Jesús ha acabat d’ensenyar als quatre apòstols a la muntanya de les Oliveres, responent a la pregunta que li han fet sobre la seva presència futura i la part final d’aquesta època.

L’11 de nissan ha sigut un dia molt intens! Possiblement, mentre tornen a Betània per passar la nit, Jesús diu als apòstols: «Ja sabeu que d’aquí a dos dies és la Pasqua, i el Fill de l’home serà entregat perquè l’executin en un pal» (Mateu 26:2).

Sembla que Jesús passa el dia següent, dimecres, tranquiŀlament amb els seus apòstols. Dimarts ha renyat els líders religiosos i els ha denunciat en públic. Aquests intenten matar-lo i, per això, Jesús no es deixa veure durant el 12 de nissan, ja que no vol que res li impedeixi celebrar la Pasqua amb els seus apòstols després de la posta de sol de l’endemà, quan comença el 14 de nissan.

Ara bé, els sacerdots principals i els ancians segueixen inquiets abans de la Pasqua, i es reuneixen al pati de la casa del gran sacerdot, Caifàs. Per quin motiu? Estan irritats perquè Jesús els ha denunciat. I ara conspiren contra ell per «arrestar-lo amb astúcia i matar-lo». Quan i com ho faran? Diuen: «Que no sigui durant la festa, perquè no es produeixi un aldarull entre la gent» (Mateu 26:4, 5). Tenen por perquè Jesús té el suport de molta gent.

Mentrestant, els líders religiosos reben una visita. I quina sorpresa! És Judes Iscariot, un dels apòstols de Jesús. Satanàs ha posat en el seu cor la idea de trair el seu Amo! Judes els hi pregunta: «Què em donareu si us l’entrego?» (Mateu 26:15). Ells s’alegren molt i acorden  «donar-li diners» (Lluc 22:5). De quina quantitat es tracta? Amb molt de gust decideixen donar-li 30 monedes de plata. Això possiblement són 30 sicles, el preu d’un esclau (Èxode 21:32). D’aquesta manera, els líders religiosos mostren el menyspreu que senten cap a Jesús i que el consideren de poc valor. Judes ara comença a «buscar l’ocasió d’entregar-los Jesús» quan no hi hagi gent al voltant (Lluc 22:6).

El 13 de nissan comença amb la posta de sol del dimecres, i aquesta és la sisena i última nit que Jesús passa a Betània. El dia següent, s’han de fer els últims preparatius per a la Pasqua. S’ha d’aconseguir un corder per degollar-lo i rostir-lo després que comenci el 14 de nissan. On soparan i qui prepararà el menjar? Jesús no ha donat tots aquests detalls i, per això, Judes no ho pot explicar als sacerdots principals.

Probablement el dijous a primera hora de la tarda, Jesús envia Pere i Joan de Betània a Jerusalem amb aquest encàrrec: «Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar de la Pasqua». Ells responen: «On vols que el preparem?». Jesús els hi explica: «Quan entreu a la ciutat, us vindrà a trobar un home que porta una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri. Llavors digueu-li a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: ‘On és l’habitació de convidats on he de menjar el sopar de la Pasqua amb els meus deixebles?’”. Aquest home us ensenyarà una habitació gran i moblada al pis de dalt. Prepareu-lo allà» (Lluc 22:8-12).

Sens dubte, l’amo de la casa és un deixeble de Jesús. Segurament ja espera que Jesús utilitzi la seva casa per a aquesta ocasió. Quan els dos apòstols arriben a Jerusalem, troben tot exactament com Jesús els hi ha dit. Llavors, s’asseguren que el corder i les altres coses que s’han de preparar per al sopar de la Pasqua estiguin a punt per als tretze: Jesús i els dotze apòstols.