Deu dies després que Jesús pugés al cel, es va vessar esperit sant el dia de la Pentecosta, i d’aquesta manera es va demostrar que ell realment estava al cel. Aviat hi hauria una altra prova que demostraria que això era cert. Tot just abans que el deixeble Esteve fos apedregat per haver predicat fidelment, va exclamar: «Mireu! Veig el cel obert i el Fill de l’home dret a la dreta de Déu» (Fets 7:56).

Mentre Jesús estava al cel amb el seu Pare, hauria d’esperar una ordre específica que s’havia predit a la Paraula de Déu. Quan va estar a la terra, Jesús es va aplicar a ell mateix les paraules que David va escriure per inspiració: «Jehovà va dir al meu Senyor [Jesús]: “Seu a la meva dreta fins que posi els teus enemics sota els teus peus”». Quan es completés el període d’espera, ell dominaria enmig dels seus enemics (Mateu 22:44; Salm 110:1, 2). Però, què faria Jesús des del cel mentre arribés el moment de prendre acció contra els seus enemics?

A la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., es va formar la congregació cristiana. Des del cel, Jesús va començar a regnar o governar sobre els seus deixebles ungits per esperit (Colossencs 1:13). Els va guiar en la predicació i els va preparar per al paper que tindrien en el futur. Quin seria aquest paper? Els que fossin fidels fins a la mort, finalment ressuscitarien i governarien amb Jesús al Regne.

Un exemple destacat sobre algú que en el futur regnaria amb Jesús era Saule, més conegut per Pau, el seu nom romà. Ell era un jueu que sempre va tenir molt d’entusiasme per la Llei de Déu, però estava tan enganyat pels líders religiosos jueus que fins i tot va aprovar l’apedregament d’Esteve. Llavors, Saule, que «seguia amenaçant els deixebles i tenia moltes ganes de matar-los», va anar cap a Damasc. El gran sacerdot Caifàs el va autoritzar per arrestar els deixebles de Jesús i portar-los de nou a Jerusalem (Fets 7:58; 9:1). Ara bé, mentre estava de camí, una llum brillant el va envoltar i ell va caure a terra.

Una veu que no se sabia d’on venia va dir: «Saule, Saule, per què em persegueixes?».  Saule va preguntar: «Senyor, qui ets?». La resposta va ser: «Sóc Jesús, a qui estàs perseguint» (Fets 9:4, 5).

Jesús va dir a Saule que entrés a Damasc i esperés més instruccions, però el van haver de portar de la mà, ja que la llum miraculosa l’havia deixat cec. En una altra visió, Jesús es va aparèixer a Ananies, un dels deixebles que vivia a Damasc. Jesús li va dir que anés a una adreça en concret on trobaria Saule. Ananies tenia por d’anar-hi, però Jesús li va assegurar: «He escollit aquest home perquè parli de mi a les altres nacions, als reis i als israelites». Saule va recuperar la vista i, a Damasc, «va començar a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu» (Fets 9:15, 20).

Amb l’ajuda de Jesús, tant Pau com altres deixebles van continuar amb l’obra de predicar que Jesús havia començat. Déu els va beneir amb molts bons resultats. Uns 25 anys després que Jesús se li aparegués al camí de Damasc, Pau va escriure que les bones notícies s’havien «predicat per tot arreu» (Colossencs 1:23).

Anys més tard, Jesús va fer que el seu estimat apòstol Joan tingués una sèrie de visions que es troben en el llibre bíblic d’Apocalipsi. De fet, a través d’aquestes visions, Joan va viure per veure la tornada de Jesús com a Rei del Regne (Joan 21:22). Joan va escriure: «L’esperit sant em va portar al dia del Senyor» (Apocalipsi 1:10). Quan passaria això?

Les profecies bíbliques revelen que el «dia del Senyor» va començar el 1914. Aquell any va esclatar la Primera Guerra Mundial. Les dècades següents han estat marcades per més guerres, plagues, fams, terratrèmols i altres proves que mostren el compliment a gran escala del «senyal» que Jesús va donar als seus apòstols sobre la seva «presència» i «la fi» (Mateu 24:3, 7, 8, 14). Avui dia s’estan predicant les bones notícies del Regne, no només a la zona de l’antic Imperi romà, sinó a nivell mundial.

Joan va descriure per inspiració el significat d’aquests successos: «Ara és el temps de la salvació, del poder i del Regne del nostre Déu, i de l’autoritat del seu Crist!» (Apocalipsi 12:10). Sí, el Regne celestial de Déu, que Jesús va anunciar tan extensament, és una realitat!

Quines notícies més bones per a tots els deixebles fidels de Jesús! Aquests s’han de prendre seriosament les paraules de Joan: «Alegreu-vos, cel i els que hi viviu! Però, ai de la terra i del mar, perquè el Diable ha baixat a vosaltres ple d’ira, sabent que li queda poc temps» (Apocalipsi 12:12).

Així doncs, Jesús ja no està esperant assegut a la dreta del seu Pare, sinó que està governant com a Rei, i aviat eliminarà tots els seus enemics (Hebreus 10:12, 13). Quins successos emocionants ens esperen?