Jesús creix a Natzaret, una ciutat petita i no gaire important de Galilea que està situada al nord de Judea, en una zona muntanyosa a l’oest del gran llac de Galilea.

Quan Jesús té uns dos anys, Josep i Maria el porten d’Egipte a Natzaret. Sembla que en aquest moment és l’únic fill que tenen. Més endavant, neixen els seus mig germans Jaume, Josep, Simó i Judes. Amb el temps, Josep i Maria també tenen filles. Així doncs, Jesús té com a mínim sis germans i germanes més petits.

És clar, Jesús té més familiars. Ja hem parlat d’Elisabet i el seu fill Joan, que viuen a Judea, molts quilòmetres al sud. Però més a prop, a Galilea, viuen Zebedeu i la seva dona Salomé, que probablement és germana de Maria i tieta de Jesús. Sembla que els seus dos fills, Jaume i Joan, són els cosins de Jesús. No sabem si ells dos passen molt de temps amb Jesús durant la seva infància, però amb els anys arriben a ser els seus amics íntims i dos dels seus apòstols.

Josep és fuster, i treballa de valent per mantenir la seva família nombrosa. Com que cria Jesús com si fos el seu propi fill, aquest se’l coneix com «el fill del fuster» (Mateu 13:55). Jesús aprèn l’ofici del seu pare, i se li dóna bé.  De fet, més endavant la gent diu de Jesús que és «el fuster» (Marc 6:3).

Per a la família de Josep, l’adoració a Jehovà ocupa el primer lloc en les seves vides. D’acord amb la Llei de Déu, Josep i Maria aprofiten tota ocasió per ensenyar als seus fills sobre Jehovà: quan s’asseuen a casa seva, quan caminen pel camí, quan se’n van a dormir i quan es lleven (Deuteronomi 6:6-9). A Natzaret hi ha una sinagoga, i segurament Josep té el costum d’anar-hi amb la família per adorar Jehovà. Més endavant, es diu que Jesús anava a la sinagoga el dissabte, «tal com tenia per costum» (Lluc 4:16). Sens dubte, la família també s’ho passa molt bé en els viatges que fan cada any al temple de Jehovà a Jerusalem.