Quan alguns jueus van acusar Jesús de no respectar el dissabte per haver curat un home, ell va respondre: «El meu Pare no ha deixat de treballar, i jo tampoc he deixat de treballar» (Joan 5:17).

En realitat, la llei de Déu sobre el dissabte no prohibeix el que Jesús està fent. Amb la seva predicació i les seves curacions imita les bones obres de Déu; per això, continua fent el bé cada dia. Però la seva resposta als que l’acusen fa que encara s’enfadin més i intentin matar-lo. Per què reaccionen d’aquesta manera?

No només s’equivoquen quan diuen que Jesús no respecta el dissabte perquè cura les persones, sinó que també se senten molt ofesos quan Jesús diu que és el Fill de Déu. Creuen que és una blasfèmia que vegi Déu com el seu Pare, ja que per a ells és com si Jesús es considerés igual a Déu. Ara bé, Jesús no els hi té cap por i dóna més detalls de la relació especial que té amb Déu quan diu: «El Pare estima el Fill i li ensenya tot el que ell fa» (Joan 5:20).

El Pare és qui ens ha donat la vida i en el passat ho va demostrar al donar poder a homes per ressuscitar algunes persones. Jesús continua: «Perquè tal com el Pare ressuscita els morts i els hi dóna vida, el Fill també dóna vida a qui ell vol» (Joan 5:21). Aquesta declaració tan important ens dóna una esperança per al futur. Fins i tot ara, Jesús està ressuscitant els que estan morts en sentit espiritual. Així doncs, Jesús diu: «Qui escolta les meves paraules i creu en Aquell que m’ha enviat, viurà per sempre i no serà condemnat, sinó que ha passat de la mort a la vida» (Joan 5:24).

Encara no hi ha registre que mostri que Jesús hagi ressuscitat cap mort. Però diu als que l’acusen que aquestes resurreccions literals sí que succeiran: «Ve l’hora en què tots els que estan a les tombes escoltaran la seva veu i en sortiran» (Joan 5:28, 29).

Tot i que el paper de Jesús és molt important, ell deixa clar que està sota l’autoritat de Déu, al dir: «Jo no puc fer res pel meu compte [...], perquè no busco fer el que jo vull, sinó el que vol Aquell que m’ha enviat» (Joan 5:30). D’aquesta manera, Jesús descriu el paper clau que té en el propòsit de Déu, cosa que fins aquest moment no havia fet públicament. Però els que l’acusen tenen més que el propi testimoni d’ell sobre aquests assumptes. «Vosaltres heu enviat missatgers a Joan [el Baptista]», els recorda Jesús, «i ell ha donat testimoni de la veritat» (Joan 5:33).

Els que acusen Jesús segur que han escoltat que, fa uns dos anys, Joan va parlar als líders religiosos jueus sobre el qui vindria després d’ell. Aquest seria conegut com «el Profeta» i «el Crist» (Joan 1:20-25). Jesús recorda als seus acusadors la gran estima que tenien per Joan, que ara està a la presó, al dir: «Vosaltres vau voler gaudir de la seva llum per poc temps» (Joan 5:35). Però Jesús dóna un testimoni molt més gran que el de Joan el Baptista.

«Les obres que estic fent [que inclouen la curació que acaba de fer], donen testimoni que el Pare m’ha enviat.» A més, Jesús continua: «El Pare que m’ha enviat ha donat testimoni a favor meu» (Joan 5:36, 37). Per exemple, Déu va donar testimoni sobre Jesús quan es va batejar (Mateu 3:17).

La veritat és que els que acusen Jesús no tenen cap excusa per rebutjar-lo. Les Escriptures que ells diuen que examinen donen testimoni sobre ell. «Si creguéssiu en Moisès, creuríeu en mi», diu Jesús per acabar, «ja que ell va escriure sobre mi. Però si no creieu els seus escrits, ¿com creureu el que jo dic?» (Joan 5:46, 47).