El dia següent, el diumenge 9 de nissan, Jesús marxa de Betània amb els seus deixebles i se’n va cap a Jerusalem. Quan s’apropen a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús diu a dos dels seus deixebles:

«Aneu al poble que hi ha davant vostre i de seguida trobareu una somera lligada i un pollí al seu costat. Deslligueu-los i porteu-me’ls. Si algú us pregunta res, digueu-li: “El Senyor els necessita”. I de seguida deixarà que els agafeu» (Mateu 21:2, 3).

Els deixebles no s’adonen que les instruccions de Jesús formen part d’una profecia bíblica. Però més tard, capten el compliment de la profecia de Zacaries. Ell havia predit que el Rei promès per Déu arribaria a Jerusalem de manera humil i «muntat sobre un ase, i sobre un pollí fill de somera» (Zacaries 9:9).

Quan els deixebles arriben a Betfagé i agafen el pollí i la somera, la gent que els observa pregunta: «Què feu deslligant el pollí?» (Marc 11:5). Ara bé, quan escolten que els animals són per al Senyor, deixen que els deixebles els portin a Jesús. Els deixebles posen els seus vestits al damunt del pollí i la somera, però Jesús munta sobre el pollí.

A mesura que Jesús s’apropa a Jerusalem, cada vegada hi ha més gent pel camí. Molts estenen els seus vestits, i d’altres estenen branques que han tallat de les palmeres o dels camps. Llavors comencen a cridar: «Salva’l! Beneït el qui ve en el nom de Jehovà! Beneït el Regne del nostre pare David» (Marc 11:8-10). Els fariseus que hi ha entre la multitud s’irriten al sentir aquestes paraules i diuen a Jesús: «Mestre, fes callar els teus deixebles». Jesús contesta: «Us dic que si ells callessin, les pedres cridarien» (Lluc 19:39, 40).

Al veure Jerusalem, Jesús comença a plorar i diu: «Tant de bo que haguessis reconegut allò que et donaria la pau! Però ara els teus ulls són incapaços de veure-ho». Jerusalem pagarà per la seva desobediència. Per això, Jesús profetitza: «Els teus enemics construiran una tanca d’estaques al teu voltant, t’encerclaran i t’assetjaran per tots costats. A tu et destruiran i als teus habitants els mataran, i no deixaran pedra sobre pedra en aquesta ciutat» (Lluc 19:42-44). La destrucció de Jerusalem que Jesús ha predit es compleix l’any 70 de la n. e.

Quan Jesús entra a Jerusalem, tota la ciutat està alterada i la gent pregunta: «Qui és aquest?». I també diu: «És el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea!» (Mateu 21:10, 11). Les persones que es troben entre la multitud i han vist com Jesús ha ressuscitat Llàtzer expliquen aquest miracle als altres. Els fariseus lamenten que no estan aconseguint res, i es diuen els uns als altres: «Tot el món el segueix!» (Joan 12:18, 19).

Tal com Jesús té per costum quan visita Jerusalem, se’n va al temple a ensenyar. Un cop és allà, cura els cecs i els coixos. Aleshores, els sacerdots principals i els escribes s’enfaden molt quan veuen el que està fent i quan senten els nens que estan al temple cridant: «Salva el Fill de David!». Els líders religiosos pregunten a Jesús: «¿No sents què diuen aquests?». Ell contesta: «¿No heu llegit mai: “Has fet que la boca dels nens i dels nadons t’alabi”?» (Mateu 21:15, 16).

Jesús fa una ullada al que està passant al temple. Com que ja és tard, se’n va amb els seus apòstols. Abans que comenci el dia 10 de nissan, Jesús torna a Betània, on passa la nit del diumenge.