Durant l’última nit amb els seus apòstols, Jesús els hi ha donat un gran exemple de servir els altres amb humilitat al rentar-los els peus. Per què és tan oportú? Pel punt dèbil que tenen. Tot i que estan dedicats a Déu, encara els hi preocupa saber quin d’ells és el més important (Marc 9:33, 34; 10:35-37). I aquesta debilitat torna a aparèixer aquesta nit.

Els apòstols comencen a tenir una discussió molt forta sobre quin d’ells és el més important (Lluc 22:24). Que trist es deu sentir Jesús quan veu que tornen a discutir! Com reacciona?

En lloc de renyar-los per la seva actitud i el seu comportament, Jesús raona pacientment amb ells: «Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els que tenen autoritat sobre elles es fan dir Benefactors. Però vosaltres no heu de ser així. [...] Perquè, ¿qui és més important, el que seu a taula o el que serveix?». Llavors, Jesús els hi recorda l’exemple que els hi ha donat constantment, dient: «Però jo estic enmig vostre servint-vos» (Lluc 22:25-27).

Tot i les seves imperfeccions, els apòstols han estat al costat de Jesús durant moltes proves. Per això Jesús diu: «Jo faig un pacte amb vosaltres per a un regne, tal com el meu Pare ha fet un pacte amb mi» (Lluc 22:29). Aquests homes són els seguidors fidels de Jesús i, mitjançant el pacte que fa amb ells, els hi assegura que estaran al Regne i regnaran amb ell.

Encara que els apòstols tenen aquesta meravellosa esperança, continuen sent humans imperfectes. Jesús els hi diu: «Satanàs ha demanat sacsejar-vos com quan se separa el gra de la palla» (Lluc 22:31). També els hi adverteix: «Tots vosaltres fallareu per causa meva aquesta nit, perquè està escrit: “Feriré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”» (Mateu 26:31; Zacaries 13:7).

Segur d’ell mateix, Pere li contesta: «Encara que tots els altres fallin per causa teva, jo no fallaré mai!» (Mateu 26:33). Jesús diu a Pere que abans que un gall canti dues vegades aquella nit, Pere el negarà. No obstant això, afegeix: «Li he suplicat a Déu que la teva fe no es debiliti. I tu, quan hagis tornat, enforteix els teus germans» (Lluc 22:32). Però Pere afirma amb valentia: «No et negaré encara que hagi de morir amb tu» (Mateu 26:35). I els altres apòstols expressen el mateix.

Jesús diu als seus deixebles: «Estaré amb vosaltres una mica més. Em buscareu, però tal com vaig dir als jueus, també us ho dic a vosaltres: “Allà on vaig, no hi podeu venir”». Llavors afegeix: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres; tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres. Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Joan 13:33-35).

Al sentir que Jesús diu que estarà amb ells només una mica més, Pere pregunta: «Senyor, on vas?». Jesús contesta: «On jo vaig, ara no em pots seguir, però em seguiràs més tard». Pere es queda sorprès i diu: «Senyor, per què no et puc seguir ara? Donaré la meva vida per tu» (Joan 13:36, 37).

Jesús ara parla de l’ocasió en què va enviar els seus apòstols al viatge de predicació a Galilea sense bosses per als diners ni per al menjar (Mateu 10:5, 9, 10). Els hi pregunta: «Us va faltar res»? Ells responen: «No». Però, què hauran de fer d’ara en endavant? Jesús els hi dóna aquestes instruccions: «Si teniu una bossa per als diners o una bossa per al menjar, agafeu-les, i si no teniu cap espasa, veneu la vostra  capa i compreu-ne una. Perquè us dic que el que està escrit s’ha de complir en mi, és a dir, “Ha estat comptat entre els delinqüents”. Perquè tot el que està escrit sobre mi s’està complint» (Lluc 22:35-37).

Jesús fa referència al moment en què serà clavat al pal al costat de persones malvades o delinqüents. A partir de llavors, els seus seguidors patiran una cruel persecució. Els apòstols senten que estan preparats i diuen: «Senyor, aquí hi ha dues espases». Jesús contesta: «Doncs ja en tenim prou» (Lluc 22:38). El fet que tinguin dues espases aviat donarà una oportunitat a Jesús per ensenyar-los una altra lliçó important.