Jesús marxa de Jericó i va cap a Betània. Aquest viatge implica pujar uns 20 quilòmetres per un terreny escarpat, ja que Jericó està situada a uns 250 metres per sota el nivell del mar i Betània a uns 610 metres per sobre el nivell del mar. Llàtzer i les seves dues germanes viuen al petit poble de Betània, que es troba a uns 3 quilòmetres de Jerusalem i al costat est de la muntanya de les Oliveres.

Molts jueus ja han arribat a Jerusalem per celebrar la Pasqua. Han vingut amb temps per «netejar-se cerimonialment» en cas d’haver tocat un cos mort o d’haver fet alguna altra cosa que els faci ser impurs (Joan 11:55; Nombres 9:6-10). Alguns d’aquests jueus que han arribat d’hora es reuneixen al temple i parlen entre ells sobre si Jesús vindrà a la Pasqua o no (Joan 11:56).

Hi ha molta especulació sobre què farà Jesús. Alguns líders religiosos volen arrestar-lo perquè el matin. De fet, han ordenat que si algú sap on és, els ho diguin perquè el puguin arrestar (Joan 11:57). Aquests líders ja han intentat matar Jesús després que ressuscités Llàtzer (Joan 11:49-53). Per això, és normal que alguns dubtin si Jesús es deixarà veure en públic.

Jesús arriba a Betània el divendres, «sis dies abans de la Pasqua» (Joan 12:1). El dia següent, dissabte 8 de nissan, comença amb la posta de sol. D’aquesta manera, Jesús acaba el viatge abans del dissabte. De fet, no és possible que hagi vingut de Jericó en dissabte (que comença amb la posta de sol de divendres i acaba amb la posta de sol de dissabte), ja que la llei jueva no permet fer un viatge com aquest. Probablement, Jesús va a casa de Llàtzer, tal com ha fet altres vegades.

Simó, que també viu a Betània, convida Jesús i els que l’acompanyen, inclòs Llàtzer, a sopar a casa seva el dissabte. A Simó se’l coneix com «el Leprós», potser perquè ho va ser en un temps i Jesús el va curar. Marta, que és molt treballadora, està servint els convidats. Però Maria dóna atenció especial a Jesús, i aquesta vegada causa polèmica pel que fa.

Maria obre un recipient, o una ampolleta, d’alabastre que conté «quasi mig litre d’oli perfumat de nard autèntic» (Joan 12:3). Aquest oli és molt car, ja que val 300 denaris. Això és gairebé un any de treball! Maria posa l’oli damunt el cap i els peus de Jesús, i després li eixuga els peus amb els seus cabells. La fragància de l’oli perfumat omple tota la casa.

Els deixebles s’indignen i diuen: «Per què s’ha malgastat aquest oli perfumat?» (Marc 14:4). Judes Iscariot protesta: «Per què no s’ha  venut aquest oli per 300 denaris i s’han donat els diners als pobres?» (Joan 12:5). En realitat, a Judes no li preocupen els pobres, ja que ha estat robant de la caixa que ell guarda dels diners dels deixebles.

Jesús defensa Maria: «Per què molesteu la dona? Ha fet una bona obra per mi. Perquè sempre teniu els pobres amb vosaltres, però a mi no em tindreu sempre. Aquesta dona, al vessar l’oli perfumat sobre el meu cos, m’ha preparat per ser enterrat. Us asseguro que a qualsevol lloc del món on es prediquin les bones notícies, també s’explicarà el que ha fet aquesta dona, i serà recordada» (Mateu 26:10-13).

Ja fa més d’un dia que Jesús està a Betània, i per tot arreu s’ha escampat la notícia que està aquí. Molts jueus van a casa de Simó, no només per veure Jesús, sinó també per veure Llàtzer, a qui Jesús va ressuscitar (Joan 12:9). Ara, els sacerdots principals es posen a conspirar per matar tant Jesús com Llàtzer. Aquests líders religiosos pensen que moltes persones creuen en Jesús perquè veuen que Llàtzer està viu. Que malvats són!