Quan l’àngel Gabriel anuncia a la jove Maria que tindrà un fill anomenat Jesús i que aquest regnarà per sempre, Maria li pregunta: «Com pot ser això, si mai he tingut relacions sexuals amb cap home?» (Lluc 1:34).

Gabriel li respon: «L’esperit sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra. Per això, el nen que naixerà serà anomenat sant, Fill de Déu» (Lluc 1:35).

Potser amb la intenció d’ajudar Maria a acceptar el que li acaba de dir, Gabriel afegeix: «La teva parenta Elisabet està embarassada de sis mesos i també tindrà un nen, encara que és vella i la gent deia que era estèril; perquè per a Déu no hi ha res impossible» (Lluc 1:36, 37).

Maria accepta el que Gabriel li ha dit, segons mostren les seves paraules: «Mira! Sóc l’esclava de Jehovà! Que em passi tal com has dit» (Lluc 1:38).

Quan l’àngel se’n va, Maria comença a fer els preparatius per visitar Elisabet, que viu amb el seu marit, Zacaries, a la zona muntanyosa de Judea, prop de Jerusalem. El viatge des de Natzaret, on viu Maria, és de tres o quatre dies.

Finalment, Maria arriba a casa de Zacaries, hi entra i saluda a Elisabet. Aleshores, Elisabet s’omple d’esperit sant i diu a Maria: «Beneïda ets entre les dones, i beneït és el fill que tindràs! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Perquè tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen que porto dins del ventre ha saltat d’alegria» (Lluc 1:42-44).

Tot seguit, Maria respon amb el cor ple de gratitud: «La meva ànima exalça la grandesa de Jehovà, i el meu esperit s’alegra en Déu, el meu Salvador, perquè s’ha fixat en la seva humil esclava. Des d’ara totes les generacions em diran feliç, perquè el Poderós ha fet coses meravelloses per mi». Tot i el privilegi que ha rebut, Maria dóna tota la glòria a Jehovà i diu: «El seu nom és sant, i de generació en generació té compassió dels que l’honren» (Lluc 1:46-50).

Per inspiració divina, Maria continua alabant Jehovà amb aquestes paraules profètiques: «Ha fet obres poderoses amb el seu braç; ha dispersat els que tenen un cor orgullós. Ha destronat els homes poderosos i ha exalçat els humils; ha omplert els pobres de coses bones i ha enviat els rics amb les mans buides. Ha ajudat el seu servent Israel per demostrar que recorda la seva promesa de tenir compassió d’Abraham i de la seva descendència per sempre, tal com va dir als nostres avantpassats» (Lluc 1:51-55).

Maria passa uns tres mesos amb Elisabet, probablement per ajudar-la durant les últimes setmanes de l’embaràs. Segur que aquestes dues dones fidels, que s’han quedat embarassades amb l’ajuda divina, s’alegren de poder compartir aquests moments.

I fixem-nos en l’honra que va rebre Jesús fins i tot abans de néixer. Elisabet el va anomenar el «meu Senyor», i el nen que portava dins del ventre va saltar d’alegria quan Maria va entrar a la casa. Però, com veurem més endavant, no tothom tractarà Maria i el fill que espera d’aquesta manera.