Jesús ha vingut a Jerusalem per la festa de la Dedicació (o Hanukkà). Aquesta festa commemora la nova dedicació del temple. Fa més d’un segle, el rei siri Antíoc IV Epifanes va construir un altar sobre el gran altar del temple de Déu. Més tard, els fills d’un sacerdot jueu van reconquistar Jerusalem i van tornar a dedicar el temple a Jehovà. Des de llavors, hi ha una celebració que comença el 25 de quisleu, el mes que correspon a l’última part de novembre i a la primera part de desembre.

És hivern i fa fred. Jesús està caminant pel temple sota la columnata de Salomó quan els jueus l’envolten i li diuen: «¿Fins quan ens tindràs en suspens? Si ets el Crist, digue’ns-ho clarament» (Joan 10:22-24). Quina resposta els hi donarà Jesús? Ell contesta: «Us ho he dit, però no em creieu». Jesús no els hi ha dit directament que ell és el Crist, tal com li va dir a la samaritana al pou (Joan 4:25, 26). Però sí que va revelar la seva identitat al dir: «Abans que Abraham nasqués, jo ja existia» (Joan 8:58).

Jesús vol que les persones arribin per elles mateixes a la conclusió que ell és el Crist comparant les seves obres amb el que es va profetitzar que el Crist faria. Per aquest motiu, Jesús va demanar en altres ocasions als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies. Però ara diu clarament als jueus que se li oposen: «Les obres que faig en nom del meu Pare donen testimoni de mi. Però no em creieu» (Joan 10:25, 26).

Per què no creuen que Jesús és el Crist? Jesús diu: «No em creieu, perquè no sou les meves ovelles. Les meves ovelles escolten la meva veu; jo les conec, i elles em segueixen. Jo els hi dono vida eterna; no seran mai destruïdes, i ningú les arrencarà de la meva mà. Les ovelles que el meu Pare m’ha donat són més valuoses que qualsevol altra cosa». Llavors, els hi explica que té una amistat molt estreta amb el seu Pare quan diu: «Jo i el Pare som un» (Joan 10:26-30). Jesús està a la terra i el seu Pare està al cel i, per tant, no pot voler dir que ell i el seu Pare són un en sentit literal. Més aviat, són un en el sentit que estan units i tenen el mateix propòsit.

Els jueus s’enfaden tant quan senten el que Jesús diu que tornen a agafar pedres per matar-lo. Però ell no s’espanta, sinó que diu: «He fet davant vostre moltes bones obres de part del Pare. ¿Per quina d’elles m’apedregueu?». Ells contesten: «No t’apedreguem per cap bona obra, sinó per blasfemar; perquè tu [...] et fas un déu» (Joan 10:31-33). Jesús no ha dit mai que sigui un déu; així doncs, per què l’acusen?

Doncs perquè Jesús diu que té poders que els jueus creuen que només pertanyen a Déu. Per exemple, pel que fa a les «ovelles», ha dit: «Jo els hi dono vida eterna», cosa que els humans no poden fer (Joan 10:28). Els jueus passen per alt el fet que Jesús ha dit en públic que ha rebut autoritat del seu Pare.

Per tal de desmentir aquesta acusació falsa, Jesús pregunta: «¿No està escrit a la vostra Llei [al Salm 82:6]: “Jo he dit: ‘Sou déus’”? Si Déu anomena “déus” aquells contra qui parla la seva paraula, [...] ¿m’acuseu de blasfèmia a mi, a qui el Pare ha santificat i enviat al món, perquè he dit: “Sóc Fill de Déu”?» (Joan 10:34-36).

Fins i tot les Escriptures anomenen «déus» els jutges humans que són injustos. Per tant, com és que aquests jueus culpen Jesús perquè diu «sóc Fill de Déu»? Tot seguit, diu una cosa que els hauria de convèncer: «Si no faig les  obres del meu Pare, no em cregueu. Però si les faig, encara que no em cregueu a mi, creieu les obres que faig. Així sabreu i continuareu creient que el Pare està unit amb mi i jo estic unit amb el Pare» (Joan 10:37, 38).

Aleshores, els jueus intenten agafar-lo una altra vegada, però ell es torna a escapar. Marxa de Jerusalem cap a l’altra banda del riu Jordà, a la zona on Joan va començar a batejar fa gairebé quatre anys. Pel que sembla, aquest lloc no està lluny de la vora sud del llac de Galilea.

Les multituds van a Jesús i diuen: «Joan no va fer cap miracle, però tot el que va dir d’aquest home era veritat» (Joan 10:41). Llavors, molts jueus creuen en Jesús.