És dimarts per la tarda, i l’11 de nissan està a punt d’acabar-se. Els dies d’intensa activitat de Jesús a la terra estan arribant a la seva fi. De dia ha estat ensenyant al temple, i a la nit s’ha allotjat fora de la ciutat. La gent ha estat mostrant molt d’interès i, ben d’hora al matí, tothom ha anat al temple a escoltar-lo (Lluc 21:37, 38). Però tot això ja queda enrere, i ara Jesús es troba a la muntanya de les Oliveres amb quatre apòstols: Pere, Andreu, Jaume i Joan.

Aquests quatre han anat a veure’l en privat. Estan preocupats pel temple, ja que Jesús ha dit que no s’hi deixarà pedra sobre pedra. Però, això no és l’única cosa que els inquieta. Jesús anteriorment els ha advertit: «Estigueu a punt, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora que menys us ho espereu» (Lluc 12:40). També els ha parlat sobre «el dia que el Fill de l’home sigui revelat» (Lluc 17:30). ¿Podria ser que aquests comentaris estiguessin relacionats d’alguna manera amb el que acaba de dir sobre el temple? Els apòstols tenen molta curiositat i li pregunten: «Digue’ns, quan passarà això, i quin serà el senyal de la teva presència i de la part final d’aquesta època?» (Mateu 24:3).

Potser pensen que Jesús es refereix a la fi del temple que tenen al seu davant. A més, també li pregunten per la presència del Fill de l’home, ja que possiblement recorden la paràbola de Jesús sobre l’«home de família noble» que va «anar a un país llunyà perquè el fessin rei», i després va tornar (Lluc 19:11, 12). I per últim, es pregunten què passarà a «la part final d’aquesta època».

Jesús els hi dóna una resposta detallada, que inclou un senyal que indica quan Jerusalem i el seu temple deixaran d’existir. A més, aquest senyal ajudarà els cristians en el futur a saber si estan vivint durant la «presència» de Jesús i prop de la fi d’aquesta època a la terra.

A mesura que passen els anys, els apòstols veuen com es compleix la profecia de Jesús. Moltes de les coses que ha predit comencen a succeir durant les seves vides. Per tant, els cristians que estan alerta i que viuen 37 anys després, és a dir, durant l’any 70 de la n. e., estan preparats per a la destrucció que s’apropa de Jerusalem i el seu temple, i no els agafa desprevinguts. Ara bé, no totes les coses que Jesús prediu succeeixen abans de l’any 70 de la n. e., o durant aquest mateix any. Així doncs, què marcarà la seva presència com a Rei del Regne? Jesús dóna la resposta als apòstols.

Jesús prediu que hi haurà guerres i notícies de guerres, i que «un poble lluitarà contra un altre poble, i un país contra un altre país» (Mateu 24:6, 7). També «hi haurà grans terratrèmols, i per tot arreu fams i epidèmies» (Lluc 21:11). Jesús adverteix als seus deixebles: «Us perseguiran, us arrestaran» (Lluc 21:12). A més, explica que apareixeran falsos profetes i enganyaran molta gent, i que cada vegada hi haurà més maldat i es refredarà l’amor de la  majoria. Finalment, diu que «les bones notícies del Regne es predicaran per tota la terra per donar testimoni a totes les nacions, i llavors vindrà la fi» (Mateu 24:14).

Encara que alguns aspectes de la profecia de Jesús es compleixen abans i durant la destrucció de Jerusalem a mans dels romans, ¿podria ser que Jesús estigués pensant en un compliment posterior i més gran? ¿Veus les proves que demostren que la profecia tan important de Jesús s’ha estat complint a major escala en temps moderns?

Una cosa que Jesús inclou en el senyal de la seva presència és l’aparició de «la cosa repugnant i destructora» (Mateu 24:15). L’any 66 de la n. e., aquesta cosa repugnant apareix en forma d’«exèrcits» romans amb els seus estendards o insígnies, que són com ídols. Els romans envolten Jerusalem i soscaven alguns dels seus murs (Lluc 21:20). Per tant, «la cosa repugnant» està situada on no hauria d’estar, ja que els jueus consideren que aquest és «un lloc sant».

A més, Jesús continua profetitzant: «Hi haurà una gran tribulació com no n’hi ha haguda mai cap des del començament del món fins ara, ni n’hi haurà cap més». L’any 70 de la n. e., els romans destrueixen Jerusalem. Aquesta conquesta destructora de la ‘ciutat santa’ dels jueus, i el seu temple, és realment una gran tribulació, ja que centenars de milers són assassinats (Mateu 4:5; 24:21). Aquesta destrucció és molt més gran que qualsevol altra que la ciutat o els jueus hagin experimentat mai, i acaba amb el sistema d’adoració que els jueus han seguit durant segles. Per tant, qualsevol altre compliment més gran de la profecia de Jesús ha de ser horrorós.

La conversa de Jesús amb els seus apòstols sobre el senyal de la seva presència com a Rei del Regne i de la fi d’aquesta època encara no ha acabat. A continuació, els adverteix del perill de seguir «falsos cristos i falsos profetes», els quals intentaran «enganyar, si fos possible, fins i tot els escollits» (Mateu 24:24). Ara bé, aquests escollits no es deixaran enganyar. Els falsos cristos es poden veure, però la presència de Jesús no serà visible.

Ara Jesús fa referència a una tribulació encara més gran que tindrà lloc a la part final de l’època present, dient: «El sol s’enfosquirà, la lluna no farà llum, les estrelles cauran del cel i els poders del cel seran sacsejats» (Mateu 24:29). Els apòstols que estan escoltant aquestes paraules terribles no saben exactament què passarà, però segur que serà espantós.

Com afectaran a la humanitat aquests esdeveniments horrorosos? Jesús diu: «Les persones es desmaiaran de por i d’ansietat pel que passarà a la terra, perquè els poders del cel seran sacsejats» (Lluc 21:26). De fet, Jesús està descrivint el que serà el període més fosc de la història humana.

Jesús anima els seus apòstols dient que no tothom es lamentarà quan el Fill de l’home vingui amb poder i gran glòria (Mateu 24:30). Ja ha indicat abans que Déu intervindrà «per causa dels escollits» (Mateu 24:22). Per tant, com haurien de reaccionar aquests deixebles fidels davant dels impressionants successos que Jesús està explicant? Jesús anima els seus seguidors, dient: «Quan comenci a passar tot això, aixequeu-vos i alceu el cap, perquè Déu us alliberarà aviat» (Lluc 21:28).

Ara bé, com podran saber els deixebles de Jesús que visquin durant aquest període de temps que la fi és a prop? Jesús explica l’exemple d’una figuera: «Quan les branques noves creixen i treuen fulles, sabeu que s’apropa l’estiu. Igualment, quan vegeu totes aquestes coses, sapigueu que el Fill de l’home és a prop,  a les portes. Us asseguro això: aquesta generació no desapareixerà fins que es realitzin totes aquestes coses» (Mateu 24:32-34).

Així, quan els deixebles vegin com es compleixen les diferents característiques del senyal, sabran que la fi és a prop. A continuació, Jesús fa una advertència als deixebles que viuran durant aquest temps tan important.

Ell diu: «Pel que fa al dia i l’hora, ningú els sap, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó només el Pare. Perquè tal com van ser els dies de Noè, així serà la presència del Fill de l’home. Els dies abans del Diluvi, les persones menjaven i bevien, i els homes i les dones es casaven, fins que Noè va entrar a l’arca, i no van fer cas fins que va venir el Diluvi i se’ls va endur tots. Així serà la presència del Fill de l’home» (Mateu 24:36-39). L’històric Diluvi dels dies de Noé que Jesús utilitza com a comparació va tenir un gran impacte a nivell mundial.

Sens dubte, els apòstols que escolten Jesús a la muntanya de les Oliveres s’adonen de la necessitat d’estar alerta. Jesús diu: «Estigueu alerta i no sobrecarregueu els vostres cors menjant i bevent en excés o amoïnant-vos per les preocupacions de la vida, perquè aquell dia no us agafi desprevinguts, com si fos una trampa. Perquè vindrà sobre tots els habitants de la terra. Per tant, mantingueu-vos desperts, sempre suplicant Déu que us ajudi a escapar de tot això que passarà i així pugueu estar drets davant del Fill de l’home» (Lluc 21:34-36).

Un cop més, Jesús està mostrant que el que prediu no tindrà un efecte a petita escala. No està profetitzant sobre esdeveniments que passaran en unes dècades i només afectaran la ciutat de Jerusalem o la nació jueva. Al contrari, s’està referint a esdeveniments que vindran «sobre tots els habitants de la terra».

Jesús diu que els seus deixebles hauran de vigilar, d’estar alerta i a punt. I destaca aquesta idea amb un altre exemple: «Sapigueu això: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit vindria el lladre, s’hauria quedat despert i no hauria permès que entrés a casa seva. Per tant, vosaltres també estigueu a punt, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora que menys us penseu» (Mateu 24:43, 44).

Tot seguit, Jesús dóna als seus deixebles raons per ser positius. Els hi assegura que quan la seva profecia s’estigui complint, hi haurà un «esclau» que estarà alerta i actiu. Jesús parla d’una situació que els apòstols es poden imaginar fàcilment: «Qui és realment l’esclau fidel i assenyat a qui el seu amo va posar a càrrec dels criats de la casa per donar-los l’aliment al temps degut? Que feliç serà aquest esclau si, quan arriba el seu amo, el troba fent això! Us asseguro que el posarà a càrrec de tots els seus béns». Però, si l’«esclau» es torna dolent i maltracta els altres, l’amo «el castigarà amb el pitjor dels càstigs» (Mateu 24:45-51; compara-ho amb Lluc 12:45, 46).

Ara bé, Jesús no vol dir que un grup dels seus seguidors s’hagi de tornar dolent. Llavors, quina lliçó vol que recordin els seus deixebles? Desitja que estiguin alerta i actius, tal com destaca en una altra paràbola.