Passar par la informassion

Passar par el ìndisse

CAPÌTOLO QUATRO

Chi l’è Gesù Cristo?

Chi l’è Gesù Cristo?

1, 2. (a) Sarà che te pol dir che te cognossi una persona famosa sol parché te sè el so nome? Spiega. (b) Cossa le persone le dise sora Gesù?

GHEN’È tanti famosi ntel mondo. Fursi ti te cognossi el nome de qualchedun. Ma questo no vol dir che ti te lo cognossi ben, o che te sè tuto sora la so vita o sora che tipo de persona la è.

2 Fursi te ghè scoltà parlar de Gesù Cristo che el ga vivesto qua ntela tera 2.000 ani indrio. Ma arquanti no i sa chi l’era Gesù. Tanti i dise che lu l’è stà un bon omo, altri che l’è stà un profeta e nantri i crede che lu l’è Dio. E ti, cossa te pensi? —Vedi la Nota Final 12.

3. Par ti, parché l’è importante saver la verità sora Geovà Dio e Gesù Cristo?

3 L’è importante saver la verità sora Gesù. Parché? La Bìblia la dise: “Questo vol dir vita eterna, che i cognossa a ti, el ùnico vero Dio, e a quel che te ghè mandà, Gesù Cristo.” (João 17:3) Alora, se ti te cognossi la verità sora Geovà e Gesù, te pol viver par sempre ntel paradiso ntela Tera. (João 14:6) Cognosser Gesù anca te giutarà parché lu l’è el meio esémpio che gavemo de come viver e de come tratar i altri. (João 13:34, 35) Ntel capìtolo 1, gavemo imparà la verità sora Dio. Adesso ndaremo imparar cossa la Bìblia la insegna sora Gesù.

GAVEMO CATÀ EL MESSIA

4. Cossa vol dir le parole “Messia” e “Cristo”?

4 Tanti ani vanti de Gesù nasser, Geovà el gavea promesso ntela Bìblia che el mandaria el Messia, o el Cristo. La parola “Messia” la vien dal ebraico, e la parola “Cristo” la vien dal greco. Questi tìtoli i vol dir che Dio el daria una posission spessial al Messia promesso e che lu ndaria realisar tute le promesse de Dio. El esémpio de Gesù pol giutarne fin ancoi. Ma vanti de Gesù nasser, arquanti i se domandea: ‘Chi sarà el Messia?’

5. Sarà che i dissìpoli de Gesù i credea che lu l’era el Messia?

5 I dissìpoli de Gesù i era pròpio sicuri che lu l’era el Messia promesso. (João 1:41) Par esémpio, Simon Piero el ga dito a Gesù: “Ti te sì el Cristo.” ­(Mateus 16:16) Come podemo esser sicuri che Gesù l’è el ­Messia?

6. Come Geovà el ga giutà le persone sincere a ricognosser el Messia?

6 Tanto tempo vanti de Gesù nasser, i profeti de Dio i ga scrito tanti detali che i giutaria le persone a ricognosser el Messia. Come sti detali i podaria giutarle? Imagina che ti te ghè de catar una persona, che no te cognossi, ntela stassion del tren. Se qualchedun el te ga dato la descrission de quela persona, alora si, te sarè bon catarla. Dela medèsima maniera, Geovà el ga doperà i profeti par dir cossa el Messia el faria e cossa sucederia con lu. Tute ste professie belche realisade le giuta le persone sincere a saver che Gesù l’è el Messia.

7. Che due professie le prova che Gesù l’è el Messia?

7 Vedemo due de ste professie. La prima professia: 700 ani vanti de Gesù nasser, Michea el ga profetisà che el Messia el nasseria nel paeseto de Betlem. (Miqueias 5:2) Questo l’è giusto el paeseto ndove Gesù l’è nassesto! (Mateus 2:1, 3-9) La seconda professia: Daniel el ga profetisà che el Messia el vegnaria ntel ano 29 E.C. (Daniel 9:25) Queste le ze sol due dele professie che le prova che Gesù l’è el Messia promesso. —Vedi la Nota Final 13.

Ntel so batésimo, Gesù l’è deventà el Messia, o el Cristo

8, 9. Cossa l’è sucedesto ntel batésimo de Gesù che prova che lu l’è el Messia?

8 Geovà no’l ga assà dùbio che Gesù l’è el Messia. Dio el ga promesso a Gioani el Batesador un segnal par saver chi l’era el Messia. Quando Gesù l’è ndà al rio Giordano par esser batesà ntel ano 29 E.C., Gioani el ga visto sto segnal. La Bìblia la dise cossa l’è sucedesto: “Dopo de esser batesà, Gesù l’è vegnesto suito fora dal’àqua, e varda! I cieli i ze stati verti, e el ga visto el spìrito de Dio vegner zo sora lu come una colomba. Varda! Anca, una vose dal cielo la ga dito: ‘Questo l’è el me fiol, el amado, quel che mi go aprovà.’” (Mateus 3:16, 17) Quando Gioani el ga visto e el ga scoltà ste cose, el savea che Gesù l’era el Messia. (João 1:32-34) Quando Gesù el ga ricevesto el spìrito de Geovà, lu l’è deventà el Messia, quel che Geovà el gavea scoliesto par esser Comandante e Rè. —Isaías 55:4.

9 Le professie dela Bìblia, le parole del pròpio Geovà e el segnal che Geovà el ga dato ntel batésimo de Gesù i prova che Gesù l’è el Messia. Vedemo de ndove Gesù l’è vegnesto e come lu l’era.

DE NDOVE GESÙ L’È VEGNESTO?

10. Cossa la Bìblia la dise sora la vita de Gesù vanti de vegner ala Tera?

10 La Bìblia la dise che Gesù el ga vivesto ntel ­cielo tanto tempo vanti de vegner ala Tera. Michea el ga dito che el Messia el ga bio orìgine “dai tempi antighi”. (Miqueias 5:2) El pròpio Gesù el ga dito tante volte che el gavea vivesto ntel cielo vanti de nasser come umano qua ntela Tera. (Lesi João 3:13; 6:38, 62; 17:4, 5.) Ntel cielo, Gesù el gavea una relassion spessial con Geovà.

11. Parché Gesù l’è tanto spessial par Geovà?

11 Gesù l’è tanto spessial par Geovà. Parché? Parché Dio lo ga creà prima de tuto e de tuti quanti. Par quel, Gesù l’è ciamà “el primogénito de tuta la creassion”. * (Colossenses 1:15) Gesù anca l’è spessial par Geovà parché lu l’è el ùnico che Geovà el ga creà diretamente. Par quel, lu l’è ciamà el “Fiol unigénito”. (João 3:16) Gesù anca l’è quel che Geovà el ga doperà par crear le altre robe. (Colossenses 1:16) E sol Gesù l’è ciamà “la Parola” parché Geovà lo ga doperà par dar istrussion e portar notìssie ai àngeli e ai umani. —João 1:14.

12. Come savemo che Gesù e Dio no i ze la medèsima persona?

12 Arquanti i crede che Gesù e Dio i ze la medèsima persona. Ma no l’è mia questo che la Bìblia la inse­gna. La dise che Gesù l’è stà creà. Questo vol dir che Gesù el ga bio un scomìnsio. Ma Geovà, che el ga creà tute le cose, no’l ga mai bio scomìnsio. (Salmo 90:2) Come Fiol de Dio, Gesù no’l ga mai pensà de esser Dio. La Bìblia la insegna che el Pare l’è pi grando che el Fiol. (Lesi João 14:28; 1 Coríntios 11:3.) Sol Geovà l’è el “Dio Tuto Poderoso”. (Gênesis 17:1) Lu l’è la persona pi granda e pi poderosa del universo.—Vedi la Nota Final 14.

13. Parché la Bìblia la dise che Gesù l’è “la imàgine del Dio invisìbile”?

13 Geovà e el so Fiol, Gesù, i ga laorà insieme bilioni de ani vanti de crear i cieli e la Tera. Lori i se amea pròpio tanto! (João 3:35; 14:31) Gesù el ga imità de maniera perfeta le qualità de so Pare che la Bìblia lo ciama “la imàgine del Dio invisìbile”. —Colossenses 1:15.

14. Come el Fiol spessial de Geovà l’è nassesto come umano?

14 Questo Fiol spessial de Geovà l’è stà disposto assar el cielo e nasser ntela Tera come umano. Come l’è stà possìbile? Par meso de un miràcolo, Geovà el ga trasferio la vita de Gesù dal cielo al ventre de una vèrgine ciamada Maria. Cossita, Gesù no’l gavea biso­gno de un pare umano. Maria la ga bio un fiol perfeto e lo ga ciamà de Gesù. —Lucas 1:30-35.

CHE TIPO DE PERSONA L’ERA GESÙ?

15. Come te pol cognosser meio a Geovà?

15 Quando te lesi i libri bìblichi de Mateo, Marco, Luca e Gioani te pol imparar de pi sora Gesù, la so vita e le so qualità. Questi libri i ze ciamadi de Vangeli. Quel che te lesi sora Gesù el te giutarà a cognosser de pi anca Geovà parché Gesù l’è compagno so Pare. Par quel che Gesù el podea dir: “Quel che el ga visto a mi el ga visto anca al Pare.” —João 14:9.

16. (a) Cossa Gesù el ga insegnà? (b) De ndove l’è vegnesto el so insegnamento?

16 Arquanti i ciama Gesù de “Maestro.” (João 1:38; 13:13) Una dele robe pi importanti che Gesù el ga insegnà la è stata “le bone notìssie del Regno”. Elo cossa sto Regno? L’è el governo de Dio, che ndarà governar dal cielo tuta la Tera e el portarà benedission ale persone che le obedisse a Geovà. (Mateus 4:23) Tuto quel che Gesù el ga insegnà l’è vegnesto da Geovà. Gesù el ga dito: “Quel che insegno no l’è mio, ma l’è de quel che me ga mandà.” (João 7:16) Gesù el savea che Geovà el vol che le persone le scolte le bone notìssie sora el Regno de Dio che ndarà governar la Tera.

17. (a) Ndove Gesù el insegnea? (b) Parché lu el ga laora tanto par insegnar ale persone?

17 Ndove Gesù el insegnea? In tuti i posti ndove lu el catea le persone. Lu el insegnea ntela colònia, ntela cità, ntei paeseti, ntei mercadi, ntei posti de orassion e ntele case dele persone. Gesù no’l spetea mia che le persone le vegnesse a lu, ma lu ndea catarle. (Marcos 6:56; Lucas 19:5, 6) Gesù el ga laorà tanto e el ga doperà tanto del so tempo e energia insegnando ale persone. Parché? Parché Gesù el savea che Dio el volea che lu el fesse cossita e parché lu el ga sempre obedio a so Pare. (João 8:28, 29) Gesù el predichea anca parché el sentia compassion par le persone. (Lesi Mateus 9:35, 36.) Lu el vedea che i lìderi religiosi no i insegnea la verità sora Dio e el so Regno. Alora Gesù el volea giutar tuti quanti a scoltar le bone notìssie.

18. Qual dele qualità de Gesù te piase de pi?

18 Gesù l’era un omo che el amea le persone e el fea pròpio caso de lore. L’era gentile e tuti i podea rivarse darente de lu. Anca ai picinini i ghe piasea star insieme a Gesù. (Marcos 10:13-16) Gesù l’era sempre giusto. El odiea la corussion e la ingiustìssia. (Mateus 21:12, 13) Lu el vivea in un tempo in che le done no le gavea tanti diriti e no le era tratade con rispeto. Ma Gesù el ga sempre tratà le done con rispeto e dignità. (João 4:9, 27) Anca podemo dir che Gesù l’era ùmile. Par esémpio, una sera el ga lavà i pié dei so dissìpoli, un mestier che sol i servi i fea. —João 13:2-5, 12-17.

Gesù el predichea ndove el catea le persone

19. Che esémpio el mostra che Gesù el savea quel che le persone le gavea bisogno e che el volea giutarle?

19 Gesù el savea quel che le persone le gavea biso­gno e el volea giutarle. El ga dimostrà questo quando el ga doperà el poder de Dio par guarir le persone. (Mateus 14:14) Par esémpio, un omo leproso l’è ndà darente de Gesù e el ga dito: “Se ti te vol, te pol tornarme puro.” Gesù el ga visto el dolor e el sofrimento de sto omo. El ga sentio tanta pena che el ga volesto giutarlo. Lu el ga alsà la man e lo ga tocà, e el ga dito a lu: “Mi vui! Tòrnate puro.” E alora el omo malà l’è stà guario! (Marcos 1:40-42) Sito bon imaginar come quel omo el se ga sentio?

SEMPRE FEDELE A SO PARE

20, 21. Come Gesù el ga mostrà esser el meio esémpio de obediensa a Dio?

20 Gesù l’è el meio esémpio de obediensa a Dio. No importa quel che sucedesse e gnanca cossa i nemighi i fesse a Gesù, lu l’è stà sempre fedele a so Pare. Par esémpio, quando Sàtana lo ga tentà, Gesù no’l ga mia pecà. (Mateus 4:1-11) Fin arquanti parenti de Gesù no i credea che lu l’era el Messia e i disea che lu “l’è deventà mato”, ma Gesù el seitea far la volontà de Dio. (Marcos 3:21) Quando i so nemighi i lo ga tratà con crudeltà, Gesù l’è restà fedele a Dio e no’l ga proà farghe mal. —1 Pedro 2:21-23.

21 Gesù l’è restà fedele a Geovà anca quando el ga sofrio una morte crudel e dolorosa. (Lesi Filipenses 2:8.) Imagina quanto sofrimento el ga bio de soportar ntel di dela so morte. I lo ga ciapà, false testimònie lo ga acusà de bestema, giuisi disonesti i lo ga condanà, le persone le ghe ridea drio, i soldadi i lo ga torturà e inciodà in un pal. Drio morir, el ga clamà: “L’è stà realisà!” (João 19:30) Tre giorni dopo dela so morte, Geovà lo ga ressussità e el ga dato a Gesù un corpo spiritual. (1 Pedro 3:18) Poche stimane dopo, Gesù el ga ritornà al cielo, “el se ga sentà ala drita de Dio” e el ga spetà che Dio lo fesse Rè. —Hebreus 10:12, 13.

22. Che oportunità gavemo gràssie al fato che Gesù l’è stà fedele a so Pare?

22 Gràssie al fato che Gesù l’è restà fedele a so Pare, noantri gavemo la oportunità de viver par sempre ntel paradiso qua ntela Tera, giusto come Geovà el gavea promesso. Ntel pròssimo capìtolo, ndaremo veder come la morte de Gesù la ne ga dato la possibilità de viver par sempre.

^ paràgrafo 11 Geovà l’è ciamà de Pare parché Lu l’è el Creador. (Isaías 64:8) Gesù l’è ciamà de Fiol de Dio parché Geovà lo ga creà. Tanto i àngeli come Adamo i ze ciamadi de fioi de Dio. —Jó 1:6; Lucas 3:38.