Les dones es queden molt commocionades al veure que aparentment la tomba està buida. Maria Magdalena corre a trobar «Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava», l’apòstol Joan (Joan 20:2). Però les altres dones veuen un àngel a la tomba, i més endins de la tomba hi ha un altre àngel «vestit de blanc» (Marc 16:5).

Un dels àngels els hi diu: «No tingueu por. Ja sé que busqueu Jesús, que va ser executat en un pal. No és aquí, perquè ha ressuscitat, tal com ell va dir. Veniu a veure el lloc on hi havia el seu cos. Després aneu de seguida a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts i va de camí a Galilea» (Mateu 28:5-7). Així doncs, amb por, però molt contentes, les dones corren a explicar-ho als deixebles (Mateu 28:8).

A hores d’ara, Maria ja ha trobat Pere i Joan. Gairebé sense alè els hi diu: «S’han endut el Senyor de la tomba, i no sabem on l’han posat» (Joan 20:2). Pere i Joan comencen a córrer. Joan és més ràpid i arriba primer a la tomba. Mira dins i veu la roba de lli, però es queda fora.

Quan Pere arriba a la tomba, hi entra directament. Veu la roba de lli i el mocador amb què havien embolicat el cap de Jesús. Després hi entra Joan, i creu el que Maria ha explicat. A pesar del que Jesús els hi havia dit, cap d’ells entén que ha ressuscitat (Mateu 16:21). Desconcertats, tornen cap a casa. Però Maria, que ha tornat a la tomba, es queda allà.

Mentrestant, les altres dones van corrents a informar als deixebles que Jesús ha ressuscitat. Aleshores, Jesús les troba pel camí i els hi diu: «Bon dia!». Elles cauen als seus peus i li  fan homenatge. Llavors, Jesús diu: «No tingueu por! Aneu i expliqueu-ho als meus germans perquè vagin a Galilea. Allà em veuran» (Mateu 28:9, 10).

Poc abans, quan hi ha hagut el terratrèmol i els àngels han aparegut, els soldats que vigilaven la tomba s’han posat a tremolar i s’han quedat com morts. Quan s’han recuperat, han entrat a la ciutat i han explicat als sacerdots principals tot el que ha passat. Els sacerdots han consultat els ancians dels jueus i han decidit subornar els soldats perquè amaguin el que ha passat i diguin: «Els seus deixebles van venir de nit i van robar el cos mentre dormíem» (Mateu 28:4, 11, 13).

Els soldats romans poden ser condemnats a mort si s’adormen durant la seva guàrdia, i per això els sacerdots els hi prometen: «Si [la mentida de quedar-se adormits] arriba a orelles del governador, no us preocupeu, ja parlarem nosaltres amb ell» (Mateu 28:14). Els soldats accepten el suborn i fan el que diuen els sacerdots. Això fa que la falsa història que el cos de Jesús ha estat robat s’estengui àmpliament entre els jueus.

Maria Magdalena encara està plorant a la tomba, i quan s’ajup per mirar-hi dins, veu dos àngels vestits de blanc que estan asseguts on havia estat el cos de Jesús, un al cap i l’altre als peus. Ells li pregunten: «Dona, per què plores?». Maria contesta: «S’han endut el meu Senyor, i no sé on l’han posat». Maria es gira i veu algú altre. Aquest li pregunta el mateix que l’àngel i afegeix: «A qui busques?». Ella es pensa que és l’home que cuida l’hort, i li diu: «Senyor, si te l’has emportat, digue’m on l’has posat i me l’enduré» (Joan 20:13-15).

Realment, Maria està parlant amb Jesús, que ha ressuscitat, però en aquest moment no el reconeix. Ara bé, quan ell diu «Maria!», ella sap que és Jesús, ja que el reconeix per la manera familiar que té de parlar amb ella. Maria exclama amb alegria: «Rabbuni!», que vol dir ‘mestre’. Però, com que té por que pugi al cel, l’agafa perquè no marxi. Per això, Jesús li demana: «Deixa’m anar, perquè encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digue’ls-hi: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, i al meu Déu, que és el vostre Déu”» (Joan 20:16, 17).

Maria corre fins al lloc on els apòstols i altres deixebles estan reunits. Les altres dones ja els hi han explicat el que ha passat, i ara Maria afegeix: «He vist el Senyor!» (Joan 20:18). Amb tot, els deixebles pensen que aquests informes no tenen sentit (Lluc 24:11).