudiquessin la salut mental o física del nen.

29-31. (a) Per què va perdre la custòdia de la seva filla l’Anita Hansen? (b) Què va decidir el Tribunal Suprem de Dinamarca?

²⁹ Dinamarca. L’Anita Hansen es va trobar amb un repte semblant quan el seu exmarit va sol·licitar la custòdia de la seva filla, Amanda, de set anys. L’any 2000 el tribunal del districte va concedir la custòdia a la mare. Però el pare de l’Amanda va apel·lar al tribunal superior, que va anul·lar la sentència anterior i li va concedir la custòdia. Com que els pares veien la vida de manera molt diferent per causa de  les seves creences, el tribunal superior va estimar que el pare estava més capacitat per decidir quina educació religiosa havia de rebre la seva filla. En poques paraules, la germana Hansen va perdre la custòdia de l’Amanda perquè era testimoni de Jehovà.

³⁰ Enmig d’aquest calvari, l’Anita en ocasions estava tan angoixada que no sabia ni què demanar en oració. «Però», explica ella, «les paraules de Romans 8:26 i 27 em van consolar molt. Sempre vaig notar que Jehovà entenia què volia dir. Els seus ulls vetllaven sobre mi; sempre va ser al meu costat». (Llegeix Salm 32:8; Isaïes 41:10.)

³¹ L’Anita va apel·lar al Tribunal Suprem de Dinamarca, que va dictaminar el següent: «L’assumpte de la custòdia s’ha de decidir en funció d’una avaluació específica de l’interès superior del menor». A més, va establir que la decisió d’atorgar la custòdia s’ha de fonamentar en la manera en què els pares resolen els conflictes i no en les «doctrines i opinions» dels Testimonis de Jehovà. La nostra germana es va sentir molt alleujada quan el Tribunal va reconèixer la seva aptitud com a mare i li va retornar la custòdia de l’Amanda.

32. Com ha protegit el Tribunal Europeu de Drets Humans els drets dels pares Testimonis?

³² Diversos països europeus. En alguns casos, les disputes legals relacionades amb la custòdia dels fills han anat més enllà dels tribunals nacionals fins arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). En dues ocasions, el TEDH ha reconegut que els tribunals nacionals han tractat de manera diferent els pares Testimonis simplement per raons religioses. El TEDH ha qualificat aquest tractament de discriminatori i ha sentenciat que «un tracte desigual basat essencialment i únicament en diferències religioses no és acceptable». Una mare testimoni de Jehovà que es va beneficiar d’aquesta decisió es va sentir molt alleujada i va dir: «Va ser devastador que m’acusessin de fer mal als meus fills, quan només intentava donar-los el que creia millor per a ells, una educació cristiana».

33. Com poden posar en pràctica el principi d’Eclesiastès 7:16 els pares Testimonis?

³³ Òbviament, els pares Testimonis que defensen legalment el dret d’inculcar els principis bíblics al cor dels seus fills s’esforcen a ser raonables (llegeix Eclesiastès 7:16). Igual que aprecien el dret d’educar els fills a la manera de Jehovà, també reconeixen que els pares no Testimonis comparteixen les responsabilitats parentals, sempre que les vulguin assumir. Fins a quin punt és important per a un pare Testimoni educar els fills?

34. Per què l’exemple dels jueus de l’època de Nehemies pot beneficiar els pares d’avui dia?

³⁴ Pensem en què va passar als dies de Nehemies. Els jueus van treballar àrduament per reparar i reconstruir  els murs de Jerusalem i així protegir-se ells i les seves famílies dels enemics que els envoltaven. Per això, Nehemies els va exhortar: «Combateu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres mullers i per les vostres cases» (Neh. 4:8 [4:14 en NM]). Tots els esforços dels jueus van valer la pena. Avui dia, els pares testimonis de Jehovà també treballen àrduament per ensenyar als fills el camí de la veritat. Són conscients que els seus fills estan sotmesos a un bombardeig d’influències pernicioses a l’escola i al carrer, influències que fins i tot es poden infiltrar a casa a través dels mitjans de comunicació. Estimats pares, no oblideu mai que val la pena que lluiteu perquè els vostres fills i filles tinguin un ambient segur on puguin progressar espiritualment.

35, 36. (a) Quins beneficis hem obtingut gràcies a la lluita pels drets legals? (b) A què estàs resolt?

³⁵ No hi ha dubte que Jehovà ha beneït les batalles que la seva organització ha lliurat per la llibertat de culte. Al lluitar pels drets legals, el poble de Déu sovint ha donat un contundent testimoniatge, tant als tribunals com al públic en general (Rm. 1:8). A més, les seves nombroses victòries legals han refermat els drets civils. Però nosaltres no pretenem reformar la societat, ni ens volem reivindicar. Els Testimonis hem lluitat pels nostres drets legals per consolidar i defensar l’adoració verdadera (llegeix Filipencs 1:7).

³⁶ No oblidem mai les lliçons de fe que aprenem dels qui han lluitat per la nostra llibertat de culte. Mantinguem-nos fidels com ells i confiem que Jehovà ens ajuda i ens dóna les forces per fer la seva voluntat (Is. 54:17).