Segurament Jesús encara es troba a casa de Zaqueu amb els seus deixebles, tot i que la seva intenció és arribar a Jerusalem. Els deixebles creuen que «el Regne de Déu» aviat serà establert i que Jesús en serà el Rei (Lluc 19:11). No entenen bé aquest punt i tampoc han captat la idea que Jesús hagi de morir. Per això Jesús els hi explica una paràbola, per ajudar-los a entendre que encara falta molt per al Regne.

Jesús diu: «Un home de família noble havia d’anar a un país llunyà perquè el fessin rei, i després tornaria» (Lluc 19:12). Aquest viatge duraria un temps. Sens dubte, Jesús és l’«home de família noble» que viatja a un «país llunyà», al cel, on el seu Pare li donarà poder per regnar.

Abans de marxar, l’«home de família noble» de la paràbola crida deu esclaus, dóna a cadascun d’ells una mina de plata i els hi diu: «Feu negocis amb aquests diners fins que torni» (Lluc 19:13). Una mina de plata és una quantitat de diners important i equival al jornal de tres mesos de treball d’un agricultor.

Possiblement, els deixebles entenen que ells són com els deu esclaus de la paràbola, perquè Jesús ja els ha comparat anteriorment amb segadors (Mateu 9:35-38). És clar, no els hi ha demanat que participin en una collita literal; més aviat, aquesta collita consisteix a fer deixebles perquè governin en el Regne de Déu. Els deixebles utilitzen les seves habilitats i recursos per produir més hereus del Regne.

Què més explica Jesús en aquesta paràbola? Diu que la gent del país que odiava l’home de família noble va enviar missatgers a dir-li: «No volem que siguis el nostre rei» (Lluc 19:14). Els deixebles saben que els jueus no accepten Jesús i, fins i tot, alguns el volen matar. Després que Jesús mor i va al cel, els jueus en general demostren què pensen d’ell al perseguir els seus deixebles. Aquests enemics deixen clar que no volen Jesús com a Rei (Joan 19:15, 16; Fets 4:13-18; 5:40).

Ara bé, com utilitzen els deu esclaus les seves mines fins que fan rei l’«home de família noble» i torna? Jesús explica: «Quan el van fer rei i va tornar, va fer venir els esclaus a qui havia donat els diners per saber quant havien guanyat fent negocis. Es va presentar el primer i li va dir: “Senyor, amb la teva mina he guanyat deu mines”. I li va respondre: “Ben fet, ets un bon esclau! Com que has sigut fidel en una cosa tan petita, governaràs deu ciutats”. Després es va presentar el segon i li va dir: “Senyor, amb la teva mina he guanyat cinc mines”. I a aquest també li va respondre: “Governaràs cinc ciutats”» (Lluc 19:15-19).

Si els deixebles s’adonen que són com els esclaus que utilitzen les seves habilitats i recursos al màxim per fer més deixebles, poden estar segurs que Jesús estarà content. També poden confiar que Jesús recompensarà la seva diligència. És evident que no tots els deixebles tenen les mateixes circumstàncies ni les mateixes oportunitats o habilitats. Amb tot, Jesús, que rep el Regne, reconeixerà i beneirà els seus esforços fidels per fer més deixebles (Mateu 28:19, 20).

Ara bé, vegem el contrast que fa Jesús al concloure la seva paràbola: «Però es va presentar un altre [esclau] i li va dir: “Senyor, aquí tens la teva mina; l’he guardat en un mocador. Ho he fet perquè tenia por de tu. Ets un home exigent, que reclames el que no has invertit i segues el que no has sembrat”. I li va respondre: “Esclau dolent, amb les teves mateixes paraules et  condemno. Si sabies que sóc un home exigent, que reclamo el que no he invertit i sego el que no he sembrat, per què no vas posar els meus diners al banc? Així, al tornar, els hauria recuperat amb interessos”. Aleshores va dir als que estaven allà: “Preneu-li la mina i doneu-l’hi al que té les deu mines”» (Lluc 19:20-24).

Com que aquest esclau no ha fet res per augmentar les riqueses del seu amo, perd la seva mina. Els apòstols estan a l’expectativa del regnat de Jesús en el Regne de Déu. Així doncs, pel que Jesús diu sobre aquest últim esclau, els deixebles poden entendre que si no són diligents, no tindran un lloc en el Regne.

Les paraules de Jesús motiven els deixebles a incrementar els seus esforços. La paràbola acaba així: «Us dic que a tot aquell que té, se li donarà més, però a qui no té, se li prendrà fins i tot el que té». També afegeix que els seus enemics, que no el volen com a rei, seran destruïts. Llavors, Jesús continua el seu viatge cap a Jerusalem (Lluc 19:26-28).