1, 2. (a) Què demostra que el nostre Rei ha estat governant des del 1914? (b) Què estudiarem en aquest capítol?

 REPASSAR què ha aconseguit el Regne de Déu enmig dels seus enemics ha enfortit molt la nostra fe (Sl. 110:2). El nostre Rei ha reunit un exèrcit de predicadors que s’ofereixen de bon grat i ha refinat i netejat els seus seguidors en sentit espiritual i moral. A més, malgrat que els enemics del Regne ho han intentat tot per dividir-nos, gaudim d’unitat arreu del món. Aquests èxits del Regne i tots els altres que hem analitzat en aquesta publicació demostren irrefutablement que el Rei ha estat regnant enmig dels enemics del Regne des de l’any 1914.

² D’aquí a poc temps el Regne aconseguirà fites encara més espectaculars. ‘Vindrà’ i «farà miques» tots els seus enemics (Mt. 6:10; Dan. 2:44). Però abans que això passi tindran lloc altres esdeveniments destacats. En aquest capítol examinarem algunes profecies bíbliques per saber quins esdeveniments queden per complir-se.

3. Quin és el primer succés que encara s’ha de complir?

³ La proclamació de pau. En la seva primera carta als cristians de Tessalònica, l’apòstol Pau va descriure el primer succés que encara s’ha de complir (llegeix 1 Tessalonicencs 5:2, 3). Pau fa al·lusió al «dia del Senyor», que començarà amb l’atac a Babilònia, la gran (Ap. [Rv.] 17:5). Ara bé, just abans que comenci el dia de Jehovà, les nacions diran: «Pau i seguretat!». Això es podria referir tant a una sola declaració com a una sèrie de proclamacions destacades. Participaran els líders religiosos en la proclamació de pau i seguretat? Com que formen part del món de Satanàs, és possible que juntament amb les nacions diguin: «Pau, pau!» (Jer. 6:14; 23:16, 17; Ap. 17:1, 2). Aquesta proclamació de pau i seguretat indicarà que el dia de Jehovà està a punt de començar. Els enemics del Regne «no se n’escaparan».

4. Com ens beneficia comprendre el significat de la profecia sobre la proclamació de pau i seguretat?

 ⁴ Com ens beneficia comprendre el significat d’aquesta profecia? L’apòstol va dir: «No esteu pas en les tenebres perquè aquell dia us pugui sorprendre com un lladre» (1 Tes. 5:3, 4). A diferència de la gent del món, nosaltres sabem molt bé quin desenllaç tindran els esdeveniments actuals. Però, com es complirà exactament aquesta profecia sobre la proclamació de pau i seguretat? Haurem d’esperar i veure de quina manera es produeixen els esdeveniments. Per tant, «vetllem i siguem sobris» (1 Tes. 5:6; Sof. 3:8).

5. Quina és la fase inicial de la gran tribulació?

⁵ L’atac contra la religió. Recordem què va escriure l’apòstol Pau: «Quan diran: “Pau i seguretat!” aleshores, de sobte, els caurà al damunt la perdició». Igual que després de la resplendor d’un llamp se sent l’esclat d’un tro, immediatament després de la proclamació de «Pau i seguretat!» tindrà lloc la «perdició», o destrucció. Què és el que serà destruït? Primer, Babilònia, la gran, l’imperi mundial de la religió falsa, coneguda també com «la prostituta» (Ap. 17:5, 6, 15). La destrucció de la cristiandat i totes les altres religions falses serà la fase inicial de la gran tribulació (Mt. 24:21; 2 Tes. 2:8). Aquest fet agafarà de sorpresa la majoria de les persones, perquè fins aleshores la prostituta es pensarà que és com una «reina» que ‘no veurà mai el dol’. Però de cop i volta s’adonarà que estava equivocada, i serà eliminada ràpidament, com «en un sol dia» (Ap. 18:7, 8).

6. Qui o què atacarà Babilònia, la gran?

⁶ Qui o què atacarà Babilònia, la gran? Una «bèstia» amb «deu banyes». El llibre d’Apocalipsi indica que aquesta bèstia salvatge representa les Nacions Unides (ONU). Les deu banyes representen totes les potències polítiques que donen suport a la «bèstia de color grana» (Ap. 17:3, 5, 11, 12). Què resultarà d’aquest atac? Els països que són membres de l’ONU saquejaran les riqueses de la prostituta, la devoraran i «la incendiaran amb foc» (llegeix Apocalipsi 17:16). a

7. Com es va complir Mateu 24:21, 22 al segle primer, i com es complirà en el futur?

⁷ L’escurçament dels dies. El nostre Rei va revelar amb les següents paraules què passarà en aquest moment de la gran tribulació: «Per causa dels elegits, s’escurçaran aquells dies» (llegeix Mateu 24:21, 22). Aquestes paraules es van complir a petita escala l’any 66 de la n. e., quan Jehovà va ‘escurçar’ l’atac de l’exèrcit romà contra Jerusalem (Mc. 13:20). Gràcies a això, els cristians de Jerusalem i la Judea es van poder salvar. Què passarà, doncs, a escala mundial durant la gran tribulació? Jehovà, mitjançant  el nostre Rei, ‘escurçarà’ l’atac de l’ONU contra Babilònia, la gran, per tal que la religió verdadera no sigui destruïda amb la falsa. Així, mentre que totes les organitzacions religioses falses seran destruïdes, la religió verdadera sobreviurà (Sl. 96:5). Analitzem quins esdeveniments tindran lloc un cop hagi passat aquesta fase de la gran tribulació.

8, 9. (a) A quins fenòmens és possible que es referís Jesús? (b) Com reaccionarà la gent?

⁸ La profecia que Jesús va pronunciar sobre els darrers dies indica clarament que abans d’Harmaguedon tindran lloc diversos esdeveniments destacats. Els primers dos esdeveniments que estudiarem els trobem en els Evangelis de Mateu, Marc i Lluc (llegeix Mateu 24:29-31; Mc. 13:23-27; Lc. 21:25-28).

⁹ Fenòmens celestials. Jesús va predir: «El sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles cauran del cel». No hi ha dubte que la gent ja no buscarà la il·luminació espiritual dels líders religiosos, perquè ja no se’ls considerarà guies fiables. Ara bé, es referia Jesús també a una manifestació sobrenatural al cel? És una possibilitat (Is. 13:9-11; Jl. 2:1; 3:3, 4 [2:30, 31 en NM]). I quina serà la reacció de la gent? Sentiran una gran «angoixa» perquè estaran «esmaperduts», sense saber què fer (Lc. 21:25; Sof. 1:17). Els enemics del Regne de Déu, des dels «reis» fins als «esclaus», cauran presa ‘del terror i de l’ansietat per les coses que sobrevindran’ i correran a buscar refugi. Però no trobaran cap lloc que els protegeixi de la ira del nostre Rei (Lc. 21:26; 23:30; Ap. 6:15-17).

10. (a) Quina sentència pronunciarà Jesús? (b) Quines dues reaccions provocarà aquesta sentència?

¹⁰ El pronunciament de la sentència. Aleshores, tots els enemics del Regne de Déu no tindran altre remei que presenciar un succés que intensificarà encara més la seva angoixa. Jesús mateix va afirmar: «Veuran el Fill de l’home, venint entre núvols amb gran poder i majestat» (Mc. 13:26). Aquesta manifestació sobrenatural de poder indicarà que Jesús ha vingut per dictar sentència. Jesús dóna més detalls sobre el judici que tindrà lloc en aquest moment en una altra part d’aquesta mateixa profecia dels darrers dies, la paràbola de les ovelles i les cabres (llegeix Mateu 25:31-33, 46). En aquest judici, es declararà ovelles els súbdits lleials del Regne de Déu i aquests ‘alçaran el cap’ perquè s’adonaran ‘que s’acosta la seva redempció’ (Lc. 21:28). Però els qui s’oposen al Regne seran declarats cabres i «faran grans manifestacions de dol» perquè s’adonaran que els espera el «suplici [«tallament», NM] etern» (Mt. 24:30; Ap. 1:7).

11. Què hem de tenir present a l’analitzar dos esdeveniments que encara s’han de complir?

 ¹¹ Després que Jesús jutgi «tots els pobles», tindran lloc diversos esdeveniments destacats abans que comenci l’Harmaguedon (Mt. 25:32). Analitzem dos d’aquests esdeveniments: l’atac de Gog i l’aplegament dels ungits. Però tinguem present que la Paraula de Déu no revela exactament quan passaran. De fet, és possible que en algun moment coincideixin en el temps.

12. Què farà Satanàs quan vegi el poble de Déu desprotegit?

¹² Un atac sense quarter. Gog de Magog atacarà amb tots els recursos que tingui a l’abast la resta d’ungits i els seus companys de les altres ovelles (llegeix Ezequiel 38:2, 11). Aquest atac contra la governació del Regne serà l’última batalla de la guerra que Satanàs ha estat lliurant contra la resta d’ungits des que va ser expulsat del cel (Ap. 12:7-9, 17). D’ençà que es va començar a reunir els ungits a la congregació cristiana restaurada, Satanàs ha intentat més que mai destruir la seva prosperitat espiritual; però no ho ha aconseguit (Mt. 13:30). No obstant això, quan ja no quedi cap organització religiosa falsa i sembli que el poble de Déu viu desprotegit, «sense muralles» ni «forrellats ni portes», Satanàs pensarà que és el millor moment per atacar. Aleshores, motivarà els governs humans perquè iniciïn un atac sense quarter contra els súbdits del Regne.

13. Què farà Jehovà a favor del seu poble?

¹³ Ezequiel descriu què passarà a continuació. Fent al·lusió a Gog de Magog, la profecia afirma: «Vindràs d’allà on vius a l’extrem del nord, tu i molts de pobles amb tu, tots muntats a cavall, una horda gran, un exèrcit quantiós. Pujaràs contra el meu poble d’Israel com un núvol, cobrint el país» (Ez. 38:15, 16). Això pot semblar un atac imparable, però què farà Jehovà? Ell mateix contesta amb les paraules: «Em pujarà la mosca al nas». I afegeix: «Cridaré contra ell tot allò que terroritza» (Ez. 38:18, 21; llegeix Zacaries 2:12 [2:8 en NM]). Jehovà actuarà a favor dels seus servents a la Terra; aquesta intervenció és la guerra d’Harmaguedon.

14, 15. Quin altre esdeveniment tindrà lloc després de l’inici de l’atac de Satanàs?

¹⁴ Abans de veure com Jehovà defensarà el seu poble durant la guerra d’Harmaguedon, detinguem-nos un moment a analitzar un altre esdeveniment significatiu que tindrà lloc en algun moment entre l’inici de l’atac sense quarter de Satanàs i l’inici d’Harmaguedon. Com s’ha esmentat en el paràgraf 11 d’aquest capítol, aquest segon esdeveniment és l’aplegament de la resta de cristians ungits.

¹⁵ L’aplegament dels ungits. Al descriure els successos que tindran lloc abans d’Harmaguedon, tant Mateu com Marc van registrar el que Jesús va dir sobre els «elegits»,  els cristians ungits per esperit sant (consulta el paràgraf 7). Jesús va predir una de les coses que faria com a Rei: «Llavors enviarà els àngels i reunirà els seus elegits dels quatre vents, d’un extrem de la terra a l’extrem del cel» (Mc. 13:27; Mt. 24:31). A què es referia Jesús? No estava al·ludint al segellament final de la resta de cristians ungits, perquè aquest segellament tindrà lloc just abans que comenci la gran tribulació (Ap. 7:1-3). Jesús feia referència a un esdeveniment que passarà durant la gran tribulació. Així, doncs, sembla que en algun moment després de l’inici de l’atac de Gog, els ungits que encara estiguin a la Terra seran aplegats al cel.

16. Quin paper tindran els ungits en la guerra d’Harmaguedon?

¹⁶ Quina relació té l’aplegament de la resta d’ungits amb l’esdeveniment que tindrà lloc a continuació, l’Harmaguedon? El moment en què ocorre l’aplegament indica que tots els ungits estaran al cel abans que comenci la guerra de Déu. Un cop al cel, els 144.000 rebran autoritat per destruir «amb porra de ferro» tots els enemics del Regne de Déu (Ap. 2:26, 27). Aleshores, juntament amb els àngels poderosos, seguiran el Crist, el Rei Guerrer, cap a la batalla final contra l’immens exèrcit d’enemics que s’abalança feroçment contra el poble de Déu (Ez. 38:15). L’inici d’aquesta batalla violenta marca l’inici d’Harmaguedon! (Ap. 16:16.)

17. Què passarà durant Harmaguedon a les persones declarades cabres?

¹⁷ L’execució de la sentència. La guerra d’Harmaguedon serà l’espectacular conclusió de la gran tribulació. En aquest moment, Jesús assumirà un altre paper, ja que a més de ser el Jutge de «tots els pobles» també serà l’Executor de les nacions, és a dir, de totes les persones que havia declarat cabres (Mt. 25:32, 33). Durant Harmaguedon el nostre Rei ‘batrà pobles pagans’ amb una llarga «espasa esmolada», i destruirà per sempre totes les persones declarades cabres, des dels «reis» fins als «esclaus» (Ap. 19:15, 18; Mt. 25:46).

18. (a) Com canviaran les coses per a les ovelles? (b) Com completarà Jesús la seva victòria?

¹⁸ Com s’haurà girat la truita per a aquells qui Jesús haurà declarat ovelles! En comptes d’estar a punt de ser arrasats per l’immens exèrcit de cabres de Satanàs, «una gran multitud» d’ovelles aparentment indefenses sobreviurà a l’atac de l’enemic i sortirà amb vida de «la gran tribulació» (Ap. 7:9, 14). Llavors, després de vèncer i destruir tots els enemics humans del Regne de Déu, el nostre Rei, Jesús, llançarà Satanàs i els seus dimonis a l’abisme, on estaran en un estat d’inactivitat total semblant a la  mort durant un període de mil anys (llegeix Apocalipsi 6:2; 20:1-3).

19, 20. Què aprenem d’Isaïes 26:20 i 30:21?

¹⁹ Com ens podem preparar per a tots aquests esdeveniments tan colpidors que aviat presenciarem? La revista La Torre de Guaita va afirmar fa uns anys: «Només sobreviurem si som obedients». Per què? Trobem la resposta en una advertència que Jehovà va fer als jueus captius que vivien a la ciutat de Babilònia. Jehovà va predir que Babilònia seria conquerida. Però, què havia de fer el poble de Déu per preparar-se? Jehovà va dir: «Vés, poble meu, entra a la teva cambra i tanca la porta darrera teu. Amaga’t només un instant, el temps que passi la còlera» (Is. 26:20). Fixem-nos que els verbs «vés», «entra», «tanca» i «amaga’t» estan en mode imperatiu, són ordres. Els jueus que les van obeir es van quedar dins de casa, allunyats dels soldats que avançaven pels carrers. Per sobreviure, havien d’obeir les instruccions de Jehovà. b

²⁰ Quina lliçó podem extreure d’aquest relat? Igual que aquells servents de Déu, només sobreviurem si obeïm les instruccions de Jehovà (Is. 30:21). Avui dia, se’ns donen aquestes instruccions mitjançant les congregacions; per tant, hem de cultivar obediència sincera a la guia que rebem (1 Jn. 5:3). Si ho fem, se’ns farà més fàcil obeir de tot cor quan es produeixin aquests esdeveniments i, d’aquesta manera, estarem protegits pel nostre Pare, Jehovà, i el nostre Rei, Jesús (Sof. 2:3). Gràcies a aquesta protecció podrem veure amb els nostres propis ulls com el Regne de Déu elimina completament els seus enemics. Sens dubte, serà un moment inoblidable!