1, 2. (a) Com va respondre Russell a un pastor que volia saber com es finançaven les activitats dels Estudiants de la Bíblia? (b) Què estudiarem en aquest capítol?

 EN CERTA ocasió, un pastor de l’Església reformada va demanar al germà Russell com es finançaven les activitats dels Estudiants de la Bíblia.

 —Nosaltres no fem mai col·lectes —va explicar Russell.

 —I d’on traieu els diners? —va preguntar el pastor.

 —Si t’explico la veritat, no t’ho creuràs —va respondre Russell—. A les nostres reunions no es passa el plat. Però les persones que vénen s’adonen que hi ha despeses i pensen: «Aquesta sala val diners [...]. Com hi puc contribuir?».

 El pastor se’l va mirar amb incredulitat.

 —T’estic dient la pura veritat —va afegir Russell—. La gent ve i em pregunta: «Com puc contribuir a aquesta causa?». Quan la persona rep benediccions i té diners, els vol usar per al Senyor. I si no en té, per què l’hauríem d’obligar a contribuir? a

² Russell estava explicant «la pura veritat»: fa molts i molts anys que el poble de Déu dóna suport a l’adoració verdadera mitjançant donacions voluntàries. En aquest capítol repassarem alguns exemples de temps bíblics i també la nostra història més recent. A mesura que analitzem com es financen totes les activitats teocràtiques avui dia, pregunta’t: «Com puc demostrar que dono suport al Regne de Déu?».

3, 4. (a) Quina confiança té Jehovà en els seus adoradors? (b) Com van donar suport a la construcció del tabernacle els israelites?

³ Jehovà confia en els seus adoradors. Sap que si se’ls presenta l’ocasió, demostraran la seva devoció donant dels seus recursos voluntàriament i amb alegria. Vegem-ne dos exemples de la història d’Israel.

⁴ Després d’alliberar els israelites d’Egipte, Jehovà els va manar que construïssin el tabernacle. Com que caldrien  molts recursos per a l’estructura i els utensilis d’aquest lloc d’adoració, Jehovà va dir a Moisès que oferís al poble l’oportunitat de donar suport al projecte: «Tothom qui sigui generós, que aporti la contribució per a Jahvè» (Èx. 35:5). Com van respondre els israelites, que poc abans havien estat en esclavitud? (Èx. 1:14.) Van estar disposats a donar tot l’or, la plata i altres béns preuats —molts dels quals els havien obtingut dels seus antics amos egipcis (Èx. 12:35, 36). Van donar més del necessari i se’ls va haver d’ordenar que ‘paressin de fer aportacions’ (Èx. 36:4-7).

5. Com van respondre els israelites quan David els va oferir l’oportunitat de contribuir a la construcció del temple?

⁵ Uns quatre-cents setanta-cinc anys més tard, David va contribuir del seu tresor per finançar la construcció del temple, el primer centre permanent d’adoració pura a la Terra. Aleshores va oferir als israelites l’oportunitat de contribuir-hi, al dir: «¿Qui, doncs, se sent a punt d’omplir avui les seves mans per a Jahvè?». El poble va respondre fent «ofrenes voluntàries [...] a Jahvè amb cor sincer» (1 Par. [Cròn.] 29:3-9). Quin era el verdader origen de totes aquelles donacions? David va orar a Jehovà: «Tot és vostre, i us donem del mateix que les vostres mans ens han prodigat» (1 Par. 29:14).

6. Per què calen diners per a l’obra del Regne, i quines preguntes sorgeixen?

⁶ Ni Moisès ni David van haver de pressionar els israelites perquè contribuïssin. Al contrari, el poble de Déu va donar de tot cor. I avui dia? Tots som conscients que fan falta diners per a les activitats del Regne. Per exemple, es necessiten molts recursos per editar i distribuir bíblies i publicacions bíbliques, per construir i mantenir llocs de reunió i sucursals, i per subministrar ajuda als nostres germans en cas de desastre. És per això que sorgeixen les següents preguntes: d’on provenen els fons? S’ha d’obligar els súbdits del Regne a contribuir?

7, 8. Per què no demanen diners els Testimonis de Jehovà?

⁷ Russell i els seus col·laboradors no van voler adoptar els estratagemes que usaven les esglésies de la cristiandat per aconseguir diners. En el segon número de La Torre de Guaita Russell va escriure: «Creiem que [aquesta revista] té el suport de JEHOVÀ, i mentre sigui així mai no demanarà ni mendicarà el suport dels homes. Quan aquell qui diu “l’or i la plata de les muntanyes em pertanyen” deixi de proporcionar els fons necessaris, entendrem que haurà arribat l’hora de suspendre la seva publicació» (Ag. 2:7-9). Més de cent trenta anys després, La Torre de Guaita i l’organització que l’edita encara estan ben arrelades.

 ⁸ Els Testimonis de Jehovà no demanen diners; no passen el plat, no envien cartes per sol·licitar fons ni organitzen mercats benèfics o rifes. Fan seves les paraules que es van publicar a La Torre de Guaita fa més de cent anys: «No hem pensat mai que sigui correcte demanar diners per al Senyor, com fan les altres esglésies [...]. Creiem que els fons que s’obtenen pidolant en nom del Senyor són ofensius i inacceptables per a ell. El Senyor no beneeix ni els qui els donen ni l’obra que acompleixen». b

9, 10. Comenta una raó per la qual fem donacions voluntàries.

⁹ Als ciutadans del Regne no se’ns ha de coaccionar perquè fem donacions. Al contrari, de bona gana usem els nostres diners i els nostres recursos per donar suport a les activitats del Regne. Per què donem de bon grat? Vegem-ne tres raons.

¹⁰ Primer, fem donacions voluntàries perquè estimem Jehovà i volem fer «allò que li és agradable» (1 Jn. 3:22). A Jehovà li agrada el servent que és generós i dóna de tot cor. Analitzem unes paraules que va dir l’apòstol Pau sobre la generositat cristiana (llegeix 2 Corintis 9:7). El cristià verdader no vacil·la a l’hora de contribuir ni ho fa per obligació, sinó perquè «s’ho ha proposat en el seu cor». c Això vol dir que contribueix perquè ha vist una necessitat i ha pensat què pot fer per satisfer-la. I com diu la Bíblia, Jehovà «estima el qui dóna amb alegria».

11. Què t’impulsa a donar a Jehovà el millor que tens?

¹¹ Segon, fem donacions voluntàries per agrair a Jehovà totes les seves benediccions. Analitzem un principi de la Llei mosaica que ens ha de fer reflexionar (llegeix Deuteronomi 16:16, 17). Al celebrar les tres festes anuals, cada home israelita havia de fer una ofrena «proporcionada a la benedicció» de Jehovà. Així, abans d’anar a la festa, havia de pensar detingudament en totes les benediccions que havia rebut i decidir què era el millor que podia oferir. De manera semblant, quan reflexionem en les moltes benediccions que ens ha concedit Jehovà, ens sentim impulsats a donar-li el millor que tenim, cosa que inclou els nostres béns materials. Quan ho fem de tot cor, demostrem que apreciem el torrent de benediccions que hem rebut de Jehovà (2 Cor. 8:12-15).

12, 13. (a) Com demostren les nostres donacions voluntàries que estimem el Rei? (b) Quant ha de contribuir cadascú de nosaltres?

¹² Tercer, amb les nostres donacions fem evident l’amor que sentim pel nostre Rei Jesucrist. Per què ho diem? Fixa’t què va dir Jesús als seus deixebles l’última nit que va ser a la Terra (llegeix Joan 14:23). Jesús va dir: «Si algú m’estima,  guardarà la meva paraula». La «paraula» de Jesús inclou la comissió de predicar la bona nova del Regne per tota la Terra (Mt. 24:14; 28:19, 20). I nosaltres complim aquesta «paraula» fent tot el que podem per promoure la predicació del Regne, i això inclou dedicar temps, energies i recursos materials a aquesta obra tan important. D’aquesta manera demostrem que estimem el Rei Messiànic.

¹³ Els súbdits lleials desitgem de tot cor demostrar el nostre suport al Regne fent donacions voluntàries. Però quina quantitat hi hem de contribuir? Cadascú ha de decidir què és el màxim que pot donar segons les seves circumstàncies. És cert que molts dels nostres germans tenen poques possessions materials (Mt. 19:23, 24; Jm. 2:5). Amb tot, segur que els anima molt saber que Jehovà i Jesús aprecien les donacions que es fan des del cor, encara que siguin petites (Mc. 12:41-44).

14. Com van oferir les publicacions els Testimonis de Jehovà durant molts anys?

¹⁴ Durant molts anys els Testimonis de Jehovà van oferir les publicacions bíbliques a canvi d’una determinada quantitat de diners. El preu recomanat era el més baix possible per tal que les poguessin llegir fins i tot les persones amb pocs recursos. Ara bé, encara que la persona no tingués prou diners per contribuir, si semblava interessada en el missatge, els publicadors li donaven les publicacions de bona gana. Al cap i a la fi, el que més desitjaven era que totes les persones sinceres que les volguessin llegir se’n poguessin beneficiar.

15, 16. (a) Quin sistema va començar a usar el Consell Rector l’any 1990? (b) Com es fan les donacions voluntàries? (Consulta també el requadre « Què es fa amb les nostres donacions?».)

¹⁵ L’any 1990 el Consell Rector va començar a ajustar el mètode que utilitzàvem per oferir les publicacions bíbliques. A partir d’aquell any, als Estats Units es van començar a oferir totes les publicacions segons un sistema de donacions voluntàries. Una carta dirigida a totes les congregacions d’aquell país deia el següent: «Es donaran revistes i publicacions als publicadors i les persones interessades sense demanar ni tan sols suggerir certa quantitat de diners a canvi [...]. Qui desitgi fer una donació per sufragar les despeses que comporta la nostra obra educativa ho pot fer, però la persona rebrà les publicacions tant si fa una donació com si no». Aquest sistema va posar en relleu la naturalesa voluntària i religiosa de la nostra obra i va deixar clar que no ‘posem en venda la paraula de Déu’ (2 Cor. 2:17). Amb el pas del temps, aquest mètode es va establir a totes les congregacions d’arreu del món.

¹⁶ Com es fan les donacions voluntàries? A les Sales del Regne dels Testimonis de Jehovà hi ha capses de donacions col·locades en un lloc discret. Però també es poden fer donacions directament a alguna de les entitats legals que usen els Testimonis. Cada any es publica a la revista La Torre de Guaita un article que explica com es poden fer aquestes donacions.

17-19. Explica com s’utilitzen els fons destinats (a) a l’obra mundial, (b) a la construcció internacional de Sales del Regne, i (c) a les despeses de la congregació.

¹⁷ Obra mundial. Els fons s’utilitzen per sufragar les despeses que es generen al dur a terme l’obra mundial de predicació, com ara la producció i distribució de publicacions bíbliques, la construcció i el manteniment de sucursals, i la celebració de diverses escoles teocràtiques. A més, les nostres donacions serveixen per satisfer les necessitats dels missioners, superintendents itinerants i pioners especials,  i per proporcionar auxili als nostres germans quan assota un desastre. d

¹⁸ Construcció internacional de Sales del Regne. Els fons s’utilitzen per ajudar les congregacions a construir o remodelar una Sala del Regne. A mesura que es reben les donacions, hi ha més fons disponibles per ajudar altres congregacions que ho necessitin. e

¹⁹ Despeses de la congregació. Els fons s’utilitzen per pagar totes les despeses relacionades amb l’ús i el manteniment de la Sala del Regne. És possible que els ancians de la congregació recomanin enviar a la sucursal certa quantitat de diners per a l’obra mundial. Per fer-ho, els ancians presenten a la congregació una proposta, i si els membres de la congregació hi estan d’acord, s’envien els fons. Cada mes, el germà encarregat dels comptes prepara un informe financer i es llegeix a la congregació l’anunci que apareix en aquest informe.

20. Com pots honorar Jehovà amb les teves coses valuoses?

²⁰ Després d’haver analitzat tot el que implica dur a terme l’obra de predicar i de fer deixebles per tot el món, ens sentim motivats a honorar Jehovà amb les nostres coses valuoses (Prov. 3:9, 10). Aquestes coses valuoses inclouen les nostres habilitats físiques, mentals i espirituals. No hi ha dubte que en volem treure el màxim partit per a l’obra del Regne. Però no oblidis que entre les coses valuoses també hi ha els recursos econòmics. Per tant, decidim-nos a donar tot el que puguem, sempre que puguem. Amb les nostres donacions voluntàries no només honorem Jehovà, sinó que alhora demostrem que donem suport al Regne Messiànic.