Després de pronunciar el Sermó de la Muntanya, Jesús se’n va a Cafarnaüm, on alguns ancians dels jueus se li apropen. Un home amb antecedents diferents als seus, és a dir, un oficial de l’exèrcit romà els ha enviat.

L’estimat criat d’aquest oficial està molt malalt, a punt de morir. Tot i que el centurió no és jueu, busca l’ajuda de Jesús. Els jueus li diuen a Jesús que el criat de l’home «està a casa al llit, amb paràlisi, i pateix moltíssim» (Mateu 8:6). Els ancians dels jueus li asseguren que aquest centurió mereix la seva ajuda, i li expliquen: «Estima el nostre poble i ens ha construït la sinagoga» (Lluc 7:4, 5).

De seguida, Jesús se’n va amb els ancians cap a la casa de l’oficial de l’exèrcit. A mesura que s’hi apropen, l’oficial envia uns amics a dir-li: «Senyor, no et preocupis, perquè no sóc digne que entris a casa meva. Per això no em considerava digne de venir a tu» (Lluc 7:6, 7). Quines paraules tan humils d’una persona que està acostumada a donar ordres! Això mostra que aquest home és molt diferent dels romans que tracten els esclaus amb duresa (Mateu 8:9).

És evident que el centurió sap que els jueus eviten relacionar-se amb els gentils, és a dir, els que no són jueus (Fets 10:28). Potser és per aquest motiu que el centurió envia els seus amics perquè li supliquin a Jesús: «Digues una paraula, i el meu criat es curarà» (Lluc 7:7).

Jesús es queda impressionat quan els escolta i contesta: «Us asseguro que ni a Israel he trobat tanta fe» (Lluc 7:9). Quan tornen a la casa del centurió, els seus amics veuen que l’esclau que estava tan malalt ha recuperat la salut.

Quan Jesús acaba de fer aquesta curació, aprofita l’ocasió per aclarir que els no jueus que tenen fe rebran benediccions. Ell ho explica així: «Molts vindran de l’est i de l’oest i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob al Regne del cel». Què els hi passarà als jueus que no tenen fe? Jesús diu que «seran llançats a la foscor de fora. Allà és on ploraran i apretaran les dents» (Mateu 8:11, 12).

Els jueus són els primers que han rebut l’oportunitat de formar part del Regne amb Crist, però els que no acceptin aquest privilegi seran rebutjats. En canvi, els gentils es podran asseure, per dir-ho d’alguna manera, a la seva taula «al Regne del cel».