1, 2. (a) Per què se’ns pot fer difícil pensar en el paradís com una realitat? (b) Què ens pot ajudar a enfortir la nostra fe en les promeses de Déu?

 UN GERMÀ fidel arriba a la reunió, se sent molt cansat. Ha estat un dia molt dur; el seu encarregat és molt exigent i no l’ha tractat gens bé. A més, l’angoixa el repte de cuidar la seva família i està preocupat per la seva dona, que està molt malalta. Quan la música de la primera cançó comença, sospira profundament; se sent alleujat i content de ser a la Sala del Regne amb els seus germans. El tema de la cançó és l’esperança de viure en el paradís, i la lletra el convida a imaginar-se allà mateix. Sempre li ha agradat aquesta cançó i, al cantar-la amb la seva família, l’esperança consola el seu cor afligit.

² T’ha passat mai això? No podem negar que de vegades se’ns pot fer difícil pensar en el paradís com una realitat. Vivim en «moments difícils», i aquest món és de tot menys un paradís (2 Tim. 3:1). Aleshores, què ens pot ajudar a estar plenament convençuts que la nostra esperança és real? Bé, ¿com sabem que ben aviat el Regne de Déu governarà tota la humanitat? Amb l’objectiu d’enfortir la nostra fe, analitzarem algunes profecies relacionades amb el poble de Déu que es van complir en el passat. Després examinarem com aquestes profecies i d’altres similars s’estan complint de manera extraordinària als nostres dies. I per acabar veurem què signifiquen aquestes profecies per al nostre futur.

3. Quines promeses van consolar els jueus exiliats a Babilònia?

³ Imagina’t com n’era, de difícil, la vida dels jueus exiliats a Babilònia al segle VI a. de la n. e. Molts van créixer a l’exili, igual que els seus pares. Els babilonis se’n burlaven perquè els jueus tenien fe en Jehovà (Sl. 137:1-3). Durant dècades, els jueus lleials es van aferrar a una esperança preciosa: Jehovà havia promès que el seu poble tornaria a la  seva terra natal. A més, havia dit que seria meravellós viure allà i fins i tot va comparar la terra restaurada de Judà al jardí d’Edèn, un paradís (llegeix Isaïes 51:3). Jehovà va fer aquestes promeses per donar-los confiança, per apaivagar els dubtes que poguessin afligir el seu cor. Analitzem-ne algunes.

4. Com va assegurar Jehovà als jueus que a la terra restaurada de Judà viurien en seguretat?

⁴ Seguretat. Els jueus exiliats no tornarien a un paradís, sinó a una terra llunyana que havia estat deserta setanta anys, una terra que pocs d’ells havien vist. En aquella època, els lleons, els llops, els lleopards i altres animals salvatges eren comuns a les terres bíbliques. Per això, és molt probable que els caps de família es preguntessin: «Com protegiré la meva dona i els meus fills? Com protegiré les ovelles i el bestiar?». Aquestes preocupacions serien lògiques, per això segur que els va consolar molt la promesa de Déu registrada a Isaïes 11:6-9 (llegeix-lo). Amb aquestes paraules tan poètiques, Jehovà va assegurar als jueus exiliats que tant ells com el seu bestiar estarien segurs. Al dir que el lleó menjaria palla, va assegurar que no es menjaria el bestiar. Els jueus que es mantinguessin lleials no havien de tenir por de les feres, Jehovà els va prometre que estarien segurs a la terra restaurada de Judà, fins i tot al desert i als boscos (Ez. 34:25).

5. Quines profecies van ajudar els jueus que tornaven de l’exili a confiar que Jehovà satisfaria abundantment les seves necessitats?

⁵ Abundància. Segurament també es preguntaven: «Com alimentaré la meva família? On viurem? Quina feina faré? Patirem les mateixes penes i treballs que a l’exili?». En el seu gran amor, Jehovà també va respondre a aquestes preguntes mitjançant profecies. Va prometre que als seus servents obedients no els faltarien les pluges i que, com a resultat, els camps produirien pa «suculent i substanciós» (Is. 30:23). Pel que fa a les cases i a la feina, Jehovà va prometre: «Edificaran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran el fruit. No edificaran perquè un altre hi habiti; no plantaran perquè un altre s’ho mengi» (Is. 65:21, 22). En molts aspectes, la vida a Judà seria una delícia comparada amb l’exili a la pagana Babilònia. Què podem dir, però, dels problemes més greus dels jueus, els que els van portar a l’exili?

6. Quins problemes de salut havia patit el poble de Déu, i què va assegurar Jehovà als jueus que tornaven de l’exili?

⁶ Salut espiritual. Molt temps abans de l’exili, el poble de Déu havia emmalaltit en sentit espiritual. Mitjançant el profeta Isaïes, Jehovà va dir del seu poble: «Tot el cap està malalt, i tot el cor, defallit» (Is. 1:5). Eren cecs i sords, perquè no escoltaven el consell de Jehovà ni volien veure la il·luminació que oferia (Is. 6:10; Jer. 5:21; Ez. 12:2). Si els  jueus tornaven a emmalaltir en sentit espiritual, de quina seguretat gaudirien? No perdrien l’aprovació divina un altre cop? Però la promesa de Jehovà era molt consoladora: «Els sords, aquell dia, sentiran les paraules d’un llibre, i els ulls dels cecs, sortits del foscant i de les tenebres, hi veuran» (Is. 29:18). Jehovà curaria en sentit espiritual els seus servents penedits. Mentre escoltessin i obeïssin, Déu els guiaria i ensenyaria.

7. (a) Com es van complir les promeses que Jehovà va fer als jueus exiliats? (b) Per què enforteix la nostra fe el compliment d’aquestes promeses?

⁷ Va complir Jehovà les seves promeses? Per saber-ho només cal fer una ullada a la història. Als jueus que van tornar a la seva terra se’ls va beneir amb seguretat, abundància i salut espiritual. Per exemple, Jehovà els va protegir de les nacions veïnes que eren més fortes i nombroses que ells. Els depredadors no van devorar el bestiar. És cert que aquells jueus només van veure un compliment parcial de les paraules profètiques sobre el paradís que Isaïes, Jeremies i Ezequiel van posar per escrit; però aquell compliment va ser molt emocionant i just el que necessitaven en aquell moment. Al meditar tot el que Jehovà va fer pel seu poble, la nostra fe s’enforteix. Si el compliment inicial d’aquelles profecies va ser tan emocionant, el compliment total ho serà encara més. Analitzem què ha fet Jehovà per nosaltres avui dia.

8. Com és la «terra» que Jehovà ens ha donat?

⁸ Actualment els servents de Jehovà no formen una nació literal ni viuen tots en un país. Els cristians ungits componen una nació espiritual, «l’Israel de Déu» (Gàl. 6:16). I els seus companys de les «altres ovelles» se’ls uneixen en una terra espiritual on adoren Jehovà tots junts. Aquesta adoració és la seva manera de viure (Jn. 10:16; Is. 66:8). I com és la «terra» que Jehovà ha donat als seus servents? És un paradís espiritual on les condicions paradisíaques que Jehovà va prometre es compleixen en sentit espiritual. Analitzem-ne alguns exemples.

9, 10. (a) Com s’està complint la profecia d’Isaïes 11:6-9? (b) Com demostren els servents de Déu que són pacífics?

⁹ Seguretat. Les boniques paraules d’Isaïes 11:6-9 descriuen que els humans i els seus animals domèstics viurien en pau i harmonia amb els animals salvatges. Aquesta promesa té un compliment espiritual als nostres dies. El versicle 9 ens explica per què «no seran dolents ni faran el mal» amb aquestes paraules: «El país estarà ple de la coneixença de Jahvè, com les aigües cobreixen el mar». ¿Canvia el comportament dels animals conèixer Jehovà? No, és la gent la que es transforma quan adquireix coneixement  sobre el Déu Altíssim i aprèn a imitar la seva personalitat pacífica. Per aquesta raó, en el nostre paradís espiritual podem veure un commovedor compliment d’aquesta profecia. Sota la governació del Regne de Déu, els seguidors de Crist deixen enrere les característiques ferotges pròpies d’animals i aprenen a viure en pau i harmonia amb els seus germans espirituals.

¹⁰ Per exemple, en aquesta publicació hem analitzat el tema de la neutralitat cristiana, tant les raons bíbliques que fonamenten la nostra posició com la persecució que hem patit per haver-nos mantingut neutrals. És digne de menció que en aquest món violent hi hagi una «nació» força gran que, fins i tot sota amenaça de mort, es nega a participar en qualsevol tipus de violència. Aquest fet demostra que els súbdits del Rei Messiànic gaudim d’una pau com la que va descriure el profeta Isaïes. A més, Jesús va afirmar que es coneixeria els seus seguidors per l’amor que es mostrarien (Jn. 13:34, 35). A la congregació, Jesús utilitza pacientment l’esclau fidel i assenyat per ensenyar a tots els cristians verdaders a ser pacífics, amorosos i bondadosos (Mt. 24:45-47).

11, 12. Quin tipus de fam afligeix el món, però com alimenta amb abundància Jehovà el seu poble?

 ¹¹ Abundància. El món pateix de fam espiritual. La Bíblia va fer aquest advertiment: «Vet aquí que vénen dies, oracle del Senyor Jahvè, en què enviaré fam al país, (no fam de pa ni set d’aigua, sinó) de sentir paraules de Jahvè» (Am. 8:11). ¿També pateixen fam els ciutadans del Regne de Déu? Jehovà va profetitzar que hi hauria una gran diferència entre el seu poble i els Seus enemics: «Els meus servents menjaran, i vosaltres patireu set. Els meus servents estaran alegres, i vosaltres estareu moixos [tristos]» (Is. 65:13). Has vist personalment com es compleixen aquestes paraules?

¹² Cada cop l’aliment espiritual és més abundant i més variat. Les publicacions bíbliques, les gravacions, els vídeos, les reunions, els congressos i tota la informació publicada al lloc web són un torrent constant d’aliment en aquest món famèlic en sentit espiritual (Ez. 47:1-12; Jl. 4:18 [3:18 en NM]). Oi que és emocionant veure com es compleixen aquestes promeses de Jehovà en la teva vida? Menges amb regularitat de la taula de Jehovà?

13. Com has vist el compliment d’Isaïes 29:18?

¹³ Salut espiritual. Avui dia, la ceguesa i la sordesa espirituals són una pandèmia (2 Cor. 4:4). Tot i això, Crist està curant persones arreu del món. Has vist algú recuperar la vista i tornar a sentir-hi? Si has vist algú que a l’adquirir coneixement exacte de la Paraula de Déu s’ha alliberat de les mentides religioses que el feien cec i sord en sentit espiritual, has vist el compliment de la següent profecia: «Els sords, aquell dia, sentiran les paraules d’un llibre, i els ulls dels cecs, sortits del foscant i de les tenebres, hi veuran» (Is. 29:18). Cada any, centenars de milers de persones de tot el món recuperen la salut espiritual. Tots els qui deixen Babilònia, la gran, i acudeixen al nostre paradís espiritual per adorar Jehovà són una prova vivent que Déu compleix les seves promeses.

14. Què hem de fer per enfortir la nostra fe?

¹⁴ Cada capítol d’aquest llibre ens ha mostrat proves irrefutables que Crist ha portat els seus seguidors a un veritable paradís espiritual en aquests darrers dies. Per tant, no deixem de meditar totes les benediccions que gaudim en aquest paradís, i així la nostra fe en les promeses de Jehovà serà cada cop més forta.

15. Per què podem estar segurs que la Terra es transformarà en un paradís?

¹⁵ Des del principi, el propòsit de Jehovà és que la Terra sigui un paradís. Va posar Adam i Eva en un jardí paradisíac i els va manar poblar la Terra amb els seus descendents i cuidar els animals (Gèn. 1:28). Però Adam i Eva es van unir a la rebel·lió de Satanàs i van condemnar tots els seus  descendents a la imperfecció, el pecat i la mort. No obstant això, el propòsit de Déu no ha canviat, perquè les seves paraules sempre es compleixen del tot (llegeix Isaïes 55:10, 11). Per tant, podem estar segurs que els descendents d’Adam i Eva poblaran i dominaran la Terra, i cuidaran amb amor tota la creació de Jehovà en un paradís que s’estendrà per tot el planeta. Aleshores, les profecies que originalment es van donar als jueus exiliats sobre la vida en condicions paradisíaques es compliran totalment. Vegem-ne un petit tast.

16. Com descriu la Bíblia la seguretat de què gaudirem al paradís?

¹⁶ Seguretat. Per fi, l’emocionant escena que descriuen les paraules d’Isaïes 11:6-9 tindrà un compliment total fins i tot en sentit literal. Els homes, les dones i els nens se sentiran segurs vagin on vagin; cap altre humà ni cap animal no suposarà una amenaça ni els farà mal. Imagina’t el dia que tot el planeta sigui la teva llar: podràs nedar als rius, llacs i mars, travessar les serralades i passejar pels prats sense cap por. Quan caigui la nit, tampoc tindràs por. Les paraules d’Ezequiel 34:25 es faran realitat: al món nou els servents de Déu podran «habitar en seguretat al desert i dormir als boscos».

17. Per què podem estar segurs que al paradís hi haurà abundància?

¹⁷ Abundància. Ben aviat no hi haurà pobresa, malnutrició, fam ni caldran ajudes socials. L’abundància espiritual de què gaudeixen els servents de Déu és una garantia que el Rei Messiànic alimentarà els seus súbdits en tots els aspectes. A la Terra, Jesús va demostrar a petita escala que pot complir aquestes promeses, perquè va alimentar milers de persones amb uns pans i uns peixos (Mt. 14:17, 18; 15:34-36; Mc. 8:19, 20). Quan el Regne de Déu governi tota la Terra, profecies com aquesta es compliran en sentit literal: «Ell et donarà la pluja per a la teva llavor, que hauràs sembrat a terra, i el pa que procurarà la terra serà suculent i substanciós. El teu bestiar pasturarà, aquell dia, en vastes pastures» (Is. 30:23).

18, 19. (a) Què significa per a tu la profecia d’Isaïes 65:20-22? (b) Què vol dir que la durada de la nostra vida serà com «la durada dels arbres»?

¹⁸ Avui dia, per a moltes persones tenir una casa còmoda i una feina que els agradi i els ompli és un somni impossible. En aquest món corrupte, molts pensen que els beneficis de totes les seves hores de feina no se’ls emporten les seves famílies, sinó els rics i cobdiciosos. Per això serà meravellós que aquesta profecia es faci realitat a tot el món: «Edificaran cases i les habitaran, plantaran vinyes i en menjaran el fruit. No edificaran perquè un altre hi habiti; no plantaran perquè un altre s’ho mengi. Ja que la durada del meu poble serà la durada dels arbres;  i els meus elegits gastaran el que les seves mans hauran fabricat» (Is. 65:20-22).

¹⁹ Què vol dir que la durada de la nostra vida serà com «la durada dels arbres»? Quan estàs sota un arbre imponent, ¿t’envaeix un sentiment d’admiració al pensar que potser ja existia molt abans que els teus besavis nasquessin? Possiblement pensis que si no vingués el Regne, aquell arbre viuria més que tu i la seva pacífica existència es prolongaria durant molt de temps, quan tu ja no fossis més que un vague record. Però Jehovà és molt amorós i ens assegura que al paradís nosaltres també viurem molt de temps pacíficament (Sl. 37:11, 29). Arribarà el dia en què fins i tot els arbres centenaris ens semblaran tan efímers com la gespa, creixeran i desapareixeran mentre nosaltres continuem vivint tota l’eternitat.

20. Com arribaran a tenir salut perfecta els súbdits lleials del Regne?

²⁰ Salut perfecta. Actualment, la terrible ombra de la malaltia i la mort plana damunt de tothom. En cert sentit, tots estem infectats d’una malaltia terminal, el pecat. L’única cura és el sacrifici de rescat de Crist (Rm. 3:23; 6:23). Durant el Regnat Mil·lenari, Jesús i els 144.000 faran que les persones es beneficiïn completament d’aquest rescat. De manera gradual eliminaran tot rastre del pecat dels humans fidels. La profecia d’Isaïes es complirà totalment: «Cap resident no dirà més: “Estic malalt”; el poble que hi habita serà absolt de pecat» (Is. 33:24). Ningú no serà cec, sord ni patirà altres discapacitats (llegeix Isaïes 35:5, 6). No hi haurà cap malaltia que Jesús no pugui curar, sigui física, mental o emocional. Els súbdits lleials del Regne gaudiran de salut perfecta!

21. Què passarà amb la mort, i per què és reconfortant aquesta promesa?

²¹ Què passarà amb la mort, el final de moltes malalties i el resultat inevitable del pecat? La mort és el nostre «darrer enemic», al qual tots acabem sucumbint (1 Cor. 15:26). Però, de debò és un enemic tan temible per a Jehovà? Fixa’t què va profetitzar Isaïes: «Farà desaparèixer per sempre la Mort! El Senyor Jahvè eixugarà les llàgrimes de cada cara» (Is. 25:8). T’ho imagines? No hi haurà funerals, ni cementiris ni llàgrimes de dol! Tot el contrari, vessarem llàgrimes d’alegria quan Jehovà compleixi l’extraordinària promesa de ressuscitar els morts (llegeix Isaïes 26:19). Totes les ferides que ha causat la mort es curaran!

22. Què passarà després del Mil·lenni?

²² Al final del Mil·lenni, el Regne ja haurà dut a terme la voluntat de Déu a la Terra i Crist lliurarà la governació al seu Pare (1 Cor. 15:25-28). La humanitat, que haurà recuperat la perfecció, estarà preparada per enfrontar-se a una  prova final quan s’alliberi Satanàs de l’abisme d’inactivitat. Després, Crist destruirà la malvada serp i tots els qui li facin costat (Gèn. 3:15; Ap. [Rv.] 20:3, 7-10). Però a tots els servents lleials que estimin Jehovà els espera un futur meravellós. Potser les paraules que descriuen millor aquest futur les trobem a la promesa bíblica que els servents fidels gaudiran de «la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:21).

23, 24. (a) Per què sabem que es compliran les promeses de Déu? (b) Què estàs decidit a fer?

²³ Aquestes promeses no són fantasies, desitjos o somnis. Jehovà complirà la seva paraula. Per què n’estem tan segurs? Recorda les paraules de Jesús que vam analitzar en el primer capítol d’aquest llibre. Va ensenyar als seus seguidors a orar a Jehovà: «Vingui el vostre Regne, faci’s la vostra voluntat, com es fa en el cel, així també a la terra» (Mt. 6:9, 10). El Regne de Déu no és cap producte de la imaginació, és real i ja governa al cel. Fa cent anys que compleix les promeses de Jehovà, i ho podem veure clarament en la congregació cristiana. Per tant, podem estar segurs que totes les promeses de Jehovà es compliran quan el Regne de Déu vingui a exercir totalment la seva autoritat a la Terra.

²⁴ Sabem que el Regne de Déu vindrà i que totes les promeses de Jehovà es faran realitat. Per què n’estem tan convençuts? Perquè EL REGNE DE DÉU JA GOVERNA! Ara bé, la pregunta que ens hem de fer és: «Em governa a mi el Regne?». Fem ara tot el que puguem per ser súbdits lleials del Regne, i així ens beneficiarem de la seva governació perfecta i justa per sempre!