Imagina’t aquesta situació: en Nil està jugant a futbol amb els seus amics i xuta una pilota que trenca el vidre del cotxe d’un veí.

Si tu fossis en Nil, què faries?

TENS TRES OPCIONS:

1. Sortir corrents.

2. Donar la culpa a algú altre.

3. Confessar-li al veí el que ha passat i dir-li que li pagaràs els desperfectes.

Potser et sentiràs temptat a escollir l’opció A, però hi ha raons de pes per admetre sempre els teus errors, ja sigui haver trencat un vidre o haver fet qualsevol altra cosa.

1. Fer-ho és el correcte.

   La Bíblia diu: «En tota ocasió volem portar-nos com cal» (Hebreus 13:18).

2. La gent estarà més disposada a perdonar-te si admets que has comès un error.

   La Bíblia ensenya que si amagues els teus errors no t’anirà bé, però si els reconeixes seràs perdonat (Proverbis 28:13).

3. El més important: fa feliç Déu.

   La Bíblia diu que Jehovà odia els malvats, però «als honrats els té per amics» (Proverbis 3:32).

La Karina, de vint anys, va intentar amagar al seu pare una multa per excés de velocitat, però no la va poder ocultar tota la vida. Ella diu: «Un any més tard el meu pare va descobrir una multa al meu nom. M’havia ficat en un bon embolic!».

Quina lliçó va aprendre? La Karina reconeix: «Amagar els errors només empitjora les coses. Tard o d’hora acaben passant factura».

La Bíblia diu: «Tots fallem en moltes coses» (Jaume 3:2, BEC). I com hem vist abans, quan admetem els nostres errors de seguida, mostrem maduresa i humilitat.

El següent pas és aprendre dels nostres errors. La Vera explica: «M’esforço per veure els meus errors com una oportunitat per aprendre. Intento extreure una lliçó quan m’equivoco per millorar com a persona i saber afrontar la situació la propera vegada». Vegem com pots fer-ho.

Què faràs si agafes la bici del teu pare i la trenques?

• No dir res i esperar que no se n’adoni.

• Confessar-li què ha passat.

• Explicar-li què ha passat, però culpar algú altre.

Què faràs si suspens un examen per no haver estudiat?

• Dir que l’examen era massa difícil.

• Acceptar que ha sigut culpa teva.

• Culpar el professor perquè et té mania.

 Ara torna a repassar les situacions anteriors i prova d’imaginar que ets: 1) el teu pare i 2) el teu professor. Què pensarien si reconeguessis els teus errors? Què pensarien de tu si intentessis encobrir els teus errors?

Intenta recordar una ocasió en què hagis ficat la pota durant l’últim any i contesta aquestes preguntes:

Què vas fer malament? Com vas reaccionar?

• Ho vaig ocultar.

• Vaig culpar una altra persona.

• Ho vaig confessar.

Si no vas reconèixer el teu error, com et vas sentir després?

• Genial. Me’n vaig sortir!

• Culpable. Hauria d’haver dit la veritat.

Què hauria estat millor que haguessis fet?

Què vas aprendre del teu error?

Per què algunes persones es neguen a admetre els seus errors?

Què pensarà la gent de tu si sempre ocultes les teves errades? Què en pensaran si reconeixes els teus errors? (Lluc 16:10.)