Salta al contingut

Salta a l'índex

CAPÍTOL 112

Una lliçó sobre la importància d’estar alerta

Una lliçó sobre la importància d’estar alerta

MATEU 25:1-13

  • JESÚS EXPLICA LA PARÀBOLA DE LES DEU NOIES VERGES

Jesús ha respòs a la pregunta dels apòstols relacionada amb el senyal de la seva presència i de la part final d’aquesta època. Tenint això present, ara els hi dóna un consell savi en una altra paràbola. Les persones que visquin durant la presència de Jesús veuran el compliment d’aquesta paràbola.

Comença dient: «El Regne del cel es pot comparar a deu noies verges que van agafar els seus llums d’oli i van sortir a rebre el nuvi. N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades» (Mateu 25:1, 2).

Jesús no vol dir que la meitat dels deixebles que heretaran el Regne del cel no tinguin seny i que l’altra meitat siguin assenyats. En realitat, vol dir que, pel que fa al Regne, cada deixeble té la capacitat d’escollir si estarà alerta o si es distraurà. Ara bé, Jesús està totalment segur que cadascun dels seus seguidors es pot mantenir fidel i rebre la benedicció del seu Pare.

A la paràbola, les deu noies verges surten per rebre el nuvi i unir-se a la processó nupcial. Quan el nuvi arriba, les noies han d’iŀluminar el camí amb els seus llums, honrant-lo mentre porta la seva núvia fins a la casa preparada per a ella. Però, què passa realment?

Jesús explica: «Les que no tenien seny van agafar els llums, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades van agafar els llums i ampolletes amb oli. Com que el nuvi tardava, totes es van anar endormiscant i es van adormir» (Mateu 25:3-5). El nuvi no arriba tan aviat com s’espera. Sembla que es retarda molt i, durant aquest temps, les noies s’adormen. Possiblement, els apòstols recorden el que Jesús va dir de l’home de família noble que va marxar i, amb el temps, «quan el van fer rei», «va tornar» (Lluc 19:11-15).

A la paràbola de les deu noies verges, Jesús relata el que passa quan finalment arriba el nuvi: «A mitjanit es va sentir aquest crit: “El nuvi és aquí, sortiu a rebre’l!» (Mateu 25:6). En quina situació es troben les noies verges? Estan preparades i alerta?

Jesús continua: «Aleshores totes les noies es van aixecar i van preparar els llums d’oli. Les que no tenien seny van dir a les assenyades: “Doneu-nos del vostre oli, perquè els nostres llums estan a punt d’apagar-se”. Les assenyades van contestar: “Si us en donem, potser no en tindrem prou per a nosaltres. Aneu als venedors d’oli i compreu-vos-en» (Mateu 25:7-9).

Queda clar que les cinc noies verges que no tenen seny no estan preparades ni alerta per a l’arribada del nuvi. No tenen suficient oli per als seus llums i han d’anar a buscar-ne. Jesús segueix dient: «Mentre n’anaven a comprar, va arribar el nuvi. Les noies que estaven preparades van entrar amb ell al banquet de casament, i la porta es va tancar. Després van arribar les altres noies i van dir: “Senyor, Senyor, obre’ns!”. Però ell va respondre: “Us asseguro que no us conec”» (Mateu 25:10-12). Quin final més trist per no haver-se mantingut preparades i alerta!

Els apòstols poden entendre que quan Jesús parla del nuvi, s’està referint a ell mateix. Anteriorment, fins i tot ell s’ha comparat a un nuvi (Lluc 5:34, 35). I, a qui representen les noies verges assenyades? Quan Jesús va parlar del «petit ramat», que rebrà el Regne, va dir aquestes paraules: «Estigueu preparats i tingueu els llums d’oli encesos» (Lluc 12:32, 35). Per tant, els apòstols comprenen que, a la paràbola de les noies verges, Jesús s’està referint a deixebles fidels com ells. Llavors, quin missatge vol transmetre Jesús amb aquesta paràbola?

Ell ho diu ben clar en la seva conclusió: «Estigueu sempre alerta, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora» (Mateu 25:13).

Sens dubte, Jesús està advertint els seus seguidors fidels que, pel que fa a la seva presència, han d’estar sempre alerta. Jesús arribarà, i ells hauran d’estar preparats i alerta —com les cinc noies verges assenyades— per no perdre de vista la meravellosa esperança que tenen i la recompensa que poden aconseguir.