Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 106

Dues paràboles relacionades amb la vinya

Dues paràboles relacionades amb la vinya

MATEU 21:28-46 MARC 12:1-12 LLUC 20:9-19

  • LA PARÀBOLA DELS DOS FILLS

  • LA PARÀBOLA DELS VINYATERS ASSASSINS

Jesús està al temple i acaba de deixar desconcertats els sacerdots principals i els ancians del poble que li han demanat amb quina autoritat fa aquestes coses. La resposta de Jesús els deixa sense paraules. Tot seguit, explica una paràbola que mostra quina classe de persones són en realitat.

Jesús explica: «Un home tenia dos fills, i va anar al primer i li va dir: “Fill, vés a treballar avui a la vinya”. I aquest li va dir: “No hi aniré”. Però després li va saber greu i hi va anar. Li va dir el mateix al segon, i aquest va contestar: “Hi aniré, pare”, però no hi va anar. Quin dels dos va fer el que volia el seu pare?» (Mateu 21:28-31). La resposta és evident. El primer fill és el que finalment va fer la voluntat del seu pare.

Per tant, Jesús diu als seus opositors: «Us asseguro que els cobradors d’impostos i les prostitutes entraran abans que vosaltres al Regne de Déu». Al principi, els cobradors d’impostos i les prostitutes no servien Déu. Ara bé, igual que el primer fill, es van penedir i ara el serveixen. En canvi, els líders religiosos són com el segon fill, ja que afirmen que serveixen Déu però en realitat no ho fan. Jesús indica: «Joan [el Baptista] va venir i us va mostrar el camí de la justícia, però no vau creure en ell. En canvi, els cobradors d’impostos i les prostitutes van creure en ell; però vosaltres, ni tan sols després d’haver-ho vist, no us vau penedir ni vau creure en ell» (Mateu 21:31, 32).

Jesús continua amb una altra paràbola. Però en aquesta ocasió, la paràbola demostra que l’error dels líders religiosos no és que simplement hagin descuidat l’adoració de Déu, sinó que en realitat són persones malvades. Jesús explica: «Un home va plantar una vinya, va posar-hi una tanca al voltant, va cavar-hi un cup per trepitjar-hi el raïm i va construir-hi una torre de vigilància. Llavors la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger. Quan va ser el temps, va enviar un dels seus esclaus als vinyaters per rebre part de la collita de la vinya. Però ells el van agafar, el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides. Després va tornar a enviar un altre esclau als vinyaters, però ells el van ferir al cap i el van humiliar. En va enviar un altre i a aquest el van matar. I en va enviar molts més, a uns els van apallissar i als altres els van matar» (Marc 12:1-5).

Entendran aquesta paràbola els que l’escolten? Potser recorden les següents paraules d’Isaïes: «La vinya de Jahveh dels exèrcits és la casa d’Israel, i la gent de Judà, la planta de les seves delícies. I ell va esperar que exercissin el judici, però heus aquí, vessament de sang» (Isaïes 5:7). La paràbola de Jesús és semblant. L’amo de la vinya és Jehovà i la vinya és la nació d’Israel, que està envoltada i protegida per la Llei de Déu. Jehovà va enviar profetes per ensenyar al seu poble i ajudar-los a produir bon fruit.

Ara bé, els «vinyaters» van maltractar i matar els «esclaus» que l’amo havia enviat. Jesús explica: «Finalment [l’amo de la vinya] els hi va enviar el seu fill estimat, perquè va pensar: “Al meu fill, el respectaran”. Però els vinyaters es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu. Vinga, matem-lo i l’herència serà nostra!”. Aleshores, el van agafar, el van matar i el van llençar fora de la vinya» (Marc 12:6-8).

Ara Jesús pregunta: «Què els hi farà l’amo de la vinya?» (Marc 12:9). Els líders religiosos responen: «Com que són malvats, els destruirà completament i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters que li donin el raïm quan sigui el temps» (Mateu 21:41).

Per tant, sense adonar-se’n, s’estan jutjant a ells mateixos, ja que es troben entre els «vinyaters» de la «vinya» de Jehovà, la nació d’Israel. El fruit que Jehovà té el dret d’esperar d’aquests vinyaters inclou creure en el seu Fill, el Messies. Jesús mira directament els líders religiosos i diu: «¿No heu llegit mai aquesta Escriptura? “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra principal. Aquesta ve de Jehovà i és meravellosa als nostres ulls”» (Marc 12:10, 11). Llavors, Jesús deixa clar el seu punt: «És per això que us dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que produeixi bons fruits» (Mateu 21:43).

Els escribes i els sacerdots principals capten que Jesús ha explicat aquesta paràbola «pensant en ells» (Lluc 20:19). Ara més que mai, tenen ganes de matar «l’hereu» legítim, però tenen por de les multituds perquè veuen Jesús com un profeta. Per tant, en aquesta ocasió no intenten matar-lo.