Jesús encara es troba a Jerusalem el dissabte. Mentre ell i els seus deixebles caminen per la ciutat, veuen un home que és cec de naixement i que demana caritat. Els deixebles li pregunten a Jesús: «Rabí, qui va pecar perquè nasqués cec: ell o els seus pares?» (Joan 9:2).

Els deixebles no creuen que l’home hagi pecat en una altra vida, però potser es pregunten si una persona pot pecar mentre està al ventre de la seva mare. Jesús respon: «No van pecar ni ell ni els seus pares. Això ha passat perquè per mitjà d’aquest cas la gent vegi les obres de Déu» (Joan 9:3). Així doncs, ni aquest home ni els seus pares són culpables de cap error o pecat que hagi fet que nasqués cec, sinó que, com a conseqüència del pecat d’Adam, tots els humans neixen imperfectes i poden tenir defectes, com la ceguera. Ara bé, la ceguera de l’home li dóna una oportunitat a Jesús per fer que la gent vegi les obres de Déu, tal com ha fet en altres ocasions quan ha curat les persones de les seves malalties.

Jesús destaca que és urgent fer aquestes obres dient: «Hem de fer les obres d’Aquell que m’ha enviat mentre encara és de dia. S’apropa la nit, i ningú podrà treballar. Mentre estigui al món, sóc la llum del món» (Joan 9:4, 5). Aviat, la mort submergirà Jesús en la foscor de la tomba, on no podrà fer res. Però mentrestant, ell és la font de l’autèntica llum del món.

Ara bé, curarà Jesús a l’home? I si és així, com ho farà? Jesús escup a terra i fa fang amb la saliva. Llavors, en posa una mica sobre els ulls del cec i diu: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloam» (Joan 9:7). L’home li fa cas i quan es renta, hi pot veure! Imagina’t que content està de poder veure-hi per primera vegada a la seva vida!

Els veïns i altres que sabien que era cec se sorprenen i pregunten: «No és aquest l’home que s’asseia a demanar caritat?». Alguns responen: «Sí que és ell». Però d’altres no s’ho poden creure i diuen: «No és ell, però s’hi assembla». Ell mateix contesta: «Sí que sóc jo» (Joan 9:8, 9).

Aleshores, li pregunten: «I com és que ara hi pots veure?». Ell contesta: «Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha posat als ulls i m’ha dit: “Vés a Siloam i renta’t”. Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig». Llavors, li pregunten: «On és aquest home?», i ell respon: «No ho sé» (Joan 9:10-12).

La gent porta l’home als fariseus, que també volen saber com ha recuperat la vista. Ell els hi explica: «M’ha posat fang als ulls, m’he rentat, i ara hi veig». Semblaria lògic que els fariseus  s’alegressin amb l’home que s’ha curat. Però en lloc d’això, alguns d’ells denuncien Jesús dient: «Aquest home no és de Déu, perquè no respecta el dissabte». En canvi, altres diuen: «Com pot un pecador fer miracles com aquests?» (Joan 9:15, 16). Així doncs, estan dividits.

Com que hi ha dues opinions diferents, es dirigeixen a l’home que ara hi pot veure i li pregunten: «I tu, què en dius, d’ell, ja que és a tu que t’ha obert els ulls?». Ell no té cap dubte sobre Jesús i respon: «És un profeta» (Joan 9:17).

Els fariseus es neguen a creure que sigui un profeta. Potser pensen que Jesús i aquest home han tramat algun complot per enganyar la gent. Arriben a la conclusió que l’única manera de solucionar aquest assumpte és preguntar als pares de l’home si ell realment era cec.