Quan Jesús i els seus deixebles arriben a la fi del seu viatge per Perea, en direcció sud cap a Jerusalem, travessen el riu Jordà prop de Jericó. Altres persones també viatgen amb ells per celebrar la Pasqua de l’any 33 de la n. e.

Jesús camina davant dels seus deixebles; està decidit a arribar a la ciutat a temps per a la Pasqua. Però els seus deixebles estan espantats. Temps enrere, després de la mort de Llàtzer, quan Jesús estava a punt d’anar de Perea a Judea, Tomàs va dir als altres: «Anem-hi també nosaltres, i així morirem amb ell» (Joan 11:16, 47-53). Per tant, és perillós anar a Jerusalem i és normal que els deixebles tinguin por.

Per preparar-los pel que els espera, Jesús s’emporta els deixebles a part i els hi diu: «Estem pujant a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als sacerdots principals i als escribes. Ells el condemnaran a mort i l’entregaran als de les altres nacions perquè se’n burlin, l’assotin i l’executin en un pal; però al tercer dia serà ressuscitat» (Mateu 20:18, 19).

Aquesta és la tercera vegada que Jesús parla als seus deixebles sobre la seva mort i resurrecció (Mateu 16:21; 17:22, 23). Però ara diu que serà executat en un pal. Els seus deixebles l’escolten però no entenen el que vol dir. Potser esperen que el regne d’Israel sigui restaurat a la terra, i així poder tenir glòria i honra en un regne terrestre amb Crist.

La mare dels apòstols Jaume i Joan, que possiblement és Salomé, també viatja amb ells. Jesús ha posat a aquests dos apòstols un nom que significa ‘fills del tro’, evidentment per la seva tendència a expressar el seu temperament (Marc 3:17; Lluc 9:54). Durant algun temps, tots dos han volgut ocupar una posició prominent  al Regne de Crist. La seva mare n’està al cas; per això s’apropa a Jesús en nom d’ells, i s’inclina davant seu per demanar-li un favor. Jesús respon: «Què vols?». I ella contesta: «Digues que aquests dos fills meus seguin, l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra, en el teu Regne» (Mateu 20:20, 21).

Aquesta petició realment ve de Jaume i Joan. Com que Jesús acaba d’explicar la vergonya i humiliació que patirà, els hi diu: «No sabeu què em demaneu. ¿Podeu beure de la copa que estic a punt de beure?». Ells contesten: «Sí que podem» (Mateu 20:22). Ara bé, probablement no entenen realment el que això implica per a ells.

Amb tot, Jesús els hi diu: «És veritat que beureu de la meva copa, però jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra, sinó que hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat» (Mateu 20:23).

Quan els altres deu apòstols s’assabenten de la petició de Jaume i Joan, s’indignen molt. Serà que Jaume i Joan s’han expressat amb molta claredat en l’anterior discussió que han tingut els apòstols sobre qui era el més important? (Lluc 9:46-48.) Sigui quin sigui el cas, aquesta petició deixa clar que els Dotze no han aplicat el consell que Jesús va donar sobre comportar-se com el més petit. El desig que tenen de prominència encara està present.

Jesús decideix tractar aquest desacord i el mal ambient que està generant. Per això reuneix els Dotze i els aconsella amorosament: «Ja sabeu que els que són tinguts per governants dominen les nacions com si en fossin amos, i els seus homes importants les tenen sota el seu control. Però vosaltres no heu de ser així. Qui vulgui ser gran entre vosaltres, ha de servir els altres, i qui vulgui ser el primer entre vosaltres, ha de ser l’esclau de tots» (Marc 10:42-44).

Jesús els parla de l’exemple que haurien d’imitar: el seu propi exemple. Els hi explica que «ell no va venir perquè el servissin, sinó per servir els altres i donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Mateu 20:28). Durant uns tres anys, Jesús ha estat servint els altres, i ho continuarà fent fins al punt de morir per tota la humanitat. Els deixebles han d’imitar l’actitud de Crist: han de desitjar servir els altres, en lloc d’esperar que els serveixin, i han de comportar-se com un dels més petits, en lloc de desitjar una posició prominent.