Jesús acaba de dir als que l’escolten a Perea que «molts dels que ara són primers seran els últims, i molts dels que són últims seran els primers» (Mateu 19:30). Però ara ressalta aquestes paraules amb una paràbola que parla dels treballadors d’una vinya.

Comença dient: «Perquè el Regne del cel és com l’amo d’una casa que va sortir de bon matí a contractar treballadors per a la seva vinya. Després d’acordar amb ells que els hi pagaria un denari al dia, els va enviar a la vinya. Quan va tornar a sortir sobre les nou del matí, va veure a la plaça uns altres homes que no tenien feina i els hi va dir: “Aneu també a la vinya, i us pagaré el que sigui just”. I hi van anar. Després, l’amo va tornar a sortir sobre les dotze del migdia i sobre les tres de la tarda, i va fer el mateix. Finalment va sortir sobre les cinc de la tarda i va trobar uns altres homes que estaven sense fer res i els hi va dir: “Per què heu estat aquí tot el dia sense treballar?”. Ells van respondre: “Perquè no ens ha contractat ningú”. I ell els hi va dir: “Aneu també a la vinya”» (Mateu 20:1-7).

Quan Jesús parla del «Regne del cel» i de «l’amo d’una casa», és probable que els que l’escolten pensin en Jehovà. Les Escriptures identifiquen Jehovà com l’amo d’una vinya, la qual representa la nació d’Israel (Salm 80:8, 9; Isaïes 5:3, 4). Als que estan sota el pacte de la Llei se’ls compara amb treballadors d’una vinya. Però Jesús no s’està referint al passat. En realitat, descriu una situació que està passant en la seva època.

Se suposa que els líders religiosos, com ara els fariseus que recentment han intentat posar a prova Jesús amb l’assumpte del divorci, són els que estan treballant contínuament en el servei a Déu. Són com treballadors a jornada completa que esperen una paga completa, que en aquest cas és d’un denari al dia.

Els sacerdots i altres líders religiosos pensen que els jueus normals i corrents serveixen Déu menys que ells, com si fossin treballadors a temps parcial a la vinya de Déu. En la paràbola de Jesús, aquests jueus són els treballadors que són contractats «sobre les nou del matí» o més tard, a les dotze del migdia, les tres de la tarda i, finalment, a les cinc de la tarda.

Els homes i les dones que segueixen Jesús són considerats «uns maleïts» (Joan 7:49). Durant quasi tota la seva vida han treballat de pescadors o fent altres feines. Llavors, a la tardor de l’any 29 de la n. e., «l’amo de la vinya» va enviar Jesús a cridar aquests homes i dones humils per treballar per Déu com a deixebles de Crist. Aquests són «els últims» que Jesús menciona, els treballadors de les cinc de la tarda.

Per acabar la seva paràbola, Jesús descriu què passa al final del dia: «Al vespre, l’amo de la vinya li va dir a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal; comença pels últims i acaba pels primers”. Van venir els que havien començat a treballar a les cinc de la tarda i cadascun d’ells va cobrar un denari. Quan van venir els primers, van donar per fet que cobrarien més, però també van rebre un denari. Per això, van començar a protestar contra l’amo de la casa, dient: “Aquests últims han treballat una hora, però els hi has pagat el mateix que a nosaltres, que hem treballat tot el dia a ple sol!”. Però l’amo va respondre a un d’ells: “Company, no et faig cap injustícia. ¿No vam quedar que et pagaria un denari? Agafa el que és teu i vés-te’n. Vull donar als últims el mateix que a tu. ¿No puc fer el que vulgui amb el que és meu? ¿O és que tens enveja perquè sóc generós amb ells?”. Així,  els últims seran els primers, i els primers, els últims» (Mateu 20:8-16).

Els deixebles potser es pregunten quin és el significat de la part final de la paràbola. En quin sentit els líders religiosos jueus, que pensen que són «els primers», acaben sent «els últims»? I, en quin sentit els deixebles de Jesús arriben a ser «els primers»?

Els deixebles de Jesús, a qui els fariseus i altres veuen com «els últims», han reunit els requisits per ser «els primers», per rebre una paga completa. Amb la mort de Jesús, es rebutjarà la nació d’Israel i Déu escollirà una nova nació, «l’Israel de Déu» (Gàlates 6:16; Mateu 23:38). Joan el Baptista es va referir a aquesta nova nació quan va parlar del bateig amb esperit sant que es produirà més endavant. Els que han sigut «els últims», seran els primers que rebran aquest bateig i el privilegi de ser testimonis de Jesús «fins a la part més llunyana de la terra» (Fets 1:5, 8; Mateu 3:11). A mesura que els deixebles comprenen el gran canvi que Jesús indica, es poden imaginar que rebran molta oposició dels líders religiosos, que seran «els últims».