PREGUNTA 8
Què faig si m’agredixen sexualment?
I TU, QUÈ FARIES?
Abans que Anna s’adonara del que estava passant, el seu atacant l’havia tirat a terra. Ella conta: «Ho vaig provar tot per a defendre’m d’ell. Volia xillar, però només m’eixia aire dels pulmons. L’espentava, li pegava patades, punyades i l’arrapava fins que vaig notar que em clavava un ganivet... Em vaig quedar paralitzada».
Com reaccionaries tu si passares per una situació pareguda?
PARA’T A PENSAR
Encara que vages amb compte, amb els ulls ben oberts, quan vas de nit pel carrer pots trobar-te en situacions perilloses. La Bíblia diu: «no són els més àgils els qui guanyen la carrera, [...] ni els qui saben moltes coses [...]. Perquè a tots els arriba el temps i el contratemps» (Eclesiastés 9:11).
Igual que Anna, algunes jóvens són atacades per estranys, altres per coneguts o, fins i tot, per familiars. Natàlia només tenia 10 anys quan un adolescent, que vivia prop de sa casa, va abusar sexualment d’ella. Ella diu que al principi tenia tanta por i vergonya que no li ho va contar a ningú.
TU NO TENS LA CULPA
A Anna encara la fan patir els sentiments de culpa pel que va passar. Ella diu: «No pare de pegar-li voltes al que va ocórrer aquella nit. Sent que hauria d’haver lluitat més fort per escapar d’ell. El fet és que, després de la ganivetada, la por em va paralitzar. No vaig poder fer res més, però sent que hauria d’haver-ho intentat».
Natàlia també experimenta sentiments de culpa. Ella diu: «No hauria d’haver sigut tan confiada. Els meus pares tenien una norma: la meua germana i jo havíem d’estar juntes quan jugarem fora, però no vaig fer cas. Així que pense que li vaig donar al veí l’oportunitat d’agredir-me. El que va passar va afectar molt la meua família; em sent responsable d’haver-los causat tant de dolor. És el que més em fa patir».
Si tens sentiments pareguts als d’Anna o Natàlia, tin ben present que cap persona és violada per voluntat pròpia. Algunes persones li lleven importància a l’assumpte dient que les víctimes de violació s’ho han buscat. Però, la realitat és que ningú es mereix que el violen. Per tant, si has sigut víctima d’un acte tan menyspreable, recorda: tu no tens la culpa!
Clar, llegir la frase «tu no tens la culpa» és fàcil, lo difícil és creure-s’ho. Alguns es guarden els sentiments sobre el que va passar i patixen per la culpa i per altres emocions negatives. Però, qui ix millor parat si no dius res, tu o l’agressor? No t’ho calles, t’ho deus a tu mateixa.
CONTA-HO
En la Bíblia trobem el que va dir un home just, anomenat Job, quan passava pel pitjor moment de les seues penalitats: «Vull parlar, ple d’aflicció» (Job 10:1). Et vindrà molt bé fer lo mateix. Parlar amb algú de confiança pot ajudar-te a acceptar el que va passar i a lliurar-te d’estes emocions que tant t’oprimixen.
Potser et coste suportar els teus sentiments per tu mateixa. Per què no busques ajuda parlant d’ells amb algú?
Anna va comprovar que açò és cert, diu: «Vaig parlar amb una amiga íntima i em va animar a que parlara amb dos responsables de la meua congregació. Estic contenta d’haver-ho fet. S’assentaren amb mi en diverses ocasions i em digueren exactament el que necessitava sentir: que el que va passar no era culpa meua. Res d’allò va ser culpa meua».
Natàlia va contar als seus pares lo de l’abús, diu: «Van estar al meu costat. M’animaren a parlar del tema i això em va ajudar a calmar la tristor i la ràbia que tenia dins de mi».
Natàlia també va trobar consol en l’oració, diu: «Parlar amb Déu em va ajudar, en especial aquelles voltes en les que sentia que no podia confiar en cap altra persona. A l’orar puc parlar amb total llibertat, i això em dóna una sensació de pau i calma».
Tu també comprovaràs que hi ha «un temps de curar» (Eclesiastés 3:3). Cuida’t a nivell físic i emocional, descansa lo suficient i, sobre tot, confia en Jehovà, el Déu de tot consol (2 Corintis 1:3, 4).
SI JA TENS EDAT PER A EIXIR EN PARELLA
Si eres una xica i et pressionen per a que et comportes de forma indecent, no passa res si dius amb serietat: «No faces això!» o, «Lleva’m la mà de damunt!». No et talles per por de perdre el teu nóvio. Si trenca amb tu per això, és que no val la pena! Et mereixes un home de veritat, un que respecte tant el teu cos com els teus principis.
QUÈ SAPS SOBRE L’ASSETJAMENT SEXUAL?
«Quan anava a l’institut, els xics m’estiraven del sostenidor per darrere i feien comentaris degradants sobre mi i sobre lo molt que m’agradaria gitar-me amb ells», diu Coretta.
Penses que eixos xics estaven...
-
... gastant-li una broma?
-
... flirtejant?
-
... assetjant-la sexualment?
«Anava en l’autobús quan un xic va començar a dir-me coses indecents i a agarrar-me. Li vaig pegar en la mà i li vaig dir que me la llevara de damunt. Em va mirar com si jo no estiguera bé del cap», diu Candice.
Penses que este xic estava...
-
... gastant-li una broma?
-
... flirtejant?
-
... assetjant-la sexualment?
«L’any passat, un xic no parava de dir-me que li agradava i que volia eixir amb mi, encara que jo sempre li deia que no. A voltes em toquejava el braç i jo li deia que parara, però no em feia cas. Llavors, mentres em nugava la sabata em va pegar una palmada al cul», diu Bethany.
En la teua opinió, este xic estava...
-
... gastant-li una broma?
-
... flirtejant?
-
... assetjant-la sexualment?
L’opció correcta en els tres casos és la C.
Com pots diferenciar l’assetjament sexual del flirteig o de les bromes?
L’assetjament, o abús, sexual és unilateral i continua a pesar que la víctima li demana a l’abusador que pare.
És una cosa molt greu que pot portar a l’agressió sexual.
^ § 4 Encara que este article se centra principalment en les xiques, els consells que es donen també apliquen als xics.
Potser també t’interessa
PREGUNTES QUE ES FAN ELS JÓVENS
Com puc fer front a l’assetjament sexual?
Aprén què és l’assetjament sexual i què fer si eres víctima.
