Després que lliguen Jesús com un criminal, el porten a Anàs, que era el gran sacerdot quan el jove Jesús va meravellar els mestres al temple (Lluc 2:42, 47). Més endavant, alguns dels fills d’Anàs van ser grans sacerdots, i ara el seu gendre Caifàs ocupa aquest càrrec.

Mentre Jesús està a casa d’Anàs, Caifàs té temps de reunir el Sanedrí. Aquest tribunal de 71 membres inclou el gran sacerdot i altres que també ho han sigut.

Anàs interroga Jesús «sobre els seus deixebles i sobre la seva ensenyança». Ell simplement contesta: «He parlat obertament davant de tothom. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus, i no he dit res d’amagat. Per què m’interrogues a mi? Interroga els que han sentit el que jo els hi he explicat» (Joan 18:19-21).

Un guàrdia que està allà, dóna una bufetada a Jesús i li diu renyant-lo: «¿És així com contestes al sacerdot principal?». Però Jesús sap que no ha fet res dolent, i per això respon: «Si he dit res malament, digues què és. Però si he parlat bé, per què em pegues?» (Joan 18:22, 23). Llavors, Anàs fa que portin Jesús al seu gendre Caifàs.

A hores d’ara, tots els que formen el Sanedrí, és a dir, l’actual gran sacerdot, els ancians i els  escribes, ja estan reunits a casa de Caifàs. Encara que és iŀlegal celebrar un judici la nit de la Pasqua, això no els impedeix seguir endavant amb el seu malvat pla.

No es pot dir que aquest grup sigui del tot objectiu. Després que Jesús va ressuscitar Llàtzer, el Sanedrí va decidir que Jesús havia de morir (Joan 11:47-53). I fa només uns dies, les autoritats religioses van conspirar per tal d’arrestar Jesús i matar-lo (Mateu 26:3, 4). Per tant, fins i tot abans que el judici comenci, Jesús ja està pràcticament condemnat a mort.

A més de reunir-se de manera iŀlegal, els sacerdots principals i altres membres del Sanedrí estan intentant trobar testimonis que aportin proves falses que donin suport a les seves acusacions contra Jesús. En troben molts, però les seves declaracions no concorden. Finalment, arriben dos testimonis que diuen: «Hem sentit que deia: “Destruiré aquest temple, fet per mans humanes, i en tres dies en construiré un altre, no fet per mans humanes”» (Marc 14:58). Ara bé, aquests dos homes no es posen del tot d’acord.

Caifàs pregunta a Jesús: «No tens res a dir? Què en dius d’aquestes acusacions?» (Marc 14:60). Jesús es queda callat davant d’aquests càrrecs falsos fets per testimonis que es contradiuen. Per això, el gran sacerdot Caifàs canvia de tàctica.

Ell sap que els jueus s’ofenen fàcilment si algú afirma ser el Fill de Déu. Anteriorment, quan Jesús va dir que Déu era el seu Pare, els jueus el van voler matar perquè van considerar que «es feia igual a Déu» (Joan 5:17, 18; 10:31-39). Conscient d’aquests sentiments, Caifàs exigeix a Jesús amb astúcia: «Jura pel Déu viu i digues si tu ets el Crist, el Fill de Déu!» (Mateu 26:63). Evidentment, Jesús ha reconegut ser el Fill de Déu (Joan 3:18; 5:25; 11:4). Però si ara no ho fa, es podria interpretar que nega ser el Fill de Déu i el Crist. Per tant, Jesús diu: «Sí, sóc jo. Des d’ara, veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Poderós i venint amb els núvols del cel» (Marc 14:62).

Aleshores, Caifàs es posa dramàtic i s’estripa la roba cridant: «Ha blasfemat! Per què necessitem més testimonis? Ara mateix acabeu de sentir la blasfèmia. Què en penseu?». El Sanedrí pronuncia aquesta sentència injusta: «Mereix morir!» (Mateu 26:65, 66).

A continuació, comencen a burlar-se de Jesús i li donen cops de puny. Altres li donen bufetades i li escupen a la cara. Després de tapar-li la cara i donar-li bufetades, li diuen amb sarcasme: «Si ets profeta, digues qui t’ha pegat!» (Lluc 22:64). Quina manera tan abusiva de tractar el Fill de Déu durant un judici iŀlegal nocturn!