Sembla que Jesús es troba a Cafarnaüm quan censura els fariseus. Més tard, aquell mateix dia, se’n va de la casa cap al llac de Galilea, que està molt a prop. Allà s’ha reunit la multitud. Jesús puja a una barca, s’allunya de la vora i comença a ensenyar a les persones sobre el Regne del cel fent servir alguns exemples o paràboles. Els que l’escolten estan familiaritzats amb moltes de les situacions i dels detalls que Jesús menciona; per això els hi resulta més fàcil entendre els diferents aspectes del Regne.

Primer, Jesús parla d’un sembrador que està sembrant llavors. Algunes llavors cauen al llarg del camí i els ocells se les mengen. Altres cauen en un terreny rocós, on hi ha poca terra. Les arrels que surten no són molt profundes i, quan surt el sol, les noves plantes es cremen i es moren. Hi ha altres llavors que cauen entre els cards, i quan les plantes creixen els cards les ofeguen. Finalment, algunes llavors cauen en terra bona. Aquestes donen fruit, «algunes cent vegades més del que s’havia plantat, d’altres seixanta i d’altres trenta» (Mateu 13:8).

En un altre exemple, Jesús diu que el Regne és com quan un home sembra llavors. En aquest cas, tant si l’home dorm com si està despert, les llavors creixen «sense que ell sàpiga com» (Marc 4:27). Creixen per si mateixes i produeixen gra, que més tard el sembrador pot collir.

Aleshores, Jesús explica una tercera paràbola relacionada amb la sembra. Un home sembra blat, però mentre tothom dorm, un enemic planta mala herba entre el blat. Els esclaus de l’home li pregunten si poden arrencar la mala herba. Ell contesta: «No, no fos cas que a l’arrencar la mala herba també arrenquéssiu el blat.  Deixeu que creixin junts fins a la sega, i a l’època de la sega diré als segadors: “Primer recolliu la mala herba i lligueu-la en feixos per cremar-la, i després porteu el blat al graner”» (Mateu 13:24-30).

Molts dels que escolten Jesús estan familiaritzats amb l’agricultura. Ell ara també menciona una cosa que és molt coneguda: el petit gra de mostassa. Aquest gra creix i es converteix en un arbre tan gran que els ocells poden fer el niu a les seves branques. Jesús diu sobre aquesta llavor: «El Regne del cel és com un gra de mostassa que un home va sembrar al seu camp» (Mateu 13:31). Però Jesús no està donant una classe de botànica, sinó que parla d’un creixement espectacular. Explica com una cosa tan petita pot créixer i arribar a fer-se tan gran.

Aleshores, Jesús parla d’un procés que és familiar per a moltes persones que l’escolten. Diu que el Regne del cel és com «el llevat que una dona va barrejar amb tres mesures de farina» (Mateu 13:33). Encara que el llevat no es veu, fermenta tota la massa i fa que pugi. Produeix un creixement considerable i canvis que no es veuen a simple vista.

Després de posar aquests exemples, Jesús acomiada la gent i torna a la casa on està allotjat. De seguida se li apropen els seus deixebles, perquè volen entendre el significat de les coses que ha explicat.

En altres ocasions, els deixebles ja han escoltat Jesús quan utilitzava exemples, però mai n’han sentit tants a la vegada. Per això, li fan aquesta pregunta: «Per què els hi parles amb exemples?» (Mateu 13:10).

Un dels motius és que compleix una profecia bíblica. Per exemple, el relat de Mateu diu: «Sempre que els ensenyava utilitzava algun exemple, perquè es complís el que s’havia dit per mitjà del profeta: “Obriré la boca per ensenyar amb exemples; proclamaré coses que han estat amagades des de fa molt de temps”» (Mateu 13:34, 35; Salm 78:2).

Un altre motiu pel qual Jesús utilitza exemples és que serveixen per revelar l’actitud de les persones. Moltes estan interessades en Jesús només perquè fa miracles i té molta habilitat per explicar històries. No el veuen com algú a qui han d’obeir com a Senyor i a qui han de seguir de tot cor (Lluc 6:46, 47). No volen canviar la forma que tenen de veure les coses ni el seu estil de vida. No, no volen que el missatge els cali tan endins.

Jesús respon a la pregunta que li han fet els seus deixebles, dient: «És per això que els hi parlo amb exemples; perquè miren però és com si no hi veiessin, escolten però és com si no hi sentissin, i no entenen el seu significat. I en ells es compleix la profecia d’Isaïes, que diu: “[...] El cor d’aquest poble s’ha fet insensible”» (Mateu 13:13-15; Isaïes 6:9, 10).

Ara bé, aquestes paraules no apliquen a tots els que estan escoltant Jesús. Ell explica: «Vosaltres sou feliços, perquè els vostres ulls hi veuen i les vostres orelles hi senten. Us asseguro que molts profetes i homes justos van desitjar veure el que vosaltres veieu, però no ho van veure, i escoltar el que vosaltres escolteu, però no ho van escoltar» (Mateu 13:16, 17).

Sí, els dotze apòstols i altres deixebles lleials tenen cors receptius. Per això, Jesús diu: «A vosaltres se us ha permès entendre els secrets  sagrats del Regne del cel, però a ells no» (Mateu 13:11). Com que els deixebles desitgen sincerament entendre el que Jesús diu, ell els hi dóna una explicació de la paràbola del sembrador.

«Les llavors són el missatge de Déu», diu Jesús (Lluc 8:11). I la terra és el cor. Això és clau per entendre la paràbola.

Pel que fa a les llavors que cauen al llarg del camí i que la gent trepitja, Jesús diu: «Ve el Diable i s’emporta el missatge del seu cor perquè no creguin i no se salvin» (Lluc 8:12). Respecte a les llavors que cauen en les roques, Jesús diu que representen els cors de les persones que accepten el missatge amb alegria, però aquest no arrela profundament en els seus cors. «Quan arriben les dificultats i la persecució causades per haver acceptat el missatge», es fan enrere. Sí, quan «arriba una època de dificultats», ja sigui per oposició per part de la família o d’altres persones, s’aparten (Mateu 13:21; Lluc 8:13).

Què signifiquen les llavors que cauen entre els cards? Jesús explica als seus deixebles que aquestes llavors representen les persones que han escoltat el missatge, però que «les preocupacions d’aquest món i el poder seductor de les riqueses» les ofeguen (Mateu 13:22). Encara que al principi van escoltar el missatge i el van acceptar, ara no donen fruit perquè han permès que aquestes coses siguin més importants que Déu.

Finalment, Jesús parla de les llavors que cauen en terra bona. Aquestes representen les persones que escolten el missatge, l’accepten de tot cor i l’entenen. El resultat és que «donen fruit». A causa de les circumstàncies de cadascú, com ara l’edat o la salut, no tots poden fer el  mateix; alguns cent vegades més, d’altres seixanta i d’altres trenta. Sí, les benediccions de servir Déu són per a aquells que, «després d’escoltar el missatge amb un cor sincer i bo, l’accepten i donen fruit amb perseverança» (Lluc 8:15).

Aquestes paraules segur que han impressionat els deixebles que han anat a buscar Jesús perquè els hi expliqui les seves ensenyances! Ara tenen una comprensió més profunda dels exemples. Jesús desitja que ells entenguin els seus exemples perquè els puguin ensenyar als altres. I pregunta: «Un llum d’oli no es posa sota un cistell ni sota un llit, veritat? ¿No es posa en un lloc alt?». Aleshores, Jesús aconsella: «Qui tingui orelles per escoltar, que escolti amb atenció» (Marc 4:21-23).

Després d’escoltar l’explicació de Jesús sobre la paràbola del sembrador, els deixebles volen aprendre més. Per això li demanen: «Explica’ns què vol dir la paràbola de la mala herba sembrada al camp de blat» (Mateu 13:36).

Quan fan aquesta pregunta, demostren que tenen una actitud molt diferent a la de la resta de persones que estan a la vora del llac. Evidentment, aquestes persones escolten però en realitat no desitgen entendre el significat ni l’aplicació que hi ha darrere de les paràboles. En tenen prou amb una descripció bàsica. Per mostrar la diferència que hi ha entre aquestes persones que estan a la vora del llac i els seus deixebles indagadors que han anat a trobar-lo perquè els ensenyi més, Jesús els hi diu:

«Escolteu amb atenció el que us dic. Amb la mesura amb què mesureu, sereu mesurats, i encara se us hi afegirà més» (Marc 4:24). Els deixebles estan escoltant amb atenció el que Jesús diu i estan molt interessats. Per això Jesús els hi dóna més instrucció i iŀluminació espiritual. Tot seguit, Jesús satisfà la curiositat dels seus deixebles sobre la paràbola del blat i la mala herba, i els explica:

«El sembrador del blat és el Fill de l’home, i el camp és el món. El blat són els fills del Regne, però la mala herba són els fills del Malvat, i l’enemic que la va sembrar és el Diable. La sega és la part final d’una època, i els segadors són els àngels» (Mateu 13:37-39).

Després d’identificar cada element de la paràbola, Jesús explica quin és el resultat. Diu que a la part final de l’època, o ordre de coses, els segadors, o els àngels, separaran els cristians d’imitació, comparats a la mala herba, dels autèntics «fills del Regne». «Els justos» seran reunits i brillaran «en el Regne del seu Pare». I què passarà amb «els fills del Malvat»? El resultat per a ells serà la destrucció, i per aquest motiu  «ploraran i apretaran les dents» (Mateu 13:41-43).

Tot seguit, Jesús explica tres exemples més als seus deixebles. Primer diu: «El Regne del cel és com un tresor amagat en un camp que un home troba i torna a amagar i, com que està tan content, se’n va, ven tot el que té i compra el camp» (Mateu 13:44).

I continua: «El Regne del cel també és com un mercader que busca perles de bona qualitat. Quan troba una perla de gran valor, se’n va, ven de seguida tot el que té i la compra» (Mateu 13:45, 46).

En els dos exemples, Jesús destaca la disposició de la persona a fer sacrificis per allò que és realment valuós. El mercader ven de seguida «tot el que té» per aconseguir la perla de gran valor. Els deixebles de Jesús poden entendre fàcilment l’exemple de la perla preciosa. I l’home que troba un tresor amagat en un camp «ven tot el que té» per obtenir-lo. Tots dos exemples tenen en comú una cosa de valor que s’ha d’aconseguir i tenir en alta estima. Això es pot comparar als sacrificis que una persona fa quan reconeix que necessita Déu (Mateu 5:3). Quan Jesús posa aquests exemples, alguns que l’escolten ja han demostrat que estan disposats a fer grans sacrificis per satisfer la seva necessitat espiritual i fer-se els seus deixebles (Mateu 4:19, 20; 19:27).

Finalment, Jesús compara el Regne del cel a una xarxa que arreplega tota mena de peixos (Mateu 13:47). Quan separen els peixos, fiquen els bons en cistells, però llencen els que no es poden menjar. Jesús diu que a la part final de l’època passarà el mateix: els àngels separaran els dolents dels justos.

Jesús mateix estava pescant en sentit espiritual quan va cridar els seus primers deixebles perquè fossin «pescadors de persones» (Marc 1:17). Amb tot, diu que l’exemple de la xarxa es complirà en el futur, «a la part final d’aquesta època» (Mateu 13:49). Per tant, els apòstols i altres deixebles que estan escoltant Jesús s’adonen que encara han de passar coses molt interessants.

Aquests han escoltat els exemples que Jesús ha explicat des de la barca, i ara encara reben més privilegis. Jesús mostra que desitja explicar als deixebles totes les coses en privat (Marc 4:34). És com «l’amo d’una casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles» (Mateu 13:52). Quan Jesús posa aquests exemples, no presumeix de l’habilitat que té per ensenyar. Al contrari, comparteix amb els seus deixebles veritats que són com un tresor d’un valor incalculable. Sens dubte, no hi ha cap mestre com ell.